Gràcia

Totes les notícies

Guillem Roma

La Torre del Rellotge

La Torre del Rellotge de Gràcia va ser construïda entre 1862 i 1864, moment en el qual Gràcia era una vila independent. L’obra d’Antoni Rovira i Trias tenia el clar objectiu d’esdevenir un símbol i l’orgull d’una vila que estava en plena fase de creixement expansiu. L’objectiu és actualment vigent, la Torre del Rellotge és un autèntic símbol de la Vila de Gràcia. No obstant això, malgrat que és un patrimoni del qual podem gaudir externament, en els darrers anys ha estat un problema poder accedir-hi dins ja sigui per activitats puntuals com per poder fer visites. Si bé és cert que alguns moments s’ha permès l’accés a la torre al nivell del balcó perimetral per penjar banderes o llençar confeti, en general l’accés és limitat i alguns cops s’ha denegat el permís al·ludint a raons de seguretat per falta de manteniment en el seu interior. Per altra banda, ens consta que entitats com la Fundació de Festa Major, la Coordinadora de Colles de Cultura de Gràcia o Gràcia Territori Sonor tenen la voluntat de poder utilitzar aquest patrimoni per determinades activitats culturals. Per aquest motiu, des del Grup Municipal de Districte d’ERC Gràcia hem aconseguit incloure una partida de 15.000 € dins dels Pressupostos d’Inversió Municipal 2021 (PIM) per fer un estudi de reforma interior. Aquesta rehabilitació hauria de permetre realitzar-hi activitats puntuals com per exemple petites actuacions musicals, tocs de gralla o visites guiades obertes a la ciutadania. Així mateix s’estudiarà la possibilitat d’incloure el toc manual de la campana per moments festius o per la representació històrica anual de la Revolta de les Quintes de 1870. De fet, encara que no hi ha constància escrita de cap protocol per fer tocs de campana manuals, si existeix una notícia del butlletí del Club Excursionista de Gràcia Mai Enrere de l’agost de 1930 que diu el següent: “També hem indicat que sia reposada la Campana, amb temps per a que el dia 15, al migdia toqui a festa” (vegeu imatge 1).

Consellers districte Gràcia

Crònica republicana del Consell Plenari de Gràcia del 2 de març de 2021

Degut a la situació provocada per la Covid-19, tornàvem a tenir la Sala de Plens quasi buida, amb un sol representant de cada grup polític, el Regidor, el President, el Secretari i el tècnic, mentre que la resta dels membres del Consell de Districte i alguns veïns, veïnes i entitats que havien demanat prèviament intervenir en algun punt de l’ordre del dia, hi va participar des de la sala virtual. La ciutadania va poder seguir el ple per streaming, aquesta vegada sense problemes tècnics.   MESURA DE GOVERN: FULL DE RUTA DE GRÀCIA PER A LA REACTIVACIÓ ECONÒMICA 2021-2023 El conseller Alberto Lacasta va presentar la mesura de govern que incorpora cinc línies estratègiques: reactivació econòmica des del territori, reactivació del comerç, projectes per dinamitzar l’economia del districte, treball amb qualitat i economia de la ciutat. El full de ruta compta amb un pressupost mínim de 8.461.000 € i les accions concretes al territori que recull s’aniran actualitzant durant aquests tres anys.   Les línies estratègiques, els objectius, les accions les podríem compartir però el nostre grup ho té clar, tal com apuntava el conseller Colomé “si no es posen al costat de les persones, no podran reactivar l’economia de Gràcia”. Ens preocupa la governança, cal diàleg amb els agents implicats per recollir les seves demandes i actuar en conseqüència, i no ho veiem, al contrari. Si llegim el primer paràgraf de la introducció, diu literalment: “fomentar l’ocupació amb mesures específiques encaminades a protegir l’ocupació i el treball com a valor essencial, fomentar de manera prioritària el consum local (...), fent d’aquesta crisi una oportunitat per avançar cap a un model més resilient. Barcelona Green Deal”. Correcte, però quina confiança dona quan el govern de Districte fa una campanya de promoció de comerç local amb bosses fabricades a la Xina?   INFORME DE MILLORES DELS ENTORNS ESCOLARS També es va presentar l’informe de Millores dels entorns escolars, amb els projectes Ampliem espais educatius i Protegim les escoles.

8M vaga feminista a B

8 de març - Manifest del Dia Internacional de les Dones 2021

                                                                                           De nou, el 8 de Març de 2021, commemorarem el Dia Internacional de les Dones, una data d’homenatge als moviments a favor dels drets de les dones i de reivindicació per continuar fent evidents les desigualtats de gènere. Una reivindicació que va més enllà d’aquesta data i que impregna els 365 dies de l’any i a totes i cadascuna de les persones que conformen la nostra societat.   Des d’Esquerra Republicana i el Jovent Republicà treballem dia a dia per garantir que els drets de les dones, siguin plenament efectius i no es vulnerin en cap circumstància.   Tot i els avenços realitzats, aquest darrer any ha suposat un fre en molts aspectes. Les desigualtats i les discriminacions cap a les dones estan presents i són determinants. Les situacions de vulnerabilitat que pateixen les dones s’han agreujat. Quan s’ha hagut d’aturar bona part del sector productiu, el sector dels serveis socials, les cures i el personal sanitari han estat essencials per fer front a aquesta situació d’emergència. Paradoxalment, però, es tracta de sectors feminitzats i amb menys reconeixement social i econòmic. S’ha pogut quantificar que un 70% del personal sanitari son dones i que, a Catalunya, les tasques domèstiques i les cures no remunerades suposen un cost d’uns 2.700 euros anuals per dona. Per això, les mesures que cal impulsar han de tenir present que ningú es pot quedar enrere i que han de cobrir les necessitats que sorgeixen i posar fi a les desigualtats actuals. És així que, les dones pateixen una major precarietat laboral la qual cosa es tradueix en una feminització de la pobresa i un atemptat contra l’independència personal d’aquestes. Segons l’informe Europeu Desigualdades de género en la prestación de cuidados y la retribución en la UE 2020 elaborat per L'Institut Europeu  de la Igualtat de Gènere (EIGE), al conjunt de la Unió Europea,  només un 20% de les dones es troben al capdavant de les direccions de les empreses.

Can Carol

Acord de pressupost 2021 de Gràcia

A finals de l’any passat s’aprovaven els pressupostos de ciutat per l’any 2021, acordats entre el Govern municipal i el grup municipal d’Esquerra Republicana. El nostre grup ho tenia clar, era moment de treballar per respondre l’emergència derivada de la covid-19, regenerant l’economia i transformant la realitat actual. És per això que hem tingut un paper clau en la consecució de recursos i millores per a la ciutat, i en concret en fins a 300 milions d’aquests pressupostos. D’aquest acord, en deriva un fons d’inversió per a projectes de proximitat als districtes d’un total de 30 milions per tal d’augmentar la dotació dels districtes. La distribució dels fons s’ha fet assignant dos milions per districte i els 10 restants amb criteris de població i renda. Així, al Districte de Gràcia comptem amb un fons d’inversió de 2.636.910,20 €. Els projectes finançats amb aquests fons havien de comptar amb el vistiplau dels tres grups municipals que subscriuen l’acord i han de ser realitzables dins de l’any que cursem, entre altres condicions com ara que no podien generar despesa corrent. El nostre grup ho tenia clar, calia proposar projectes repartits entre els cinc barris de Gràcia i pensant en temes prioritaris com urbanisme, mobilitat o equipaments. Així, la primera quinzena de febrer es va tancar l’acord que inclou les diferents partides: 1. Mobiliari urbà als barris amb orografia més pronunciada (barris nord). 13.000 €. 2. Pacificació entorns escolars per protegir les escoles de l’excés de trànsit, disminuir la contaminació i guanyar espais de joc (passos elevats, senyalètica vertical i horitzontal, ampliació xamfrans...) de diverses escoles del Districte (entre elles Rius i Taulet, Mare de Déu del Coll, Josep Maria Jujol i Claret). 130.000 €. 3. Instal·lació de pilones en carrers de plataforma única, per evitar aparcaments en zones no permeses i especialment a les cantonades per millorar la seguretat amb una mirada inclusiva.

Moment de la identificació a la plaça de la Vila (dilluns, 18 de gener de 2021)

Comunicat sobre els fets ocorreguts durant la concentració en suport a les persones represaliades

Com cada dilluns, diverses persones ens vam concentrar a la Plaça de la Vila de Gràcia per reclamar la llibertat dels presos i preses polítiques, el retorn dels exiliats i exiliades i la fi de la repressió, que ja afecta prop de 3000 persones. Com cada dilluns, es va celebrar l’acte amb total normalitat i respectant les mesures de seguretat establertes per la Plataforma Gràcia Llibertat: mantenint les distàncies de seguretat entre persones i tothom amb mascareta. Durant tot l’acte, però, hi va haver una patrulla dels Mossos d’Esquadra ben visible al marge de la plaça. Quan la concentració ja estava finalitzant els Mossos es van acostar a la zona dels parlaments, per tal de parlar amb l’organització. El resultat final va ser la identificació d’un membre de la Plataforma Gràcia Llibertat, amb l’excusa dels permisos, tot i que la Plataforma sempre els té en ordre. Esquerra Republicana de Gràcia no pot tolerar aquesta mostra d’intimidació, una més, de repressió exercida per part dels cossos policials. Més enllà de la identificació, aquesta és una operació intimidatòria cap a totes les persones concentrades. Però tenim clar que ens seguirem concentrant, respectant totes les mesures de seguretat sanitària i dins el marc de la llibertat d’expressió, fins a la victòria!    

Tornarem a Vèncer

Tornarem a vèncer per tothom

El passat setembre, sortia a la llum un llibre escrit a quatre mans, entre l’Oriol Junqueras i la Marta Rovira, des de la presó i l’exili. “Tornarem a vèncer (i com ho farem)” es tracta d’un petit manual que analitza de manera crítica els èxits i fracassos associats a l’1 d’octubre i desgrana l’estratègia d’Esquerra per assolir la independència (via àmplia), per seguir avançant cap a la República Catalana. I fer front, així, des dels valors republicans i d’esquerres, a la crisi sanitària, econòmica i social en la que estem immersos, i liderar la reconstrucció i el progrés del país. Perquè d’això va la independència, de benestar i justícia social, de drets i llibertats. Aquest llibre fuig dels retrets, només trobareu una proposta per assolir una majoria àmplia que defensi el dret de l’autodeterminació i es pugui així resoldre el bloqueig actual per via democràtica i permeti la reconstrucció del país després de la crisi sanitària de la Covid-19. Tenim clar que ho tornarem a fer, i sabem que cal per guanyar. Cal aconseguir superar el 50% dels vots elecció rere elecció, construir grans majories que facin encara més inapel·lable el nostre projecte. Cal teixir grans aliances per aconseguir representar els grans consensos del país, com ara la fi de la repressió, el dret a l’autodeterminació o el model d'immersió lingüística de Catalunya, i preparar-nos millor en tots i cada un dels àmbits per tornar-hi i guanyar de manera definitiva. Per això, encarem les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb la certesa que només un govern fort encapçalat per Esquerra pot liderar la pròxima etapa de represa i reconstrucció que aquest país exigeix avui. I és per això que volem compartir amb vosaltres algunes reflexions de l’Oriol i la Marta, volem compartir la nostra proposta republicana. Així, cada dia trobareu una cita del llibre a les nostres xarxes  Twitter , Facebook i  Instagram. Després de 90 anys de lluita honesta, compromesa i incansable per les llibertats i la justícia social, a les properes eleccions tenim l'oportunitat de tornar a vèncer!   Olga Hiraldo i Martí Secretària General d’Esquerra Republicana a Gràcia  

La dona il·legal

Reflexions després d'haver visionat la pel·lícula "La Dona Il·legal" i posterior col·loqui amb l'Adriana Toroella Giró, activista afrofeminista UCFR Baix Besós i Maria Dantas, activista d'UCFR (Unitat Contra el Feixisme i el Racisme" El concepte "dona il·legal", "persona il·legal" em copsa i em fa reflexionar perquè valoro que cap persona és il·legal sinó que és un fet o acte. I més enllà d'això, també em fa pensar en què quina és la finalitat de posar aquest adjectiu, que socialment és negatiu sobre unes persones. Existeix certa hipocresia en aquesta qualificació perquè les persones amb situació administrativa irregular, popularment dites "il·legals" o "sense papers" les considerem prou bones per cuidar de la nostra gent gran, per netejar les nostres cases, per donar-nos serveis sexuals però no per tenir els mateixos drets i possibilitats que nosaltres. Quan estigmatitzem deshumanitzem i en deshumanitzar l'altra no és com jo i es pot minimitzar, justificar el seu abús o la violència sobre elles. I en el cas de les dones "il·legals", m'esgarrifa el relat normalitzat i fred de la violència que han patit, com si fos acceptable que passessin per situacions difícils i inclús de violència de tota mena. En la pel·lícula es veu com que una dona jove, pobre, sense documentació, no té més camí que acabar acceptant relacions íntimes amb un home o el treball sexual per no ser deportada. La denúncia del que passa als CIES en el film és dura. Sempre he estat en contra d'aquestes institucions perquè crec que les persones migrades amb situació administrativa irregular no són delinqüents i no haurien d'acabar tancades per després ser deportades. En la República Catalana totes les persones i totes les nenes i les dones han d'estar en una situació regularitzada. No podem tenir ciutadans de primera i segona," legals" i "il·legals" si volem un país amb llibertat i igualtat de drets. Un ciutadà és una persona amb drets i deures que viu en una ciutat o poble i ha de tenir la documentació que li permeti ser-ho amb tota la plenitud.

Benvinguts i benvingudes al primer marketplace de Gràcia!

A “Gràcia ho trobes” neix amb la idea que totes aquelles persones que viuen o treballen al districte, s'hi quedin a l'hora de fer les seves compres, apropant el comerç al comprador, i que cap comerç més hagi d’abaixar definitivament la persiana.   Es tracta d’un projecte impulsat per veïns, veïnes i comerciants de Gràcia, darrere nostre no hi ha cap plataforma estrangera ni cap multinacional, som 100% Gràcia.   Sóc del barri de La Vila de tota la vida, hi he viscut i he fet tota la meva vida aquí, sóc una enamorada del meu barri i del meu districte, hi compro a les botigues de proximitat, hi treballo, he estudiat a escoles prop de casa, m’hi he casat i he format una família… Sóc d’aquella mena de persones que presumeixen quan expliquen d’on són, i se m’escapa un somriure quan l’interlocutor em respon “quina sort!”. Durant el confinament vaig tenir una mena d’experiència sensorial que em va colpir profundament, imagino que com a molts i moltes de vosaltres. Aquells dies van ser tristos, el barri estava en silenci, un silenci estrany i aclaparador: els carrers buits, les botigues tancades… i se’m va trencar un bocinet de cor amb tot allò que estava passant. De sobte, va sorgir del no res la necessitat de voler fer alguna cosa pel bé de la meva gent, de la comunitat on pertanyo; només això va impulsar-me a dissenyar aquest projecte. Un temps després, pel juny, vaig començar a contactar amb les associacions de comerços de Gràcia, i finalment, el 4 de setembre estrenàvem la web www.agraciahotrobes.cat   De què es tracta? A GRÀCIA HO TROBES és un projecte gestat i dut a terme íntegrament a Gràcia, que té com a principal objectiu impulsar el comerç electrònic de proximitat i també fora de línia, des de la perspectiva tant del comerciant com del comprador. Posar les eines necessàries a l’abast de tots els comerços, sigui quina sigui la seva realitat digital, i oferir a l’usuari una experiència enriquidora, que alhora enforteixi els llaços entre els veïns i les veïnes i el seu comerç de proximitat.

Captura de pantalla d'un moment de la xerrada.

Lluís Pérez Lozano esvaeix dubtes sobre el significat del republicanisme

El director acadèmic de la Fundació Josep Irla, Lluís Pérez Lozano, va ser dimarts passat 15 de desembre el convidat del casal per fer una xerrada telemàtica sobre republicanisme, adreçada a la militància. En una densa conferència de poc més de mitja hora, i un cop superats alguns problemes tècnics inicials, va contestar sense haver-les fet moltes de les preguntes que de ben segur es feien prèviament alguns dels assistents. Què és el republicanisme? La resposta no és senzilla. Va més enllà d’un simple sistema de govern contraposat a un rei. Algú es podria sorprendre al descobrir que hi ha monarquies més republicanes que moltes repúbliques. Al tractar-se d’un terme mil·lenari, emprat des de l’antiguitat clàssica fins a l’actualitat, el seu significat ha canviat molt al llarg del temps, com també, per exemple, el més recent del liberalisme. És una tradició de pensament polític? Un model de societat? Una forma de relació entre el poble i els poders públics i privats? És tot això i més. Els tres valors principals en què es basa el republicanisme són els mateixos de la Revolució francesa: llibertat, igualtat i fraternitat.   El republicanisme entén la llibertat (vegeu vídeo) com l’absència de dominació i el control dels poders públics sobre els privats, de manera que cap d’ells acabi sent arbitrari. Per evitar que els poders públics puguin subvertir la seva funció, el republicanisme defensa que siguin dispersos. Per això és necessària la participació de la gent a la vida pública, de la qual surt un altre valor republicà anomenat ‘virtut cívica’. La igualtat (vegeu vídeo) significa que ningú estigui dominat, i per tant sotmès a un poder arbitrari; cosa que, com hem vist, està totalment contraposada a la llibertat. Qui és víctima d’una situació de desigualtat social, econòmica o de qualsevol altra mena, està dominat, i per tant, no és lliure. Entre les principals eines del republicanisme per combatre aquestes situacions hi ha la redistribució de la riquesa i la protecció dels drets socials.