Palafrugell té una activitat cultural i associativa de primer ordre. Com a la vida mateixa, l'esclat primaveral dona el tret de sortida a un període d'activitat vertiginosa a la nostra estimada ciutat amb ànima de poble. Tot comença amb el bonic dia de Sant Jordi, on enamorats i lectors comparteixen una de les jornades més entranyables de l'any a la vila amb la lectura continuada de l'obra literària de Josep Pla i la reivindicació del nostre autor més internacional. Tot seguit celebrem el festival Flors i Violes, on la creativitat, la cultura, el color i la música omplen els carrers i espais peculiars de Palafrugell. Unes setmanes després, i acostant-nos la temporada estival, celebrem les històriques Festes de Primavera i el seu carroussel Costa Brava, declarat element festiu tradicional d'interès nacional i un dels patrimonis de la cultura popular més vius i participatius de Catalunya. A principis de juliol, amb un escenari al bell mig de la cala del Port Bo, vivim la Cantada d'Havaneres, que és "la cantada" per excel·lència i l'esdeveniment que mostra la capitalitat de Palafrugell en el món de l'havanera a nivell internacional. Per Santa Margarida celebrem la Festa Major amb un munt d'activitats impulsades per les entitats culturals i juvenils. Finalment, donant la benvinguda a la tardor, gaudim del Festival de Jazz, i així es tanca un període d'activitat popular frenètica a Palafrugell. Darrere de tots aquests esdeveniments hi ha constants canvis, millores, modificacions, anys més difícils i anys més encertats, però sobretot hi ha persones i entitats que ho fan possible.    Palafrugell és més viu que mai perquè hi ha un gran nombre de persones que, de forma voluntària, amb orgull i dedicació, fan que sigui així. Totes aquestes activitats culturals de gran participació són catalitzadores d’un gran sentiment de pertinença i de crear orgull de poble.    El nostre és un municipi ideal per fer-hi el projecte de vida que un vol, de família, de treball, de jubilació.

Nascut a Santa Coloma de Farners l'any 1975, Joan Casalprim Busquets és llicenciat en Filologia Anglesa per la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de l'any 1999 exerceix de professor al col·legi Bell-lloc del Pla de Girona. També va ser president de la Confraria de la Ratafia del 2014 al 2021. Qui és Joan Casalprim? Sóc un colomenc enamorat de la seva ciutat i la seva gent, casat amb una vilafranquina castellera i exfalconera, pare de dos adolescents adorablement rebels i que es dedica a ensenyar anglès i educar a secundària des de fa 23 anys. Les meves passions son la lectura, la música i els videojocs. També m’agraden el cinema i les sèries, especialment el gènere fantàstic i el documental. Si em busqueu en el meu temps lliure, em trobareu entre les pàgines d’algun llibre o còmic, amb els auriculars posats escoltant alguna cosa o amb el comandament de joc a la mà fent un Fortnite, un Zelda o un Mario Kart. Quins són els motius que et porten a presentar-te com a cap de llista d’ERC Santa Coloma de Farners per a les eleccions municipals del 2023? La meva intenció inicial era formar part de la llista d’ERC a les properes municipals, posant-me al servei del projecte que liderava en Joan Martí. En Joan ja m’havia proposat anar a posicions avançades de la llista en legislatures anteriors però, per motius personals i professionals, no vaig poder acceptar-ho. Aquesta vegada li vaig dir que sí i va coincidir amb la decisió d’en Joan de no tornar-se a presentar. Com que el projecte ja estava en marxa, es va proposar que jo agafés la responsabilitat i vaig acceptar el repte. Què suposa per tu ser l’alcaldable republicà per Santa Coloma de Farners? Suposa un honor i una responsabilitat. Esquerra ha fet una tasca intensa i constant a Santa Coloma de Farners des de fa molts mandats, sigui a l’oposició o sigui al govern, sempre marcada per la idea de fer una política d’arrel republicana, social i de lluita pel país. Assumir la candidatura a l’alcaldia és adquirir el compromís de seguir treballant amb ganes pel poble però amb una renovació d’equip, d’idees i de maneres de treballar.

La Secretaria d'Igualtat i Feminismes de la Federació de Girona d'Esquerra Republicana condemna la mort d’una dona de 21 anys, veïna de Ripoll, en un presumpte nou cas de violència masclista a Campdevànol.    Des d’Esquerra i Jovent Republicà volem expressar el nostre més sentit condol a la família i amistats i, reiterem el nostre absolut compromís en seguir lluitant per erradicar qualsevol forma de violència contra les dones i la nostra voluntat de construir un país just, lliure i igualitari.  

Carme Viñas és la cap de llista d’ERC a Calonge i Sant Antoni per les properes municipals. Viñas, de 56 anys, és militant d’ERC des de fa més d’una dècada i compta amb una dilatada trajectòria política: regidora a l’oposició (2015-2019), regidora d’Urbanisme i Gestió Econòmica (2019-2020) i, a l’actualitat, regidora a l’oposició, després de la moció de censura realitzada per JuntsxCalonge, PP, PSC i Republicans per Calonge.  La candidata és mare de dos fills i treballa en la gestió d’empreses des de fa més de 25 anys. Així mateix és membre activa de diferents entitats del municipi (cavalcada de Reis o carnaval), i participa activament a les associacions de famílies d’alumnes i ha estat membre dels consells escolars.  Fa uns mesos vas ser proclamada candidata d’ERC a l’alcaldia de Calonge i Sant Antoni per unanimitat en l’assemblea. Com afrontes aquest nou repte? Doncs amb moltíssima il·lusió i sabent que és una responsabilitat molt gran pel moment que viu el municipi, així com el país i el partit. Em proposo liderar una candidatura transversal i preparada per governar des del minut zero i per engegar la transformació i el canvi que Calonge i Sant Antoni tant necessita. Som un partit cohesionat, preparat, i amb una militància mobilitzada per aprofitar la millor oportunitat per guanyar les eleccions municipals. Tenim una clara voluntat de servei, per renovar, per fer un canvi radical al municipi, per afrontar els nous reptes que reclamen els nostres veïns i veïnes.  Quin és l’objectiu que us plantegeu com a grup? És el moment de començar una nova etapa al municipi amb un govern preparat, competent i ple d’energia per liderar els reptes que haurà d’encarar Calonge i Sant Antoni durant la dècada vinent, per tal de capgirar la decadència de l’actual govern. Volem liderar un govern amb energia, amb determinació, que torni a tenir ganes de millorar el municipi i que faci que les coses passin. Tenim la força i l’actitud per tornar a engegar i volem treballar amb transparència en totes les accions de govern, cosa que ara no existeix.

Conec a l’Eduard des que estàvem a les panxes de les nostres respectives mares, quan aquestes esperaven als nostres germans grans a la sortida de l’escola. Nascuts al mateix poble, Llagostera, i el mateix any, el 1988, vam anar a classe junts des de la llar d’infants (n’hi deien guarderia a la nostra època) fins a fer els exàmens de selectivitat.  A partir d’aquí la nostra rutina de veure’ns diàriament, va canviar. L’Eduard va estudiar a la UdG per formar-se com a historiador, malgrat que a l’hora d’encaminar el seu perfil professional ha optat per endinsar-se al món del desenvolupament de pàgines web i la millora de la imatge digital d’empreses. Tot i així, durant tots aquests anys, hem mantingut el contacte, fent vida al poble, compartint colla d’amics i coincidint en algunes entitats del municipi. També, participant als programes especials que organitzava Llagostera Ràdio en comeses electorals, moment en que vaig descobrir clarament la seva implicació i vocació política.  No obstant això, ell m’aclareix que la política sempre li ha interessat i que es va involucrar en la política municipal amb vocació de posar el seu granet de sorra en la millora de la vida comunitària. Ens trobem una tarda per xerrar una estona; ja està focalitzat en les municipals del 2023, les primeres que es presentarà com a cap de llista d’ERC a Llagostera. A les darreres, anava de número 3; a les properes liderarà la candidatura. Tants anys seguint el debat d’alcaldables des de les butaques del Teatre del Casino i resulta que aquesta vegada et veurem a tu sobre l’escenari. Què t’ha motivat a presentar-te com a candidat d’Esquerra a Llagostera? Quan vaig començar amb això de la política local em va marcar molt una cosa que va dir l’Oriol Junqueras en una trobada municipalista. Ens va dir: “Sigueu útils”. Crec que aquest és el motiu principal que m’ha fet presentar com a cap de llista: vull ser útil a les persones de Llagostera.

Dídac Manresa (1986) tornarà a ser el candidat d’ERC-Breda per les properes eleccions municipals del 2023 després que rebés el suport de la militància. Manresa és diplomat en Magisteri i graduat en Dret i, des del 2015, és el batlle del consistori. Vinculat amb el municipi, afronta la nova etapa amb entusiasme.     Quins són els motius que et porten a presentar-te, un altre cop,  com a cap de llista d’ERC Breda per a les eleccions municipals del 2023?  La idea que sempre m’ha rondat pel cap és que els càrrecs electes no ens hem d’eternitzar, i això és una idea que continuo tenint clara i defensant fermament. Això vol dir que aquesta serà la darrera vegada que em presento com a cap de llista. Però també vol dir que em presento altra vegada perquè tenim molts projectes estratègics en marxa, molta feina a fer, molt potencial a aportar a la nostra vila i més il·lusió, empenta i experiència que mai. L’equip de Govern i la secció local m’han convençut perquè torni a repetir de cap de llista, i com a resposta a la seva confiança depositada no puc fer altra cosa que aceptar el repte de nou.  Què suposa per tu ser alcalde de Breda? Sempre he afirmat que és una feina que m’encanta i que difícilment trobi altra vegada una ocupació que m’ompli tant. Ara bé, la dedicació, responsabilitat i exigència del càrrec també és notable, de manera que és clar que la motxilla pesa, i molt, en alguns moments. Però reitero, per mi és un honor i un orgull ser alcalde de la meva estimada Breda, poder representar el meu poble arreu on vagi i treballar per la millora de la vida dels veïns i veïnes. Aquest és l’objectiu final, indefugible i que ens permet llevar-nos cada matí amb il·lusió i un somriure als llavis.  Heu fet molta feina en la recuperació del patrimoni històric. Quina idea teniu de cara al futur en aquesta qüestió? Breda necessitava saber què volia ser de gran. I ara tenim clar que la nostra identitat col·lectiva passa per la recuperació del patrimoni local, que és d’un valor molt important.

Chantal Pérez és la nova cap de llista d’ERC a Ripoll per a les properes eleccions municipals del 2023 després de ser escollida per la militància el passat mes de febrer. Des del 2019 és regidora a l’oposició a l’Ajuntament de Ripoll i és la secretària del Jutjat de Pau a Torelló. Qui és Chantal Pérez? Soc la filla d’en Jose i de l'Eva, la neta de la Isabel del Racó i la germana de la Judith. Estic casada amb en Miquel i soc mare de dos fills, l’Àlex i en Gerard. Tinc 44 anys i soc advocada. De petita corria pels carrers Vinyes, Pare Colí i Perdut de Ripoll i vaig cantar als Follets. Feia taekwondo i jugava a bàsquet i, de fet, encara avui dia tirar a la cistella és una de les coses que més em relaxen.  Com et definiries?  Em considero una persona treballadora, amiga dels meus amics, honesta i predisposada a ajudar a tothom. A què et dediques professionalment? Vaig estudiar a les Vedrunes - llavors les Monges -, a l’IES Abat Oliba i a la Universitat de Barcelona. Al llarg dels anys he treballat a diferents sectors com al comerç, a la restauració o a l’àmbit jurídic. Actualment sóc la secretària al Jutjat de Pau a Torelló.  Ara, però, t’involucres en política. Em vaig implicar políticament a les passades eleccions municipals del 2019 atès que les meves noves circumstàncies personals i familiars m'ho permetien. Sempre m'ha interessat la política i he estat implicada en la defensa dels drets. Penso que una altra manera de fer política i establir relacions és possible. Ara m'he decidit a encapçalar la llista per la confiança del meu equip i la vocació de servei. Com et decideixes a encapçalar la llista? Em decideixo a encapçalar la llista d’ERC Ripoll perquè considero que escoltar i entendre les persones és la base per aconseguir una societat millor. D’altra banda, també considero que la mediació és essencial per prevenir i aturar conflictes. La meva frase lema és: el què no vulguis per tu, no ho vulguis pels altres.

Abans de finalitzar l’any, el conveni i els projectes de connexió i implantació de l’ample ibèric i l’ample de via internacional (UIC) a l’estació intermodal de Vilamalla ja haurien d’estar enllestits. Així s’hi ha compromès la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, en resposta a una pregunta formulada pel senador gironí d’ERC, Jordi Martí Deulofeu, en sessió de control.  Tal i com ha apuntat el senador altempordanès, a l’actualitat, “el transport ferroviari de mercaderies representa un 4% del total del transport terrestre de mercaderies a l’Estat espanyol, segons dades facilitades pel lobby ferroviari FERRMED, mentre que la mitjana europea de tones per quilòmetre transportades és d’un 18%”. En aquest sentit, Martí ha recordat que “d’acord amb la Directiva Europea, el 2030 un 30% de las mercaderies haurien de ser transportades en tren per tal de reduir la petjada ecològica”. Per tot això, des d’Esquerra es creu que adaptar la terminal de mercaderies de Vilamalla, construïda l’any 1986 per la Generalitat de Catalunya, a l’ample de via internacional (UIC) és una oportunitat per a l’Alt Empordà, fet que permetria el desenvolupament de LOGIS Empordà com a hub logístic i ferroviari.  “La trista realitat és que a dia d’avui la terminal té un ús provisional d’aparcament de camions. La implantació de l’ample de via internacional (UIC) a la terminal de mercaderies de Vilamalla és una enorme oportunitat per al seu desenvolupament com a corredor i autopista ferroviària dotant-la d’una major versatilitat en la futura explotació de la terminal”, ha conclòs el senador.  Per la seva banda, la ministra de Transports ha manifestat que el govern de l’Estat comparteix els objectius assenyalats pel senador republicà i ha posat en relleu la coordinació entre el Gobierno, la Generalitat de Catalunya i ADIF, i que a l’actualitat s’està col·laborant per poder definir i concretar el contingut del conveni i també la coordinació tècnica d’aquest projecte, la tramitació del qual, serà imminent, “abans que finalitzi l’any”.

El diputat gironí d’ERC al Parlament, Jaume Butinyà, i el senador d’ERC per Girona, Jordi Martí Deulofeu, han manifestat el seu suport als jutges de pau de Catalunya, després que el passat mes de maig el Govern espanyol anunciés que pretenia suprimir aquesta figura tan arrelada al nostre territori que permet fer una atenció de proximitat a la ciutadania, sobretot en municipis petits.  En una visita territorial al Pla de l’Estany, Butinyà i Martí han pogut conversar amb el jutge de pau de Sant Miquel de Campmajor sobre la polèmica generada pel projecte de Llei Orgànica d’Eficiència organitzativa del Servei Públic de Justícia que s’està tramitant a les Corts Generals espanyoles, la qual contempla suprimir la figura dels jutges de pau. “Ens trobem davant una nova amenaça recentralitzadora per part del Govern espanyol”, ha explicat el diputat Jaume Butinyà. “La possible aprovació d’aquesta llei posa en perill la figura dels jutges de pau, competència que tenim reconeguda en l’article 108 de l’Estatut d’Autonomia”, ha conclòs.  Per la seva banda, el senador Jordi Martí Deulofeu opina que “si es suprimeix la figura dels jutges de pau allunyaríem la justícia de la ciutadania, especialment per a les persones amb majors dificultats de mobilitat, incrementaríem la petjada ecològica de gestions que avui en dia són exclusivament de proximitat, saturaríem encara més els jutjats i encariríem el servei de justícia, donant un pitjor servei a la ciutadania. I tot això, en un país on la justícia ja està molt devaluada”.  Els jutjats de pau són òrgans unipersonals amb jurisdicció al terme municipal i se situen en tots aquells municipis on no hi ha jutjat de primera instància i instrucció, per tal d’apropar la justícia a la ciutadania amb actuacions basades, sobretot, en la mediació. A l’actualitat, els jutges de pau són presents en 898 dels 947 municipis catalans. Els jutges de pau són l’estructura judicial més àmplia a Catalunya i són competents en els àmbits civil, penal i de Registre Civil.