Mei Puig va néixer l'any 1974 a Ullà (Baix Empordà), va estudiar BUP i COU als Germans Gabrielistes de Torroella de Montgrí i Disseny Industrial a Barcelona, a la Llotja Escola d’Art i Disseny. Des de fa anys viu a Sils i és mare d'un nen de deu anys. S'ha dedicat al sector del disseny i l'interiorisme, i al llarg de disset anys ho ha fet com a autònoma i empresària dins el sector del comerç tèxtil. Actualment, es dedica plenament a la política local. El 2018 va iniciar el projecte municipal de Fem+Sils-AM i des del juny de 2019 és primera tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Sils i regidora de les àrees d'Educació, Governació, Comerç, Indústria i Promoció Econòmica. En l'àmbit associatiu municipal, ha estat vinculada a entitats com l'AMPA de la Llar d'Infants La Quitxalla, l’AMPA Jacint Verdaguer i el col·lectiu Tocs de Flor. Quins motius et porten a presentar-te de nou com a cap de llista per Sils en les pròximes eleccions municipals del 2023? L’estima per Sils, el compromís, l'energia i la il·lusió per continuar treballant per canviar i millorar tot el que preocupa als silencs i silenques. Els darrers 4 anys, des de dins del govern municipal, hem pogut engegar projectes a mitjà i llarg termini en els quals voldríem continuar treballant per fer-los realitat. Actualment, estem més preparats i les ganes de continuar i l’energia segueixen intactes. Ens agrada la gent, ens agrada ajudar i volem treballar en el present de Sils per assolir un futur millor, per assolir el Sils que desitgem! Quin paper pot jugar la teva experiència dins del consistori en la teva reelecció com a cap de llista? Quatre anys d'experiència dins l'equip de govern, el coneixement real de com funciona l'administració pública i, sobretot, la manera que tenim de viure la política municipal, des de la proximitat, l'empatia, l'escolta activa, la constructivitat, l'estabilitat, l'honestedat i la lleialtat. Hem liderat i coliderat, ens hem implicat en molts temes, i hem estat i estarem per ajudar, sumar i treballar, preservant els interessos de la nostra ciutadania.

Candidats i candidates d’Esquerra Republicana de les comarques de Girona a les eleccions municipals s’han reunit aquest dijous amb la secretària general d’Esquerra Republicana, Marta Rovira, a Ginebra. La trobada s’emmarca en les reunions que la secretària general va iniciar al setembre amb caps de llista d’arreu de Catalunya amb l’objectiu de compartir estratègies de cares a les eleccions municipals del mes de maig.  Rovira ha destacat que l’objectiu d’Esquerra Republicana de cara a les municipals del 2023 és consolidar la victòria de les darreres municipals i continuar essent la primera força municipalista del país, tan en nombre de vots com en electes, també a les comarques gironines. Rovira s’ha referit a la demarcació de Girona “com un territori que és una representació sencera de tot el país, amb una gran potencialitat, amb reptes nacionals i infraestructures que donen servei a tot el país, que ens connecten i projecte cap a Europa”.  En aquest sentit, també ha reivindicat la necessitat de la reobertura dels passos fronterers, tancats unilateralment per França des de gener del 2021. A la trobada hi han participat deu candidats i candidates d’Esquerra Republicana a l’alcaldia de diverses ciutats i municipis gironins, que han explicat les seves propostes de cara a les municipals del mes de maig. Quim Ayats, cap de llista a Girona ha manifestat que el seu objectiu és assumir el lideratge de la ciutat:  “Sabem quines són les potencialitats de Girona, extraordinàries i immenses, i treballarem perquè gironins i gironines se’n sentin orgullosos, com se n’han sentit sempre”. “Estem preparats, tenim bagatge i experiència per assumir un nou lideratge i des d’Esquerra Republicana ens posem a disposició de la ciutadania i treballarem perquè aquesta nova etapa sigui una realitat”, ha conclòs. Agnès Lladó apirarà a revalidar el càrrec d’alcaldessa a Figueres: “Presentem un projecte per a tothom, des del consens i des de l’estabilitat, sempre posant les persones al centre de totes les decisions”.

Una delegació d’Esquerra Republicana ha participat aquesta setmana en una sèrie de reunions, celebrades a la seu del Parlament Europeu a Estrasburg, relacionades amb el tancament de passos fronterers per part de l’Estat Francès a principis del 2021 i que afecta quatre passos a Catalunya, entre els quals, el Coll de Banyuls i el Coll de la Manrella, a l’Alt Empordà.  Convidats per  l’eurodiputat republicà, Jordi Solé, la delegació formada pel director de la Casa de Perpinyà, Alfons Quera, l’alcalde d’Espolla, Carles Lagresa, i el senador gironí, Jordi Martí Deulofeu, ha pogut denunciar, una vegada més, la vulneració del dret europeu que suposa el tancament d’aquests passos fronterers, ubicats dins l’espai Schengen.  Un dels municipis afectats per aquest tancament és Espolla, a l’Alt Empordà, a tocar del Coll de Banyuls. El seu alcalde, Carles Lagresa, ha denunciat des d’Estrasburg la situació en la que es troben: “El tancament comporta inconvenients a diari, per exemple per aquella gent que treballa a banda i banda de la serra de l’Albera. També està dificultant les relacions familiars i culturals entre municipis veïns com Banyuls, Sureda o Argelers”. Per Lagresa, “en ple segle XXI, no té cap sentit portar més de dos anys amb el coll de Banyuls tancat, tenint en compte que formem part de l’espai Schengen”.  El director de la Casa de Perpinyà, Alfons Quera, destaca que “des de la Generalitat a Perpinyà s’han realitzat diverses accions institucionals per tal de reobrir els diferents passos transfronterers a l’Alt Empordà” i explica que, seguint la via institucional, durant aquesta visita s’ha pogut reunir amb el director general dels afers del Codi Schengen, Olivier Onidi, per presentar-li la queixa formal sobre aquest assumpte. Quera recorda que el tancament d’aquests passos “posen en perill la necessària cooperació transfronterera”, provocant greus “perjudicis econòmics als municipis afectats” i recordant que “el tall d’aquests passos, especialment a l’estiu, pot provocar problemes greus d’acció dels diferents cossos d’emergències com ara bombers, en cas d’incendis”.

Olotí, republicà, independentista compromès i proactiu i amb amb els ideals clars, Josep Quintana va iniciar la seva trajectòria de militància política a la Garrotxa el 2011. Ha estat senador a Madrid, conseller al Consell comarcal de la Garrotxa i regidor a l’Ajuntament d’Olot. De professió gestor cultural, està molt implicat en el sector cultural garrotxí, essent durant una temporada el màxim responsable de l'organització de les Festes del Tura d'Olot, col·laborant en l’organització dels festivals Elmini, la Roda Musical, Varietats Autòctones o Panorama, entre d'altres. Fa uns mesos vas ser escollit en assemblea com a cap de llista d’Esquerra Republicana Olot per les properes municipals. Quins motius t’han portat a presentar la teva candidatura? Ja fa vuits anys que soc regidor a l'oposició a l'Ajuntament d'Olot. M’apassiona la política municipal, poder ajudar a millorar la vida dels teus veïns i veïnes és una experiència que recomano a tothom. Fa uns mesos els regidors, regidores i la secció local em van proposar que encapçalés el projecte de ciutat que proposem des d'Esquerra Republicana Olot. Amb un equip i un model com el que tenim, la decisió va ser senzilla de prendre.   A l’actualitat també ets el cap de l’oposició al consistori olotí. Com heu treballat per la ciutat fent oposició a un govern que té majoria absoluta? Les majories absolutes mai són bones i Olot se n'ha ressentit d'això. Hem perdut pistonada i empenta en molts àmbits. Des d'Esquerra sempre hem fet una oposició positiva i propositiva. El poc que s'ha fet en el barri vell, mobilitat o sostenibilitat és, en part, gràcies a la nostra insistència i a les nostres propostes. Malauradament, la majoria de propostes que hem anat realitzant durant aquesta legislatura des de l’oposició o bé han quedat en un calaix o s'han aplicat molt per sobre. La ciutat fa anys que no té un pla de present i de futur, i va creixent i creixent sense planificació.

Gregori Martínez és llicenciat en dret i des de l’any 2019 és el segon tinent d’alcalde i regidor de Turisme i de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Tossa de Mar. És militant d’Esquerra Republicana des de l’any 2003. A més, ha estat representant de la regió de Girona a la sectorial de Justícia on n’ha ostentat la presidència.  Fa uns mesos vas ser escollit com a cap de llista d’Esquerra Republicana a Tossa de Mar per les properes municipals. Quins són els motius que t’han portat a prendre novament aquesta decisió? Portem molts anys treballant de forma eficaç i compromesa pel nostre municipi i he decidit tornar-me a presentar per continuar amb la transversalitat del projecte polític d’ERC Tossa de Mar. Quan vàrem començar, vàrem decidir que la nostra actuació i participació havia d’anar més enllà dels quatre anys que dura un mandat. Volem donar una nova visió a Tossa i amb una sola legislatura era impossible fer-ho realitat. La continuïtat d’ERC Tossa de Mar és clau per seguir millorant. En aquests últims anys hem aconseguit grans gestes que necessiten que es segueixi treballant en la mateixa línia per generar els efectes plantejats.  Actualment, ets el segon tinent d’alcalde i regidor de Turisme i de Promoció Econòmica del consistori. Ens podries explicar quines funcions i responsabilitats tens dins l’ajuntament?  Aquesta legislatura ha estat marcada pels temps convulsos. Hem hagut d’improvisar i aprendre sobre la marxa. El que em vaig trobar és una àrea que tenia una molt bona oficina de turisme, adherida a la Xarxa d'Oficines de Turisme de Catalunya, però des de bon principi la seva directora ens va alertar que la regidoria de Turisme tenia mancances estratègiques. També em vaig trobar que realment no existia una estructura suficientment funcional a l’àrea de Promoció Econòmica. Un cop identificat aquest problema, vàrem decidir buscar la manera d’entendre com funcionava l'àrea de Promoció Econòmica i quina relació tenia amb  l'oficina de Turisme.

Isabel Rigat, portaveu del grup municipal Sant Joan Plural a l’ajuntament de Sant Joan les Fonts, repetirà com a cap de llista per les eleccions municipals del 2023. Rigat, porta 39 anys al municipi i  viu amb el seu marit al barri dels Torrents des de fa 29 anys. Ha estat molt vinculada amb el teixit associatiu del municipi sent, entre d’altres, la presidenta de l’associació de comerços de Sant Joan les Fonts. Emprenedora, treballadora i molt sociable, Isabel Rigat és actualment la propietària d’una empresa de viatges del municipi. Quines són les principals línies amb les quals heu treballat aquesta legislatura des de l’oposició? Des de l’oposició, el grup de Sant Joan Plural hem intentat mirar que el poble anés bé. Un dels projectes als que hem dedicat molta atenció ha estat el del Parc de Can Miquelet, des de l’adquisició de la finca urbana a proposar que es convoqués un procés participatiu per decidir-ne el futur. Una altra línia d’actuació ha estat el nucli antic, concretament el carrer Major de Santa Magdalena, defensant no enderrocar-ho tot, sinó mirant de rehabilitar els edificis, parlant amb els propietaris per tal de promocionar que hi hagi més habitatge a disposició de la ciutadania. Creiem que el nucli antic s’ha de rehabilitar, ja que el barri ha estat víctima d’un abandonament per part de l’ajuntament des de fa 15 anys, i també s’ha de mirar de proporcionar més aparcament per la gent que hi viu. La tercera línia de treball va directament lligada amb la necessitat d’escoltar al conjunt de la població i no només a unes quantes persones. És una realitat, que amb l’actual alcaldessa, el voluntariat i les entitats del poble s’han perdut, en gran mesura a causa de l'externalització de serveis. Crec que és rellevant tornar a comptar amb la gent de les entitats, ja que són el motor del nostre municipi. Finalment, la darrera línia en la que ens hem centrat és el jovent, col·lectiu que no se sent interpel·lat per les accions de l’ajuntament.

En Marc Calvet es caracteritza per ser una persona treballadora i constant, que sempre hi és quan se’l necessita. Després d’encapçalar la llista d’Esquerra Republicana a Torroella de Montgrí i l’Estartit el 2019, tornarà a ser el candidat de la formació republicana per les properes municipals del 2023. Entremig, un mandat de quatre anys en els quals ell i el seu equip han pogut ser a govern gràcies al pacte amb UPM-Mes, després de ser la segona força més votada.  En el transcurs d’aquesta legislatura com a primer tinent d’alcalde, en Marc ha encarat reptes complicats per al consistori com el temporal Glòria i la conseqüent neteja del litoral i espais naturals afectats, o la gestió de la pandèmia de la Covid-19, que ha incidit tant en la ciutadania com al sector empresarial. Tanmateix, hi hagut temps per tirar endavant projectes des de àrees gestionades pels regidors d’ERC a l’ajuntament de Torroella de Montgrí i l’Estartit.  D’aquí pocs mesos finalitzarà una legislatura que ha estat, en general, complicada. Com ho heu viscut formant part del govern de Torroella de Montgrí - l’Estartit? Aquest mandat ha estat molt estrany, amb un seguit de circumstàncies, com el Glòria, la pandèmia o l’ensorrament del carrer Fàtima, que han fet que la legislatura fos molt complicada i que les previsions anessin caient per terra i s’haguessin de refer. Sens dubte, algunes coses que volíem fer s’han endarrerit. Estic pensant, per exemple, amb la proposta de camins segurs que portàvem al nostre programa. Hi creiem i ho volem tirar endavant, però ara per ara només estem a la primera fase. És un tema important, no només per tenir uns itineraris segurs amb bici, a peu o patinet, sinó perquè aquest projecte és el començament de com hauria de ser la mobilitat al nostre municipi, i a la vegada aquest canvi també pot representar un motor econòmic important pel nostre municipi i la seva ciutadania.  Quines són les accions de govern d’aquest mandat en les quals s’hi pot entreveure la marca d’Esquerra? Sempre que Esquerra entra als governs ho fa per canviar polítiques i maneres de fer, per treballar amb la mirada enfocada a governs transparents, democràtics i oberts.

El Grup Republicà al Congrés dels Diputats ha aconseguit la suspensió de les actuacions previstes en relació a la línia de Molt Alta Tensió a Santa Coloma de Farners i analitzar-ne les alternatives, en el marc de la negociació amb el govern espanyol dels pressupostos generals de l'Estat per al 2023. L'acord a què s'ha arribat preveu tirar endavant l'estudi de noves opcions per part de Red Eléctrica, responsable del projecte, inclòs el de viabilitat tècnica del traçat alternatiu plantejat, així com l’estudi econòmic. Si el resultat és positiu i amb un cost "raonablement similar o inferior" al del projecte vigent actualment, el compromís és "agilitzar les modificacions necessàries en la xarxa de transport" per aturar definitivament el projecte actual i apostar per la nova solució. En l'acord es recull igualment que aquesta alternativa ha de tenir el vist-i-plau de totes les parts involucrades. El diputat gironí al Congrés, Joan Margall, ha volgut posar en valor "la força negociadora d'Esquerra Republicana" per aturar la MAT tal com estava plantejada fins ara. Margall ha recordat que es tracta d'una "reivindicació històrica, liderada pel territori, per fer front a un projecte gegantí que implicava trinxar-lo". El compromís d'Esquerra Republicana, ha afegit, és "continuar treballant per a una alternativa menys agressiva per al medi ambient". El senador gironí, Jordi Martí Deulofeu, considera que l’acord “és només un primer pas cap a la paralització definitiva i la derogació del projecte”. Així mateix destaca que la suspensió de les actuacions és “el reconeixement a la feina feta des de fa temps pels ajuntaments, el món local i la Plataforma NO a la MAT Selva, en defensa d’alternatives pel que fa al traçat i a les necessitats energètiques reals del territori”.  La notícia ha estat molt ben rebuda des del territori. L’alcalde de Santa Coloma de Farners, Joan Martí, es mostra molt satisfet ja que l’acord de suspensió arriba “després de molts anys de lluites compartides amb tothom del territori per evitar un disbarat, quan semblava que no ho podríem tombar”.

El senador gironí del grup d’Esquerra Republicana de Catalunya – EH Bildu, Jordi Martí Deulofeu, ha fet un gest avui a favor de la negociació pressupostària amb la incorporació de diverses esmenes transaccionades de la formació republicana mitjançant les quals, com confirma Deulofeu, “hem aconseguit desencallar projectes molt necessaris i reivindicats per a les ciutats de Girona i Figueres”. Entre les aportacions assolides fins ara per Esquerra Republicana en aquestes dues ciutats gironines es troben, com ha assenyalat Deulofeu, “1 milió d’euros per a completar l’oferta de la Casa de la Cultura de Girona, que porta tancada des de l’any 2013, i que amb aquest acord es possibilitarà la seva la licitació del projecte l’any vinent”. Pel que fa a la ciutat de Figueres, s’ha aconseguit mig milió d’euros per a l’estudi informatiu per a la supressió dels dos passos a nivell al nucli urbà de la ciutat. Com ha afirmat Deulofeu “aquesta reivindicació fa temps que està pendent, és una prioritat per a la millora de la mobilitat i la perillositat de la ciutat”. El senador republicà ha explicat que, de moment, l’anomenada LPGE comença el seu tràmit al Congrés, però que encara queda camí per recórrer des de l’òptica de la negociació durant els pròxims dies, abans no puguem donar per fet un acord definitiu. “Durant aquest procés, serem exigents en la defensa d’allò que creiem que és just per Catalunya, i la gent de les comarques gironines”. El vicealcalde i regidor de Cultura a Girona, Quim Ayats, assegura que “aquesta inversió d’un milió d’euros que hem aconseguit des d’Esquerra Republicana és una molt bona notícia per la ciutat perquè aconseguim millores per tots els gironins i gironines. Seguim fent passos fonamentals per tirar endavant el projecte de la nova biblioteca a la Casa de Cultura, demostrant que hi estem a sobre, des de tots els fronts, defensant Girona arreu". Per Ayats, “estem més a prop que mai que la nova biblioteca sigui una realitat, desencallant i impulsant un projecte amb el qual ens havíem compromès amb la ciutadania”.