El municipalisme republicà de la Federació de Girona d’Esquerra s’ha reivindicat com l’eina útil per assolir la independència i la millora del benestar de la ciutadania, en l’acte d’inici del curs polític 2021/2022 que s’ha celebrat a Caldes de Malavella que ha aplegat a unes 200 persones entre representants electes i militància.  El president regional, Pau Presas, ha manifestat el convenciment que la República Catalana naixerà dels carrers dels nostres pobles i ciutats governats per Esquerra Republicana: “Perquè només des del bon govern, i garantint el benestar de la ciutadania, serem capaços de seguir convencent a més i més gent que la independència és l’única via per garantir un país, just, lliure, i cohesionat on tothom gaudeixi de les mateixes oportunitats”.  ”Quan Esquerra governa, s’esquerden els murs de les de la desigualtat i la discriminació i, per això, volem ser presents als 221 municipis de la demarcació a les pròximes eleccions municipals del 2023. Som el primer partit municipalista de Catalunya perquè el municipalisme és el nostre ADN i ho demostrem a tot arreu on governem, canviant els pobles i ciutats i millorant la vida de les persones”, ha afegit Pau Presas. Per la seva part, la secretària general Laia Cañigueral ha dit que a Esquerra “tenim la sort de ser el que som i qui som”. “No ens amaguem de res perquè som el que veieu: progressistes, d’esquerres i republicans. I els municipis republicans som la llavor de la llibertat d’aquest país”, ha dit. Cañigueral ha posat en relleu el compromís de la nova Generalitat Republicana, i de la delegació de Girona, en acompanyar els municipis de la demarcació “en la transformació social, verda, democràtica i feminista del país” La secretària general ha defensat que Esquerra Republicana té una proposta “i la posem al servei del país” per assolir  la independència de Catalunya i l’amnistia de totes les persones represaliades.

L’entrada a govern va suposar posar fi a 30 anys de govern de convergència. Què ha suposat l'arribada d’Esquerra Republicana pel poble? Ha arribat aire fresc a l’ajuntament, una forma diferent d’entendre i d'abordar els problemes. Hem entomat problemes enquistats de fa temps i ens hem posat a treballar per a resoldre’ls amb una mirada d'eficiència, de servei i, sobretot, amb sensibilitat social.   Què és el que més valores d’aquests dos anys de mandat? El que més m'agrada és el contacte amb els veïns i les veïnes. Escoltar, empatitzar, acompanyar i ajudar-los en els seus problemes i en el dia a dia és el que més em recompensa de la meva responsabilitat com a alcalde. Quins són els principals reptes que té Bescanó pels pròxims dos anys? La natura amb borrasques, les llevantades i una pandèmia, ens ha mostrat les nostres febleses que tenim com a societat i ens ha deixat sobre la taula problemes que coneixem, però que no prioritzàvem. Per això creiem que en els propers anys hem de prioritzar tres eixos: l’atenció als joves, l’atenció al medi ambient i l’educació en el civisme i la convivència.   El republicanisme és un motor de canvi pels municipis. Què és per tu ser un alcalde republicà? Ser una persona propera i empàtica, motor de canvi i bolcat en el benestar del poble.   Què és el que més t’agrada de la responsabilitat de ser alcalde? Dos aspectes ben diferents: en primer lloc el contacte amb els veïns i veïnes del dia a dia; però d’igual manera la possibilitat de pensar i planificar com ha d’evolucionar el municipi a mig i llarg termini i poder veure com les decisions preses avui van aconseguint aquestes transformacions.    I el que més t’ha sorprès? Sabia de la complexitat de la tramitació administrativa, però m’ha sorprès la lentitud que aquesta tramitació acaba introduint a qualsevol acció que es vol emprendre.   Quin creus que ha de ser el paper dels municipis en els objectius nacionals de país que passen per la resolució del conflicte polític a través de l’autodeterminació i l’amnistia? Crec que ha de ser cabdal, els municipis republicans som la representació de la voluntat del poble.

El Senat, a proposta d’Esquerra Republicana, insta al govern espanyol a fer un calendari d’inversions per convertir l’AP7 en una verdadera autovia després d'aprovar-se la moció que va defensar el dimecres, 22 de setembre, el senador per Girona, Jordi Martí Deulofeu. La moció, que recollia les propostes de millora de l'estudi Alliberament dels peatges a l’AP-7: Efectes, reptes i oportunitats elaborat per la Diputació de Girona i la Cambra de Comerç de Girona, demana al govern espanyol crear una taula de treball amb lesa dminsitracions implicades i els sectors implicats i calendari d’inversions per convertir l’AP-7 en una autovia amb més accesos i enllaços que s’integrin amb la resta de la xarxa de carreteres de la demarcació. La moció, a més, demana incorporar les conclusions i propostes a l’estudi de redistribució de fluxos de trànsit que actualment està elaborant el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana per tal d'aprofitar el treball desenvolupat i el coneixement de primera mà de les necessitats dels organismes i institucions més properes a el territori.    El senador per Girona, Jordi Martí Deulofeu, ha afirmat que l'alliberament dels peatges de l'AP7 és" una oportunitat i un repte per integrar aquesta via d'alta capacitat a la resta de xarxa de carreteres de la demarcació." "Hem d'entendre la mobilitat des d'un punt de vista intermodal i, així, millorar la connexió de la xarxa viària amb el transport públic com per exemple, i entre d'altres, amb el tren d'alta velocitat", ha afegit. "Volem establir una agenda per fer les inversions necessàries i un grup de treball amb tots els actors territorials i administracions públiques per fer possible la permeabilització de l'autopista", ha conclòs el senador republicà.

Esquerra Republicana insta, a través del Senat, al govern espanyol un calendari d’inversions per permeabilitzar l’autopista AP-7 i convertir-la en una autovia funcional i de fàcil accés i connexió amb la resta de la xarxa viària de les comarques de Girona. El senador per Girona, Jordi Martí Deulofeu, ha defensat avui una moció al Ple del Senat per instar al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana a crear un equip de treball amb la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, la Cambra de Comerç, la patronal i el transport, així com els ajuntaments i consells comarcals, per definir prioritats i un calendari d’inversions necessàries. “L’alliberament de l’AP-7 és una reivindicació històrica perquè acaba amb un espoli i un greuge comparatiu i amb un model de gestió mitjançant concessions, convertint-se en una infraestructura més que amortitzada. Ara, però, tenim el repte i l’oportunitat de convertir aquesta via d’alta capacitat en una autovia amb nous i millors accessos i enllaços que han de permetre la connexió amb d’altres infraestructures com la N-II/A-2, el tren o l’aeroport”, ha manifestat el senador per Girona.  “Una bona permeabilització de l’AP-7 i les inversions necessàries proposades al corredor viari Nord-Sud (AP-7 i N-II/A-2) permetria la seva integració amb la resta de carreteres de la demarcació”, ha afegit. La moció, tal com recull l’estudi Alliberament dels peatges a l’AP-7: Efectes, reptes i oportunitats elaborat per la Diputació de Girona i la Cambra de Comerç de Girona, demana completar els enllaços parcials de la sortida 1, a la Jonquera Nord, el de Vilademuls amb la N-II i, finalment, el de Fornells de la Selva en tots dos sentits. La moció també esmenta la necessitat de construir els 5 nous enllaços que diu l’estudi elaborat per la Diputació de Girona i la Cambra de Comerç i remodelar les sortides 2, 3, 5, 6, 7 i 9. A més a més, es detallen 5 actuacions de millora a la N-II.

L'alcalde de Roses més jove des de 1914 i el primer republicà des de 1937. És un repte arribar a l'alcaldia amb aquestes xifres sota el braç? Bé, es pot entendre com un plus de responsabilitat des de la perspectiva històrica, és cert. L'edat al final no deixa de ser un element que no és cap mèrit en si mateix, tot i que sí que celebro que hi hagi gent jove al capdavant de municipis com Hostalric, Cardona, Súria, Fonollosa... És un col·lectiu que acostuma a tenir poca representació institucional, i menys encara en llocs de màxima direcció, i des d'un punt de vista de salut democràtica és bo i sa anar trencant certs estereotips al respecte. I pel que fa als anys que ha hagut d'esperar ERC per tornar a tenir l'alcaldia de Roses, tinc sempre molt present l'herència de moltes generacions de republicans que han treballat picant pedra i que han fet possible que avui nosaltres siguem aquí. I també que l'últim alcalde republicà, Baldiri Martí, va acabar en un camp de refugiats. Estar a l'altura d'aquest llegat és segurament un dels reptes més complexos. Com valores els primers 100 dies d'alcaldia republicana Durant les primeres setmanes hem hagut d'afrontar temes complexos, com ara una temporada turística marcada encara per la pandèmia, el gruix de la campanya de vacunació, la recuperació dels actes de Festa Major i, sobretot, les primeres regulacions d'accés al Parc Natural del Cap de Creus. Crec que en tots els casos hem demostrat valentia en les decisions i capacitat de gestió. Tenim clar que hem vingut per gestionar bé, transformar ambiciosament i també a representar dignament a tota la ciutadania, tant la que ens ha votat com la que no. Aquests són els principis que han mogut tota l'actuació durant aquests primers 100 dies i que volem que presideixin tota la legislatura. L'actual govern s'ha caracteritzat, sobretot, per haver fet un pas endavant molt significatiu en polítiques culturals. Això defineix el model de ciutat del nou alcalde? Per nosaltres la cultura ha estat sempre un dels pilars del projecte, des de la primera vegada que ens vàrem presentar el 2015 que ho remarquem.

El senador per Girona Jordi Martí Deulofeu ha demanat a través d’una bateria de preguntes sobre les inversions pendents a la línia ferroviària de Rodalies després de l’incident que es va produir el passat 31 d’agost i que va interrompre la circulació de trens de les línies R11 i RG1. “Cal evitar que el descarrilament d’un vagó de mercaderies produeixi una afectació d’aquesta magnitud en una línia de ferrocarril tan utilitzada i imprescindible com és la de la frontera a Barcelona i que això produeixi demores i supressió de freqüències i que s’hagin hagut de derivar passatgers al transport per carretera i fins i tot al tren d’alta velocitat, incrementant-se en molts casos la durada del trajecte”, ha dit.  “Els usuaris estan suportant molts perjudicis com  a conseqüència d’un servei que massa sovint estem acostumats a veure com es presta en condicions precàries”, ha afegit el senador per Girona, Jordi Martí Deulofeu.  Per aquest motiu Esquerra Republicana ha presentat una bateria de preguntes al Senat amb l’objectiu d’obtenir la màxima informació sobre el que va succeir i per això es pregunta al govern espanyol si s’han detectat deficiències en el tram afectat que puguin posar en risc la seguretat del servei.  El senador ha afirmat també que “exigir la màxima transparència sobre el succés és molt important, però també ho és més assegurar que s’està complint amb el correcte manteniment de la línia i les inversions imprescindibles per a evitar que això es repeteixi”. Jordi Martí ha indicat que es tracta d’acreditar si existeixen dèficits de manteniment i inversió en la línia que puguin ocasionar que es repeteixin incidents com aquest. En la bateria de preguntes es demana si existeix un pla d’inversions específic per aquest tram, amb descripció i detall de les actuacions i pressupostos i quines són les actuacions de manteniment o millora del servei que puguin estar pendents de realitzar-se.

El banyolí Jaume Butinyà, juntament amb Eugeni Villalbí Godes i Ángeles Llive Cruz, s'incorporaran els propers dies al grup parlamentari d'Esquerra Republicana al Parlament. I ho faran després que la consellera Laura Vilagrà, el conseller Roger Torrent i la consellera Teresa Jordà hagin renunciat a l'acta com a diputats per centrar la seva tasca a cada conselleria.  Les seves renúncies s'han registrat formalment aquest divendres conjuntament. El grup parlamentari agraeix al conseller i les conselleres la tasca com a diputats en aquests mesos de legislatura i valora el pas endavant que fan Villalbí, Llive i Butinyà.  Formalment, i en paral·lel a les renúncies, el grup parlamentari ja ha iniciat els tràmits davant de la Junta Electoral per notificar les credencials d'aquests tres nous diputats amb la previsió que puguin incorporar-se al ple extraordinari que es preveu de cara a la setmana vinent.  Jaume Butinyà ha manifestat que se sent “molt il·lusionat amb aquest nou repte com a diputat d'Esquerra al Parlament de Catalunya”: “Assumeixo aquesta responsabilitat amb el compromís de representar i treballar per la meva comarca i fer d’aquest país la millor terra d’oportunitats per a tothom. Des del Parlament vull ser la veu del Pla de l'Estany i de tots els banyolins i banyolines. De la mateixa manera que ho farem a Banyoles, treballaré amb l’objectiu de millorar la nostra capacitat de gestió i la vida dels tots els veïns i veïnes.”​ “Treballaré pel bé comú i defensaré com sempre he fet la justícia social, la defensa de les llibertats i per construir una República Catalana social, verda i feminista”, ha afegit el nou diputat d’Esquerra Republicana, Jaume Butinyà. Biografies Jaume Butinyà Sitjà (Banyoles, 1970) és llicenciat en Geografia per la UdG i bomber de la Generalitat des de 1995. A les darreres eleccions municipals, va ser el cap de llista per Esquerra a l'ajuntament de Banyoles, d'on va ser tinent d'alcalde entre 1999 i 2007.

Esquerra Republicana proposarà al Congrés dels Diputats un canvi normatiu per permetre que els càrrecs electes puguin ser representats d’entitats sense ànim lucre. La diputada Montse Bassa ha anunciat durant una oficina parlamentària organitzada a la Jonquera que el grup d’ERC al Congrés presentarà una Proposició No de Llei (PNL) per modificar la legislació sobre incompatibilitats en la Llei General de Subvencions. Bassa ha argumentat que una societat “dinàmica i moderna” no pot deixar fora persones com molts regidors i regidores que són “el màxim exemple de l’activisme i el voluntariat, castigant aquesta manera de ser i separant-los de les entitats on participen o castigant-les”. “Una societat transparent i justa ha de saber adaptar la seva legalitat per evitar que es produeixin greuges comparatius i es creïn incerteses pel simple fet de presumir que les males praxis d’alguns són patrimoni de tots”, ha afegit. La diputada al Congrés d’Esquerra Republicana ha manifestat també que treballen per una “legalitat moderna i justa” amb l’objectiu que els regidors i regidores puguin està al davant de les entitats “abocant-hi la seva vocació de servei, voluntariat i dinamisme”. En una roda de premsa celebrada davant de l’Ajuntament de la Jonquera, la portaveu del grup municipal d’Esquerra, Anna Pérez, ha explicat que ella mateixa va haver de deixar la presidència de l'entitat ACEJ la Jonquera perquè pogués cobrar la subvenció per a organitzar el casal d'estiu.  “I a l'abril de 2021 el nostre regidor Joan Budó va haver de dimitir perquè el club de futbol U.E. La Jonquera, del qual n’és president, arribés a cobrar la subvenció anual de l'Ajuntament”, ha afegit la regidora. La portaveu republicana ha anunciat, a més, que durant el ple de la setmana que ve el seu grup municipal demanarà la dimissió del tinent d’alcalde, Rafel Medinilla, “per coherència política” després d’haver comprovat que s’ha beneficiat econòmicament de l’Ajuntament durant sis anys a través de la seva empresa, mantenint una incompatibilitat amb el càrrec.

Esquerra Republicana ha demanat la compareixença del ministre de l’Interior Fernando Grande-Marlaska perquè informi sobre la gestió en la coordinació dels treballs per estabilitzar i controlar l'incendi forestal de Llançà, Port de la Selva i Port de la Selva (Alt Empordà) del passat 16 de juliol. El senador per Girona, Jordi Martí Deulofeu, ha registrat aquesta iniciativa parlamentària al Senat amb l’objectiu que el ministre doni les explicacions oportunes en comissió sobre com es van gestionar els mitjans aeris per extingir el foc que va més de 400 hectàrees del Cap de Creus durant el cap de setmana passat. Jordi Martí Deulofeu ha dit que es fa “difícil d’entendre i costa d’imaginar que l’Estat no hagi autoritzat la utilització de recursos aeris francesos per estabilitzar i controlar el foc de Llançà, El Port de la Selva i la Selva de Mar malgrat la petició expressa del Govern de la Generalitat en aquesta direcció”.  El senador per Girona entén que per una “qüestió de proximitat geogràfica, de coneixement del territori i de rapidesa en les actuacions semblaria lògic que una bona coordinació en aquest sentit hauria estat beneficiós per als treballs de contenció de l’incendi forestal, especialment durant les primeres hores”. “Hem de tenir present que del total d’hectàrees cremades la immensa majoria són dins els límits del Parc Natural del Cap de Creus”, ha dit.   “Aquest exemple demostra com d’important és poder aprofundir en projectes de cooperació transfronterera entre Catalunya i l’Estat francès, sobretot si parlem de situacions d’emergència i de protecció civil que no entenen de burocràcies ni de fronteres físiques i on el més important és ser capaços de donar entre tots una resposta àgil”, ha afegit.  El senador per Girona, Jordi Martí Deulofeu, ha conclòs que “per tot això volem esbrinar què hi ha del cert rere els motius pels quals des del Ministeri de l’Interior no es va considerar necessària la intervenció d’hidroavions francesos i saber amb claredat els detalls i els fonaments d’aquesta decisió per poder determinar la responsabilitat de cadascú.