Esplugues de Llobregat

Notícia

8 de març: no hem fet els deures

Herminia Villena

Esplugues ha viscut l’últim assassinat masclista amb molt dolor. I ja van dos cops. I la gent es pregunta per què ens ha tocat a nosaltres. A Catalunya s’han produït 78 feminicidis i 5 homicidis vinculats des de 2012 al 2019. Les tres quartes parts no havien presentat cap denúncia abans. I en aquests 8 anys no han augmentat les denúncies prèvies als assassinats. Les trucades al 900900120 han disminuït des del 2016.

Per què hi ha assassinats de dones?

Les dones són considerades com a un objecte propietat de l’home amb qui conviuen. Sempre ha existit el maltractament de tot tipus: psicològic, físic, sexual... Ha estat un problema soterrat per la societat masclista. La diferència està en què la dona, ara, es rebel·la i això ha desencadenat l’onada d’assassinats. Penso que per això continuarà aquest degoteig continu.

Les dones es rebel·len a casa, però denuncien més que abans?

Sembla que aquí a Esplugues, no han augmentat les denúncies. Segons la comissaria dels Mossos, aquest any s’han denunciat 68 fets delictius relacionats amb la violència de gènere, els mateixos que el 2018. Cada setmana es fa un seguiment de 85 víctimes, més del 70% de les quals tenen una ordre de protecció jurídica vigent. Aquestes ordres han augmentat durant el 2019. També s’han detectat 38 casos de violència domèstica, el doble que el 2018, de fills vers els pares, sobretot mares.

Els maltractaments es denuncien poques vegades i en molts dels assassinats no hi havia ni sospita ni hi havia antecedents de maltractament. És clar que, d’això, només en podrien donar compte les dones assassinades...

Per què no denuncien les dones?

Totes les circumstàncies que relato han estat exemples viscuts per mi o per companys de l’àmbit sanitari. Tots els casos, tenen noms i cognoms:
  • Per por? Evident, però potser no és el més freqüent. Quan el maltractament és físic i és descobert, l’empoderament i recolzament de la dona fan que perdi la por. I aguanten en silenci.
  • Per amor, perquè esperen que canviï. El meu home és bo, però quan s’enfada, té un “pronto”... Quan s’emborratxa, perd els estreps... I continuen esperant en silenci.
  • Més o menys evident, segons la cultura i l’origen, el maltractament es considera “normal”. Com un dret de l’home sobre la dona. Els homes, ja se sap... I això deuen pensar els pares, la família i amics de la dona, que no la recolzen. I s’han d’aguantar.
  • A vegades, petits detalls passen desapercebuts o inclús es consideren com a bons: em truca moltes vegades per saber si estic bé o per dir-me que m’estima... s’ interessa tant per mi!  I aguanten en silenci.
  • Moltes dones aguanten pels fills i no denuncien fins a que comencen a patir maltractament els nens.  I aguanten en silenci.
  • Com poden reconèixer davant la gent que el marit és un maltractador? Resulta humiliant, és vergonyós, inclús representa un fracàs. Moltes dones han estat educades per agradar, complaure a l’home i no ho han aconseguit...  I aguanten en silenci.
  • Moltes dones casades no treballen, i en la majoria dels casos, ha estat l’home qui les ha convençudes perquè no treballin. De què viuran després? I aguanten...
  • El maltractament produeix amb el temps una anul·lació de la personalitat , una anihilació de la dona, que arriba a sentir-se culpable i a pensar que mereix tot el que li faci el seu company.  I aguanten en silenci.
  • Por als tràmits. La segona victimització...  I aguanten en silenci.
El 25% de mitjana de dones assassinades havia posat denúncia prèvia; no s'ha fet bé els deures amb elles. La dona maltractada pot viure en silenci el seu drama i ser assassinada sense que ningú hagi sospitat res.

Herminia Villena
Regidora del Grup Municipal Republicà

Aquest text va ser llegit, en absència de l'autora, a l'acte que es va fer, en motiu de la Setmana de les Dones, el passat 7 de març de 2020, davant de la Biblioteca Pare Miquel d'Esplugues.