Esplugues de Llobregat

Notícia

L’escola, en primera línia

Roger Martínez Dias
Roger Martínez, professor de secundària
Roger Martínez, professor de secundària

Després de sis mesos, després del confinament i d’un estiu diferent, l’escola ha tornat. Aquesta és una bona notícia, sens dubte. Els infants i els joves han de poder anar a l’escola, i ho han de poder fer amb la màxima seguretat per a ells i per a tots els professionals que hi treballen. El confinament i l’inici del nou curs han sotmès el nostre sistema educatiu a un estrès que no s’havia vist mai.

Primer vam haver d’aprendre a fer escola des de casa, tots plegats. Docents, famílies i alumnes hem hagut d’aprendre a corre-cuita unes noves maneres de treballar i de comunicar-nos que no podíem ni imaginar fa quatre dies, i que ens marcaran el futur. I llavors han aflorat les diferències socials, amb alumnat i famílies sense accés al món digital, docents poc avesats a les noves tecnologies i d’altres que hi són molt competents, alumnat sol a casa perquè la família treballava. La casuística és infinita.
 
L'escola és un entorn segur, malgrat que la seguretat no es pot garantir mai al cent per cent

L’escola, doncs, ha tornat. Els equips directius dels centres han passat un estiu sense pràcticament gens de descans, preparant el curs amb instruccions canviants i protocols que han capgirat l’organització d’uns centres escolars que tenen l’espai que tenen i que, en alguns casos, ja funcionaven de manera precària abans de la pandèmia. El balanç de les primeres setmanes ha de ser, per força, positiu. Però no podem fer triomfalisme. El balanç és positiu perquè tothom hi està posant el coll. Imagineu una classe amb vint criatures (amb sort i si s’ha pogut abaixar la ràtio) a 28 o 30 graus de temperatura a l’exterior. Una mestra amb mascareta intenta fer arribar la seva veu, la seva expressivitat, el seu entusiasme a uns alumnes també emmascarats, que reben instruccions constants sobre distanciament social, sobre quina escala han de fer servir, quan poden anar al lavabo, quan han de desinfectar la taula, etc. El seguiment dels protocols ha estat una de les grans dificultats de l’inici de curs, sobretot per l’ansietat que genera en els docents el fet de no poder-ho memoritzar tot. A mesura que els dies han anat passant, però, tot plegat s’ha anat humanitzant una mica i ha començat a regnar el sentit comú.

Així doncs, es pot afirmar que, ara com ara, l’escola és un entorn segur, malgrat que la seguretat no es pot garantir mai al 100%. Aquests dies hem anat veient el degoteig de grups confinats que han anat sorgint als centres de la nostra ciutat, tant públics com concertats. I han tornat les diferències socials i la bretxa digital. Ara mateix constatem de nou la bretxa socioeconòmica en el fet que els centres més afectats de la nostra ciutats són aquells on estudia l’alumnat d’extracció més desafavorida. La situació es pot seguir a través de l’eina Traçacovid. De moment, sembla que els contagis no s’estan produint dins de l’àmbit escolar, sinó fora. En aquest sentit, preocupen els grups d’edat corresponents als cursos alts de l’ESO i batxillerat. Els adolescents tendeixen de manera natural a ser reticents a les normes. Tot i que dins dels centres les compleixen, no està garantit que ho facin en les hores de lleure. El nostre jovent ha passat molts mesos amb el lleure molt limitat, i ara no és difícil veure grups de joves als parcs i als carrers de a ciutat amb actituds més relaxades pel que fa a les mesures contra el contagi. Hem de fer molta pedagogia des de les escoles i instituts, però també des de casa. Mentrestant, encara estem esperant que el govern “más progresista de la historia” ens digui què passa amb les famílies d’una criatura confinada. Hi haurà permís retribuït, posem en perill els avis o deixem el menor sol a casa? Això, amic meu, només ho sap el vent.
 
Necessitaria un altre article per descriure l'alegria que vaig sentir el 14 de setembre del 2020 quan, per fi, vaig tornar a veure els meus alumnes

Els docents es troben també amb una feinada ingent, ja que no només han de fer la seva feina natural a l’aula, sinó que en molts casos s’han de vestir d’assistents socials per atendre i gestionar els passos que han de seguir les famílies quan algun fill ha de passar una prova PCR. Molt sovint les famílies tenen dificultats peraccedir als resultats de les proves, ja que els aplicatius són complicats per a molta gent, i la comunicació amb els CAPs, que estan desbordats, és molt difícil. A tot això hi hem d’afegir la manca de professorat a causa de baixes, confinaments i personal que pertany a grups de risc.

En conclusió; les escoles i la seva gent, mestres, professors, PAS i alumnes estem en primera línia. Els que formem part d’aquesta professió meravellosa i tan desprestigiada ens hem col·locat a les primeres files del combat contra la pandèmia, i lluitem per l’educació i la seguretat dels vostres fills i filles. Malgrat la mascareta, el protocols i les molèsties, us asseguro que ho fem amb un somriure. Necessitaria un altre article per descriure l’alegria que vaig sentir el 14 de setembre de 2020 quan, per fi, vaig tornar a veure els meus alumnes.