Gràcia

Notícia

Escoles: falten espais addicionals o falta voluntat per trobar-ne?

La consellera de Districte Núria Pi
La consellera de Districte Núria Pi

El retorn a les aules en format presencial és de vital importància després dels mesos de confinament, teleformació, teletreball i vacances. La formació de la canalla i el jovent té una vessant socialitzadora que és imprescindible per al seu correcte desenvolupament; pedagògicament necessitem el retorn a les aules amb la màxima normalitat possible, i ho hem de fer en les millors condicions possibles.

Una de les estratègies que s’han plantejat és la cerca d’espais addicionals, per permetre grups estables de mida més petita. El professorat i les direccions dels centres prioritzen els espais en el propi edifici que puguin adequar-s’hi (és del tot comprensible: proximitat, flexibilitat, coordinació...) abans que espais en altres indrets que comporten desplaçaments d’alumnat i professorat, i tal vegada aïllament del grup que s’hi ubiqués. Aquests espais dins els propis centres (aules polivalents, gimnasos, tallers, biblioteques, patis, etcètera) són necessaris en sí mateixos, no hi són pas de més, i tot i així potser enguany el centre haurà de reinventar-se, prescindir d’alguns, sense poder-los donar aquest ús i convertir-los en aules.

Els ajuntaments han tingut la responsabilitat de cercar espais fora dels centres educatius, a demanda. Un centre educatiu pot haver plantejat a priori una necessitat, i aquesta necessitat modificar-se en el temps. Veiem com les condicions i circumstàncies poden variar, i molt, en poc temps. Per tant, penso que cal ser proactiu i la relació d’espais a disposició hauria de ser més extensa que la petició inicial, per poder reaccionar ràpidament si és el cas que les peticions creixen.

El nostre grup municipal es va reunir durant el confinament amb moltes entitats del Districte, per fer-los costat i veure en què els podíem ajudar. Els vam traslladar que probablement aquest curs els centres educatius tindrien necessitat d’espais addicionals; que revisessin els espais de la seva entitat, quins podrien posar a disposició per utilitzar-los com a aules de grups reduïts. La idea va ser ben rebuda per aquestes entitats i ens consta que s’ho van estudiar. En el darrer Plenari del Districte es va aprovar el prec d’un altre grup municipal per tal que el Districte estudiés les possibilitats de diversos espais i els posés a disposició dels centres educatius, emfatitzant el que el Departament d’Educació va demanar als ajuntaments que fessin.

La sorpresa és veure, en el document que va publicar la setmana passada l’Ajuntament de Barcelona, que al Districte de Gràcia només es posa espai a disposició en un equipament (privat) i en dotze places i parcs (algunes de les quals no estan ni tan sols a Gràcia). On són tots els equipaments i espais de titularitat municipal? Seu del Districte, biblioteques, centres cívics, instal·lacions esportives, centres de serveis municipals, equipaments culturals... Quina és aquesta poca implicació del Districte? Tots els equipaments tenen sales i espais amb metres quadrats suficients per ser tinguts en compte. El mateix esforç que el centre educatiu fa per reconvertir i adequar espais com a noves aules ha de ser exigible també als equipaments i espais de titularitat municipal.

Contextualitzem la magnitud de la resposta que ha donat el Districte de Gràcia. El document diu que es tenen en compte tots els centres sostinguts amb fons públics; això és, centres públics i centres privats amb concert educatiu. La dimensió de l’educació pública a Gràcia (fins a secundària obligatòria) és d’uns 280 grups-classe (30 en escoles bressol municipals, 210 en escoles i 40 en instituts) i unes xifres molt semblants de l’educació privada amb concert educatiu. Per tant, per uns 560 grups-classe s’ofereixen 13 espais. Vet aquí d’on plora la criatura. Encara que no tots els centres educatius requereixin espais addicionals, perquè puguin adequar altres espais del centre com a aules, és del tot evident que la xifra que ofereix el Districte és irrisòria, i no té cap perspectiva de previsió de futur per cobrir possibles noves necessitats.

Expressament no he comptabilitzat els grups-classe d’ensenyaments postobligatoris; en aquest cas tenen altres recursos, degut a la maduresa que correspon a la seva edat i nivell, com la formació telemàtica síncrona d’una part del grup-classe, formació telemàtica asíncrona de continguts que siguin adaptables a la virtualitat, torns intensiu-matí i intensiu-tarda, etcètera.

Cal que el Districte s’impliqui més a trobar espais per posar a disposició dels centres educatius. Espais de titularitat pública amb gestió directa, els primers. Espais de titularitat pública amb gestió privada (aquí apareix un altre problema; en haver donat la gestió a una empresa o entitat privada, aquesta té uns objectius de costos i beneficis a complir), el que es pugui, amb els preus públics aprovats. Espais de titularitat privada, més complicat.

Totes i cadascuna de les persones i institucions hi hem de posar de la nostra part, hem d’esforçar-nos al màxim, per donar resposta a les necessitats d’aquest singular curs que ara comencem.
 
Núria Pi i Martínez
Consellera de Districte