La portaveu del grup Republicà al Senat ha preguntat a la ministra de Defensa els motius pels quals es va voler manipular l’entrada corresponent al municipi d’Alcarràs a la Vikipedia per amagar les càrregues policials de l'1 d'octubre del 2017, a la capital del Baix Segrià. La portaveu del grup d’Esquerra Republicana de Catalunya – Euskal Herria Bildu al Senat, Mirella Cortès, ha preguntat, en el plenari d’aquesta tarda, a la ministra de Defensa, Margarita Robles, els motius pels quals el Govern espanyol vol amagar les càrregues policials de l'1 d'octubre del 2017 a Alcarràs, després de la manipulació a l'entrada de la Vikipèdia corresponent a aquest municipi, coincidint amb la nominació als premis Òscar de la pel·lícula Alcarràs de Carla Simón.   La republicana ha estat contundent a l’afirmar que des de Catalunya ‘estem acostumats que vulguin amagar o manipular tot allò que no els agrada o els convé’. ‘Tenen por a la democràcia i, per això, neguen una vegada i una altra el dret legítim d'autodeterminació del meu poble’. És per això com ha assenyalat que cada vegada és més evident que ‘l'única manera de resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya és la via política i negociada, i no la repressió i la judicialització’, fent una clara al·lusió als dictàmens de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa o el Comitè de Drets Humans de l'ONU.   És en aquest sentit que Cortès també ha demanat a la ministra, ‘com ho hem preguntat moltes vegades ja, i vostès sempre donen la callada per resposta’, si l’Executiu espanyol pensa acatar i complir aquestes resolucions europees. ’És una vergonya que un estat que diu que és una democràcia plena faci servir les institucions per planejar campanyes de desinformació i manipulació de la realitat per tal de deslegitimar una opció democràtica com és l'independentisme’.   ‘Si els fa vergonya la resposta de l'Estat amb el poble de Catalunya l'1 d'octubre, la solució no és amagar-ho, és la democràcia.

El diputat al Congrés, Xavier Eritja mostra el rebuig de la formació republicana a la Llei de residuos y suelos contaminados para una economía circular que ‘obliga a triturar aquestes restes i prohibeix cremar-les a les explotacions agrícoles com s’havia fet sempre’ El diputat del grup d’Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés Xavier Eritja, ha anunciat avui que es presentaran mocions als Ajuntaments d’arreu del territori per ‘defensar que els pagesos puguin continuar fent de manera segura les cremes de restes vegetals agràries i silvícoles als seus propis camps de conreu, com s’ha fet sempre’. En aquestes mocions es demana al govern espanyol la modificació i adequació normativa per fer possible que la pagesia pugui continuar efectuant les cremes segures dels residus vegetals i evitar així un problema i un sobrecost afegit.   Eritja ha explicat que el Congrés de Diputats, va aprovar la “Ley 7/2022, de 8 de abril, de residuos y suelos contaminados para una economía circular”,  la qual en el seu Article 27 limita i prohibeix la crema de restes vegetals. ‘Des d’Esquerra Republicana vam presentar diferents esmenes a aquest article, recollint l’oposició i el malestar del món agrari, però van ser rebutjades pels partits del govern que impulsaven la llei, PSOE i Unidas Podemos’.   L’article al qual es fa referència especifica que ‘amb caràcter general, no està permesa la crema de residus vegetals generats en l’entorn agrari o silvícola. Només podrà permetre’s la crema d’aquests residus amb caràcter excepcional, sempre que compti amb la corresponent autorització individualitzada que permeti aquesta crema, per raons de caràcter fitosanitari que no sigui possible abordar amb un altre tipus de tractament...’.   El diputat republicà ha apuntat que la llei espanyola demana que les restes vegetals generades a l’entorn agrari o silvícola tinguin un reciclat biològic mitjançant el seu piconatge o trituració: ‘Ara s’haurà d’utilitzar maquinària, amb el consum de combustibles fòssils i generació de CO₂ que suposa, per fer una acció que tota la vida s’ha fet mitjançant la crema manual controlada i segura al mateix camp; afegint així als pagesos una despesa econòmica afegida per l'adquisició o lloguer de la maquinària de trituració; i també en altres casos pel trasllat de les restes vegetals a centres de piconatge’.

La portaveu adjunta d’Esquerra Republicana al Senat, Sara Bailac, ha presentat aquest dijous 15 de setembre una moció per a la denúncia de l’ocultació dels fets de l’1 d’octubre en el municipi d’Alcarràs per part del Ministeri de Defensa espanyol, per al seu debat en la Comissió de Defensa. La moció sorgeix arran les informacions publicades que relacionen el Ministeri de Defensa amb l'alteració de l'enciclopèdia online (Wikipedia) per a eliminar la referència a l'1 d'octubre, tot just després de la nominació de la pel·lícula 'Alcarràs' als Oscars.   La moció també té la intenció de traslladar la indignació i el malestar del municipi d’Alcarràs davant d’aquests fets per part del govern d’espanyol. Els republicans recorden que ‘aquell dia, a les 8.45h del matí 80 agents antiavalots van intentar impedir la celebració del referèndum, però es van trobar amb una mobilització pacífica de més de mig miler de persones que bloquejaven l’accés’. Aquests fets van deixar una vintena de ferits i van comportar ‘la injusta inhabilitació’ del llavors alcalde d’Alcarràs, Miquel Serra, i la condemna per un delicte de desobediència.   A més, els republicans en el text registrat insten al govern espanyol a consolidar el compromís del Senat per refermar els fets de l’1 d’Octubre al municipi d’Alcarràs i amb l’exercici del dret a l’autodeterminació.   Finalment, la senadora i portaveu adjunta Bailac, realitzarà una pregunta a la ministra de defensa durant la pròxima sessió de control a la cambra alta, que tindrà lloc dimarts 20 de setembre: ‘Per què vol el Ministeri de Defensa ocultar les càrregues policials de l'1 d'octubre de 2017 a Alcarràs?’.

Inés Granollers denúncia també les deficiències de les línies R12, R13 i R14 entre Lleida i Barcelona i és contundent al preguntar: ‘De què serveixen les mesures de les que tant presumeix el govern sobre la gratuïtat de Rodalies si les persones usuàries perden més de 100 minuts en una estació de tren?’ El Grup Republicà al Congrés ha votat en contra, aquest matí, del projecte de llei de modificació de la Llei del sector ferroviari davant el bloqueig crònic al traspàs de la xarxa de Rodalies a la Generalitat per part del govern espanyol. L'últim episodi del caos ferroviari a Catalunya es va donar el passat 9 de setembre, quan una avaria al sistema de telecomunicacions d'Adif va deixar sense trens tota la xarxa de rodalia de Catalunya durant el tram d'hora punta del matí.   La portaveu d'Esquerra Republicana en la comissió de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Inés Granollers, es pregunta de què serveixen les mesures de les que tant presumeix el govern sobre la gratuïtat de Rodalies ‘si les persones usuàries perden més de 100 minuts en una estació de tren’, fent una clara al·lusió a la línia  R12 entre Lleida i l’Hospitalet de Llobregat passant per Manresa, a la qual en diverses ocasions s’ha referit com  ‘una línia totalment abandonada per l'administració, amb la qual es triga més de 3 hores per fer un trajecte de poc més d'una hora en cotxe i que esdevé el paradigma d’un transport ferroviari més propi del segle XIX que del XXI’   Una situació que, més enllà del greu episodi de la setmana passada, s'ha tornat crònica amb retards, avaries i incidències diàriament, tant en trens com en estacions, a les diferents línies de la xarxa. Normalitat en el servei ja és sinònim de retard. ‘Les deficiències generen frustració a la ciutadania i desincentiven l'ús del transport públic’, assenyala la diputada republicana. El mal estat de les instal·lacions i el dèficit d'inversions, encara que anunciades una vegada i una altra, han fet la situació insostenible.

La diputada republicana Inés Granollers ha demanat la compareixença de la ministra Sánchez a la Comissió de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i ha formulat una bateria de preguntes a l’executiu espanyol al respecte d’aquesta avaria que ha provocat el caos ferroviari d’aquest divendres. La diputada del Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya – Sobiranistes al Congrés, Inés Granollers, ha sol·licitat la compareixença de la ministra Raquel Sánchez, davant la Comissió de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana per donar explicacions sobre l'avaria al sistema de telecomunicacions d'Adif que ha afectat durant hores els trens de Rodalies, Mitja Distància i Llarga Distància a Catalunya i que, com ha afirmat ‘és un símptoma més del deteriorament estructural fruit de dècades de desinversió en matèria ferroviària per part de l’estat espanyol’.    De la mateixa manera, la republicana també ha presentat una bateria de preguntes a respondre per escrit demanant diversos aclariments i preguntant a l’executiu central les actuacions que es durant a terme per evitar que es repeteixi de nou ‘la situació de caos ferroviari d’aquest matí’.   D’altra banda, Granollers ha denunciat, que davant d’aquesta incidència que ha deixat sense mitjà de transport a milers d’usuaris d’arreu de Catalunya la solució proposada pel servei de RENFE i Adif hagi estat, únicament ‘suggerir als usuaris que optin per un mitjà de transport alternatiu al tren; una possibilitat que, en la majoria dels casos, és inexistent’.   És en aquest sentit que, en la seva exposició de motius, la diputada de Bellpuig es mostra convençuda de que dia a dia ‘la crispació dels usuaris va en augment, una crispació totalment comprensible davant la situació a la qual estan sotmesos a base de retards, cancel·lacions i incidències diverses; la majoria de les quals són fruit del mal estat de les instal·lacions i la manca d'inversions’.   Granollers també demana al Govern espanyol quines accions té previst realitzar el Govern espanyol per millorar les línies ferroviàries més castigades, com serien la R12, R4 o R3 i implantar així un servei eficient per a les línies de Rodalies a Catalunya; explicacions pel fet que s'hagi executat menys de la meitat del pressupostat en inversions de RENFE i Adif a Catalunya, davant d'altres comunitats autònomes on s'ha acabat executant inclús més del pressupostat o si s’ha estudiat l’alternativa de traspassar la competència del servei de Rodalies a la Generalitat de Catalunya per solucionar aquestes constants incidències.

Els senadors del grup d'Esquerra Republicana de Catalunya - Euskal Herria Bildu, Sara Bailac i Josep Maria Reniu, han registrat aquest dijous una pregunta per conèixer si el Govern espanyol té previst incloure les plantes de tractament de purins de la província de Lleida i d’Osona dins l'excepció per a les instal·lacions de cogeneració d'indústries amb gran consum de gas.   La pregunta a l'executiu de Pedro Sánchez arriba després que el mateix president del Govern espanyol anunciés en la seva compareixença al Senat, el passat 6 de setembre, que s'aprovarà una excepció per a les instal·lacions de cogeneració de les indústries amb gran consum de gas, permetent que de manera temporal quedin cobertes pel mecanisme ibèric. Segons Sánchez, es tracta d'una ‘mesura excepcional que ha estat sol·licitada per la mateixa indústria i de la qual es beneficiaran sectors que representen el 20% del producte interior brut industrial i que són claus per a molts territoris’ d'arreu de l'Estat.   Per la seva banda, el Ministeri de Transició Ecològica també s'ha manifestat en un comunicat en què s'exposa que ‘s'està tramitant una ordre ministerial per incrementar la retribució regulada que rep la cogeneració en més de 1.000 milions’.   Actualment, a Catalunya trobem sis plantes de tractament de purins -dues a Osona i quatre a les comarques lleidatanes- que operen mitjançant el sistema de cogeneració i que estan aturades des de fa més de tres mesos pel fet de no poder afrontar els elevats costos econòmics del gas. En el cas de les plantes d'Alcarràs i les Masies de Voltregà, el termini de vigència actual de les primes econòmiques per al seu funcionament acaba el 2024.   Tot i que aquestes plantes de tractament de purins i dejeccions ramaderes són un factor clau, no només per a la ramaderia sinó per a l'equilibri ecològic i mediambiental, des d'Esquerra Republicana de Catalunya aquest anunci es considera d'interès per al sector i s'assegura que amb la situació d'inactivitat d'aquestes plantes ‘els problemes mediambientals derivats de l'absència d'aquesta gestió de les dejeccions ramaderes són urgents’.

El conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, s’ha mostrat convençut de què el candidat d’Esquerra Republicana de Catalunya és l’alcalde que la capital del Baix Segrià és mereix i la persona que necessita per sortir de l’ostracisme d’aquesta darrera legislatura Joan Ignasi Elena, conseller d’Interior del Govern de la Generalitat de Catalunya; Santi Pelegrí, portaveu del Grup Municipal d’Esquerra Republicana, Marta Morreres, regidora de l’Ajuntament d’Alcarràs, Jordina Freixanet,  diputada al Parlament de Catalunya i Gemma Massana, presidenta comarcal al Segrià, han acompanyat, aquest vespre a Jordi Castany en la seva presentació com a candidat a l’alcaldia d’Alcarràs a les properes eleccions municipals del 2023.   Castany, que va ser elegit candidat en una assemblea local dels republicans el passat 21 de juliol, ha agraït als seus companys i companyes ‘la confiança dipositada en mi de cara a unes eleccions tan transcendentals com les Municipals de 2023’, alhora que s’ha mostrat contundent a l’afirmar que ‘vull ser alcalde perquè no hi ha res més bonic, emocionant, intens i que et faci sentir més orgullós que treballar pel teu poble, pel poble que estimes’   En aquest sentit el candidat alcarrassí ha destacat com a valors fonamentals de la seva candidatura ‘els quatre valors que també ens demanen als bombers: el compromís, la professionalitat, l’exemplaritat i el respecte’. ‘Jo sóc de promeses curtes i només us puc prometre tres coses: treball, treball i treball. Treballar per Alcarràs, per tots vosaltres i fer un Alcarràs per la gent’, ha conclòs.   El conseller Elena, per la seva part, ha destacat diverses característiques que fan a Castany ‘un excel·lent candidat a qui tenia moltes ganes d’acompanyar avui’, ha afirmat que el país necessita alcaldes com l’alcarrassí i que ‘estaré molt feliç de que a Alcarrràs tingueu la sort de tenir un alcalde com en Jordi Castany que, a part de ser un molt bon comandament del cos de bombers, és l’alcalde que aquest poble és mereix.

Entre les nombroses esmenes presentades per Esquerra Republicana de Catalunya - EH Bildu al projecte de Llei Orgànica de garantia integral de la llibertat sexual, la portaveu adjunta al Senat en destaca estendre la gratuïtat de la matrícula de les titulacions de grau a totes les víctimes o supervivents de violències masclistes La portaveu adjunta d’Esquerra Republicana de Catalunya al Senat, Sara Bailac i Ardanuy, ha defensat, en el Plenari d’avui, el posicionament i les esmenes del seu grup davant el projecte de Llei Orgànica de garantia integral de la llibertat sexual (coneguda popularment com la Llei del sólo sí es sí) assegurant que ‘les dones tenim dret a viure una vida sense agressions i les administracions públiques tenen l'obligació de dur a terme polítiques públiques de prevenció, sensibilització, detecció i abordatge de les violències sexuals’.   Bailac ha criticat amb rotunditat les intervencions de les formacions de dreta i ultradreta de la cambra alta a les que ha acusat de ser ‘negacionistes dels drets de les dones’ i els ha preguntat com pretenen protegir les dones de les violències sexuals, ‘si els uns neguen la seva existència, i els altres posen en dubte la paraula de les dones’.   D’altra banda, la republicana també ha instat a la bancada socialista que ‘en aquest context en el qual els drets de les dones es veuen amenaçats per la dreta i per la ultradreta, han de ser valents, àgils i diligents quan es tracta de defensar i avançar en els nostres drets’. Tot seguit ha continuat el seu discurs reivindicant que ‘Ens volem vives, ens volem lliures i ens volem amb drets, i el nostre objectiu és treballar aquí i a tot arreu perquè totes les dones ho visquin així’.   La senadora targarina ha destacat, també, la necessitat d’abordar les violències sexuals des de la garantia del dret a la reparació fent referència a una de les esmenes presentades pel seu grup al projecte de Llei en l'àmbit universitari: ‘Concretem una mesura per a la reparació que ens sembla de justícia: hem d'estendre la gratuïtat de la matrícula de les titulacions de grau a totes les víctimes o supervivents de violències masclistes’.

Els departaments que encapçalen Teresa Jordà i Roger Torrent abonaran les ajudes a les explotacions agràries, cooperatives i centrals fruiteres afectades El Govern de la Generalitat ha aprovat avui un paquet d’ajudes de 40 milions d’euros per minimitzar els danys ocasionats per les gelades del passat abril al sector de la fruita dolça i de l’ametller. Les baixes temperatures registrades entre el 3 i el 6 d’abril, amb moltes hores consecutives per sota dels zero graus, van tenir uns efectes devastadors en un moment molt delicat per a les plantacions de la fruita dolça i l’ametller, que es trobaven en plena floració. Els ajuts tenen l’objectiu de minimitzar els danys econòmics que es van produir per les gelades i donar liquiditat a les empreses perquè puguin continuar amb la seva activitat i preparar la campanya del 2023. El Departament d’Acció Climàtica, encapçalat per la consellera Teresa Jordà, atorgarà 32 milions d’euros a les explotacions agràries afectades, mentre que el Departament d’Empresa i Treball que lidera el conseller Roger Torrent es farà càrrec de 8 milions d’euros en ajuts a cooperatives i centrals fruiteres. En la roda de premsa posterior a la reunió de Govern d’aquest dimarts, la portaveu de l’Executiu, Patrícia Plaja, ha detallat que es compensaran les pèrdues que no s’hagin pogut cobrir per les asseguradores agràries de les plantacions, i que el volum dels ajuts serà diferent en funció de la ubicació i de si els empresaris tenen o no assegurances. El Govern ha ampliat l’àmbit geogràfic que cobriran les compensacions respecte a la previsió inicial anunciada al juny, i finalment abastarà les comarques del Segrià, la Noguera, el Pla d’Urgell, les Garrigues, l’Urgell, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta, el Pallars Jussà, l’Alt Camp, el Baix Camp, el Priorat, la Conca de Barberà, l’Anoia i la Segarra.