Aquest passat dimarts l’inefable Cristóbal Montoro entregava a la Presidenta del Congrés, en un pendrive, un suposat projecte de pressupostos Generals de l’Estat. D’aquesta solemne manera, el ministre del ram, anunciava l’existència d’un projecte que, en cas d’obtenir majoria parlamentària a la Cambra Baixa, marcaria les línies mestres d’aquest 2018 a l’estat espanyol. Són molts i diversos els titulars que podrien definir l’anunci: Pressing PSOE, Molt soroll per no res, Pugna entre dos per aglutinar el centre dreta espanyol,.

Ens ho hem guanyat. I no fa set dies, ni quatre, ni dos. Fa anys, molts anys. Ens hem guanyat el dret de construir la República Catalana a través d’una reivindicació legítima mostrada arreu gràcies a les manifestacions més multitudinàries que hem viscut, i estem vivint, de la història contemporània d’Europa i, sentim-nos orgullosos, de tot el món. Un dret que ens hem guanyat a les urnes, i al carrer.

A pocs dies de l’1-O, el repte polític d’arrel democràtica més descomunal i meravellós que la ciutadania catalana de manera pacífica ha decidit desacomplexadament emprendre en llibertat, se’ns fa més evident que mai que l’Estat espanyol i les seves clavegueres, lluny del servei públic està al servei d’uns pocs que només busquen la seva pròpia supervivència: elits partitocràtiques, oligarquies empresarials, mitjans de comunicació, etc.

Ha arribat el moment. Des del passat dimecres estem convocades i convocats a fer un país nou, modern i lliure, ho estem totes i tots els ciutadans de Catalunya. El procés català ha agafat una velocitat vertiginosa i el tren de la república ja no permet bitllet de tornada. Catalunya és un subjecte polític, Catalunya és una nació, i com qualsevol nació té tot el dret a assumir la seva legítima sobirania i a decidir la seva configuració política.

Tornem a parlar d’un tema recurrent, tornem a parlar d’una realitat fosca i colpidora, tornem a parlar del poder que els homes creuen que tenen sobre les dones. En tornem a parlar... per què? Perquè aquests dies hem tornat a viure agressions sexuals i violència masclista. I per molt que en parlem, res canvia. Sempre diuen que la societat va per davant de les lleis, que les dones i els homes amb els seus actes fan canviar la legislació i el dia a dia,.

Contextualització. Rebobinem. La STC del 2010 va substituir il·legítimament les urnes i va desvirtuar un nou Estatut d'Autonomia de Catalunya que significava més autogovern en un Estat enganyosament federal. Aleshores, va començar una partida per guanyar la dignitat com a poble. Escac a Catalunya. Present. Principi democràtic. Majoria independentista de 72 diputats al Parlament de Catalunya.

Avui, 8 de març, es commemora el Dia internacional de les Dones. Un dia assenyalat a les agendes de tot el món per reivindicar el feminisme i la igualtat entre dones i homes, per reivindicar que volem les mateixes condicions laborals que els homes. Encara que aquesta reivindicació hauria de ser present els 365 dies de l’any, sobretot per part dels homes i també d’algunes dones, que sembla que només se’n recorden en aquesta data en concret.

Les eleccions del 26 de juny passat van ser el punt final de moltes coses a l'Estat espanyol. Entre aquestes destaca que es va posar fi a la trituradora del Partit Popular i la seva capacitat de legislar a cop de reial decret les polítiques que, de manera immediata, afectaven, i afecten, la majoria de la població. Un exemple recent d'aquesta particular manera d'entendre la política és la Llei de costes.

“Us demano que no hi assistiu. La vostra presència podria ser utilitzada per crear la falsa impressió que el Partit popular europeu dóna suport al Referèndum il·legal”.  D’aquesta manera tant incisiva, començava la carta que l’Eurodiputat valencià i Doctor en dret Constitucional, Esteban González Pons, va adreçar als seus col·legues del Partit Popular Europeu, hores abans que el President Puigdemont, el Vice-President Junqueras i el Conseller Romeva exposessin, aquest dimarts a Brussel·les, les raons del referèndum sobre la Independència del nostre país.