Gràcia

Totes les notícies

Consell Planari de l'1-12-2021

Crònica republicana del Consell Plenari del Districte de Gràcia de l'1 de desembre de 2021

El Consell Plenari del mes de desembre es va celebrar de forma presencial a la Sala de Plens de la Seu del Districte, per primer cop amb els consellers i conselleres del Districte situats en els llocs assignats a l'inici del mandat. Això sí, es manté la cita prèvia per a poder assistir i participar, mantenint també la participació telemàtica. Malgrat això, destaca la poca participació ciutadana, en aquest ple, cap intervenció veïnal i molt poca assistència presencial i telemàtica. Es va celebrar de manera prèvia el Consell Ciutadà, potser l'últim si s'aprova la reforma de les normes de participació que l'eliminarà el proper mes de gener, on es va informar sobre els preus públics, els pressupostos 2022 i la nova proposta del reglament de participació.   El ple va engegar amb un record per a la família que va morir en l’incendi de la Plaça Tetuan, que tot i no pertànyer a Gràcia, com va comentar la nostra consellera portaveu “ho podia haver estat, perquè malauradament l’infrahabitatge i les dificultats per accedir a l’habitatge social es troba a tota la ciutat”. Com cada ple, també vam demanar la fi de la repressió i es va reivindicar que el conflicte polític s’ha de resoldre amb una llei d’amnistia, un referèndum d’autodeterminació i la Independència de Catalunya. Vam procedir a felicitar a Francesc Vilasís, per la Creu de Sant Jordi; i al Club d’Escacs Tres Peons i, a títol pòstum, Víctor Nubla per les Medalles d’Honor de la Ciutat recollides just el dia d’abans del Plenari.   Vam parlar de diversos temes com ara els arranjaments del llac del Parc de la Creueta del Coll, que, recordem que el primer dia després de la reforma integral va haver més d’un centenar de ferits per la mala col·locació del gresite però que el regidor Badia continua afirmant que era producte dels peus remullats i algunes pedretes acumulades al fons.   També vam parlar de la jornada del comerç al carrer del mes de novembre i lamentàvem “no haver pogut acompanyar els diferents eixos comercials dels nostres barris en l’encesa de les llums de Nadal, però saben que ens tenen al seu costat i sempre poden comptar amb nosaltres”.

Pep Creus i Vidal

Un nou Congrés de districte marcat per la COVID-19.

El passat dimarts 30 de novembre la militància d’Esquerra Republicana de Gràcia va poder celebrar el seu Congrés ordinari de districte. La seu del Casal Francesc Macià va ser l’escenari escollit per fer-ho, la previsió inicial d’assistència es va assolir, el casal es va omplir, però amb l’espai suficient per mantenir les distàncies de seguretat recomanades pels organismes sanitaris. Ha estat un Congrés marcat per la pandèmia des del seu origen, malgrat que finalment s’ha pogut celebrar de forma presencial, ja que s’havia ajornat diverses vegades per les successives  onades pandèmiques. En aquesta ocasió, però, l’anomenada variant Òmicron encara no ens ha colpejat amb prou força com per haver d’ajornar-lo un cop més. Contràriament al que havia passat en el darrer Congrés, just feia un any enrere exacte, quan es va haver de celebrar exclusivament per via telemàtica, per garantir la seguretat de tothom. El Congrés va comptar amb dos grans blocs. D’una banda, la presentació dels preceptius informes, el de la presidència presentat pel mi mateix i la Carme Balboa i Mus, Secretària de Feminismes; l’informe econòmic, amb la ratificació per unanimitat del pressupost del 2022, presentat per la Pilar Venteo i Garcia, Secretària d’Administració i Finances, i l’informe municipal, a càrrec de l’Olga Hiraldo i Martí, Consellera Portaveu del districte i Secretària General del Casal. L’Olga va anunciar que properament organitzarà unes Jornades Municipalistes per definir les línies de treball estratègiques d’Esquerra Republicana-Gràcia de cara a les properes eleccions municipals. D’altra banda, s’ha presentat el document “Pla d’Usos del Casal” on s’estableix un marc bàsic de convivència, per millorar les relacions internes, així com amb l’entorn i el veïnat. Es pot consultar i llegir en el mateix Casal. El document sorgeix del debat intern d’una comissió d’Esquerra Republicana-Gràcia i el Jovent Republicà, i s’ha ratificat per ambdues organitzacions.

Ferides masclistes

Violències, humiliacions, ignoràncies, menyspreus, ferides. Ferides masclistes. Esgarrapades de la teva autoestima, del teu ser. No sempre son cops, sinó petites paraules, gestos, silencis, ignoràncies. Des de fa segles les dones hem patit les ferides masclistes d’una forma més o menys visibles. Des de les amagades fins les més visibles. Les que són socialment rebutjades o les que fins ara no és consideren com a tal com podria ser la violació dins d’una relació de parella o matrimoni.   Les dones per combatre aquestes ferides hem desenvolupat mecanismes de defensa. Un d’ells és la negació, un altre l’aliança amb l’agressor, un altre la  autodefensa i la reivindicació. Aquesta lluita no pot ser individual sinó col·lectiva. El ser respectada, no violentada és un dret individual però també social; una societat sana i justa ha de garantir totes les mesures per evitar qualsevol violència sobre les dones. Ha de construir unes institucions que protegeixin i reparin a aquestes dones. I això s’ha de fer perquè una societat on hi ha dones ferides, violades, agredides, humiliades o silenciades és una societat amb unes ciutadanes que no poden exercir tots els seus drets i deures de forma plena i lliure.   Les violències masclistes s’han d’eradicar i és un dret social fer-ho.   Una república feminista buida de violències masclistes. Ens volem vives i lliures.   PROU VIOLÈNCIES MASCLISTES!   Carme Balboa Mus Secretaria de Feminismes del Casal ERC Gràcia  

Ponents de l'acte

Feminització de la pobresa

Acte de la Secretaria de Dones de Barcelona que organitza la Secretaria de les dones del Casal de Gràcia realitzat al Casal de Barri “Can Carol” de Vallcarca-Penitents   La feminització de la pobresa és una realitat que no és nova,  però que la crisi de la pandèmia ha visibilitzat amb més força. La pobresa no entesa sols com manca de recursos monetaris sinó com, s’explica des de l’economia feminista, l’absència de recursos monetaris, materials i no materials i les capacitats per poder obtenir un nivell adequat de benestar.   La Marina Sánchez Casanovas, secretària de les dones d’ERC Barcelona assenyala les raons de la feminització de la pobresa des de tres punts de vista: el concepte, l’impacte en el món i la situació a Catalunya.   A nivell conceptual remarca que és un problema estructural fruit del sistema heteropatriarcal i del model econòmic capitalista, que provoca que la pobresa econòmica s’acarnissi majoritàriament en les dones. L’exclusió que comporta això té molts factors afegits com: l’edat, l’origen, les situacions d’irregularitat administrativa, la diversitat funcional, així com la violència masclista. Els estereotips i rols de gènere, que es deriven d’aquest sistema heteropatriarcal unit a la divisió sexual del treball, fan que el model productiu sigui el remunerat i valorat (esfera pública que ocupen els homes) i el model reproductiu i de cures quedi relegat a l’esfera privada i domèstica, amb molt menys valor i majoritàriament sense remunerar (i que ocupen generalment les dones).   A continuació, la Montse Benedí Altés com a regidora municipal d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona posa l’accent en què el què s’ha d’aconseguir és la igualtat real i efectiva entre dones i homes. També va destacar la situació de les dones grans, les famílies monoparentals, l’augment del sensellarisme femení i els suïcidis entre les dones adolescents i joves. També ens ha fet reflexionar sobre el fet que les dones més “privilegiades” podem explotar a dones més desfavorides com les dones migrades que fan tasques de cures sense contracte en les nostres llars.

Balet i Blay

Comunicat sobre l'enderroc de Balet i Blay (El Coll, Gràcia)

Des d'Esquerra Republicana de Gràcia lamentem i condemnem l'enderroc de l’edifici Balet i Blay al barri del Coll. És un episodi més de la pèrdua de patrimoni històric i cultural dels nostres barris, de la nostra ciutat, producte de la insensibilitat i la mala gestió de Comuns i Socialistes i de la manca d’interès cap a la memòria dels nostres barris, restant valor a l’interès cultural, social i històric i prioritzant únicament el valor arquitectònic d’un edifici. L’icònic immoble ubicat al passeig de la Mare de Déu del Coll número 40 va ser la seu de la productora i distribuïdora cinematogràfica d’animació Balet y Blay. Aquesta empresa, fundada el 1938 per Ramon Balet i José Maria Blay, és coneguda per ser la que va produir el 1945 la primera pel·lícula d’animació de l’estat espanyol i el primer llargmetratge d’animació en color de tot Europa, anomenada Garbancito de la Mancha o el Cigronet Valent, d’Arturo Moreno. La productora estava ubicada en el barri del Coll, lloc de referència pel que fa a la il·lustració i el món del còmic, amb la presència d’altres empreses com l’Editorial Bruguera (on ara s’ubica el Centre Cívic que va adoptar el nom de l’antiga editorial, coneixent-se com el Centre Cívi El Coll - La Bruguera), o els Estudis Macian al barri veí de Vallcarca. Totes aquestes empreses lligades al món de la il·lustració i el còmic, van permetre donar feina a la gran majoria de veïns i veïnes del barri, quan era un “Barri de tinta i paper”, fet que molts considerem el barri del Coll com el bressol de la il·lustració i l’animació. De fet, formava part del complex de la Torre Marsans, d’inspiració morisca, protegida com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) i on actualment s’ubica l’alberg de la Mare de Déu del Coll, de la Xarxa d'Albergs de la Generalitat. Ja que aquest edifici annex, ubicat just al davant de l’entrada de la Torre Marsans, eren les cavallerisses de principis de segle XX.

Les conselleres Núria Pi i  Olga Hiraldo amb dues jugadores.

La petanca a Gràcia

El Club Els Amics de Gràcia és l’únic club federat de petanca en el districte. No és esport olímpic, però aporta un palmarès tècnic que es transforma en trofeus autonòmics, nacionals i internacionals. Cal posar en valor el seu esforç i patrimoni esportiu, que no és cap altre que el participatiu. El nostre prec demanava solucionar uns problemes, que requereixen més que res voluntat de posar-s’hi per part del districte.   Persones i gossos entren en la instal·lació fora de l’horari d’ús esportiu, i aquests darrers l’embruten com si es tractés d’un pipicà. Més enllà del problema d’incivisme, quan les jugadores de petanca arriben a la instal·lació han de netejar-ho i no disposen d’una presa d’aigua a tal efecte. Malauradament el districte considera que no han de tenir una boca d’aigua per a neteja de la instal·lació. L’alternativa seria que una brigada de neteja municipal hi passés cada dia just abans de l’horari en què es fa l’ús esportiu.   El bloqueig de la porta-reixa de fusta practicable comporta que s’ha de sortir de la instal·lació, rodejar-la i salvar un desnivell per arribar a l’altra banda i accedir al lavabo. Tot es complica si es tracta de persones amb mobilitat reduïda, que encara han de fer una volta més gran per evitar un tram d’escales. Només caldria que el districte facilités la clau de la porta-reixa a les usuàries de la instal·lació. El districte va menysvalorar aquest problema, esperem que recapaciti. Una altra cosa és pensar com es va dissenyar una instal·lació en què la porta del lavabo es troba en l’exterior i no en l’interior.   Hi ha una zona morta i fosca, un calaix entre el mòdul del club i la paret. Un racó que esdevé brut, perquè especialment criatures del parc infantil, però també persones adultes, hi fan les seves necessitats. Un racó que esdevé fosc, i genera molta inseguretat. Permetria acorralar una persona i poder-la atracar o abusar-ne fora de la visió dels edificis veïns.

La MPGM de Gràcia, una oportunitat perduda

El passat 16 de febrer a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat s’aprovava inicialment la Modificació del Pla General per a la millora urbanística i ambiental dels barris de Gràcia. Aquell dia Esquerra Republicana ja hi havia punts que no veiem clars, i ens vam abstenir en l’inici de la tramitació d’un text que havia de resoldre molts problemes urbanístics enquistats i històrics de bona part del districte de Gràcia i que també havia de protegir el seu patrimoni, així com incrementar els habitatges de protecció i implementar millores ambientals. Tres mesos després, un cop finalitzat el període d’al·legacions i després d’estudiar-la a fons, hem pogut constatar que ens trobem davant d’una gran mentida, que suposa una oportunitat perduda perquè exclou allò que és més difícil de resoldre. Aquest planejament es basa en unes quantes mentides, però a qui es menteix és als veïns i veïnes de Gràcia perquè les previsions que planteja aquesta modificació no es compliran mai i, a més, genera perills per al teixit comercial i no protegeix de manera efectiva el patrimoni dels nostres barris. Aquesta és una oportunitat perduda perquè que no es resol un dels grans problemes dels barris de Gràcia:  les afectacions urbanístiques. L’àmbit inicial de la suspensió de llicències la MPGM tenia un abast més gran que l’actual, incloent-hi les àrees dels Tres Turons i el de la Plaça de Joanic i Pi Margall. Malauradament aquestes àrees han estat excloses de la modificació de planejament. Pel que fa als Tres Turons entenem que sigui així perquè ja queden definides les actuacions en un planejament propi i específic. Però pel que fa a l’àrea de Joanic i Pi i Margall, ha quedat exclosa amb una excusa si més no surrealista, afirmant que es pretén donar una resposta coherent dins el projecte de superilla. Res més lluny de la realitat. La gran problemàtica d’aquest àmbit són les afectacions urbanístiques: 78 immobles afectats als voltants de Joanic que equivalen a 236 habitatges i 12 immobles al carrer Pau Alsina que equivalen a 73 habitatges.

Olga Hiraldo i Martí · Consellera portaveu d’Esquerra Republicana de Gràcia

CRÒNICA REPUBLICANA DEL CONSELL PLENARI DE GRÀCIA DEL 4 DE MAIG DE 2021

Un altre Consell Plenari encara marcat per les restriccions degudes a la pandèmia. Un ple on les esquerres van fer front comú per no dilatar més la construcció de l’Institut Vallcarca, i on es va aprovar per unanimitat la proposta del nostre grup sobre la implementació del model de recollida selectiva de residus porta a porta i on es va qüestionar la gestió del govern en temes com la gestió de les subvencions que encara no han arribat a les entitats, com el Rebost Solidari, la tardança en la construcció del nou parc d’Anna Piferrer i en la substitució de la gespa del Nou Sardenya, la passivitat davant el proper enderroc de l’edifici Balet i Blay, el desplegament del Pla de motos o els itineraris segurs.   PROCÉS PARTICIPATIU DE LA CIUTADANIA ADOLESCENT DE BARCELONA En aquest Plenari, vam comptar amb la presència d’uns joves de l’IES Vila de Gràcia i de l’Escola Gravi que van compartir la feina realitzada en el marc del procés participatiu de la ciutadania adolescent en explorar els interessos dels i les adolescents sobre els temes a treballar plantejats, en el cas de Gràcia, sobre l’espai públic.   RESPOSTA A L’INFORME DEL REGIDOR El regidor va presentar el seu informe, on va recollir gran part dels temes que portàvem els diferents grups polítics al Plenari, com ara el Pla de Motos, la construcció de l’Institut Vallcarca o la pacificació de carrers.   Com a consellera portaveu, li demanava més autocrítica, menys titulars i més actuacions. Vam posar tres exemples d’actualitat com a mala gestió. No obstant, primer vam recordar que la repressió continua però nosaltres persistim, i recordàvem novament els presos i preses polítiques, els exiliats i exiliades i totes les persones represaliades; tornant a reivindicar que el conflicte polític s’ha de resoldre amb una llei d’amnistia i un referèndum d’autodeterminació.   Subvencions del Projecte Alimenta Diverses entitats de Gràcia no han cobrat les subvencions concedides del projecte Alimenta, entre elles, el Rebost Solidari, l’Associació Joves Gitanos de Gràcia o l’església evangèlica del carrer Terol.

Façana Seu del Districte

Dignifiquem el Poble Gitano

La història i cultura de Gràcia està estretament lligada a la comunitat gitana que hi viu, concretament al barri de La Vila de Gràcia. Tot i que des del 1425 hi ha la presència d'aquest poble a Catalunya, no és fins fa més de 200 anys que arriben les primeres famílies gitanes a Gràcia. Una d'elles, la família Valentí, que s'hi va instal·lar a principis del segle XIX, provinents de Florència, eren comerciants, es dedicaven a la llana, i es van establir amb el bestiar i els cavalls a la Gràcia rural. Ja són moltes generacions de famílies gitanes que han format part de la vida d'aquest barri, aportant-hi personalitat pròpia des del punt de vista cultural, veïnal i associatiu, entre d'altres. Aquest 8 d'abril ha estat una diada important, ja que enguany se celebrava el 50è aniversari de la primera trobada internacional de rellevància que va acollir diversos representants gitanos del 7 al 12 d'abril del 1971 a Chelsfield, prop de Londres. Va ser en aquest congrés que es va establir l'ús preferent del terme rom, la bandera del poble romaní (la roda vermella sobre un fons verd i blau) i l'himne "Gelem, gelem" ("Vaig caminar, vaig caminar"). Malgrat la pandèmia de la Covid-19, enguany també ha estat una jornada dedicada a la cultura gitana i a la conscienciació dels problemes a què s'enfronta el poble rom, més evidents en plena situació de crisi econòmica i social derivada de la crisi sanitària. Commemoracions com les d'avui són una bona ocasió per reivindicar els drets del poble gitano i enorgullir-nos per les aportacions que han fet a la nostra història, cultura i llengua. Per recordar que des dels seus orígens han patit persecucions, discriminacions, deportacions, empresonaments, o genocidis com ara durant la Segona Guerra Mundial. Als darrers anys, a Europa l'antigitanisme està creixent, sovint degut als prejudicis i discursos d'odi associats a l'extrema dreta. I en aquest sentit, destacar la tasca de l'Associació de Joves gitanos de Gràcia en la recuperació de la memòria històrica del poble gitano.