Federació de Lleida

Totes les notícies


Jordi Ignasi Vidal és escollit candidat d’Esquerra Republicana de Catalunya a la Paeria de Balaguer

El candidat republicà optarà a la reelecció a les pròximes eleccions municipals el maig del 2023. Aquest matí a l’Ateneu Republicà de Ponent, casal republicà del partit, s’ha reunit en assemblea la militància d’Esquerra Republicana de Catalunya de la ciutat de Balaguer. Durant l’Assemblea Extraordinària ha estat escollit de nou Jordi Ignasi Vidal com a cap de llista per a les eleccions municipals de 2023 unànimement per la militància. El candidat republicà optarà a la reelecció a les pròximes eleccions municipals el maig del 2023. Jordi Ignasi Vidal ha expressat ‘la necessitat de consolidar projectes, que encara queda il·lusió, força i determinació, tant individual com col·lectiva, per continuar fent història a la ciutat que tant estimem’. És en aquest sentit que el que serà de nou candidat ha exposat en el seu discurs que ‘Esquerra Republicana de Balaguer representa la força per a seguir transformant la ciutat, que està preparada per fer-ho i il·lusionada per a continuar amb els canvis que socialment Balaguer necessita’. ‘El 2015 vam començar una trajectòria de no retorn en les maneres de governar la ciutat. Amb la voluntat de posar les persones al centre de la gestió municipal s’ha emprès un camí que ens ha portat a gestionar la Paeria de manera equitativa, transparent, efectiva i amb voluntat de romandre com a nova manera de gestionar la institució’, ha conclòs Vidal en el seu discurs d’agraïment. El president de la secció local de Balaguer, Josep Ignasi Tejedor, ha estat l’encarregat de fer la cloenda a l’assemblea de la militància de la formació i ha aprofitat per afirmar que ‘de la unanimitat de l’assemblea d’avui en surt enfortida tant l'organització com la persona que encapçalarà la nostra llista a les eleccions municipals’.

[Fotografies: Dani Hernández Audiovisual]

Alba Pijuan: ‘Com a targarina de tota vida que sóc, em sento molt satisfeta i honorada d’haver acceptat a ulls clucs el repte de ser l’alcaldessa de la meva ciutat fa tres anys’

El president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès i la diputada al Parlament, Meritxell Serret, han participat avui en l’acte de presentació de l’actual alcaldessa de Tàrrega com a candidata a les Eleccions Municipals de 2023 El Teatre Ateneu de la capital de l’Urgell ha acollit avui l’acte de presentació de l’actual alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan i Vallverdú, com a candidata a les properes Eleccions Municipals que es celebraran el maig de 2023. L’acte,  al qual han assistit prop de 200 persones, ha comptat, també, amb la intervenció de la portaveu adjunta i diputada al Parlament, Meritxell Serret i Aleu, mentre que la clausura ha estat a càrrec del Molt Honorable president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès i Garcia.   Serret, que ha estat l’encarregada d’iniciar l’acte, ha volgut començat la seva intervenció deixant molt clar que ‘som avui aquí per l’Alba, perquè l’Alba és la nostra candidata, la millor candidata per continuar essent l’alcaldessa de la gran vila de Tàrrega’. De la mateixa manera que l’ha definit com una ‘republicana de soca-rel, té les arrels a Tàrrega i al republicanisme de tota la vida, una dona que te aquells valors republicans de la llibertat, de la fraternitat, de la igualtat molt ficats dins i això es nota tan aviat com tens l’ocasió de parlar amb ella sobre qualsevol tema’.   Seguidament, i després de l’emissió del vídeo d’inici de la precampanya amb el lema Ara, continuem fent camí, l’acte ha continuat amb la intervenció de l’alcaldessa i ara candidata, Alba Pijuan que s’ha auto definit com ‘el que es coneix a nivell popular com una TTV, és a dir: una targarina de tota la vida’ i s’ha mostrat orgullosa de la ciutat de Tàrrega ‘que sento meva i que des del 2019 tinc l’immens honor de representar i de liderar com a primera autoritat’, alhora que ha recordat emocionada i ‘com si fos avui’ que el seu avi matern va ser el primer regidor d’Esquerra Republicana a Tàrrega després de la dictadura franquista.

Bailac al Ministre d’Agricultura: ‘Cal destinar tots els esforços a donar suport al sector de la fruita dolça de Lleida i adaptar l’assegurança agrària als efectes del canvi climàtic’

La senadora republicana demana a Planas quines seran les mesures que adoptarà el Govern espanyol per a que, malgrat els efectes del canvi climàtic, la zona fructícola de Lleida continuï essent una de les principals productores d’Europa La portaveu adjunta del grup d’Esquerra Republicana de Catalunya – Euskal Herria Bildu al Senat, Sara Bailac, ha aprofitat la compareixença del Ministre Luis Planas, davant la Comissió d'Agricultura, Pesca i Alimentació, per explicar la situació del sector agroalimentari a Espanya i els instruments de suport a aquest per preguntar-li sobre les mesures que s’adoptaran després del darrer episodi de gelades després del qual ‘les pèrdues que s’esperen són d’entre el 60 i el 70% en el cas de la fruita de pinyol i fins al 90% en el cas de l’ametlla, fet que es tradueix en unes pèrdues econòmiques de 450 milions d’euros’.   A aquesta valoració, com ha recordat la portaveu adjunta republicana a Planas, cal afegir-hi les dificultats que pateix el sector per l’augment de costos i a més per la incapacitat de fixar uns preus justos, s’hi suma també el fet que ‘la zona fructícola de Lleida ha sofert tres campanyes consecutives de greus pèrdues de producció a causa de danys climàtics’.   ‘Per això’, ha continuat Bailac, ‘creiem que cal destinar tots els esforços a donar suport el sector de la fruita de pinyol de Lleida ja sigui amb mesures econòmiques, amb mesures socials, amb mesures fiscals i també per a adaptar l’assegurança agrària als efectes del canvi climàtic’. Perquè, com ha assenyalat seguidament, ‘l’assegurança agrària té, a dia d’avui, deficiències que provoquen cobertures inadequades en el cas d’aquests danys climàtics produïts per causa del canvi climàtic’.   És per això que Esquerra Republicana de Catalunya – EH Bildu, ha aprofitat l’ocasió per demanar al ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació que es millorin les assegurances agràries dels sectors afectats; ja sigui millorant les cobertures, adequant el capital assegurat a la producció real, actualitzant els rendiments o augmentant-ne el recolzament econòmic per a fer assumible el cost de les primes.

Granollers: ‘No és tolerable que mentre s'inverteixen milions i milions d'euros en línies d’AVE, les rodalies continuïn desateses en territoris en risc de despoblament’

La diputada d’Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés ha reivindicat un model de mobilitat a l'abast de tothom i que comporti un canvi real davant de l'emergència climàtica La diputada del grup d’Esquerra Republicana de Catalunya – Sobiranistes al Congrés, Inés Granollers ha aprofitat avui el debat d’una Proposició no de Llei sobre mesures per a solucionar el deteriorament progressiu dels serveis ferroviaris en el nucli de Rodalies de Màlaga presentada pel Partit Popular per denunciar l’estat de la línia R12  de Manresa a Lleida que ha definit com ‘una línia totalment abandonada per l'administració, amb la qual es triga més de 3 hores per fer un trajecte de poc més d'una hora en cotxe’.   La diputada de Bellpuig que ha assegurat que la mobilitat sostenible i descarbonitzada és un dels grans reptes que cal abordar actualment també ha reivindicat, en el decurs de la reunió de la Comissió de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana ‘un model de mobilitat a l'abast de tothom i que comporti un canvi real davant de l'emergència climàtica. És a dir: necessitem una mobilitat de baix impacte ambiental i de gran cohesió social i territorial’.   ‘Per això estem d’acord que cal impulsar transformacions profundes en el model de transport i infraestructures de tots els territoris, però especialment en els més castigats’ ha continuat Granollers, per afegit, seguidament que el tren ha de jugar un paper clau a l’hora de ‘garantir la connexió ferroviària a tots els territoris de l'estat, encara que no estiguin en període electoral, perquè sembla que només ens importen aquells que estan en plena campanya electoral’.   De la mateixa manera, ha demanat una xarxa ferroviària que ofereixi un servei digne i en condicions perquè, com ha assenyalat, ‘actualment a la major part del territori tenim un transport ferroviari més típic del segle XIX que del XXI’. La diputada republicana també ha demanat a l’Executiu espanyol un compromís per a que el tren vertebri, sobretot, ‘els territoris en risc de despoblament, no és tolerable que mentre s'han invertit milions i milions d'euros en línies d'AVE, les rodalies continuïn desateses’.

Joan Santacana: ‘Volem lluitar per una ciutat completa i inclusiva i, alhora, ser útils, per escriure un futur republicà, equitatiu, feminista i sostenible per la ciutat de Cervera’.

La Sala Francesc Buireu de Cervera va ser l’escenari escollit per Esquerra Republicana de Catalunya per presentar a l’actual paer en cap de Cervera, Joan Santacana, com a candidat a l’alcaldia de Cervera a les properes eleccions municipals del maig de 2023. En l’acte, hi van intervenir la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Natàlia Garriga, la diputada al Parlament de Catalunya, Meritxell Serret i el president de la secció local d’ERC de Cervera, Sebastià Sellart.   Sellart, va donar la benvinguda i va contextualitzar la situació política municipal a la capital segarrenca, posant en relleu el compromís de la formació republicana a Cervera, i de Joan Santacana, en concret, com a ‘digne successor del paer en cap Domènec Puigredon, darrer alcalde de Cervera d’Esquerra Republicana, afusellat pels feixistes al cementiri de Lleida, el 28 de juliol de 1939, a qui no ens cansarem mai de reivindicar i de recordar’.   La diputada al Parlament i exconsellera d’Agricultura, Meritxell Serret, va destacar que ‘Santacana encarna els valors republicans, perquè és honest, treballa amb transparència, és capaç de donar visió de futur, engrescar i acompanyar amb un lideratge generós i proper, que transmet aquest humanisme que genera confiança i credibilitat’. La diputada va insistir en que el candidat ‘encarna el lema d’ERC, estar al servei de les persones, treballar pel benestar de les persones i pel futur’.   Serret va voler remarcar que ‘estem en una comarca rural, i per tant, necessitem transformar el republicanisme des de la perspectiva rural, amb sensibilitat. Cervera ha de ser un referent en el desenvolupament rural del país’. ‘Amb el Joan Santacana al davant, som i serem la palanca de canvi d’aquest futur verd, pròsper i lliure’. ‘Volem ser un país amb totes les eines, i som la generació que ho vol guanyar democràticament’, va concloure Serret.   Per la seva part, la consellera Garriga, va introduir la seva intervenció explicant els seus orígens cerverins, i fent especial èmfasi en que ‘Cervera és una ciutat de cultura’.

Granollers: ‘L’emprenedoria de les dones al món rural s'esvaeix per la mancança d'infraestructures i, sobretot, de connectivitat en les zones afectades pel despoblament’

La diputada republicana al Congrés exigeix a l’Executiu de Pedro Sánchez que proposi mesures polítiques resolutives que afavoreixin el repoblament del món rural i que deixi de fer simples declaracions de bones intencions que no esdevenen efectives per resoldre aquesta problemàtica. La diputada Inés Granollers i Cunillera ha defensat aquesta setmana la postura del grup parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya – Sobiranistes al Congrés al respecte de la Proposició no de Llei relativa a impulsar l’emprenedoria de les dones en el medi rural, presentada pel grup Socialista a la Comissió de Transició Ecològica i Repte Demogràfic assegurant que és ‘el desequilibri regional el que afavoreix aquest despoblament que genera i augmenta enormes desigualtats econòmiques entre territoris’   Per la republicana, aquest desequilibri territorial afavoreix un procés de periferització i l’exclusió d'importants capes de la població que ‘es veuen desplaçades dels centres de decisió i abandonades per les administracions per la seva incapacitat per garantir l'accés a serveis bàsics com la sanitat, l'educació, la mobilitat i la que és molt important en l’actualitat: la connectivitat’.   Aquest procés de desequilibri regional, com va assegurar amb contundència Granollers, és el que genera un gran malestar al medi rural, ‘i més en les dones, que veuen com les seves expectatives de desenvolupament i d’emprendre noves actuacions i iniciatives empresarials s'esvaeixen per la mancança, més que evident, d'infraestructures en les zones afectades pel despoblament’.   ‘No solucionarem el problema del repte demogràfic únicament des de la perspectiva agrària’, va assegurar la diputada de Bellpuig, abans de recordar al Govern espanyol que els serveis d’internet i de connectivitat a les xarxes socials ‘són del tot indispensables per a desenvolupar polítiques efectives de repoblament’ i de recriminar a l’Executiu de Pedro Sánchez que no hagués acceptat l’esmena presentada per Esquerra Republicana de Catalunya – Sobiranistes al projecte de Llei de telecomunicacions, que exigia el dret a un temps de reparació d'avaries inferior a 48 hores.

[Fotografia: Paula Roque - @paularoquefoto]

Serret: ‘Cal posar tots els esforços en l’Agenda Rural de Catalunya, per la dignitat de totes aquelles persones que hi volen desenvolupar el seu projecte professional i de vida’

La portaveu adjunta del grup republicà ha defensat avui, davant el Plenari del Parlament de Catalunya, la moció sobre l’Agenda Rural que, com ha assenyalat, incorpora propostes directes del territori. La diputada i portaveu adjunta del grup d’Esquerra Republicana al Parlament de Catalunya, Meritxell Serret, ha estat l’encarregada de defensar, aquesta tarda, el text de la Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern sobre l'Agenda Rural i ha estat, també, contundent a l’afirmar que des de la seva formació ‘tenim clar que volem impulsar transformacions en tots els àmbits i sentits per aconseguir un medi rural viu, sostenible, dinàmic, obert i resilient’.   Tal i com ha exposat la republicana, això requereix adoptar una mirada transversal de totes les polítiques que impacten en el desenvolupament rural i ‘donar-los una perspectiva rural, i alhora hem de ser capaços de que tinguin en compte les especificitats concretes de cada part del territori’.   Serret també ha assenyalat ‘la urgència, més que mai’ de posar tots els esforços en el desenvolupament de les zones rurals de Catalunya, per assegurar la sostenibilitat del 90% del país i la biodiversitat; la sobirania alimentària i energètica i el progrés socioeconòmic; ‘però sobretot per la dignitat de totes les persones que hi volen desenvolupar el seu projecte professional i de vida’.   De la mateixa manera, ha estat taxativa al manifestar que la moció presentada per Esquerra Republicana de Catalunya ‘no es pot menystenir com un pla estratègic qualsevol, perquè aporta propostes directes del territori’; per intentar impulsar el relleu generacional dels joves, la transparència en la cadena de valor, el desplegament de la Llei d’Espais Agraris i la preservació l’espai agrari ‘davant les envestides especulatives d’alguns projectes d’instal·lacions energètiques’.   ‘El que avui proposem ho volem dur a terme perquè n’estem convençuts i convençudes i perquè, aquesta moció el que vol és refermar el convenciment, amb aquesta necessària proposta, de com ha de ser la governança de l’Agenda Rural, que ha d’implicar necessàriament a tot el Govern’, ha deixat clar la portaveu adjunta dels republicans.

Bailac: ‘No podem acceptar i no ens volem resignar a que la banca tingui oficines només als llocs on obtingui beneficis i, molt menys, a que es faci una exclusió financera del món rural’

La portaveu adjunta al Senat d’Esquerra Republicana de Catalunya – EH Bildu denuncia que hi ha 480 municipis a Catalunya, 130 dels quals a Lleida, que no disposen actualment de cap oficina o sucursal bancària. La portaveu adjunta d’Esquerra Republicana de Catalunya – Euskal Herria Bildu, Sara Bailac, ha defensat al Plenari d’avui del Senat la posició del seu grup parlamentari en la presa en consideració de la Proposició de Llei de garantia del servei de caixer automàtic als municipis en risc d'exclusió financera, presentada pels Grup Parlamentari Nacionalista i d'Esquerra Confederal al Senat, alhora que ha denunciat que ‘aquesta retallada de serveis financers se suma a les dificultats que ja pateix el món rural i a les dificultats que hi viuen moltes persones que pateixen la bretxa digital’.   La republicana, que ha volgut recordar que el Ple del Senat ja va aprovar recentment a proposta d'Esquerra Republicana de Catalunya – EH Bildu i, pràcticament per unanimitat, la creació d'una ponència d'estudi sobre l'exclusió financera, també ha lamentat en el decurs de la seva intervenció que hi ha 480 municipis a Catalunya que no disposen d’oficina bancària, 130 d’aquests a Lleida i aquesta exclusió financera  afecta ja a 254.000 catalans i catalanes. ‘Els bancs baixen les persianes i deixen a la gent penjada’.   ‘L'accés als serveis bancaris és un dret de la ciutadania, no és una activitat mercantil més. Per això, hem de garantir l'accés de la ciutadania en igualtat als serveis bàsics en el nostre marc socioeconòmic’, ha afirmat amb contundència Bailac. És per aquest motiu, i tot i saber que no hi haurà protocol, ni acord de bona voluntat que obligui a la banca a prestar serveis al món rural que ‘no podem acceptar i no ens podem resignar a que la banca tingui oficines només als llocs on obtingui beneficis’.   És per aquest motiu que Esquerra Republicana de Catalunya – EH Bildu ha mostrat el seu recolzament a la presa en consideració de la proposició de llei de garantia del servei de caixer automàtic als municipis en risc d'exclusió financera, que finalment ha estat aprovada per la cambra alta, però també el seu compromís ferm a treballar per millorar-la.

Alba Camps, avui al Parlament

Esquerra Republicana de Catalunya reclama canvis legislatius per reforçar l’estructura i els recursos del món local rural

La diputada Alba Camps ha defensat aquest matí, en la sessió de control al Govern, que ha tingut lloc al Parlament de Catalunya, la necessitat d’impulsar els canvis legislatius necessaris per reforçar l’estructura i els recursos del món rural, amb l’objectiu que els municipis puguin donar resposta a les necessitats de la ciutadania En la seva pregunta a la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, la diputada berguedana ha denunciat que 'al llarg de massa anys hem vist com les ruralitats estaven poc representades en la mirada de la política pública'. 'Per molts son només ‘paisatge’ i sovint se’ns elimina qualsevol possibilitat per retornar la funció productiva del món rural', ha afegit. Camps ha reivindicat els municipis rurals, 'la realitat majoritària del nostre país', i ha reivindicat que cal donar resposta i garantir els drets de la ciutadania. En aquest sentit, ha afirmat que 'no podem hipotecar el pressupost, per exemple, en el manteniment de camins rurals, perquè també hem de poder fer polítiques, prendre decisions polítiques'. Més enllà de l’àmbit rural, la diputada republicana ha remarcat que 'aquesta és una aposta de país. Per fer funcionar l'engranatge com a societat, necessitem reforçar l'estructura i recursos del món local rural. No només per la sostenibilitat i per justícia social sinó també perquè són font de resolució de moltes problemàtiques i reptes actuals'. Per últim, ha assenyalat que aquests canvis legislatius han d’anar necessàriament acompanyats d’una 'governança participativa'. En el torn de resposta, la consellera Vilagrà, que ha recordat que el 62% dels municipis catalans són de menys de 2.000 habitants, ha volgut posar en valor la Llei de Governs locals, que està impulsant el Govern i que “obrirà el meló de les competències del món local i del seu finançament”, i també l’Estatut dels municipis rurals, que ens permetrà 'avançar cap a l’equilibri territorial'. La consellera de la Presidència ha refermat el compromís del Govern amb el món local rural, enumerant els següents objectius: 'garantir un tractament igualitari de tota la ciutadania, visqui on visqui; assolir la distribució equilibrada de la població; assegurar l’adequada prestació de serveis; i sobretot garantir que en aquells termes que els afecta els municipis rurals tinguin presència en la presa de decisions'.