El 28 de juny es commemora la revolta d’Stonewall, on la població LGTBI va sortir al carrer de manera pacífica per visualitzar-se, demanar la plena igualtat jurídica i social i lluitar contra la discriminació i els abusos patits. Aquests fets van propiciar que s’escollís aquesta data per celebrar el dia de l’Orgull LGTBI+,  per commemorar, reivindicar I reconèixer, a nivell internacional, tant la diversitat en l’orientació afectiva sexual com en la identitat de gènere.

A dia d’avui, tothom té molt clar (o almenys la majoria de la ciutadania) que ens trobem immersos en una greu crisi climàtica i que, per acabar amb l’escalfament global i les conseqüències desastroses d’aquest, hem de complir amb l’objectiu de tenir el 100% d’energia renovable per al 2050. Un objectiu tan ambiciós com necessari i pel qual anem ja massa tard, si més no respecte altres països europeus.

La fi de la concessió de l’AP2, d’aquí a 4 mesos, i la finalització de les obres del Túnel de Lilla, són dos de les notícies més desitjades pel que fa la mobilitat territorial i suposaran un canvi de paradigma per Lleida i Ponent, convertint l’Eix ‘Lleida – Tarragona’ en un nou pol d’oportunitats pel nostre territori, afavorirà la dinamització econòmica del seu entorn i contribuirà a restablir i millorar l’equilibri territorial.

Vivim en una comarca on històricament s'han arreglat les coses amb el copet a l'esquena i la maleïda frase del ja t'ho arreglaré. Una solució poc saludable per la percepció ciutadana cap a la política real, una manera de fer ancorada en el passat i que ajudava, en certa manera, a crear entorns favorables on els favors estaven a l'ordre del dia i, d'una manera o altra, s'havien de tornar. La nova realitat de governança republicana, que s'imposa a poc a poc als nostres municipis, on el bé comú i no d'uns quants i el mèrit personal vers a l'amiguisme d'entorn, recupera aquella política que des de la proximitat l'apropa al ciutadà.

Acceptar i sobretot normalitzar la diversitat –sexual, de gènere, cultural, funcional i un llarg etc− de totes les persones i garantir que totes puguem viure en igualtat de drets, respecte i dignitat també passa per acceptar noves dinàmiques familiars. Ho escric entorn del 15 de maig, Dia Internacional de les Famílies, però qui em coneix sap que ho defenso cada dia. M’he passat tota la vida explicant que no comparteixo pare i mare amb els meus germans, que no són els meus germanastres, i que sí, que me’ls estimo.

Un any més, ens trobem celebrant la jornada més emblemàtica del moviment sindical: el Primer de Maig. Una jornada que té dues vessants: d’una banda, retre homenatge a totes les persones que han lluitat pels drets de la classe treballadora i, de l’altra, refermar-ne el caràcter reivindicatiu.   Continuem vivint moments excepcionals, amb la crisi sanitària més important dels darrers cent anys i, de retruc, una crisi econòmica que, a hores d’ara, només ens porta incerteses i que està provocant un sotrac entre els treballadors i treballadores.

Les discriminacions a les que ja estem acostumades i contra les que moltes lluitem, s’han vist agreujades durant aquest darrer any per un nou enemic invisible i silenciós que ha entrat a les nostres vides trastocant avanços que ja donàvem per fets i començàvem a celebrar.   Durant aquest any s’han posat de manifest diverses realitats: el 60% de les dones, per exemple, són les úniques en fer-se càrrec de totes les tasques domèstiques; també sabem que les feines fora de la llar però relacionades amb les cures d’infants, persones grans o malats les ocupen dones: un 64% en la venda de productes de primera necessitat, un 86% en personal de neteja, un 84% a les residències per a gent gran i un 70% en personal sanitari i farmacèutic.

Volem ser-hi i tenim molt clar per què. La gent d'Esquerra Republicana volem ser-hi perquè hi guanyi Lleida, per aconseguir un país plenament lliure, per exercir el dret a l'autodeterminació i l'amnistia i per transformar el país per fer-lo just, social i net. Volem ser-hi perquè venim de lluny i perquè sabem que queda molt camí per fer. I volem fer-ho tot, tot el camí fins al final.   Sabem que els temps són difícils, extremadament difícils.

Que el sector agrari és, i ha de ser, el motor econòmic de les comarques de Ponent, ho tenim molt clar. Tan clar que des d'Esquerra Republicana no només ho reivindiquem amb paraules al vent sinó que dediquem esforços, tenacitat i constància per revaloritzar l'agricultura com a pilar econòmic i vertebrador territorial del país.   És per això que aquest estiu vam treballar colze a colze amb el territori, des del model de governança republicana que ens caracteritza, per afrontar una campanya de la fruita que es preveia altament complexa enmig de la pandèmia de la Covid19.