El referèndum de l’1 d’octubre de 2017 va ser un èxit de país. Aquell dia vam vèncer l’Estat que volia impedir el dret a vot. Va ser la demostració de la força que tenim quan anem a una: el Govern, les institucions, els partits, les entitats i la societat civil mobilitzada. Amb estratègia compartida, amb una direcció política i milers de persones compromeses amb els drets democràtics de Catalunya.
“Amb caràcter general, no està permesa la crema de residus vegetals generats en l’entorn agrari o silvícola”. Aquesta és la frase amb la qual comença l’article 27.3 de la Llei 7/2022, de 8 de abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, aprovada pel Congrés dels Diputats i amb el vot contrari d’Esquerra Republicana de Catalunya. Aquesta nova normativa ha provocat el malestar del sector i les organitzacions agràries perquè limita i prohibeix que els pagesos puguin continuar fent les cremes d’aquestes restes vegetals als seus propis camps de conreu, com s’ha fet sempre.
Fa uns dies la premsa publicava que una IP provinent del ministeri de Defensa del govern espanyol era l'origen d'una manipulació a l'entrada de la Viquipèdia del municipi d'Alcarràs. Tot plegat coincidint amb la repercussió mundial que va suposar la nominació als Òscars de la pel·lícula de Clara Simón que porta per títol el nom del municipi. La modificació a l'article del portal web eliminava totes les referències a les càrregues policials de l'1 d'octubre de 2017 que van patir els ciutadans de la població mentre defensaven el seu dret a vot davant la brutalitat de la Guàrdia Civil.
Des de fa temps, el tractament de purins ha estat un problema enquistat a la comarca de les Garrigues. La revisió de l’activitat de Tracjusa, que es va iniciar l’any 2015 amb una proposta per incorporar la gasificació de combustibles derivats de residus (CDRs) en l’assecatge dels purins, va comportar una reacció d’alarma entre els veïns i veïnes. En diverses ocasions, el Conseller de Territori i Sostenibilitat de l’anterior Govern (Departament aleshores responsable de les autoritzacions ambientals de les activitats industrials) va dir públicament que el nou projecte no tiraria endavant si no hi havia consens.
Als homes i a les dones d’Esquerra Republicana de Catalunya, aquest 11 de Setembre, ens trobareu on hem estat sempre: als carrers reivindicant la independència del nostre país. I ho farem com ho hem fet sempre, sense defallir mai, amb actitud dialogant, eixamplant sempre la base per sumar més persones des de la transversalitat i per escriure plegats un futur de llibertat per Catalunya. El nostre és un projecte sòlid i que vam iniciar fa 91 anys, de la mà de grans homes com Lluís Companys, Francesc Macià o Víctor Torres i de grans dones com Natividad Yarza o Victorina Vila, defensant, lluitant i reivindicant els drets i les llibertats del poble català.
La pandèmia de la COVID19 ha tingut un efecte indubtable en el benestar emocional i mental de les persones, i com a conseqüència, un clar augment dels trastorns mentals. És per aquest motiu, que tant el Govern català, com el de l’Estat espanyol s’han vist en la necessitat de reforçar l’atenció de la salut mental i plantejar noves estratègies i plans. El desembre de 2021, el Ministeri de Sanitat va presentar la Estrategia de Salud Mental del Sistema Nacional de Salud (SNS), en substitució de la darrera.
El Govern de la Generalitat de Catalunya ha posat per primera vegada en l’agenda executiva polítiques per aportar solucions als municipis de l’entorn rural, caracteritzats per una progressiva pèrdua d’habitants degut a una endèmica falta d’atenció de les administracions autonòmica i estatal. La creació de l’Agenda Rural, que obliga tots els departaments a establir accions per afavorir els municipis amb menys població, els que coneixem com a micropobles, i la redacció de l’Estatut del Municipi Rural, que ha d’establir un marc legal propi que ens defensi de la normativa pensada per a grans ciutats, són fruit d’una voluntat política inèdita fins ara, la que s’ha compromès a treballar per la Catalunya sencera.
Fa un parell de setmanes, vam conèixer una notícia de la qual ens alegrem tots els granadellencs i granadellenques, i és que per fi, després d’anys de lluitar als tribunals, ens donen la raó i ens hauran de pagar els impostos que ens pertoquen. Més concretament, el Tribunal Suprem ens dona la raó i l’empresa Eólia Renovables (abans Tarraco Eólica) haurà de pagar a La Granadella 4,4 milions d’euros corresponents a l’impost de construccions, instal·lacions i obres (ICIO) més els interessos legals i judicials, derivats de la construcció dels parcs eòlics de Sant Antoni, Monclues i les Rotes (aquest últim compartit amb Bellaguarda).
La setmana passada el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va anunciar que el Govern mobilitzarà 40 milions d’euros en ajudes per al sector agrari després de les gelades històriques que han afectat la collita d’enguany. Una decisió valenta i sense precedents, que es va produir en la reunió extraordinària de la Taula Agrària a Lleida, encapçalada per primera vegada pel President de la Generalitat; un gest que demostra el seu compromís i el de tot el Govern republicà amb el sector primari del país.