Quim Ayats, vicealcalde de Girona i portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana de Girona, repetirà com a cap de llista per les eleccions municipals del 2023. Nascut al barri de Santa Eugènia i veí de Vista Alegre, on viu amb la seva parella i els seus dos fills, ha estat molt vinculat amb el teixit associatiu de la ciutat, principalment amb la Creu Roja Girona. Milita a ERC des del 2004, després de passar per les JERC (actual Jovent Republicà). Empleat de banca, actualment en excedència, també va ser senador per Girona (2016-2019).   Com vas viure l’entrada a govern d’ERC a la ciutat de Girona? Des d’Esquerra Girona vam prendre la decisió d’entrar al Govern de la ciutat en un moment complicat. Amb la pandèmia en el seu moment més àlgid, ens vam arremangar per fer avançar la ciutat, per protegir l’estil de vida i garantir la qualitat de vida dels gironins i gironines, per renovar l’agenda de respostes i per desencallar tots aquells projectes polítics pendents des de feia massa temps. Vam decidir fer un salt endavant perquè la ciutat no s’aturés, perquè en un moment de crisi cal actuar amb contundència i estar al costat de la gent, i és el que hem fet. I perquè creiem que hem d’impulsar una nova manera de governar la ciutat de Girona amb una sensibilitat més accentuada als problemes de la ciutadania. Quines són les principals línies amb les quals heu treballat? Els regidors republicans ens vam proposar d’estar al servei de la ciutadania en un moment d’alta complexitat. Quan vam entrar a Govern vam assumir les competències d’aquelles àrees que entenem que són serveis imprescindibles per garantir la qualitat i l’estil de vida dels i les gironines. En aquest sentit, hem apostat  per garantir una oferta cultural de primer nivell, com el programa de Fires de Girona; hem forçat les inversions en matèria d’habitatge per revertir l’anomalia de deu anys sense inversió en habitatge social a Girona; hem treballat pel manteniment d’unes instal·lacions municipals esportives dignes; hem impulsat la lluita contra la segregació escolar i pel curs 2022-2023 garantim línia de batxillerat a tots els centres de la ciutat; hem mantingut contacte amb les associacions de veïns per recollir les seves reclamacions; i hem atès el jovent de la ciutat proposant-los projectes per encarar el futur laboral i per donar-los suport amb el programa de salut emocional per donar resposta als efectes psicològics de la pandèmia, entre moltes d’altres actuacions.

Amb la voluntat de conèixer les necessitats del territori i poder traslladar les iniciatives locals a les respectives cambres parlamentàries, el senador d’Esquerra per Girona, Jordi Martí Deulofeu, i el diputat d’Esquerra al Parlament de Catalunya per Girona, Bartomeu Compte, han visitat diversos municipis de la Garrotxa.  En aquest sentit, Esquerra ha decidit presentar iniciatives parlamentàries, tant al Senat com al Parlament, per demanar la millora dels accessos al polígon industrial del Pla de Poliger a Sant Jaume de Llierca. En aquest punt conflueixen dues carreteres, l’A-26, de competència estatal, i la N-260z de competència nacional. El municipi reivindica que se solucioni el dèficit crònic d’inversions en aquest punt d’accés al polígon, ja que hi ha una gran pluralitat d’interessats.  “Presentarem, amb caràcter immediat, iniciatives parlamentàries al Senat per traslladar i resoldre aquesta problemàtica el més aviat possible. En aquest sentit, es prepararan, entre altres iniciatives, una sèrie de preguntes i també una moció per debatre a la Comissió de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana de la cambra alta amb l’objectiu d’assolir el compromís del Gobierno de l’Estat espanyol per assegurar les inversions i executar les actuacions necessàries per millorar la circulació, la mobilitat i l’accessibilitat al polígon com a condició indispensable per incrementar la competitivitat del teixit empresarial ubicat en aquest punt” ha explicat el senador Jordi Martí Deulofeu. Adquisició d’uns terrenys a Sant Joan les Fonts i estrena de la nova llar d’infants rural a Castellfollit  Un altre dels pobles que han visitat Martí i Compte ha estat Sant Joan les Fonts, on s’han reunit amb el grup municipal d’Esquerra per a conèixer les accions realitzades des de l’oposició. En aquest sentit, Esquerra Republicana celebra que, finalment,  l’Ajuntament de Sant Joan les Fonts hagi habilitat una partida al pressupost de 350.

Després de dos anys de viure un Sant Jordi descafeïnat, finalment aquest 2022 es podrà tornar a sortir al carrer a viure l’ambient festiu d’aquesta nostrada diada. Aquest dissabte 23 d’abril, diverses seccions locals d'Esquerra Republicana de la província de Girona seran presents a les celebracions que es realitzaran als respectius municipis amb la instal·lació de parades informatives reivindicant la lectura en llengua catalana, sota el lema “Escrivim, llegim i estimen en català”.   La relació de municipis on hi haurà presència de parades de Sant Jordi d’Esquerra Republicana de Catalunya a la província de Girona és la següent:   Alt Empordà: Castelló d’Empúries (Plaça dels Homes) Figueres (Rambla) L’Escala (Platja de les Barques)   Baix Empordà: Calonge i Sant Antoni (Local d’ERC) Castell-Platja d’Aro i s’Agaró (Av. s’Agaró) Palamós (Carrer Major) Palafrugell (Carrer de Cavallers) Sant Feliu de Guíxols (Rambla del Portalet / Carrer Major) Santa Cristina d’Aro (Plaça Baldiri Reixach)   Garrotxa Besalú (Plaça del Prat de Sant Pere) Olot (Pg. Miquel Blay) Les Preses (Zona Esportiva)   Gironès Girona (Palau Firal) Llagostera (Plaça Catalunya)   Pla de l’Estany Banyoles (Plaça de les Rodes)   Selva Blanes (Plaça 1 d’Octubre) Caldes de Malavella (Plaça de l’Església) Lloret de Mar (Pg Jacint Verdaguer) Sant Hilari (Plaça Gravalosa) Santa Coloma de Farners (Plaça Farners) Tossa de Mar (Passeig del Mar) Vidreres (Plaça Lluís Companys)  

La Federació de Girona d’Esquerra Republicana condemna la mort de dues dones, una mare i la seva filla adolescent, en un presumpte nou cas de violència masclista a Lloret de Mar. Volem expressar el nostre més sentit condol a la família i amistats de les víctimes. Així mateix, reiterem el nostre absolut compromís en la lluita per l’erradicació de qualsevol forma de violència contra les dones per tal de construir un país just, lliure i, sobretot, igualitari.  

Albert Ferrández (1991) és el candidat d’ERC de Lloret de Mar per les properes eleccions municipals del 2023 després que rebés el suport de la militància. Ferrández és mestre i, actualment, és el regidor de les àrees d’Educació i diversitat funcional i dels barris del Nucli Antic i dels Pescadors del consistori lloretenc. Vinculat a la política municipal des del 2014, afronta la nova etapa amb entusiasme.  Quins són els motius que et porten a presentar-te com a cap de llista d’ERC Lloret per a les eleccions del 2023?  L'estima cap a la meva vila. Sense cap mena de dubte per a mi Lloret de Mar és un dels millors municipis per viure quant a qualitat de vida. Com sempre, tot és millorable, i aquesta és una altra raó que m’ha empès a fer el pas endavant, a fer tot el que calgui perquè les lloretenques i els lloretencs puguin viure millor. Com afrontes el repte d’encapçalar la candidatura municipal del teu poble? Amb moltes ganes i molt de respecte. Sempre he estat involucrat en entitats, associacions i organitzacions que tenien com a finalitat millorar la vida de les persones. Laboralment, m'he dedicat al món social i al de l'educació, i ara com a regidor de l'Ajuntament continuo treballant pels mateixos objectius. És el moment en què les persones més ens necessiten, i cal que estiguem al costat de la gent, escoltant-la i ajudant-la. Quins són els eixos principals amb els quals vols treballar per Lloret? La recuperació econòmica postcovid del municipi, i procurar una major cohesió i benestar social dels ciutadans. Hem de pensar fórmules per capgirar la situació que han provocat els efectes de la covid a les famílies lloretenques tenint en compte les casuístiques de Lloret de Mar, com el fet que es trobi entre les 15 ciutats catalanes amb més població estacional i amb més ciutadans nascuts fora de Catalunya, o que el motor econòmic sigui el sector turístic.  Quan vas iniciar la teva vinculació amb la política? Vaig començar a participar en les dinàmiques d'Esquerra Lloret l'any 2014.

Esquerra Republicana demana al govern espanyol que acceleri de forma immediata la possibilitat que els trens de Mitja Distància (MD) puguin aturar-se a l’estació de Renfe a Camallera amb l’objectiu de facilitar la mobilitat de milers de persones que viuen en una zona a cavall entre l’Alt i el Baix Empordà. En una roda de premsa celebrada a la mateixa estació de Renfe de Camallera,  Esquerra ha anunciat que ha presentat una moció al Senat per exigir el govern espanyol un projecte d’ampliació de les andanes per, d’aquesta manera, permetre l’aturada dels trens de MD. Una moció que, a més, es farà extensiva al territori a través d’una moció al Consell Comarcal de l’Alt Empordà, al Consell Comarcal del Baix Empordà i als ajuntaments amb l’objectiu de visibilitzar aquesta urgència i necessitat. El senador per Girona Jordi Martí Deulofeu ha informat que amb aquesta iniciativa parlamentària el que es demana al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i Adif és que executi “el projecte d’ampliació de les andanes i adopti totes les mesures i actuacions de la seva competència que siguin necessàries amb la màxima celeritat, també pressupostàries, per permetre que els trens de Mitja Distància puguin aturar-se a l’estació de Camallera.” Per la seva part, la portaveu del grup d’Esquerra Republicana al Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Etna Estrems, ha manifestat que l'aturada dels trens de Mitja Distància a l'estació de Camallera és  “imprescindible per a la comarca".  “La situació geogràfica d'aquesta estació la fa imprescindible per donar servei a molts municipis que, ara mateix, queden totalment desconnectades del transport eficient i afecta a milers de persones. Si volem un país connectat ferroviàriament i on el transport públic sigui una alternativa real de mobilitat, cal garantir un servei de tren òptim a tots els racons de totes les comarques", ha afegit. En aquest sentit, el portaveu del grup municipal de l’Assemblea Republicana de Saus, Camallera i Llampaies, Miquel Casellas, ha exposat que pels veïns i veïnes del municipi és “vital”, però que també ho és “per la resta de pobles del nostre entorn ja que entenem que podem actuar en un punt de connexió vital per la mobilitat de la comarca i, especialment, durant els períodes estivals i de vacances on la població creix de forma exponencial.

En Jaume Butinyà i Sitjà (Banyoles, 1970) és, des de fa poc més d'un any, nou diputat al Parlament de Catalunya. També, des de fa tres anys, encapçala el grup republicà a l’Ajuntament de Banyoles i forma part de l’executiva local. No és la primera vegada que és regidor a l’Ajuntament de Banyoles. De fet, va ser regidor d’urbanisme del 1999 a l’any 2007, en dues legislatures on en Pere Bosch encapçalava la llista republicana. També va ser conseller al Consell Comarcal del Pla de l’Estany, càrrec que va repetir des del 2019 fins a aconseguir l’acta de diputat.   1. És bomber des de fa més de 30 anys. Va començar sent una feina d’estiu mentre estudiava i va acabar convertint-se en la seva feina i passió. Sempre té posada fluixa la freqüència de ràdio dels bombers per si hi ha un accident.   2. Li agrada molt viatjar, bé sigui sol o acompanyat. De jove va fer l’interail amb la colla i ara sovint aprofita les vacances viatjant amb els amics en bici, autobús o tren. L’any passat va fer una ruta fins a Normandia amb autocaravana. Per en Jaume tan important el què es el que es visita com de quina manera s’hi arriba.   3. Cada any s’escapa amb la colla fins a Berga per gaudir de la Patum. A Banyoles, és fàcil trobar-lo sota d’un gegant els dies de Festa Major (normalment en Martirià o la Maria). És un entusiata de la cultura tradicional i popular.   4. És molt esportista i ha tocat molts pals dins el Club Natació de Banyoles. Va ser remer molts anys, ha practicat vela, cicloturisme, esport de muntanya. I, tot que li agrada molt el piragüisme, sempre ha estat més de rem.   5. És molt tintinaire! El seu pare i els seus germans van passar-li l’afició pels còmics de Tintín que llegien plegats tots els estius. Els ha llegit tantes vegades que pot dir en quin dels àlbums apareix cada un dels personatges. El còmic que més li agrada és Stoc de coc i el seu personatge, sens dubte, és el Capità Haddock.

Esquerra Republicana ha aconseguit el compromís de l’Estat espanyol per reobrir els passos fronterers tancats després d’aprovar-se una moció que ha defensat el senador per Girona, Jordi Martí Deulofeu.  La moció transaccionada s’ha aprovat amb els vots del grup Esquerra-Bildu, PSOE, PNV, Junts per Catalunya, Coalició Canària i del Grup de l'Esquerra Confederal. En contra han votat PP i Grup Mixt, mentre que le Grup Parlamentari Democràtic s’ha abstingut. En total s’han registrat 153 vots a favor, 106 en contra i 6 abstencions. Jordi Martí Deulofeu ha exposat que “el tancament indefinit encobert” de passos fronterers per part de l’Estat francès representa una “clara vulneració d’allò que disposa el Codi de fronteres de l’espai Schengen” sobre la lliure circulació de persones a l’espai de drets i llibertats més gran del món, la Unió Europea.  El senador ha explicat també que el control de fronteres interiors secundàries a les comarques de l’Alt Empordà i Cerdanya “perjudica la mobilitat entre els municipis limítrofs amb conseqüències sobre el comerç, la promoció econòmica i el turisme, entre d’altres”. Pel que fa a la cooperació transfronterera en matèria de protecció civil i a l’assistència i ajuda en zones frontereres s’ha acordat revisar de manera periòdica les mesures necessàries per establir una franja d’intervenció conjunta amb els mitjans necessaris en base a criteris operatius dels equips d’emergència dels dos Estats en col·laboració i cooperació amb els organismes i autoritats regionals competents en matèria de protecció civil. El senador republicà ha proposat, en aquest sentit també, la necessitat de reimpulsar l’Euroregió Pirineus Mediterrània i l’Eurodistricte de l’Espai Català Transfronterer com a Agrupació Europea de Cooperació Territorial (AECT). “Necessitem un nou model de cooperació basada en una nova governança del territori multinivell (local, comarcal i regional) i transestatal que hauria de permetre la integració territorial de l’espai transfronterer, la institucionalització de la qual, per cert, no requeriria la participació de les autoritats centrals”, ha afegit.

Esquerra Republicana ha exigit al govern espanyol que adopti les “mesures de pressió necessàries” per posar fi al “tall indefinit encobert” que suposen als talls fronteres de l’Alt Empordà i la Cerdanya amb la Catalunya del Nord des de fa més d’un any. “La prolongació mitjançant pròrrogues per períodes de 6 mesos del tancament de passos fronterers no pot significar en cap cas el tancament permanent ni una incertesa continuada per les conseqüències que una mesura d'aquest tipus comporta als municipis limítrofs ja siguin comercials, laborals, sanitàries o educatives, entre altres”, ha manifestat el senador per Girona, Jordi Martí Deulofeu, en una interpel·lació al ministre d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, ​José Manuel Albares Bueno.    En aquest sentit, el senador republicà li ha dit al ministre que “no es poden posar portes al camp” ja que la “vida sempre s’obre camí”. “I, així mateix, ho entén també el col·lectiu per a la reobertura dels passos fronterers Esborrem la frontera!, que ha organitzat diversos actes per a la reobertura”, ha afegit. Jordi Martí ha proposat, en aquest sentit, que “amb la màxima brevetat” s’adoptin els acords que permetin la cooperació transfronterera en matèria de protecció civil en cas d'incendi forestal: “La intervenció conjunta dels equips d'emergència francesos i espanyols s'ha de poder fer amb mitjans terrestres però també amb mitjans aeris, i aquesta és una novetat molt important, en una franja a banda i banda de la frontera que es correspongui amb la totalitat de l'espai comprès a l'Eurodistricte de l'Espai Català Transfronterer o com a mínim amb els límits geogràfics i administratius de les comarques frontereres. “El juliol passat, de fet, vam veure amb incredulitat i estupor com es negava la possibilitat d'utilitzar hidroavions francesos més propers ubicats a la Catalunya del Nord en les tasques d'extinció d'incendis als incendis forestals de Llançà i el Port de la Selva i al seu lloc es van desplaçar mitjans aeris de Saragossa”, ha afegit.