Gavà

Documents

La qüestio de l'habitatge a Gavà
Descarrega en PDF SOBRE LA PROBLEMÀTICA DE L'HABITATGE A GAVÀ, FEM DIVERSES CONSIDERACIONS:
==========================================================
LES NECESSITATS REALS:
La demanda real d'habitatges pel creixement demogràfic és d'uns 68 per any, d'acord amb el ritme sostingut els darrers anys (680 en els darrers 10 anys).
LA REALITAT:
La demanda d'habitatges es pot cobrir amb escreix amb els que aniran quedant buits per decés o trasllat a població d'origen dels actuals residents, que fonts oficials estimen en uns 2500 en 15 anys, és a dir, 167 per any. Per tant, no calen nous habitatges.
ELS PROBLEMES:
Un dels problemes amb el nou habitatge és que el preu resulta prohibitiu per a joves a causa dels treballs precaritzats que tenen, juntament amb la dependència de l'economia de factors externs com el turisme, que potencia un sector serveis amb sous miserables i de durada efímera.
D'altra banda, és evident que els fons voltors que promouen nou habitatge no són «germanetes de la caritat» sino que busquen enriquir-se especulant amb els preus. Són els mateixos que expulsen els ciutadans de rendes baixes dels seus habitatges habituals a base d'incrementar abusivament els preus de lloguer o fins i tot de deixar deteriorar l'habitatge perquè esdevingui inhabitable.
SOLUCIONS:
Només cal mirar la realitat europea. La primera solució és rehabilitar els habitatges buits, incorporar-los al patrimoni municipal d'habitatge, i posar-los al mercat a preu regulat. Hi ha un programa finançat pels fons europeus per aquesta finalitat. Deixar escapar aquesta oportunitat és una imprudència.
EXEMPLE:
A Viena el 50% de l'habitatge és públic, gràcies a uns programes que es van iniciar als anys cinquanta del segle passat. Els residents tenen un contracte de lloguer social que pot variar en funció de les rendes del seu treball. Si tenen feina estable, han d'aportar més a la comunitat. Si tenen feines precàries, tenen beneficis socials. 
A Barcelona en canvi només el 0.7% és públic (6.300 habitatges de 857.862) i a Gavà és del 0.1% (19 sobre 17675), i a sobre gestionat per empreses i fundacions alienes al municipi. Una solució, si es vol fer obra nova, és utilitzar zones ja urbanes, com els antics espais de la fàbrica ROCA, que no perjudiquen el medi ambient perquè ja estan urbanitzats, i a més poden ajudar a construir un punt nodal de promoció econòmica.
A més, cal començar a prohibir la compra per part de fons voltors del mercat immobiliari a no ser que estiguin domiciliats fiscalment i tributin al territori. A Dinamarca aquesta regla regeix des dels anys vuitanta del segle XX i funciona, de manera que no allà un fons estranger no pot adquirir una propietat immobiliària si no hi resideix i hi tributa. Així s'evita l’intrusió de fons voltors.
Finalment, i no és una qüestió menor, cal fomentar el treball de qualitat, augmentant el salari mínim,  abandonant la contractació precària i oferint feines permanents d'alt valor afegit  que permetin adquirir habitatges sense patiment.
CONCLUSIÓ:
tot és qüestio de voluntat política. Què és primer: les persones o els diners?