Santa Coloma de Gramenet

Moció per exigir inversions pendents i millores al Sistema de Rodalies

Parlar de Rodalies és parlar d’incompliments de l’Estat. De fet, del 36% d’incompliment en l’execució de les inversions del govern del PSOE, que es va arrossegant, majoritàriament és de manca d’inversions en el transport ferroviari. Una deixadesa per part del govern de Pedro Sánchez que afecta a més de 400.000 usuaris que utilitzen diàriament aquest servei i en pateixen recurrentment les seves clares deficiències i les mancances històriques.  Aquest cop, ha estat notícia per una fallada del sistema que va deixar els usuaris sense servei durant unes hores a principis de setembre en una jornada laboral. Però els retards i anul·lacions són constants. La xarxa de Rodalies i els serveis de mitja distància són clau per a la mobilitat diària del país, i per garantir una mobilitat sostenible que permeti avançar de l’hegemonia dels vehicles privats cap a sistemes compartits. En plena emergència climàtica, permetre que es generi aquesta constant desconfiança i aversió cap al sistema de transport públic és una irresponsabilitat i una mala gestió política.  L’any 2010 la Generalitat va assumir responsabilitats de supervisió en virtut del que havia de ser el traspàs de la competència, sota una titularitat atorgada per l’article 169 de l’estatut, encara que amb dos anys de retard. El Govern de Catalunya va assumir la gestió dels trens (horaris, freqüència de pas, tarifes i informació als usuaris). La titularitat, gestió i explotació de la infraestructura d’estacions, vies i andanes, va seguir en mans d'Adif, l'empresa pública que depèn del Ministeri de Foment, en mans de Raquel Sánchez. De fet, l’operadora del servei ha quedat condicionada a un senzill conveni amb la mateixa Renfe-operadora i qualsevol opció de millora horària ha sofert constantment les limitacions d’una infraestructura àmpliament afectada per una desinversió i manca de manteniment per part del Ministeri de Foment (Adif). Pel que fa a la inversió, dels 4.

Moció en suport del Correllengua

MOCIÓ EN SUPORT DEL CORRELLENGUA La normalització plena de la nostra llengua és una tasca que requereix l’esforç de tothom, ja que només d’aquesta manera podrem garantir que el català sigui una llengua viva i amb futur en un món cada cop més globalitzat. Per aquest motiu, des de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana (CAL) volem continuar impulsant-la per mitjà de la 26a edició del Correllengua tot reivindicant l’ús de la llengua catalana com un element integrador que permet que una societat plural com la catalana generi una identitat col·lectiva, promovent activitats al voltant de l’ús de la nostra llengua, lluitant per la cohesió social arreu del territori de parla catalana i fomentant el sentiment de pertinença al país. Esperem que aquest any ens dugui el final de la pandèmia, que tant ha capgirat el nostre món i que ens permeti dur a terme totes les activitats que els diferents col·lectius vulguin organitzar a viles, barris i ciutats, d’una manera lúdica, festiva i transversal. Hem d’ajudar de manera inequívoca que la cultura, la llengua i el país siguin el motor que ens esperoni tothora i a tot arreu. Per aquest motiu, des de la CAL considerem que seria molt important la presentació, a tots els municipis i comarques, de la Moció que redactem a continuació i l’aprovació de la totalitat o d’una part dels acords proposats. CAL, Països Catalans, maig de 2022 PROPOSTA D’ACORD Atesa la necessitat d’assolir la plena normalització del català arreu del territori i convertir-la en la llengua vehicular i comuna de la nostra societat i en l’element d’integració de les persones nouvingudes, de manera que generi una identitat en el conjunt de la nació catalana, Atesa la situació actual de retrocés en l'ús social del català i la posada en qüestió del seu ensenyament a les escoles, fet que obliga a un posicionament clar en la defensa de la llengua més enllà de les ingerències polítiques i judicials, Atesa la celebració dels 26 anys de la iniciativa cívica del Correllengua gràcies al suport d’ajuntaments, consells comarcals, associacions i societat civil en general, Atesa la reivindicació de la figura de Joan Fuster i Ortells, que dona nom al Correllengua 2022, per tal de reivindicar-ne l'obra i retre-li l'homenatge que li correspon en el centenari del seu naixement, Atesa la voluntat de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL), promotora del Correllengua, de ratificar i augmentar aquest suport i arribar a tots els municipis i comarques de parla catalana, Atès el manifest “Soc de Santa Coloma i estimo el català!”, que posa en valor l’esforç dels pares i mares de Santa Coloma que durant els anys 80 van impulsar la immersió lingüística a l’escola, i que esperona la ciutadania a aprendre i usar el català a la ciutat en un moment de davallada del seu ús, Atès el compromís amb la llengua catalana que sempre ha caracteritzat aquest municipi,  El Ple de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, reunit el dia 26 de setembre de 2022,  ACORDA: PRIMER.

Moció GM ECP i ERC de Suport a la ILP per a una Regularització Extraordinària de persones estrangeres

MOCIÓ DE SUPORT A LA INICIATIVA LEGISLATIVA POPULAR PER A UNA REGULARITZACIÓ EXTRAORDINÀRIA DE PERSONES ESTRANGERES EXPOSICIÓ DE MOTIUS Segons les estimacions més recents, a Espanya resideixen de manera irregular entre 390.000 i 470.000 persones, una tercera part de les quals serien menors d'edat. El sistema d'accés a la residència contemplat a la llei d'estrangeria Llei Orgànica 4/2000, d'11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social resulta insuficient i limitat i no s'ajusta a la realitat actual de les persones migrants que hi viuen i treballen a l'Estat espanyol.  Això pel fet que, d'una banda, els criteris d'accés a la residència són altament restrictius i de molt difícil compliment, i de l'altra, el procediment administratiu implementat és lent, burocràtic i compta amb un elevat marge de discrecionalitat a l'hora de concedir les autoritzacions o renovar-les. Aquesta dinàmica genera una espiral de vulnerabilitat i desprotecció que augmenta l'exclusió social i impacta al conjunt de la societat. Per això, considerem imprescindible la cerca de mecanismes que garanteixin que aquestes persones puguin sortir de la situació d'invisibilitat i “no drets” a conseqüència de l'estatus migratori irregular. 1. Raons que justifiquen una regularització extraordinària. En primer lloc, el respecte dels drets fonamentals de cada ésser humà. La irregularitat suposa una condemna a l'explotació laboral, la invisibilitat davant les institucions, la desprotecció legal o l'exclusió de facto de serveis públics essencials com l'educació i la sanitat. En segon lloc, la pèrdua d'una gran aportació econòmica i fiscal per al conjunt de la societat. D'una banda, la irregularitat impedeix molts migrants contribuir dignament amb capacitats que són essencials per al sosteniment de la societat. D’altra banda, l'economia submergida limita les contribucions fiscals d'aquests treballadors i treballadores als impostos indirectes del que consumeixen.

Moció sobre espionatge massiu realitzat a polítics, activistes, periodistes i advocats relacionats amb el procés democràtic d'autodeterminació de Catalunya

El mitjà nord-americà The New Yorker ha publicat una investigació elaborada per Citizen Lab, el laboratori canadenc que estudia els controls d'informació que afecten la seguretat d'internet i que amenacen els drets humans. En aquest informe es recull que almenys 65 persones vinculades a l'independentisme català han patit infeccions amb el programa espia conegut com a Pegasus, un programari elaborat per l'empresa israeliana NSO que només és venut a estats. L'ús il·legal, antidemocràtic i sistemàtic del programari Pegasus ha estat dirigit contra polítics del moviment independentista, activistes pels drets humans, periodistes i advocats. És evident que l'ús d'aquest programari continua emmarcat en la causa general contra l'independentisme català, iniciada el 2017 per contrarestar un moviment pacífic, cívic i democràtic. Aquesta situació ha de preocupar al conjunt de totes les forces democràtiques per l'evident vulneració de drets, especialment per garantir l'expressió democràtica i evitar l'abús autoritari, il·legal i il·legítim contra qualsevol dissidència política. Totes les idees democràtiques han de poder-se defensar amb llibertat, sense que els drets civils i polítics de les persones que ho fan siguin violats per raons ideològiques. Aquest cas d'espionatge polític, conegut com a Catalangate, suposa una flagrant vulneració dels drets fonamentals, tant individuals com col·lectius, que va en contra dels valors democràtics i de llibertat, civils i polítics que ha de representar i preservar la Unió Europea. Per tots aquests motius els grups municipals d’Esquerra Republicana i d’En Comú Podem proposem al ple de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet l’adopció dels següents acords: Primer.- Condemnar l'espionatge polític que suposa una flagrant vulneració de drets humans fonamentals reconeguts, tant en l'àmbit intern com internacional, com són el dret a la intimitat o el secret de les comunicacions. Segon.- Manifestar el suport i tota la solidaritat a les, almenys, 65 persones que fins el dia d'avui han patit aquest espionatge polític a través del #CatalanGate Tercer.

Moció per exigir mesures que frenin l'escalada de preus de l'electricitat

L’elevat preu de l’electricitat ha esdevingut un problema estructural que arrossega l’Estat espanyol des de fa dècades i que afecta a milions de famílies i també al teixit empresarial del país que ha d’assumir uns costos superiors a la mitjana europea, ocasionant una clara pèrdua de competitivitat. Malgrat el problema ve de lluny i té múltiples causes, aquest estiu hem assistit a una escalada de preus del preu de l’energia majorista sense precedents, assolint màxims històrics dia rere dia, molt per sobre fins i tot de l’anterior màxim del mes de gener de 2021, en aquell cas a causa dels efectes del temporal Filomena. L’alarma social generada al voltant de l’increment desmesurat del preu d’un bé considerat essencial va requerir la compareixença el passat 30 d’agost de la Ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera. Entenem que les solucions no poden quedar exclusivament en mans de la bona voluntat de les gran empreses energètiques que actuen amb una lògica de mercat oligopolístic. En un mercat dominat per unes poques grans empreses amb la presència de diversos ex-Ministres en els consells d’administració de les elèctriques, la ciutadania no acceptarà de cap manera que el govern de l’Estat es desentengui davant els abusos tarifaris que estem veient els darrers mesos per part d’aquestes mateixes elèctriques. Pràctiques com les efectuades per algunes companyies elèctriques consistents en buidar els embassaments per generar energia a baix cost sabent que entrarà al mercat al preu més elevat possible, entenem que són inadmissibles i requereixen d’una intervenció del regulador públic. Les mesures adoptades amb anterioritat a la darrera escalada de preus, consistents en la rebaixa de l’IVA i la suspensió temporal de l’impost a la generació, s’han demostrat, de moment, insuficients i no entren en el problema de fons, els enormes beneficis que generen les elèctriques a partir d’un bé essencial. Ara bé, el nou RD Llei de 14 de setembre preveu la rebaixa de l’impost d’electricitat del 5,1% al 0,5%, la minoració temporal de l’excés de retribució de les elèctriques pels preus del gas, valorada en 2.

Moció per a la prevenció municipal d'incendis a Santa Coloma de Gramenet

(Descarrega en PDF)   EXPOSICIÓ DE MOTIUS D’acord amb les projeccions basades en els Models de Clima Global (MCG), sota tots els escenaris, a Catalunya en general, a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i a Santa Coloma de Gramenet en particular, s’està produint un increment de les temperatures mitjanes, una reducció de la pluviometria, però concentrada en determinats períodes de l’any, i importants increments de temporades de sequera, que es preveu que s’agreujaran en els propers anys. Aquests factors, conjuntament amb l’increment de les superfícies d’interfase urbana i forestal, és a dir, zones urbanitzades properes a àrees forestals i la falta de gestió forestal i d’adaptació dels nostres boscos al canvi climàtic, comportaran un increment del risc d’incendis forestals que, a més de promoure la pèrdua dels diferents serveis ecosistèmics que ofereixen els boscos (biodiversitat, producció forestal, etc.) i l’increment del risc d’inundacions, tindrà afectacions importants sobre persones i béns, especialment, nuclis urbans i edificacions i instal·lacions aïllades o molt pròximes a zones de vegetació.   Per tal de minimitzar-ne les conseqüències cal reduir l’exposició i la vulnerabilitat de les persones i béns davant dels incendis forestals, aplicant la normativa que obliga als Ajuntaments a protegir dels incendis forestals els seus veïns i veïnes i els seus habitatges.   D’acord amb la Llei 5/2003 de 22 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat amb la trama urbana, els Ajuntaments estan obligats a determinar, mitjançant un plànol de delimitació, les urbanitzacions, les edificacions i les instal·lacions afectades per aquesta Llei. Correspon al ple de l'ajuntament d'aprovar aquest plànol de delimitació que, un cop aprovat, s'ha de trametre al Departament corresponent. Malgrat que els ajuntaments poden acordar amb ens supramunicipals i amb l'Administració de la Generalitat els mecanismes de suport necessaris per a l'elaboració del plànol de delimitació de les urbanitzacions, les edificacions i les instal·lacions afectades, no consta al web de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet cap d'informació ni referència del Mapa de Delimitació tal i com estableix la Llei 5/2003 adaptat a la Llei 2/14.

Moció pel retorn a la normalitat en els centres cívics

El 14 de març de 2020 es declara l'estat d'alarma en tot el territori català per afrontar la situació d'emergència sanitària provocada per la COVID-19. Aquesta declaració va tenir com a conseqüència el tancament dels serveis municipals de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i només van quedar en funcionament aquells que es van considerar essencials. Els centres cívics de la ciutat van veure aturada la seva activitat, des d'aleshores l’activitat dels equipaments cívics s’ha reduït a la mínima expressió, tal com en cada moment han anat determinant les resolucions del PROCICAT dintre del Pla d'actuació per emergències associades a malalties transmissibles emergents amb potencial alt risc. Les entitats locals, les associacions i la ciutadania han vist aturada l’activitat presencial degut al tancament d’aquests equipaments. En el punt 15 referent als equipaments cívics de la resolució SLT/1587/2021, de 21 de maig de 2021, per la qual es prorroguen i es modifiquen les mesures en matèria de salut pública per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de COVID-19 al territori de Catalunya,  s’indica el següent: 1. En els equipaments cívics es poden realitzar activitats cíviques i comunitàries grupals que impliquin presencialitat en grups no superiors a deu persones i acomplint les mesures higièniques i de prevenció corresponents. No obstant, quan aquestes activitats compleixin les condicions de ventilació i qualitat de l'aire reforçades indicades a l'annex 1 per a tots els espais i locals oberts al públic, l'activitat presencial podrà arribar fins al 50% de l'aforament autoritzat. [...] 2. Altres tipus d'activitats es poden fer exclusivament per mitjans telemàtics, sense que impliquin la presència dels participants. Resten exclosos d'aquesta suspensió els programes i activitats d'intervenció socioeducativa i els programes de suport juvenil, així com aquelles altres activitats d'intervenció social i personals permeses en aquesta Resolució, com menjadors de caràcter social, perruqueria o podologia.

Proposta de resolució al Ple de mes de Maig per la consolidació de les terrasses

Al Ple del mes de Maig el Grup Municipal porta una propoosta que finalment s'aprova de manera acordada per tots els grups. El text aprovat al ple és el següent:   Fonaments de dret   L’article 106 de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya (LMRLC), el 91 i el 97 del Reglament d’Organització, Funcionament i de Règim Jurídic de les Entitats Locals (ROF) i el 33 del Reglament Orgànic Municipal de Santa Coloma de Gramenet (ROM) estableixen la possibilitat de presentar al ple propostes de resolució per a debat i votació als grups municipals.   Fets   La restauració ha estat un dels sectors que ha patit de manera més directa la crisi econòmica derivada de la pandèmia de la COVID-19. Els bars i restaurants de Santa Coloma de Gramenet no en són una excepció i han vist minvar de manera considerable els seus ingressos.   Per aquesta raó, l’Ajuntament de Santa Coloma, com la majoria d’administracions públiques, va establir mesures extraordinàries de suport al sector. Aquestes mesures formen part  i es van incloure en el pacte polític establert entre totes les forces amb representació al Consistori, el Pacte Local per a la Reconstrucció social, econòmica i cultural de la Ciutat. Entre aquestes mesures podem destacar la reducció de les taxes de terrasses al 50%.   Amb posterioritat, i tenint en compte que algunes forces polítiques ja van plantejar la possibilitat en el decurs de les converses del Pacte, i tenint en compte les noves  restriccions sanitàries a partir del mes de setembre, es va decretar la possibilitat de concedir noves llicències de terrassa o ampliar la superfície d’ocupació de les ja existents. Aquestes mesures que es van establir amb caràcter provisional, actualment amb l’aprovació del Decret 4749/2021 de 12 de maig es prorroguen tot l’any 2021.     L’establiment d’aquestes mesures que eren un dels objectius del Pacte Local per a la reconstrucció social, econòmica i cultural davant la pandèmia de COVID-19, genera molts beneficis per la ciutat.

Moció per la millora de la xarxa de vigilància, de la qualitat de l’aire

Un dels reptes inajornables i urgents que han d'assumir les administracions públiques és minimitzar la contaminació atmosfèrica derivada del trànsit i de les activitats. L’aire net és un requisit bàsic per a la salut humana i el benestar, però actualment la contaminació atmosfèrica constitueix el principal risc ambiental per a la salut, incrementa els riscos de malalties respiratòries i cardiovasculars, així com de diversos cancers en la població.   L'Organització Mundial de la Salut confirma que cada any hi ha milions de morts prematures causades per la mala qualitat de l’aire que afecta el 100% de la població, però especialment a uns grups de persones més vulnerables als efectes dels contaminants atmosfèrics com són les persones   amb malalties cardíaques o de l’aparell respiratori, els nadons, els nens en edat preescolar i les dones embarassades.   Els principals contaminants de l’aire són les partícules en suspensió (PM), els òxids de nitrogen (NOx) i l’ozó troposfèric (O3). Sense oblidar altres contaminants com poden ser els compostos de sofre (SO2, H2S, H2SO4 mercaptans, sulfurs), compostos de carboni (CO, CO2, CH4, HCT), els halògens i compostos halogenats (Cl2, HCl, HF, CFC).   Amb la finalitat de protegir la salut humana i el medi ambient en general, la legislació ambiental europea és força estricta en el combat de les emissions contaminants, en assegurar la qualitat de l’aire, reduir les emissions, exigeix l’indispensable avaluació i mesura de la qualitat de l’aire i en assegurar que la informació sigui transparent pel coneixement de tota la població. Així, per exemple, està recollit a:   Directiva 2008/50/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de maig de 2008, relativa a la qualitat de l’aire ambient i a una atmosfera més neta a Europa. La Directiva 2004/107/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de desembre de 2004, relativa a l’arsènic, el cadmi, el mercuri, el níquel i els hidrocarburs aromàtics policíclics en l’aire ambiental.