Chantal Pérez és la nova cap de llista d’ERC a Ripoll per a les properes eleccions municipals del 2023 després de ser escollida per la militància el passat mes de febrer. Des del 2019 és regidora a l’oposició a l’Ajuntament de Ripoll i és la secretària del Jutjat de Pau a Torelló. Qui és Chantal Pérez? Soc la filla d’en Jose i de l'Eva, la neta de la Isabel del Racó i la germana de la Judith. Estic casada amb en Miquel i soc mare de dos fills, l’Àlex i en Gerard. Tinc 44 anys i soc advocada. De petita corria pels carrers Vinyes, Pare Colí i Perdut de Ripoll i vaig cantar als Follets. Feia taekwondo i jugava a bàsquet i, de fet, encara avui dia tirar a la cistella és una de les coses que més em relaxen.  Com et definiries?  Em considero una persona treballadora, amiga dels meus amics, honesta i predisposada a ajudar a tothom. A què et dediques professionalment? Vaig estudiar a les Vedrunes - llavors les Monges -, a l’IES Abat Oliba i a la Universitat de Barcelona. Al llarg dels anys he treballat a diferents sectors com al comerç, a la restauració o a l’àmbit jurídic. Actualment sóc la secretària al Jutjat de Pau a Torelló.  Ara, però, t’involucres en política. Em vaig implicar políticament a les passades eleccions municipals del 2019 atès que les meves noves circumstàncies personals i familiars m'ho permetien. Sempre m'ha interessat la política i he estat implicada en la defensa dels drets. Penso que una altra manera de fer política i establir relacions és possible. Ara m'he decidit a encapçalar la llista per la confiança del meu equip i la vocació de servei. Com et decideixes a encapçalar la llista? Em decideixo a encapçalar la llista d’ERC Ripoll perquè considero que escoltar i entendre les persones és la base per aconseguir una societat millor. D’altra banda, també considero que la mediació és essencial per prevenir i aturar conflictes. La meva frase lema és: el què no vulguis per tu, no ho vulguis pels altres.

Abans de finalitzar l’any, el conveni i els projectes de connexió i implantació de l’ample ibèric i l’ample de via internacional (UIC) a l’estació intermodal de Vilamalla ja haurien d’estar enllestits. Així s’hi ha compromès la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, en resposta a una pregunta formulada pel senador gironí d’ERC, Jordi Martí Deulofeu, en sessió de control.  Tal i com ha apuntat el senador altempordanès, a l’actualitat, “el transport ferroviari de mercaderies representa un 4% del total del transport terrestre de mercaderies a l’Estat espanyol, segons dades facilitades pel lobby ferroviari FERRMED, mentre que la mitjana europea de tones per quilòmetre transportades és d’un 18%”. En aquest sentit, Martí ha recordat que “d’acord amb la Directiva Europea, el 2030 un 30% de las mercaderies haurien de ser transportades en tren per tal de reduir la petjada ecològica”. Per tot això, des d’Esquerra es creu que adaptar la terminal de mercaderies de Vilamalla, construïda l’any 1986 per la Generalitat de Catalunya, a l’ample de via internacional (UIC) és una oportunitat per a l’Alt Empordà, fet que permetria el desenvolupament de LOGIS Empordà com a hub logístic i ferroviari.  “La trista realitat és que a dia d’avui la terminal té un ús provisional d’aparcament de camions. La implantació de l’ample de via internacional (UIC) a la terminal de mercaderies de Vilamalla és una enorme oportunitat per al seu desenvolupament com a corredor i autopista ferroviària dotant-la d’una major versatilitat en la futura explotació de la terminal”, ha conclòs el senador.  Per la seva banda, la ministra de Transports ha manifestat que el govern de l’Estat comparteix els objectius assenyalats pel senador republicà i ha posat en relleu la coordinació entre el Gobierno, la Generalitat de Catalunya i ADIF, i que a l’actualitat s’està col·laborant per poder definir i concretar el contingut del conveni i també la coordinació tècnica d’aquest projecte, la tramitació del qual, serà imminent, “abans que finalitzi l’any”.

El diputat gironí d’ERC al Parlament, Jaume Butinyà, i el senador d’ERC per Girona, Jordi Martí Deulofeu, han manifestat el seu suport als jutges de pau de Catalunya, després que el passat mes de maig el Govern espanyol anunciés que pretenia suprimir aquesta figura tan arrelada al nostre territori que permet fer una atenció de proximitat a la ciutadania, sobretot en municipis petits.  En una visita territorial al Pla de l’Estany, Butinyà i Martí han pogut conversar amb el jutge de pau de Sant Miquel de Campmajor sobre la polèmica generada pel projecte de Llei Orgànica d’Eficiència organitzativa del Servei Públic de Justícia que s’està tramitant a les Corts Generals espanyoles, la qual contempla suprimir la figura dels jutges de pau. “Ens trobem davant una nova amenaça recentralitzadora per part del Govern espanyol”, ha explicat el diputat Jaume Butinyà. “La possible aprovació d’aquesta llei posa en perill la figura dels jutges de pau, competència que tenim reconeguda en l’article 108 de l’Estatut d’Autonomia”, ha conclòs.  Per la seva banda, el senador Jordi Martí Deulofeu opina que “si es suprimeix la figura dels jutges de pau allunyaríem la justícia de la ciutadania, especialment per a les persones amb majors dificultats de mobilitat, incrementaríem la petjada ecològica de gestions que avui en dia són exclusivament de proximitat, saturaríem encara més els jutjats i encariríem el servei de justícia, donant un pitjor servei a la ciutadania. I tot això, en un país on la justícia ja està molt devaluada”.  Els jutjats de pau són òrgans unipersonals amb jurisdicció al terme municipal i se situen en tots aquells municipis on no hi ha jutjat de primera instància i instrucció, per tal d’apropar la justícia a la ciutadania amb actuacions basades, sobretot, en la mediació. A l’actualitat, els jutges de pau són presents en 898 dels 947 municipis catalans. Els jutges de pau són l’estructura judicial més àmplia a Catalunya i són competents en els àmbits civil, penal i de Registre Civil.

Xavier Prat (1972) és el cap de llista d’ERC Sant Hilari Sacalm per a les properes eleccions municipals del 2023 després de rebre el suport de la militància. És llicenciat en Enginyeria Informàtica i, actualment, és el cap de l’oposició a l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm. Implicat en l’activisme i el teixit associatiu des de fa anys, torna a encapçalar la llista municipal amb la voluntat de seguir treballant per Sant Hilari Sacalm i millorar-ne el futur. Quins són els motius que et porten a tornar-te a presentar com a cap de llista d’ERC Sant Hilari Sacalm per a les eleccions del 2023?  El principal motiu que m’ha empès a presentar-me és la gent del poble, quan parlo amb ells i m’expliquen coses; i sobretot quan tenen un problema i els pots ajudar, sigui com a regidor o com a veí, això és el què em dóna la força per continuar. D’altra banda, crec que la nostra visió de Sant Hilari és molt realista i s’ajusta a les necessitats dels seus veïns i veïnes. Quan penso en el poble veig que a un municipi com el nostre li cal un projecte de futur, que il·lusioni i que aporti esperança. Com afrontes el repte d’encapçalar de nou la candidatura municipal del teu poble? Amb més ganes que mai. Després d’aquest mandat com a regidor i de començar a conèixer el món de la política, he après moltíssim. He après coses que m’han agradat molt i altres que no tant, totes elles molt interessants per ajudar als veïns i veïnes i comprometre’m pel poble. També cal dir que l’afronto amb moltes ganes per la gent que està al meu costat, les companyes i companys d’ERC Sant Hilari m’han donat molt de suport i m’han ajudat a prendre la decisió. Quins seran els eixos principals amb els quals voldràs treballar per Sant Hilari? L’eix principal on cal aprofundir des de l’ajuntament, des del nostre punt de vista, és buscar un futur pel nostre poble. Aquest Sant Hilari del futur el basarem creant propostes per generar ocupació i feina per les persones que viuen al poble, també treballarem per aconseguir, com més aviat millor, la rebaixa de CO₂ de combustibles fòssils i generar energies renovables abans del 2030.

Quim Ayats, vicealcalde de Girona i portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana de Girona, repetirà com a cap de llista per les eleccions municipals del 2023. Nascut al barri de Santa Eugènia i veí de Vista Alegre, on viu amb la seva parella i els seus dos fills, ha estat molt vinculat amb el teixit associatiu de la ciutat, principalment amb la Creu Roja Girona. Milita a ERC des del 2004, després de passar per les JERC (actual Jovent Republicà). Empleat de banca, actualment en excedència, també va ser senador per Girona (2016-2019).   Com vas viure l’entrada a govern d’ERC a la ciutat de Girona? Des d’Esquerra Girona vam prendre la decisió d’entrar al Govern de la ciutat en un moment complicat. Amb la pandèmia en el seu moment més àlgid, ens vam arremangar per fer avançar la ciutat, per protegir l’estil de vida i garantir la qualitat de vida dels gironins i gironines, per renovar l’agenda de respostes i per desencallar tots aquells projectes polítics pendents des de feia massa temps. Vam decidir fer un salt endavant perquè la ciutat no s’aturés, perquè en un moment de crisi cal actuar amb contundència i estar al costat de la gent, i és el que hem fet. I perquè creiem que hem d’impulsar una nova manera de governar la ciutat de Girona amb una sensibilitat més accentuada als problemes de la ciutadania. Quines són les principals línies amb les quals heu treballat? Els regidors republicans ens vam proposar d’estar al servei de la ciutadania en un moment d’alta complexitat. Quan vam entrar a Govern vam assumir les competències d’aquelles àrees que entenem que són serveis imprescindibles per garantir la qualitat i l’estil de vida dels i les gironines. En aquest sentit, hem apostat  per garantir una oferta cultural de primer nivell, com el programa de Fires de Girona; hem forçat les inversions en matèria d’habitatge per revertir l’anomalia de deu anys sense inversió en habitatge social a Girona; hem treballat pel manteniment d’unes instal·lacions municipals esportives dignes; hem impulsat la lluita contra la segregació escolar i pel curs 2022-2023 garantim línia de batxillerat a tots els centres de la ciutat; hem mantingut contacte amb les associacions de veïns per recollir les seves reclamacions; i hem atès el jovent de la ciutat proposant-los projectes per encarar el futur laboral i per donar-los suport amb el programa de salut emocional per donar resposta als efectes psicològics de la pandèmia, entre moltes d’altres actuacions.

Amb la voluntat de conèixer les necessitats del territori i poder traslladar les iniciatives locals a les respectives cambres parlamentàries, el senador d’Esquerra per Girona, Jordi Martí Deulofeu, i el diputat d’Esquerra al Parlament de Catalunya per Girona, Bartomeu Compte, han visitat diversos municipis de la Garrotxa.  En aquest sentit, Esquerra ha decidit presentar iniciatives parlamentàries, tant al Senat com al Parlament, per demanar la millora dels accessos al polígon industrial del Pla de Poliger a Sant Jaume de Llierca. En aquest punt conflueixen dues carreteres, l’A-26, de competència estatal, i la N-260z de competència nacional. El municipi reivindica que se solucioni el dèficit crònic d’inversions en aquest punt d’accés al polígon, ja que hi ha una gran pluralitat d’interessats.  “Presentarem, amb caràcter immediat, iniciatives parlamentàries al Senat per traslladar i resoldre aquesta problemàtica el més aviat possible. En aquest sentit, es prepararan, entre altres iniciatives, una sèrie de preguntes i també una moció per debatre a la Comissió de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana de la cambra alta amb l’objectiu d’assolir el compromís del Gobierno de l’Estat espanyol per assegurar les inversions i executar les actuacions necessàries per millorar la circulació, la mobilitat i l’accessibilitat al polígon com a condició indispensable per incrementar la competitivitat del teixit empresarial ubicat en aquest punt” ha explicat el senador Jordi Martí Deulofeu. Adquisició d’uns terrenys a Sant Joan les Fonts i estrena de la nova llar d’infants rural a Castellfollit  Un altre dels pobles que han visitat Martí i Compte ha estat Sant Joan les Fonts, on s’han reunit amb el grup municipal d’Esquerra per a conèixer les accions realitzades des de l’oposició. En aquest sentit, Esquerra Republicana celebra que, finalment,  l’Ajuntament de Sant Joan les Fonts hagi habilitat una partida al pressupost de 350.

Després de dos anys de viure un Sant Jordi descafeïnat, finalment aquest 2022 es podrà tornar a sortir al carrer a viure l’ambient festiu d’aquesta nostrada diada. Aquest dissabte 23 d’abril, diverses seccions locals d'Esquerra Republicana de la província de Girona seran presents a les celebracions que es realitzaran als respectius municipis amb la instal·lació de parades informatives reivindicant la lectura en llengua catalana, sota el lema “Escrivim, llegim i estimen en català”.   La relació de municipis on hi haurà presència de parades de Sant Jordi d’Esquerra Republicana de Catalunya a la província de Girona és la següent:   Alt Empordà: Castelló d’Empúries (Plaça dels Homes) Figueres (Rambla) L’Escala (Platja de les Barques)   Baix Empordà: Calonge i Sant Antoni (Local d’ERC) Castell-Platja d’Aro i s’Agaró (Av. s’Agaró) Palamós (Carrer Major) Palafrugell (Carrer de Cavallers) Sant Feliu de Guíxols (Rambla del Portalet / Carrer Major) Santa Cristina d’Aro (Plaça Baldiri Reixach)   Garrotxa Besalú (Plaça del Prat de Sant Pere) Olot (Pg. Miquel Blay) Les Preses (Zona Esportiva)   Gironès Girona (Palau Firal) Llagostera (Plaça Catalunya)   Pla de l’Estany Banyoles (Plaça de les Rodes)   Selva Blanes (Plaça 1 d’Octubre) Caldes de Malavella (Plaça de l’Església) Lloret de Mar (Pg Jacint Verdaguer) Sant Hilari (Plaça Gravalosa) Santa Coloma de Farners (Plaça Farners) Tossa de Mar (Passeig del Mar) Vidreres (Plaça Lluís Companys)  

La Federació de Girona d’Esquerra Republicana condemna la mort de dues dones, una mare i la seva filla adolescent, en un presumpte nou cas de violència masclista a Lloret de Mar. Volem expressar el nostre més sentit condol a la família i amistats de les víctimes. Així mateix, reiterem el nostre absolut compromís en la lluita per l’erradicació de qualsevol forma de violència contra les dones per tal de construir un país just, lliure i, sobretot, igualitari.  

Albert Ferrández (1991) és el candidat d’ERC de Lloret de Mar per les properes eleccions municipals del 2023 després que rebés el suport de la militància. Ferrández és mestre i, actualment, és el regidor de les àrees d’Educació i diversitat funcional i dels barris del Nucli Antic i dels Pescadors del consistori lloretenc. Vinculat a la política municipal des del 2014, afronta la nova etapa amb entusiasme.  Quins són els motius que et porten a presentar-te com a cap de llista d’ERC Lloret per a les eleccions del 2023?  L'estima cap a la meva vila. Sense cap mena de dubte per a mi Lloret de Mar és un dels millors municipis per viure quant a qualitat de vida. Com sempre, tot és millorable, i aquesta és una altra raó que m’ha empès a fer el pas endavant, a fer tot el que calgui perquè les lloretenques i els lloretencs puguin viure millor. Com afrontes el repte d’encapçalar la candidatura municipal del teu poble? Amb moltes ganes i molt de respecte. Sempre he estat involucrat en entitats, associacions i organitzacions que tenien com a finalitat millorar la vida de les persones. Laboralment, m'he dedicat al món social i al de l'educació, i ara com a regidor de l'Ajuntament continuo treballant pels mateixos objectius. És el moment en què les persones més ens necessiten, i cal que estiguem al costat de la gent, escoltant-la i ajudant-la. Quins són els eixos principals amb els quals vols treballar per Lloret? La recuperació econòmica postcovid del municipi, i procurar una major cohesió i benestar social dels ciutadans. Hem de pensar fórmules per capgirar la situació que han provocat els efectes de la covid a les famílies lloretenques tenint en compte les casuístiques de Lloret de Mar, com el fet que es trobi entre les 15 ciutats catalanes amb més població estacional i amb més ciutadans nascuts fora de Catalunya, o que el motor econòmic sigui el sector turístic.  Quan vas iniciar la teva vinculació amb la política? Vaig començar a participar en les dinàmiques d'Esquerra Lloret l'any 2014.