Gràcia

Notícia

Connectem-nos: Cinquena reunió telemàtica de Casal amb Montserrat Benedí

La regidora d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona va ser la protagonista d’una nova reunió telemàtica de la militància del casal de Gràcia el passat dimecres 13 de maig. L’eix central de la seva intervenció va ser la situació actual dels serveis socials a Barcelona, posats a prova per la pandèmia del covid-19.
 
En la introducció al tema, la Montse va destacar la seva importància afirmant que els serveis socials haurien de ser, juntament amb la salut i l’educació, un dels tres pilars fonamentals de l’estat del benestar, ja que garanteixen una sèrie de drets dels quals la gent no en sol ser conscient. Considera un error que es pensi que estan adreçats exclusivament a la gent pobra, cosa que fa que estiguin, en certa manera, «estigmatitzats», en paraules seves. També va recordar els seus orígens, allà cap als anys 80, de la mà d’Eulàlia Vintró, qui va ser regidora a l’Ajuntament en els àmbits d’Educació i de Benestar Social.

Malgrat la seva part positiva, va reconèixer que els serveis socials s’han vist afeblits progressivament des de la crisi del 2008 fins avui. Abans de l’arribada del covid-19, l’espera mitjana per ser atès era d’uns 20 dies. Actualment, els serveis socials estan saturats. Les seves actuacions, tot i ser en molts casos força limitades, encara es mantenen parcialment en els àmbits d’àpats a domicili, teleassistència, servei d’atenció domiciliària, atenció a drogodependents i sense sostre, centres d’higiene personal, menjadors socials, assentaments i centres de joves.

Pel que fa als pavellons de la Fira habilitats per a l’atenció als sense sostre, que donen cabuda a unes 200 persones, la Montse va destacar la manca de transparència sobre les seves dades i funcionament tant per part de l’Ajuntament de la ciutat com de la Creu Roja, un tema que també està aixecant força polèmica entre la ciutadania. També va assenyalar que un centre de joves s’ha hagut d’obrir al municipi de Montgat perquè a Barcelona no ha estat possible.
 
Un capítol a part és el de les residències de gent gran, la més afectada pels estralls del covid-19, que ha propiciat molts maldecaps en les últimes setmanes. És molt urgent, segons va dir, una reflexió general sobre què volem per a aquestes persones a partir de tot el que hem après darrerament. Les quasi 300 residències de gent gran que hi ha a Barcelona es poden classificar sota tres conceptes: les que tenen capacitat mèdica pròpia, les que en tenen amb molta dificultat degut a les mancances de personal i l’alt nombre d’infectats, i les que no tenen cap capacitat per dur a terme un confinament mínimament fiable. Tot i així, s’ha pogut articular un pla d’actuació operatiu per part de diferents grups de treball en residències, amb una notable mobilització de recursos humans i materials i molta participació de voluntaris.

Les primeres preguntes i comentaris dels participants a la reunió telemàtica van ser precisament sobre el tema de les residències d’avis, en el sentit de si s’hi faran tests de covid-19 per facilitar les visites dels familiars i si les residències intervingudes per l’Estat espanyol seran retornades als seus propietaris. De la primera, la Montse va dir que no en té constància, la qual cosa no vol dir que no es facin. Però va assenyalar que moltes residències s’estan preparant per poder rebre visites dels familiars dels interns. Pel que fa a la segona, encara que els procediments administratius són llargs i feixucs, confia que se’ls retirin les concessions a les tres residències intervingudes, ja que es tracta de casos flagrants.
Altres intervencions van relacionar la situació de molts treballadors, entitats socials que han perdut els ingressos i col·lectius que normalment es mouen en l’economia submergida amb les dificultats que troben per accedir als serveis socials. Per a la Montse, els remeis haurien de ser l’increment del personal i l’ampliació de l’horari d’atenció. També va destacar el paper de les xarxes socials i de les entitats per localitzar nous problemes i necessitats dels veïns que poden quedar amagats a mesura que avanci el desconfinament.

En un àmbit molt més ampli, es van plantejar els possibles canvis en el futur a partir d’aquesta crisi en aspectes com el repartiment de la riquesa, però veient l’enorme frau fiscal per part de les grans empreses, la precarietat laboral, els sous cada cop més baixos i el poc interès dels poders econòmics per reorientar la situació, els dubtes són molt grans, va dir la Montse. Però cal seguir lluitant perquè tot això pugui canviar.

Jaume Martínez
Secretari adjunt de Comunicació