El dia 12 de setembre l’Alcaldessa Díaz va publicar un tuit on deia: “vamos a vivir en Esplugues una Fiesta Mayor que no olvidaremos nunca”. Tenint en compte com les gasten a Can Socialista amb la gestió de les festes majors, gairebé sembla una amenaça. I és que la legislatura que s’acaba aquest curs ja va començar torta, en relació a les festes. I s’està acabant encara pitjor. Fem-ne un repàs.
Déu n‘hi do, l’espectacle pseudo-militar que ens va mutar l’Alcaldessa Díaz el dimecres 20 de juliol a Can Vidalet. Va omplir la Rambla Verge de la Mercè de cotxes patrulla, motocicletes, furgons i agents amb totes les varietats uniformades hagudes i per haver. L’excusa era presentar les noves unitats de la Policia Local de la nostra ciutat. El rerefons, però, és tot un altre. La realitat és que el govern Díaz ha agafat fred de peus amb la campanya sobre seguretat ciutadana que el PP d’Esplugues fa mesos que fa circular: cartells demanant una nova comissaria, missatges a les xarxes socials fent alarmisme, i tot l’arsenal que la dreta domina tan bé a l’hora d’intentar treure vots apel·lant a les baixes passions de la ciutadania.
El mes de juny passat em vaig estrenar com a regidor del Grup Municipal Republicà d’Esplugues de Llobregat. Hi ha dos fets que van entelar una mica aquesta estrena: d’una banda, que el ple era encara telemàtic per culpa de la pandèmia; de l’altra, que si jo era regidor era perquè l’Hermínia Villena ho havia deixat de ser. I ocupar el lloc de l’Hermínia no és poca cosa, us ho asseguro.
Després de sis mesos, després del confinament i d’un estiu diferent, l’escola ha tornat. Aquesta és una bona notícia, sens dubte. Els infants i els joves han de poder anar a l’escola, i ho han de poder fer amb la màxima seguretat per a ells i per a tots els professionals que hi treballen. El confinament i l’inici del nou curs han sotmès el nostre sistema educatiu a un estrès que no s’havia vist mai.
Esplugues ha viscut l’últim assassinat masclista amb molt dolor. I ja van dos cops. I la gent es pregunta per què ens ha tocat a nosaltres. A Catalunya s’han produït 78 feminicidis i 5 homicidis vinculats des de 2012 al 2019. Les tres quartes parts no havien presentat cap denúncia abans. I en aquests 8 anys no han augmentat les denúncies prèvies als assassinats. Les trucades al 900900120 han disminuït des del 2016.
Els centres comercials no han arribat per facilitar-nos la vida: són una forma de comerç ben llunyana del mercat o del comerç tradicional mediterrani, propis de la vida dels nostres carrers. És una mena de comerç en què majoritàriament grups inversors posseeixen els edificis, de manera que concentren les vendes i afavoreixen les grans franquícies en detriment de la vida en els nostres carrers.
Els pressupostos en Sanitat han baixat fins al nivell del 2007. Això perjudica la qualitat de l’atenció sanitària i serveix d’excusa per externalitzar i privatitzar serveis La reforma sanitària a Catalunya es va iniciar a principis dels anys 80. Des d’aleshores tots els governs l’han anat desenvolupant. Amb l’excepció de l’atenció especialitzada de segon nivell («l’especialista») i del problema de les llistes d’espera, mai solucionats, l’atenció ha estat sempre universal, gratuïta, de qualitat i a un preu barat, per sota de França, Alemanya i Itàlia i equiparable al Regne Unit.
Estimats reis, Can Vidalet és un barri alegre, lluminós, on la gent es coneix i se sent bé. Tenim moltes coses a l’abast, zones verdes i un gran teixit associatiu que fa que tothom faci pinya. Ens hem esforçat aquests 4 anys per portar-nos molt bé com a ciutadans. Hem mantingut els carrers nets, hem reciclat, tractem d’obeir les ordenances municipals i paguem els nostres impostos. I com que ens hem portat bé, volem que ens porteu totes aquestes coses: 1) Tenim un mercat provisional, amb data de caducitat.
El passat dia 8 d'abril no ha estat delegada al Parlament de Catalunya la facultat de convocar referèndums, a l'empara de l'article 150.2 de la Constitució. Però el que la sentència del Tribunal Constitucional (TC) no ha aconseguit és prohibir a la Generalitat de Catalunya que faci una consulta, ja que tant la legalitat internacional com el mateix Estatut d'Autonomia del 2006, en el seu article 122, atorguen aquesta facultat sense més límit que el de decidir per l'interès legítim dels catalans.