Federació de Lleida

Totes les notícies


Foto d'arxiu del diputat d'Esquerra Republicana de Catalunya    [Autor: Marc Puig]

Engelbert Montalà: ‘La Mancomunitat d’Aigua de les Garrigues és l’entitat competent i la responsable del servei de subministrament d’aigua als seus municipis’

Esquerra Republicana de Catalunya denúncia la instrumentalització política del subministrament d'aigua per part de Junts, i lamenta la deixadesa de funcions que han fet durant anys a l'organisme comarcal   En el marc de la Comissió d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Món Rural del Parlament de Catalunya, s’ha debatut avui una proposta de resolució de Junts sobre la millora de la qualitat del subministrament d’aigua a les Garrigues, la qual ha estat aprovada amb l’abstenció de la CUP i els vots en contra del grup parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya.   El diputat Engelbert Montalà ha defensat la posició del grup republicà, justificant aquest vot contrari a la proposta afirmant que ‘no compartim que el problema del subministrament d’aigua a les Garrigues sigui de l’ACA i no de la Mancomunitat, que fa anys que no demana cap subvenció per a la modernització del sistema de potabilització d’aigua’.   En aquest sentit, el diputat republicà també ha volgut recordar que en l’episodi de manca de subministrament d’aigua de boca a 25 municipis de les Garrigues i el Segrià de fa uns mesos, ‘qui va posar els nous filtres i els camions d’aigua va ser l’ACA i qui fa facilitar aigua embotellada va ser la Diputació, no la Mancomunitat’.   Finalment, Montalà ha lamentat la falta de voluntat dels representants de Junts per negociar les esmenes que els republicans havien introduït a la proposta de resolució, tot indicant que ‘la Mancomunitat d’Aigua de les Garrigues no es pot convertir en un instrument polític per portar-lo en aquesta Comissió, i més quan vostès la porten governant molt de temps i no han fet mai res’.     

Esquerra Republicana celebra el consens al Parlament de Catalunya a favor de protegir l’aranès a l’escola

El Parlament dona llum verda a la modificació de la Llei sobre l'ús i l'aprenentatge de les llengües oficials a l'ensenyament no universitari     Esquerra Republicana celebra que el Parlament hagi donat llum verda als tràmits parlamentaris per modificar la Llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials a l’ensenyament no universitari i incloure de forma explícita la vehicularitat de l’aranès. Encara que ja constava en altres marcs legals, la proposició de llei evidenciarà que l’aranès és vehicular i curricular en l’educació a l’Aran, també en aquesta norma.   L’hemicicle ha aprovat el primer pas parlamentari durant el debat de totalitat d’avui amb els vots a favor dels grups parlamentaris d’Esquerra Republicana, el PSC, Junts i els comuns. Esquerra celebra haver pogut reunir, un cop més, un ampli consens del 80% del Parlament, com ja va fer l’any passat amb l’aprovació d’una llei específica i d’un decret llei per defensar el català a les escoles i l’aranès a la Val d’Aran.   En aquest sentit, i recollint les peticions dels i les araneses, la secretària general adjunta i portaveu del grup parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya, Marta Vilalta, ha reafirmat el compromís dels republicans amb la protecció de la llengua, així com del sistema d’autogovern de la Val d’Aran. ‘Si podem contribuir a dispersar qualsevol situació d’inseguretat jurídica, o qualsevol dificultat en la interpretació i aplicació de la norma, fem-ho’, ha assegurat Vilalta.   Així, tot i que la llei per evitar la imposició del castellà ja contemplava la protecció de l’aranès, la modificació que avui ha començat els tràmits esvaeix qualsevol ombra de dubte sobre el compromís del Parlament amb la llengua de l’Aran.   Els tràmits han començat a l’hemicicle després que fa uns dies la vicepresidenta primera, Alba Vergés, es reunís amb el Conselh Generau d’Aran en la primera visita de la Mesa del Parlament a la Val d’Aran.

Pifarré, Castro, Freixanet, Sall i Bergés, aquest matí a la seu d'Esquerra Republicana de Catalunya a Lleida

Jordina Freixanet, Sandra Castro i Mariama Sall refermen el seu compromís amb el projecte d'Esquerra Republicana de Catalunya a Lleida fent-se militants

Les tinents d'alcaldia i la regidora de la Paeria de Lleida es mostren convençudes que ‘és el millor moment per al país i per a la ciutat de Lleida, a les portes d’unes eleccions municipals que han d’albirar un projecte de futur i renovar la il·lusió, la motivació i el projecte col·lectiu’ Les tinents d’alcaldia Jordina Freixanet, Sandra Castro i la regidora de la Paeria de Lleida Mariama Sall s’han fet militants d’Esquerra Republicana de Catalunya, avalades per la delegada del Govern de la Generalitat a Lleida, Montse Bergés i la tinenta d’alcalde Montse Pifarré.   Amb aquesta afiliació al partit d’Esquerra Republicana de Catalunya, les tinents d’alcalde Freixanet i Castro i la regidora Sall refermen el seu compromís amb el partit i amb el projecte de la formació a la ciutat de Lleida.   Jordina Freixanet ha posat èmfasi en el projecte de futur, declarant que ‘esperem ser útils al projecte de totes i contribuir, en la mesura de les nostres capacitats, a fer-lo més gran’.   Amb aquest gest les tinents d’alcalde i la regidora sumen esforços, convençudes que ‘és el millor moment per al país i per a Lleida, a les portes d’unes eleccions municipals que han d’albirar un projecte de futur i renovar la il·lusió, la motivació i el projecte col·lectiu’, ha declarat la tinenta Jordina Freixanet, una opinió que és compartida entre les dues tinentes d’alcalde i la regidora Mariama Sall. ‘Aquests tres anys i escaig hem fet molta feina, però encara ens en queda molta per fer i tenim el ple convenciment que el canvi ha de continuar per a fer realitat grans projectes per a la ciutat de Lleida’.   Les tinentes Jordina Freixanet i Sandra Castro i la regidora Mariama Sall esperen ser útils al projecte, destacant el compromís amb els valors republicans, l’honestedat, la transparència i la mirada cap al futur. ‘El nostre objectiu és treballar per construir una Lleida referent, tot impulsant la igualtat d'oportunitats en l'educació i el Pacte Local per a la Prevenció de la Segregació Escolar, contribuint a fer de Lleida una ciutat inclusiva i de drets per a totes les persones, incorporant la transformació feminista en totes les polítiques públiques, i apostant per la industrialització, l’economia local i el comerç de proximitat’, han afirmat.

Esquerra Republicana de Catalunya es reuneixen amb els jutges i jutgesses de pau del Pla d’Urgell i les Garrigues per debatre la llei estatal que pretén suprimir aquesta figura

La senadora Sara Bailac i la diputada al Congrés Inés Granollers s’hi han reunit aquesta tarda a la sala d'actes de la biblioteca municipal de Torregrossa. L’acte també ha comptat amb la participació de la secretaria general adjunta d’Esquerra Republicana, Marta Vilalta.   Esquerra Republicana de Catalunya ha conclòs avui el cicle de trobades amb els jutges i jutgesses de pau de les diferents comarques de la demarcació de Lleida amb una trobada, que s’ha celebrat aquesta tarda, a la sala d'actes de la biblioteca de Torregrossa amb els de les comarques del Pla d’Urgell i de les Garrigues. Per part dels republicans, la reunió ha comptat amb la presència de la portaveu adjunta al Senat, Sara Bailac, la diputada al Congrés, Inés Granollers i la secretària general adjunta i portaveu de la formació, Marta Vilalta,   Cal recordar que la nova Llei orgànica d’eficiència organitzativa del servei públic de Justícia, que s’està tramitant al Congrés dels Diputats a Madrid, preveu eliminar les figures municipals dels jutges de pau, presents a tots els municipis de Catalunya on no hi ha jutjats de primera instància o instrucció. Una figura que, com ha assegurat Vilalta, és ‘imprescindible sobretot en petits municipis on fan un servei públic i de proximitat molt important que amb la nova llei es veuria suprimit’.   És en aquest sentit que la a diputada Granollers ha afirmar que ‘s’ha demostrat que els jutges de pau són un sistema de mediació eficaç, al voltant del 20% de casos es resolen per aquesta via i no arriben a altres instàncies judicials, ajudant a descongestionar un sistema que ja està prou carregat’.     Per la seva part, la senadora targarina va reconèixer la importància de la tasca que fan els 224 jutjats de pau de les comarques de Lleida i va assegurar que ‘compartim la importància de la justícia de proximitat i de la mediació’. Bailac va exposar als jutges de pau que ‘treballarem per garantir la continuïtat dels jutjats de pau per mantenir serveis als pobles i per contribuir a descongestionar la justícia i fer-la accessible a tothom’.

Mireia Boya: ‘La moratòria actual no permet cap nou projecte de tractament de dejeccions ramaderes que aposti per la incineració de residus’

La directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic del Govern de la Generalitat ha participat en una taula rodona sobre els Models de gestió de les dejeccions ramaderes, acompanyada de Miquel Serra i Jaume Bernis, secretari general i secretari de Transició Ecològica d’Esquerra Republicana de Catalunya   La secció local d’Esquerra Republicana de Catalunya a les Borges Blanques ha organitzat aquest vespre una xerrada amb el títol de ‘Models de gestió de les dejeccions ramaderes’ que ha comptat amb les intervencions de la directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, Mireia Boya, el secretari general de la Federació Regional de Lleida d’Esquerra Republicana de Catalunya, Miquel Serra i del secretari de Transició Ecològica dels republicans, Jaume Bernis.   En el decurs de la taula rodona, celebrada a la sala Maria Lois de la capital de les Garrigues i que ha estat moderada pel periodista Raül Ramírez, Boya ha volgut esvair els dubtes dels assistents assegurant que ‘de moment no ha entrat cap nou projecte de Nova Tracjusa, en el moment que entri ja ho veurem i el valorarem, però el que està clar és que ara hi ha altra moratòria d’incineració de residus, és a dir, que està prohibida i no es poden autoritzar nous projectes’.   En aquest sentit, també ha estat taxativa a l’afirmar que, per tant ‘si entrés ara un projecte d’aquestes característiques i ‘mentre aquesta moratòria sigui vigent, que encara durará uns quants mesos, tindria una valoració negativa’. De la mateixa manera, la directora general ha recordat que l’esmentada moratòria acaba en un pla per tancar les incineradores; ‘per tant, qualsevol nou projecte que aposti per la incineració de residus no tindrà el vistiplau del Departament d’Acció Climàtica’.   Per la seva part, Serra ha compartit, amb els assistents a l’acte, el projecte ja consolidada d’una planta de compostatge impulsada per les associacions ramaderes d’Alcarràs del qual participa com a empresari ramader que, com ha assegurat ‘no només ja està en funcionament, sinó que té unes perspectives de futur importants i que executarà un sistema de tractament que és el biogàs que s’empraria per generar electricitat i injectar-la a xarxes’.

El grup d’Esquerra Republicana de Catalunya al Senat demana la compareixença de la Secretaria d’Estat d’Energia per informar de la deficient gestió del programa DUS5000

La portaveu adjunta republicana, Sara Bailac, afirma amb contundència: ‘la nostra intenció és continuar treballant, com sempre hem fet, per defensar els petits municipis catalans davant les gestions ineficaces del govern espanyol’   El grup parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya – Euskal Herria Bildu ha registrat al Senat la petició de compareixença del director de l’IDAE i la Secretaria d’Estat d’Energia per informar de la deficient gestió del programa DUS5000. Aquestes peticions es registren després que el senador Josep Maria Reniu i la portaveu adjunta del grup Sara Bailac, registressin el passat 4 de gener una moció a la cambra alta que instava al govern de l’Estat a solucionar els greus problemes dels petits municipis per accedir a aquest programa d’ajuts.   Fa mesos que Esquerra Republicana demana ‘agilitat i transparència’ en la gestió d’aquestes ajudes per a l’energia neta dels pobles petits, ‘la nostra intenció és treballar per defensar els petits municipis catalans davant gestions ineficaces del govern espanyol’, recorda Bailac, portaveu adjunta. I amb aquestes compareixences, els republicans esperen que el govern doni resposta als municipis i es comprometi a reobrir i dotar al programa DUS5000 dels recursos econòmics necessaris per cobrir els projectes desestimats o, si no, establir una nova línia de subvencions destinada als municipis esmentats, com també demanen a la moció presentada.   Fins a dos cops, el senador i viceportaveu a la Comissió d'Entitats locals, Josep Maria Reniu, ha demanat en sessió de control a la ministra de Transició Ecològica, sense rebre resposta clar per part d’aquesta, ‘què passa amb aquests ajuts, ja que fa mig any que els municipis esperen informació sobre la seva sol·licitud’. És a data 22 de desembre de 2022, que l’Executiu espanyol ha signat la resolució per la qual ‘es desestimen definitivament 1.078 sol·licituds d'ajuda formulades per les entitats locals de menys de 5000 habitants, per indisponibilitat de pressupost, un terç de les quals, concretament 335, corresponen a municipis catalans’.

La portaveu adjunta al Senat, Sara Bailac i el senador Josep Maria Reniu

El grup d’Esquerra Republicana de Catalunya al Senat demana al Govern espanyol la dotació dels recursos econòmics necessaris per cobrir els projectes desestimats al programa DUS5000

El grup parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya – Euskal Herria Bildu ha registrat aquest matí una moció davant la Mesa del Senat amb la qual es demana al govern espanyol que solucioni la deficient gestió del programa DUS5000 i que segons ha afirmat el senador i viceportaveu a la Comissió d'Entitats locals, Josep Maria Reniu, té com a objectiu ‘potenciar el compromís amb els petits municipis, redoblant els esforços per dotar-los de recursos econòmics, humans i materials suficients’ per tal que puguin accedir a aquests ajuts.   En aquest mateix sentit, la portaveu adjunta a la cambra alta, Sara Bailac, ha recordat que amb data 22 de desembre de 2022, l’Executiu espanyol va signar la resolució per la qual ‘es desestimen definitivament 1.078 sol·licituds d'ajuda formulades per les entitats locals de menys de 5000 habitants, per indisponiblitat de pressupost, un terç de les quals, concretament 335, corresponen a municipis catalans’.   La senadora lleidatana ha volgut deixar clar que molts d’aquests municipis van haver de buscar tota mena de complicitats -i fins i tot contractar els serveis de consultories privades- ‘per poder presentar els seus projectes ajustant-se al que estableix el decret de convocatòria’. De la mateixa manera, també ha constatat que el grup Republicà al Senat ja va posar de relleu en diferents intervencions al ple que ‘no només es va optar per la modalitat de presentació de sol·licituds que prioritzava l'ordre de registre de les mateixes sinó que no es va tenir en consideració que els potencials beneficiaris són municipis que per norma general no disposen ni de dotació pressupostària ni de personal necessari per a aquest objectiu’.   Aquestes subvencions estaven contemplades en el marc del Reial Decret 692/2021, de 3 d'agost, pel qual es regula la concessió directa d'ajudes per a inversions a projectes singulars locals d'energia neta a municipis de repte demogràfic (Programa DUS 5000), en el marc del Programa de Regeneració i Repte Demogràfic del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.

Meritxell Serret: ‘Moltes de les lluites del President Macià en l’àmbit social i polític són encara vives avui i ens correspon a tots i a totes nosaltres entomar-les i fer que continuïn endavant’ 

La consellera d’Acció Exterior i Unió Europea participa, juntament amb el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, la delegada del Govern de la Generalitat, Montse Bergés i altres càrrecs electes i orgànics d’Esquerra Republicana, a l’acte institucional d’homenatge al President Macià a les Borges Blanques.   Meritxell Serret, consellera d’Acció Exterior i Unió Europea del Govern de la Generalitat de Catalunya, va participar ahir a l’acte d’homenatge institucional al President Francesc Macià, que es duu a terme anualment a les Borges Blanques en l’aniversari de la seva defunció el dia de Nadal de 1933 i va definir al polític català com ‘un home que en la seva lluita vetllava pel benestar de la gent, d’aquí que la gent tingués ganes d’escoltar-lo i d’aquí que li continuem fent aquests homenatges 89 anys després’.   Per la consellera republicana, Macià volia el millor per la seva gent i ho volia assolir a més de la millor manera. ‘Per això era republicà’, ha assenyalat evidenciant que per això defensava sempre els valors republicans, ‘els valors de la llibertat, de la igualtat i de la fraternitat’. És en aquest sentit, que també ha insistit en la necessitat de continuar homenatjant i reivindicant la seva figura i el seu legat, ‘perquè commemorant-los defensem, també i posem a dalt de tot aquests valors que ell defensava i la manera com els defensava: pensant primer en la gent’.   Abans de l’acte, la comitiva encapçalada per Serret, el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, la delegada del Govern de la Generalitat a Lleida, Montse Bergés, i nombrosos càrrecs institucionals, orgànics i electes –a nivell local, comarcal i regional- d’Esquerra Republicana de Catalunya ha visitat l’exposició Les cartes secretes de la família Macià a l’Espai Macià de la capital de les Garrigues, que com ha assegurat la consellera esdevé una manera de descobrir ‘com era aquella gent i veiem la distància que tenim avui en dia del que van viure ells, però també ens l’acostem i descobrim que bona part de la seva lluita avui és encara viva’.

Xavier Eritja al grup Popular del Congrés: ‘El servei sanitari públic no només necessita més seguretat. El que li cal és disposar de molts més recursos tècnics i humans’

El diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya també defineix la proposta de crear un Registre nacional dels actes de violència en l'àmbit sanitari, com ‘una clara ingerència competencial, per a aquelles comunitats que ja disposen d'un programa similar’.   El diputat del grup d’Esquerra Republicana de Catalunya – Sobiranistes i portaveu a la comissió de Sanitat i Consum del Congrés, Xavier Eritja, va defensar en el plenari d’aquesta setmana la postura del seu grup respecte a la Proposició de Llei relativa a la violència en l'àmbit sanitari, impulsada pel grup Popular i va expressar la seva sorpresa respecte al caràcter punitiu de la mateixa ja que ‘no creiem que sigui la via més adequada per combatre la violència en l'àmbit sanitari’.   En aquest sentit, el republicà va afirmar amb rotunditat que cal reconèixer que una part molt destacada de la violència generada als centres de salut ‘es deu, en gran part, al deteriorament dels serveis sanitaris fruit de la manca d'inversions de la darrera dècada’. Per tant, va assegurar que ‘la millor manera d'evitar situacions de tensió i violència és dotar de més recursos el servei sanitari i aquesta proposta del Partit Popular en cap cas recull aquesta consideració’.   De la mateixa manera, Eritja va voler deixar clar que quan el Partit Popular, en defensa de la seguretat, intensifica la seva visió punitiva, ‘moltes vegades ho acaba utilitzant com a eina repressiva davant de qualsevol demanda o mobilització col·lectiva. I, com a mostra, només cal veure el que passa aquests dies a Madrid’. És en aquest sentit que va anunciar el vot negatiu d’Esquerra Republicana a la proposta perquè el ‘servei sanitari públic no necessita només més seguretat. El que necessita de veritat són més recursos tècnics i humans’.   La proposició de llei també instava a la creació d’un Registre nacional dels actes de violència en l'àmbit sanitari, fet que el diputat republicà va definir com ‘una clara ingerència competencial, per a aquelles comunitats que ja disposen d'un programa’, fent així una clara al·lusió a l’Observatori per a situacions de violència en l'àmbit sanitari de Catalunya que va aprovar el Govern de la Generalitat el passat mes de maig, a proposta del Departament de Salut i ‘fruit de les demandes del sector sanitari català’.