Gràcia

Totes les notícies

La MPGM de Gràcia, una oportunitat perduda

El passat 16 de febrer a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat s’aprovava inicialment la Modificació del Pla General per a la millora urbanística i ambiental dels barris de Gràcia. Aquell dia Esquerra Republicana ja hi havia punts que no veiem clars, i ens vam abstenir en l’inici de la tramitació d’un text que havia de resoldre molts problemes urbanístics enquistats i històrics de bona part del districte de Gràcia i que també havia de protegir el seu patrimoni, així com incrementar els habitatges de protecció i implementar millores ambientals. Tres mesos després, un cop finalitzat el període d’al·legacions i després d’estudiar-la a fons, hem pogut constatar que ens trobem davant d’una gran mentida, que suposa una oportunitat perduda perquè exclou allò que és més difícil de resoldre. Aquest planejament es basa en unes quantes mentides, però a qui es menteix és als veïns i veïnes de Gràcia perquè les previsions que planteja aquesta modificació no es compliran mai i, a més, genera perills per al teixit comercial i no protegeix de manera efectiva el patrimoni dels nostres barris. Aquesta és una oportunitat perduda perquè que no es resol un dels grans problemes dels barris de Gràcia:  les afectacions urbanístiques. L’àmbit inicial de la suspensió de llicències la MPGM tenia un abast més gran que l’actual, incloent-hi les àrees dels Tres Turons i el de la Plaça de Joanic i Pi Margall. Malauradament aquestes àrees han estat excloses de la modificació de planejament. Pel que fa als Tres Turons entenem que sigui així perquè ja queden definides les actuacions en un planejament propi i específic. Però pel que fa a l’àrea de Joanic i Pi i Margall, ha quedat exclosa amb una excusa si més no surrealista, afirmant que es pretén donar una resposta coherent dins el projecte de superilla. Res més lluny de la realitat. La gran problemàtica d’aquest àmbit són les afectacions urbanístiques: 78 immobles afectats als voltants de Joanic que equivalen a 236 habitatges i 12 immobles al carrer Pau Alsina que equivalen a 73 habitatges.

Olga Hiraldo i Martí · Consellera portaveu d’Esquerra Republicana de Gràcia

CRÒNICA REPUBLICANA DEL CONSELL PLENARI DE GRÀCIA DEL 4 DE MAIG DE 2021

Un altre Consell Plenari encara marcat per les restriccions degudes a la pandèmia. Un ple on les esquerres van fer front comú per no dilatar més la construcció de l’Institut Vallcarca, i on es va aprovar per unanimitat la proposta del nostre grup sobre la implementació del model de recollida selectiva de residus porta a porta i on es va qüestionar la gestió del govern en temes com la gestió de les subvencions que encara no han arribat a les entitats, com el Rebost Solidari, la tardança en la construcció del nou parc d’Anna Piferrer i en la substitució de la gespa del Nou Sardenya, la passivitat davant el proper enderroc de l’edifici Balet i Blay, el desplegament del Pla de motos o els itineraris segurs.   PROCÉS PARTICIPATIU DE LA CIUTADANIA ADOLESCENT DE BARCELONA En aquest Plenari, vam comptar amb la presència d’uns joves de l’IES Vila de Gràcia i de l’Escola Gravi que van compartir la feina realitzada en el marc del procés participatiu de la ciutadania adolescent en explorar els interessos dels i les adolescents sobre els temes a treballar plantejats, en el cas de Gràcia, sobre l’espai públic.   RESPOSTA A L’INFORME DEL REGIDOR El regidor va presentar el seu informe, on va recollir gran part dels temes que portàvem els diferents grups polítics al Plenari, com ara el Pla de Motos, la construcció de l’Institut Vallcarca o la pacificació de carrers.   Com a consellera portaveu, li demanava més autocrítica, menys titulars i més actuacions. Vam posar tres exemples d’actualitat com a mala gestió. No obstant, primer vam recordar que la repressió continua però nosaltres persistim, i recordàvem novament els presos i preses polítiques, els exiliats i exiliades i totes les persones represaliades; tornant a reivindicar que el conflicte polític s’ha de resoldre amb una llei d’amnistia i un referèndum d’autodeterminació.   Subvencions del Projecte Alimenta Diverses entitats de Gràcia no han cobrat les subvencions concedides del projecte Alimenta, entre elles, el Rebost Solidari, l’Associació Joves Gitanos de Gràcia o l’església evangèlica del carrer Terol.

Façana Seu del Districte

Dignifiquem el Poble Gitano

La història i cultura de Gràcia està estretament lligada a la comunitat gitana que hi viu, concretament al barri de La Vila de Gràcia. Tot i que des del 1425 hi ha la presència d'aquest poble a Catalunya, no és fins fa més de 200 anys que arriben les primeres famílies gitanes a Gràcia. Una d'elles, la família Valentí, que s'hi va instal·lar a principis del segle XIX, provinents de Florència, eren comerciants, es dedicaven a la llana, i es van establir amb el bestiar i els cavalls a la Gràcia rural. Ja són moltes generacions de famílies gitanes que han format part de la vida d'aquest barri, aportant-hi personalitat pròpia des del punt de vista cultural, veïnal i associatiu, entre d'altres. Aquest 8 d'abril ha estat una diada important, ja que enguany se celebrava el 50è aniversari de la primera trobada internacional de rellevància que va acollir diversos representants gitanos del 7 al 12 d'abril del 1971 a Chelsfield, prop de Londres. Va ser en aquest congrés que es va establir l'ús preferent del terme rom, la bandera del poble romaní (la roda vermella sobre un fons verd i blau) i l'himne "Gelem, gelem" ("Vaig caminar, vaig caminar"). Malgrat la pandèmia de la Covid-19, enguany també ha estat una jornada dedicada a la cultura gitana i a la conscienciació dels problemes a què s'enfronta el poble rom, més evidents en plena situació de crisi econòmica i social derivada de la crisi sanitària. Commemoracions com les d'avui són una bona ocasió per reivindicar els drets del poble gitano i enorgullir-nos per les aportacions que han fet a la nostra història, cultura i llengua. Per recordar que des dels seus orígens han patit persecucions, discriminacions, deportacions, empresonaments, o genocidis com ara durant la Segona Guerra Mundial. Als darrers anys, a Europa l'antigitanisme està creixent, sovint degut als prejudicis i discursos d'odi associats a l'extrema dreta. I en aquest sentit, destacar la tasca de l'Associació de Joves gitanos de Gràcia en la recuperació de la memòria històrica del poble gitano.

No bec

Oci i alcohol. Una relació no sempre amable

Durant els passats mesos, el Jovent Republicà de Gràcia, juntament amb les Joventuts Comunistes d’Horta - Guinardó i Gràcia, hem dut a terme una campanya de conscienciació sobre la pressió social que pateixen moltes persones per beure alcohol en entorns socials i espais d’oci. Volíem entendre més aquestes situacions i poder fer un anàlisi de les nostres pròpies actituds, alhora que hem volgut proposar aquest debat a la societat. Així vam començar la campanya ‘No bec, no em molestis!’.   Hem volgut explicar els casos en que persones es poden sentir pressionades per beure alcohol quan, de fet, no ho voldrien fer. Aquests casos són més habituals dels que creiem, i poden ser per malaltia o tractament, o perquè simplement no ho volen. Hem posat el focus en les persones amb trastorns alimentaris. Vam començar la campanya amb una formació sobre conductes produïdes per l’alcohol a càrrec de la psicòloga Magalí Andreu, i on vam debatre en quines condicions es pot produir aquesta pressió i vam compartir experiències personals. Durant aquests darrers mesos, hem omplert els barris de Gràcia de cartells i enganxines de la campanya, per posar el debat sobre la taula.   Tal i com està muntada la nostra societat, el model social, polític i econòmic es nodreix de les inseguretats de moltes persones independentment del seu gènere, per sobreviure i perpetrar-se. Considerant aquesta premissa, es podria dir que les persones amb trastorns alimentaris són fets inevitables del model capitalista en el qual vivim actualment. Fruit d'un estigma social sorgeix un trastorn no només mental, com molts volen fer creure, sinó també físic i de dissociació corporal i de l'autoimatge. La normalització constant de certs aspectes de la nostra societat, comportaments i comentaris condueix a una invisibilització de les lluites diàries de les persones afectades, i a una estigmatització que surten fora de norma. Aquesta lectura és, evidentment, una visió simplista de la complexitat de la realitat i una explicació extensa dels trastorns alimentaris demanaria un altre article.

Acte "Pioneres"

"Pioneres"

En aquest acte telemàtic hem gaudit de la presència i de la experiència de tres dones referents i pioneres del republicanisme: la Marta Rovira i Vergés, com a primera dona  que ha estat Secretària General d’ERC,  l’Anna Simó i Castelló, com a primera dona nomenada consellera d’ERC a la Generalitat de Catalunya, concretament  a la conselleria de Benestar i Família  en el període 2003-2006,  i la  Carme Porta i Abad, com la primera dona diputada d’ERC al Parlament. Les tres dones fan una mirada al passat, present i futur de la dona en el partit, amb la conducció de l’acte de la Kènia Dòmenech i Àlvarez, actual Portaveu Nacional del Jovent Republicà. En destaco les següents intervencions: Marta: “ Quan les dones accedim als espais de poder, que són masculins i masclistes, els hem d’intentar transformar per poder ser nosaltres mateixes”. Carme: “Al Parlament va haver complicitat i suport de totes les dones diputades per aconseguir canvis en temes importants. És important fer una xarxa femenina, de fer equip entre nosaltres”. Anna: “Sentir-te part d’un tot, que formes part d’un tot, que pren decisions, encertades o no, però que treballes perquè siguin encertades, que tenen conseqüències en les vides dels altres, bones o dolentes, intentem que siguin bones. Aquell treball agradable, de compartir, cooperar...quan en Raül Romeva va escriure Ubuntu vaig dir: és això!. El que a mi m’ha fet estar en política ha estat Ubuntu ”. Pots veure totes les intervencions d’aquest acte interessant i empoderador  en el següent enllaç al vídeo Pioneres “Juntes no tenim aturador,  juntes ho podem tot”   Carme Balboa i Mus Secretaria de les Dones i Feminismes Casal d’ERC Gràcia  

Olga Hiraldo i Martí

La fundació d'Esquerra Republicana de Catalunya

Moments previs   La dictadura de Primo de Rivera va intentar suprimir qualsevol manifestació popular de la identitat catalana i acabar amb un catalanisme republicà creixent, prohibint partits, associacions i institucions autòctones. L’any 1924 va suprimir la Mancomunitat de Catalunya i va prohibir l'ús de la llengua i la senyera en l'administració i en la vida pública.   No obstant això, Catalunya es va resistir a la dictadura i es va afavorir el creixement de la força i popularitat del catalanisme republicà, com ara l’Estat Català (1922) liderat per Francesc Macià. D’altra banda, el regionalisme conservador de la Lliga va anar perdent força.   En finalitzar la dictadura i davant la convocatòria d’eleccions municipals, calia unificar les diverses tendències catalanistes, republicanes i nacio­nalistes d’esquerra. Aquest fet es va accelerar amb el Manifest d’Intel·ligència Republicana (maig del 1930) i després, amb l’arribada de Francesc Macià el 22 de febrer de 1931 després de passar 8 anys a l’exili.   El maig de 1930 el setmanari L’Opinió, dirigit per Joan Lluhí i Vallescà, publicava el Manifest d’Intel·ligència Republicana, signat per membres de la Unió Socialista de Catalunya (Aiguader, Alomar, Serra i Moret, Campalans), republicans radicals (Aragay, Cardó), republicans (Companys, Samblancat, Rovira i Virgili), sindicalistes (Barrera, Trilles, Peiró), obreristes (Viadiu, Botella) i membres d’Acció Catalana (Soldevila, Nicolau d’Olwer). S’iniciava així una campanya per aconseguir la unió de les esquerres i el republicanisme per fer front conjunt de cara a les eleccions municipals de 1931, creant una alternativa a la Lliga i intentant convertir-les en unes eleccions plebiscitàries sobre la monarquia. En aquest manifest es demana explícitament la “instauració de la República Democràtica” i dóna peu al naixement d’una nova força política que esdevindrà transversal i hegemònica. Conferència d’Esquerres Catalanes Amb l’objectiu d’aglutinar les forces catalanistes d’esquerra i fer front a les eleccions municipals del 12 d’abril es va convocar la Conferència d’Esquerres Catalanes, que tal com s’indica en un breu de La Vanguardia del 13 de març de 1931, “La Comissió organitzadora de la Conferència d’Esquerres Catalanes està resolent els detalls per poder celebrar-la els dies 17, 18 i 19 d’aquest mes.

Guillem Roma

La Torre del Rellotge

La Torre del Rellotge de Gràcia va ser construïda entre 1862 i 1864, moment en el qual Gràcia era una vila independent. L’obra d’Antoni Rovira i Trias tenia el clar objectiu d’esdevenir un símbol i l’orgull d’una vila que estava en plena fase de creixement expansiu. L’objectiu és actualment vigent, la Torre del Rellotge és un autèntic símbol de la Vila de Gràcia. No obstant això, malgrat que és un patrimoni del qual podem gaudir externament, en els darrers anys ha estat un problema poder accedir-hi dins ja sigui per activitats puntuals com per poder fer visites. Si bé és cert que alguns moments s’ha permès l’accés a la torre al nivell del balcó perimetral per penjar banderes o llençar confeti, en general l’accés és limitat i alguns cops s’ha denegat el permís al·ludint a raons de seguretat per falta de manteniment en el seu interior. Per altra banda, ens consta que entitats com la Fundació de Festa Major, la Coordinadora de Colles de Cultura de Gràcia o Gràcia Territori Sonor tenen la voluntat de poder utilitzar aquest patrimoni per determinades activitats culturals. Per aquest motiu, des del Grup Municipal de Districte d’ERC Gràcia hem aconseguit incloure una partida de 15.000 € dins dels Pressupostos d’Inversió Municipal 2021 (PIM) per fer un estudi de reforma interior. Aquesta rehabilitació hauria de permetre realitzar-hi activitats puntuals com per exemple petites actuacions musicals, tocs de gralla o visites guiades obertes a la ciutadania. Així mateix s’estudiarà la possibilitat d’incloure el toc manual de la campana per moments festius o per la representació històrica anual de la Revolta de les Quintes de 1870. De fet, encara que no hi ha constància escrita de cap protocol per fer tocs de campana manuals, si existeix una notícia del butlletí del Club Excursionista de Gràcia Mai Enrere de l’agost de 1930 que diu el següent: “També hem indicat que sia reposada la Campana, amb temps per a que el dia 15, al migdia toqui a festa” (vegeu imatge 1).

Consellers districte Gràcia

Crònica republicana del Consell Plenari de Gràcia del 2 de març de 2021

Degut a la situació provocada per la Covid-19, tornàvem a tenir la Sala de Plens quasi buida, amb un sol representant de cada grup polític, el Regidor, el President, el Secretari i el tècnic, mentre que la resta dels membres del Consell de Districte i alguns veïns, veïnes i entitats que havien demanat prèviament intervenir en algun punt de l’ordre del dia, hi va participar des de la sala virtual. La ciutadania va poder seguir el ple per streaming, aquesta vegada sense problemes tècnics.   MESURA DE GOVERN: FULL DE RUTA DE GRÀCIA PER A LA REACTIVACIÓ ECONÒMICA 2021-2023 El conseller Alberto Lacasta va presentar la mesura de govern que incorpora cinc línies estratègiques: reactivació econòmica des del territori, reactivació del comerç, projectes per dinamitzar l’economia del districte, treball amb qualitat i economia de la ciutat. El full de ruta compta amb un pressupost mínim de 8.461.000 € i les accions concretes al territori que recull s’aniran actualitzant durant aquests tres anys.   Les línies estratègiques, els objectius, les accions les podríem compartir però el nostre grup ho té clar, tal com apuntava el conseller Colomé “si no es posen al costat de les persones, no podran reactivar l’economia de Gràcia”. Ens preocupa la governança, cal diàleg amb els agents implicats per recollir les seves demandes i actuar en conseqüència, i no ho veiem, al contrari. Si llegim el primer paràgraf de la introducció, diu literalment: “fomentar l’ocupació amb mesures específiques encaminades a protegir l’ocupació i el treball com a valor essencial, fomentar de manera prioritària el consum local (...), fent d’aquesta crisi una oportunitat per avançar cap a un model més resilient. Barcelona Green Deal”. Correcte, però quina confiança dona quan el govern de Districte fa una campanya de promoció de comerç local amb bosses fabricades a la Xina?   INFORME DE MILLORES DELS ENTORNS ESCOLARS També es va presentar l’informe de Millores dels entorns escolars, amb els projectes Ampliem espais educatius i Protegim les escoles.

8M vaga feminista a B

8 de març - Manifest del Dia Internacional de les Dones 2021

                                                                                           De nou, el 8 de Març de 2021, commemorarem el Dia Internacional de les Dones, una data d’homenatge als moviments a favor dels drets de les dones i de reivindicació per continuar fent evidents les desigualtats de gènere. Una reivindicació que va més enllà d’aquesta data i que impregna els 365 dies de l’any i a totes i cadascuna de les persones que conformen la nostra societat.   Des d’Esquerra Republicana i el Jovent Republicà treballem dia a dia per garantir que els drets de les dones, siguin plenament efectius i no es vulnerin en cap circumstància.   Tot i els avenços realitzats, aquest darrer any ha suposat un fre en molts aspectes. Les desigualtats i les discriminacions cap a les dones estan presents i són determinants. Les situacions de vulnerabilitat que pateixen les dones s’han agreujat. Quan s’ha hagut d’aturar bona part del sector productiu, el sector dels serveis socials, les cures i el personal sanitari han estat essencials per fer front a aquesta situació d’emergència. Paradoxalment, però, es tracta de sectors feminitzats i amb menys reconeixement social i econòmic. S’ha pogut quantificar que un 70% del personal sanitari son dones i que, a Catalunya, les tasques domèstiques i les cures no remunerades suposen un cost d’uns 2.700 euros anuals per dona. Per això, les mesures que cal impulsar han de tenir present que ningú es pot quedar enrere i que han de cobrir les necessitats que sorgeixen i posar fi a les desigualtats actuals. És així que, les dones pateixen una major precarietat laboral la qual cosa es tradueix en una feminització de la pobresa i un atemptat contra l’independència personal d’aquestes. Segons l’informe Europeu Desigualdades de género en la prestación de cuidados y la retribución en la UE 2020 elaborat per L'Institut Europeu  de la Igualtat de Gènere (EIGE), al conjunt de la Unió Europea,  només un 20% de les dones es troben al capdavant de les direccions de les empreses.