L'altre dia vaig veure el documental "Marwa" i vaig observar l'expressió d'elements com vida, alegria, cura, tristesa, amor, esperança, dol, mort, suport i altres a través de la mirada d'una nena. Destil·la bellesa encara que no és naïf i hi ha moments crus i un final incert. Veient aquest documental em fa pensar en com és el camí i l'experiència de les nenes i dones migrades. Ara que falta poc més d'un mes pel dia internacional per l'eradicació de qualsevol classe de violència vers les dones, em pregunto quin tipus de violències reben aquestes dones. Com és el seu camí des que marxen de casa seva fins que arriben a Europa, a casa nostra, a Gràcia, al meu carrer.

Segons diversos estudis i persones expertes, les dones migrades tenen un risc més elevat de patir algun tipus de violència. Se sap que més de la meitat de les persones migrades són dones. Els motius pel qual una dona migra també té les seves característiques concretes: evitar la violència masclista de la seva parella, evitar un matrimoni forçat, evitar una mutilació genital, evitar el càstig o repudi per part de la seva família si la parella l'abandona després d'un embaràs, etc.

Quan veiem a les dones migrades pels carrers de Gràcia no ens imaginem el calvari que han passat i que, desgraciadament, passen al costat de casa nostra. Quan les miro als ulls no puc deixar d'empatitzar com a dona i tenen tot el meu reconeixement perquè han hagut de passar per situacions que no em puc imaginar.

Segons el CCAR (Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat) la majoria de dones migrades han patit explotació sexual, violació, assetjament, practicar sexe forçat com moneda de canvi, matrimoni forçat, tràfic amb finalitat d'explotació sexual...i no sols durant el seu viatge migratori, sinó també en el camp de refugiats on haurien d'estar segures. Els causants d'aquestes violències són traficants i grups criminals però també personal de seguretat i homes refugiats. La majoria de dones silencien aquestes violències i ni tan sols reben assistència mèdica. Queden invisibles. No existeix en aquests actes violents.

També a casa nostra estan en una situació molt fràgil, sobretot, aquelles dones amb situació administrativa irregular, ja que no poden accedir ni a un treball ni a la xarxa d'ajudes públiques i són presa fàcil per caure en mans d'abusos i violències. Aquestes dones pateixen triple discriminació: per ser dona, per ser migrada i per ser indocumentada.

Existeixen dones migrades que treballen en l'àmbit de la llar i la cura i que pateixen assetjament sexual i moltes ho callen per por a perdre l'única font d'ingressos i de seguretat. I això no passa a Lesbos, passa al nostre país, a la nostra ciutat, al nostre barri, al nostre carrer, al nostre edifici.

Perquè, a més a més, aquestes dones han d'entrar en el clixé de "bona víctima" que totes les persones tenim al nostre imaginari: dona jove, innocent i ingènua, però si una dona surt d'aquest clixé, és jutjada i se li posa en dubte a ella com víctima i tota la seva experiència de violència.

Aquestes dones pateixen discriminació i desprotecció on haurien d'estar protegides i cuidades. Ens fan por perquè el sistema ha generat que tinguem por de la persona migrada, del diferent. Com diu en Rubén Wagensberg en el seu llibre "Privilegi a l'altra banda del riu": "responsabilitzem les persones vulnerables en lloc de posar el focus sobre les causes que els porten a aquesta situació..."

Si les dones migren és perquè volen una vida exempta de violències per elles i les seves famílies i està en les nostres mans no revictimitzar-les. Perquè en documentals com el de la Marwa es visualitza que independentment de la teva cultura, religió, orientació sexual, situació socioeconòmica, les persones plorem quan se'ns mor un ser estimat, ens emocionen quan veiem el nostre primer fill/a o nét/a i estem esvalotades quan ens enamorem.

Totes les dones tenen els mateixos drets a viure lliures, lliures de qualsevol classe de violència vinguin d'on vinguin, i a casa nostra hem de lluitar perquè totes tinguin una situació regularitzada, i visquin sense cap classe de violència,  amb accés a tots els drets, com qualsevol ciutadana.


Carme Balboa Mus
Secretaria de Dones i Feminismes