Gràcia

Totes les notícies

Pilar Vallugera, en una intervenció al casal el gener del 2020.

El casal reprèn les reunions presencials de la militància

Després de les vacances d’estiu, el casal Francesc Macià va reprendre dilluns 5 de setembre les reunions presencials de la militància. Els efectes de la pandèmia havien invertit la presencialitat cap a la participació majoritàriament telemàtica, però aquest dia ens vam trobar al casal més d’una vintena de militants, mentre cinc o sis més seguien la reunió des de casa. El passat dilluns 12 de setembre, l’endemà de la Diada, també ens vam trobar majoritàriament al casal recuperant la presencialitat en un context de normalitat, tot i que el fet de poder-nos connectar telemàticament també ajuda a la conciliació i a poder seguir l’activitat i els debats que es donen en la reunió setmanal de militància. La primera reunió del nou curs polític va comptar amb la presència al casal de la companya i diputada a Madrid Pilar Vallugera. Fins la seva arribada, els assistents van debatre diversos temes, com la conveniència de participar o no a la manifestació convocada per l’ANC l’Onze de Setembre o la posició d’ERC davant aquesta polèmica. En arribar la Pilar va començar a relatar com havia anat el procés de votació al Congreso espanyol del pla d’estalvi energètic (que serà tramitat com a projecte de llei) i de les conseqüents crítiques sorgides per incloure un suposat rescat d’autopistes fallides que va desmentir que fos així. El debat va girar entorn a l’acord d’ERC per garantir les competències en matèria d’incendis forestals. Des d’Esquerra Republicana es té clar que coordinar i cooperar no podrà ser mai en detriment de les competències que Catalunya té reconegudes i desplegades en matèria de prevenció i extinció d’incendis i de tots els sistemes d’informació i comandament propis que té consolidats. I això és el que ha dut a l’abstenció, perquè s’ha acordat que nous decrets puguin garantir el reconeixement als serveis de prevenció d’incendis forestals (en concret al cos de bombers i del Servei Meteorològic de Catalunya – Meteocat, que mantindrà les plenes competències davant l’AEMET), el respecte de l’autoritat territorial competent, rectificar qualsevol direcció unificada que suposi un perjudici de les competències recollides en els estatuts d’autonomia, i clarificar l’abast dels requisits mínims de qualificació i d’equips de protecció individuals respectant les competències de les comunitats.

Montserrat Benedí

Montse Benedí parla dels serveis socials

La companya Montse Benedí, regidora del grup municipal d’ERC a l’ajuntament de Barcelona i presidenta del districte de Sant Andreu, ens va visitar el passat 30 de maig. Va ser la primera reunió de casal en dilluns, dia que a partir d’ara serà el de les reunions setmanals de la militància. Acompanyada de l’assessora Anna Salvador, va fer una breu però concisa exposició sobre els serveis socials i els assentaments irregulars a Barcelona. Com a dades significatives, va explicar que aquest darrer any els centres de serveis socials van atendre 97.531 persones, xifra que representa un nou màxim històric en la seva activitat. En total es van fer 269.106 atencions, un 7% d’atencions més que el 2020 i un 45% més de les atencions fetes el 2019. Les ajudes econòmiques gestionades directament pels centres de serveis socials durant l’any 2021 van sumar un total de 41,3 milions d’euros, dels quals 25,8 milions d’euros, més de la meitat del pressupost, es van destinar a ajudes per sufragar l’habitatge (un 7,5% més que el 2020), es van atorgar 9,96 milions d’euros a través del Fons 0-16 per a famílies amb infants a càrrec i els 3,5 milions d’euros restants es van destinar a ajudes d’alimentació. A Gràcia en concret es van atendre 16.726 persones en aquest període, per damunt de districtes com Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts.   El model de gestió dels serveis socials, va dir, es basa en tres premisses: prevenció, treball comunitari i acompanyament. Per això calen campanyes de comunicació que donin a conèixer els serveis oferts, als quals recorren bàsicament dones, com s’ha dit, i que a més tenen un cert estigma social. Un problema afegit és l’excés de burocràcia, que treu temps a l’atenció efectiva. La Montse es va mostrar a favor d’una finestreta única per atendre les sol·licituds i a l’obertura dels serveis socials també a les tardes, tot i que això comportaria un increment de despesa.   Pel que fa als assentaments irregulars, que es poden trobar tant a locals i habitatges com a solars i naus industrials, va destacar que l’Ajuntament té un pla que inclou la inspecció per part dels bombers i un seguiment dels menors que hi viuen.

Visita Raül Romeva al districte de Gràcia

Raül Romeva recorre els barris de Gràcia per conèixer iniciatives de consum i producció sostenibles (ODS12)

Aquest passat dijous 17 de març, en Raül Romeva, vicesecretari general de prospectiva i Agenda 2030 d'Esquerra Republicana ha passejat pels barris del Coll, Vallcarca i la Vila de Gràcia per conèixer projectes de proximitat i sostenibles que corresponen a l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 12 (ODS), que fa referència al consum i producció responsable. A la visita, ens ha acompanyat els regidors d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Barcelona, Max Zañartu (adscrit a Gràcia) i Elisenda Alamany; el president d'ERC a Gràcia, Pep Creus; i jo mateixa, com a consellera portaveu del grup republicà al districte. Hem iniciat el recorregut al barri del Coll, per conèixer el projecte 2M Serveis, un taller de confecció de roba i productes d'artesania a partir de materials reciclats. Ens han explicat, per exemple, el projecte Big Blue de disseny i confecció de roba d’esport i escolar amb teixits fabricats a partir del plàstic recuperat dels nostres mars. Una iniciativa que fa possible un benefici ambiental per a tothom i una oportunitat de reutilitzar les deixalles que contaminen el medi marí. D’altra banda, també hem conegut la Mireia que ha iniciat les pràctiques a partir d’una col·laboració amb l’escola Lexia, ja que també treballen la inclusió social i la inserció laboral. A continuació, passant pels Jardins Maria Baldó, on hem admirat el mural de Núria Toll dins el projecte de Parets amb ànima, del Grup Atra, hem arribat a l’Aula Ambiental del Bosc Turull, un espai de referència en l’educació ambiental, la millora de la biodiversitat i en la promoció de pràctiques comunitàries relacionades amb la sostenibilitat, com ara els horts i el compostatge comunitari i domèstic. En acabar la visita de l’equipament, hem fet una breu aturada al Punt Verd de l’avinguda de Vallcarca on hem pogut veure el punt de compostatge comunitari que va engegar a la tardor del 2020. Tot seguit, hem visitat l'hort urbà de cultiu hidropònic (que consisteix en no utilitzar la terra com a substrat sinó que a través de l’aigua es porta els nutrients a les plantes) instal·lat en una de les terrasses de l'Espai Jove La Fontana, al barri de la Vila de Gràcia.

Consell Planari de l'1-12-2021

Crònica republicana del Consell Plenari del Districte de Gràcia de l'1 de desembre de 2021

El Consell Plenari del mes de desembre es va celebrar de forma presencial a la Sala de Plens de la Seu del Districte, per primer cop amb els consellers i conselleres del Districte situats en els llocs assignats a l'inici del mandat. Això sí, es manté la cita prèvia per a poder assistir i participar, mantenint també la participació telemàtica. Malgrat això, destaca la poca participació ciutadana, en aquest ple, cap intervenció veïnal i molt poca assistència presencial i telemàtica. Es va celebrar de manera prèvia el Consell Ciutadà, potser l'últim si s'aprova la reforma de les normes de participació que l'eliminarà el proper mes de gener, on es va informar sobre els preus públics, els pressupostos 2022 i la nova proposta del reglament de participació.   El ple va engegar amb un record per a la família que va morir en l’incendi de la Plaça Tetuan, que tot i no pertànyer a Gràcia, com va comentar la nostra consellera portaveu “ho podia haver estat, perquè malauradament l’infrahabitatge i les dificultats per accedir a l’habitatge social es troba a tota la ciutat”. Com cada ple, també vam demanar la fi de la repressió i es va reivindicar que el conflicte polític s’ha de resoldre amb una llei d’amnistia, un referèndum d’autodeterminació i la Independència de Catalunya. Vam procedir a felicitar a Francesc Vilasís, per la Creu de Sant Jordi; i al Club d’Escacs Tres Peons i, a títol pòstum, Víctor Nubla per les Medalles d’Honor de la Ciutat recollides just el dia d’abans del Plenari.   Vam parlar de diversos temes com ara els arranjaments del llac del Parc de la Creueta del Coll, que, recordem que el primer dia després de la reforma integral va haver més d’un centenar de ferits per la mala col·locació del gresite però que el regidor Badia continua afirmant que era producte dels peus remullats i algunes pedretes acumulades al fons.   També vam parlar de la jornada del comerç al carrer del mes de novembre i lamentàvem “no haver pogut acompanyar els diferents eixos comercials dels nostres barris en l’encesa de les llums de Nadal, però saben que ens tenen al seu costat i sempre poden comptar amb nosaltres”.

Pep Creus i Vidal

Un nou Congrés de districte marcat per la COVID-19.

El passat dimarts 30 de novembre la militància d’Esquerra Republicana de Gràcia va poder celebrar el seu Congrés ordinari de districte. La seu del Casal Francesc Macià va ser l’escenari escollit per fer-ho, la previsió inicial d’assistència es va assolir, el casal es va omplir, però amb l’espai suficient per mantenir les distàncies de seguretat recomanades pels organismes sanitaris. Ha estat un Congrés marcat per la pandèmia des del seu origen, malgrat que finalment s’ha pogut celebrar de forma presencial, ja que s’havia ajornat diverses vegades per les successives  onades pandèmiques. En aquesta ocasió, però, l’anomenada variant Òmicron encara no ens ha colpejat amb prou força com per haver d’ajornar-lo un cop més. Contràriament al que havia passat en el darrer Congrés, just feia un any enrere exacte, quan es va haver de celebrar exclusivament per via telemàtica, per garantir la seguretat de tothom. El Congrés va comptar amb dos grans blocs. D’una banda, la presentació dels preceptius informes, el de la presidència presentat pel mi mateix i la Carme Balboa i Mus, Secretària de Feminismes; l’informe econòmic, amb la ratificació per unanimitat del pressupost del 2022, presentat per la Pilar Venteo i Garcia, Secretària d’Administració i Finances, i l’informe municipal, a càrrec de l’Olga Hiraldo i Martí, Consellera Portaveu del districte i Secretària General del Casal. L’Olga va anunciar que properament organitzarà unes Jornades Municipalistes per definir les línies de treball estratègiques d’Esquerra Republicana-Gràcia de cara a les properes eleccions municipals. D’altra banda, s’ha presentat el document “Pla d’Usos del Casal” on s’estableix un marc bàsic de convivència, per millorar les relacions internes, així com amb l’entorn i el veïnat. Es pot consultar i llegir en el mateix Casal. El document sorgeix del debat intern d’una comissió d’Esquerra Republicana-Gràcia i el Jovent Republicà, i s’ha ratificat per ambdues organitzacions.

Ferides masclistes

Violències, humiliacions, ignoràncies, menyspreus, ferides. Ferides masclistes. Esgarrapades de la teva autoestima, del teu ser. No sempre son cops, sinó petites paraules, gestos, silencis, ignoràncies. Des de fa segles les dones hem patit les ferides masclistes d’una forma més o menys visibles. Des de les amagades fins les més visibles. Les que són socialment rebutjades o les que fins ara no és consideren com a tal com podria ser la violació dins d’una relació de parella o matrimoni.   Les dones per combatre aquestes ferides hem desenvolupat mecanismes de defensa. Un d’ells és la negació, un altre l’aliança amb l’agressor, un altre la  autodefensa i la reivindicació. Aquesta lluita no pot ser individual sinó col·lectiva. El ser respectada, no violentada és un dret individual però també social; una societat sana i justa ha de garantir totes les mesures per evitar qualsevol violència sobre les dones. Ha de construir unes institucions que protegeixin i reparin a aquestes dones. I això s’ha de fer perquè una societat on hi ha dones ferides, violades, agredides, humiliades o silenciades és una societat amb unes ciutadanes que no poden exercir tots els seus drets i deures de forma plena i lliure.   Les violències masclistes s’han d’eradicar i és un dret social fer-ho.   Una república feminista buida de violències masclistes. Ens volem vives i lliures.   PROU VIOLÈNCIES MASCLISTES!   Carme Balboa Mus Secretaria de Feminismes del Casal ERC Gràcia  

Ponents de l'acte

Feminització de la pobresa

Acte de la Secretaria de Dones de Barcelona que organitza la Secretaria de les dones del Casal de Gràcia realitzat al Casal de Barri “Can Carol” de Vallcarca-Penitents   La feminització de la pobresa és una realitat que no és nova,  però que la crisi de la pandèmia ha visibilitzat amb més força. La pobresa no entesa sols com manca de recursos monetaris sinó com, s’explica des de l’economia feminista, l’absència de recursos monetaris, materials i no materials i les capacitats per poder obtenir un nivell adequat de benestar.   La Marina Sánchez Casanovas, secretària de les dones d’ERC Barcelona assenyala les raons de la feminització de la pobresa des de tres punts de vista: el concepte, l’impacte en el món i la situació a Catalunya.   A nivell conceptual remarca que és un problema estructural fruit del sistema heteropatriarcal i del model econòmic capitalista, que provoca que la pobresa econòmica s’acarnissi majoritàriament en les dones. L’exclusió que comporta això té molts factors afegits com: l’edat, l’origen, les situacions d’irregularitat administrativa, la diversitat funcional, així com la violència masclista. Els estereotips i rols de gènere, que es deriven d’aquest sistema heteropatriarcal unit a la divisió sexual del treball, fan que el model productiu sigui el remunerat i valorat (esfera pública que ocupen els homes) i el model reproductiu i de cures quedi relegat a l’esfera privada i domèstica, amb molt menys valor i majoritàriament sense remunerar (i que ocupen generalment les dones).   A continuació, la Montse Benedí Altés com a regidora municipal d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona posa l’accent en què el què s’ha d’aconseguir és la igualtat real i efectiva entre dones i homes. També va destacar la situació de les dones grans, les famílies monoparentals, l’augment del sensellarisme femení i els suïcidis entre les dones adolescents i joves. També ens ha fet reflexionar sobre el fet que les dones més “privilegiades” podem explotar a dones més desfavorides com les dones migrades que fan tasques de cures sense contracte en les nostres llars.

Balet i Blay

Comunicat sobre l'enderroc de Balet i Blay (El Coll, Gràcia)

Des d'Esquerra Republicana de Gràcia lamentem i condemnem l'enderroc de l’edifici Balet i Blay al barri del Coll. És un episodi més de la pèrdua de patrimoni històric i cultural dels nostres barris, de la nostra ciutat, producte de la insensibilitat i la mala gestió de Comuns i Socialistes i de la manca d’interès cap a la memòria dels nostres barris, restant valor a l’interès cultural, social i històric i prioritzant únicament el valor arquitectònic d’un edifici. L’icònic immoble ubicat al passeig de la Mare de Déu del Coll número 40 va ser la seu de la productora i distribuïdora cinematogràfica d’animació Balet y Blay. Aquesta empresa, fundada el 1938 per Ramon Balet i José Maria Blay, és coneguda per ser la que va produir el 1945 la primera pel·lícula d’animació de l’estat espanyol i el primer llargmetratge d’animació en color de tot Europa, anomenada Garbancito de la Mancha o el Cigronet Valent, d’Arturo Moreno. La productora estava ubicada en el barri del Coll, lloc de referència pel que fa a la il·lustració i el món del còmic, amb la presència d’altres empreses com l’Editorial Bruguera (on ara s’ubica el Centre Cívic que va adoptar el nom de l’antiga editorial, coneixent-se com el Centre Cívi El Coll - La Bruguera), o els Estudis Macian al barri veí de Vallcarca. Totes aquestes empreses lligades al món de la il·lustració i el còmic, van permetre donar feina a la gran majoria de veïns i veïnes del barri, quan era un “Barri de tinta i paper”, fet que molts considerem el barri del Coll com el bressol de la il·lustració i l’animació. De fet, formava part del complex de la Torre Marsans, d’inspiració morisca, protegida com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) i on actualment s’ubica l’alberg de la Mare de Déu del Coll, de la Xarxa d'Albergs de la Generalitat. Ja que aquest edifici annex, ubicat just al davant de l’entrada de la Torre Marsans, eren les cavallerisses de principis de segle XX.