Santa Coloma de Gramenet

Moció sobre espionatge massiu realitzat a polítics, activistes, periodistes i advocats relacionats amb el procés democràtic d'autodeterminació de Catalunya

El mitjà nord-americà The New Yorker ha publicat una investigació elaborada per Citizen Lab, el laboratori canadenc que estudia els controls d'informació que afecten la seguretat d'internet i que amenacen els drets humans. En aquest informe es recull que almenys 65 persones vinculades a l'independentisme català han patit infeccions amb el programa espia conegut com a Pegasus, un programari elaborat per l'empresa israeliana NSO que només és venut a estats. L'ús il·legal, antidemocràtic i sistemàtic del programari Pegasus ha estat dirigit contra polítics del moviment independentista, activistes pels drets humans, periodistes i advocats. És evident que l'ús d'aquest programari continua emmarcat en la causa general contra l'independentisme català, iniciada el 2017 per contrarestar un moviment pacífic, cívic i democràtic. Aquesta situació ha de preocupar al conjunt de totes les forces democràtiques per l'evident vulneració de drets, especialment per garantir l'expressió democràtica i evitar l'abús autoritari, il·legal i il·legítim contra qualsevol dissidència política. Totes les idees democràtiques han de poder-se defensar amb llibertat, sense que els drets civils i polítics de les persones que ho fan siguin violats per raons ideològiques. Aquest cas d'espionatge polític, conegut com a Catalangate, suposa una flagrant vulneració dels drets fonamentals, tant individuals com col·lectius, que va en contra dels valors democràtics i de llibertat, civils i polítics que ha de representar i preservar la Unió Europea. Per tots aquests motius els grups municipals d’Esquerra Republicana i d’En Comú Podem proposem al ple de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet l’adopció dels següents acords: Primer.- Condemnar l'espionatge polític que suposa una flagrant vulneració de drets humans fonamentals reconeguts, tant en l'àmbit intern com internacional, com són el dret a la intimitat o el secret de les comunicacions. Segon.- Manifestar el suport i tota la solidaritat a les, almenys, 65 persones que fins el dia d'avui han patit aquest espionatge polític a través del #CatalanGate Tercer.

Moció per exigir mesures que frenin l'escalada de preus de l'electricitat

L’elevat preu de l’electricitat ha esdevingut un problema estructural que arrossega l’Estat espanyol des de fa dècades i que afecta a milions de famílies i també al teixit empresarial del país que ha d’assumir uns costos superiors a la mitjana europea, ocasionant una clara pèrdua de competitivitat. Malgrat el problema ve de lluny i té múltiples causes, aquest estiu hem assistit a una escalada de preus del preu de l’energia majorista sense precedents, assolint màxims històrics dia rere dia, molt per sobre fins i tot de l’anterior màxim del mes de gener de 2021, en aquell cas a causa dels efectes del temporal Filomena. L’alarma social generada al voltant de l’increment desmesurat del preu d’un bé considerat essencial va requerir la compareixença el passat 30 d’agost de la Ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera. Entenem que les solucions no poden quedar exclusivament en mans de la bona voluntat de les gran empreses energètiques que actuen amb una lògica de mercat oligopolístic. En un mercat dominat per unes poques grans empreses amb la presència de diversos ex-Ministres en els consells d’administració de les elèctriques, la ciutadania no acceptarà de cap manera que el govern de l’Estat es desentengui davant els abusos tarifaris que estem veient els darrers mesos per part d’aquestes mateixes elèctriques. Pràctiques com les efectuades per algunes companyies elèctriques consistents en buidar els embassaments per generar energia a baix cost sabent que entrarà al mercat al preu més elevat possible, entenem que són inadmissibles i requereixen d’una intervenció del regulador públic. Les mesures adoptades amb anterioritat a la darrera escalada de preus, consistents en la rebaixa de l’IVA i la suspensió temporal de l’impost a la generació, s’han demostrat, de moment, insuficients i no entren en el problema de fons, els enormes beneficis que generen les elèctriques a partir d’un bé essencial. Ara bé, el nou RD Llei de 14 de setembre preveu la rebaixa de l’impost d’electricitat del 5,1% al 0,5%, la minoració temporal de l’excés de retribució de les elèctriques pels preus del gas, valorada en 2.

Moció per a la prevenció municipal d'incendis a Santa Coloma de Gramenet

(Descarrega en PDF)   EXPOSICIÓ DE MOTIUS D’acord amb les projeccions basades en els Models de Clima Global (MCG), sota tots els escenaris, a Catalunya en general, a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i a Santa Coloma de Gramenet en particular, s’està produint un increment de les temperatures mitjanes, una reducció de la pluviometria, però concentrada en determinats períodes de l’any, i importants increments de temporades de sequera, que es preveu que s’agreujaran en els propers anys. Aquests factors, conjuntament amb l’increment de les superfícies d’interfase urbana i forestal, és a dir, zones urbanitzades properes a àrees forestals i la falta de gestió forestal i d’adaptació dels nostres boscos al canvi climàtic, comportaran un increment del risc d’incendis forestals que, a més de promoure la pèrdua dels diferents serveis ecosistèmics que ofereixen els boscos (biodiversitat, producció forestal, etc.) i l’increment del risc d’inundacions, tindrà afectacions importants sobre persones i béns, especialment, nuclis urbans i edificacions i instal·lacions aïllades o molt pròximes a zones de vegetació.   Per tal de minimitzar-ne les conseqüències cal reduir l’exposició i la vulnerabilitat de les persones i béns davant dels incendis forestals, aplicant la normativa que obliga als Ajuntaments a protegir dels incendis forestals els seus veïns i veïnes i els seus habitatges.   D’acord amb la Llei 5/2003 de 22 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat amb la trama urbana, els Ajuntaments estan obligats a determinar, mitjançant un plànol de delimitació, les urbanitzacions, les edificacions i les instal·lacions afectades per aquesta Llei. Correspon al ple de l'ajuntament d'aprovar aquest plànol de delimitació que, un cop aprovat, s'ha de trametre al Departament corresponent. Malgrat que els ajuntaments poden acordar amb ens supramunicipals i amb l'Administració de la Generalitat els mecanismes de suport necessaris per a l'elaboració del plànol de delimitació de les urbanitzacions, les edificacions i les instal·lacions afectades, no consta al web de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet cap d'informació ni referència del Mapa de Delimitació tal i com estableix la Llei 5/2003 adaptat a la Llei 2/14.

Moció pel retorn a la normalitat en els centres cívics

El 14 de març de 2020 es declara l'estat d'alarma en tot el territori català per afrontar la situació d'emergència sanitària provocada per la COVID-19. Aquesta declaració va tenir com a conseqüència el tancament dels serveis municipals de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i només van quedar en funcionament aquells que es van considerar essencials. Els centres cívics de la ciutat van veure aturada la seva activitat, des d'aleshores l’activitat dels equipaments cívics s’ha reduït a la mínima expressió, tal com en cada moment han anat determinant les resolucions del PROCICAT dintre del Pla d'actuació per emergències associades a malalties transmissibles emergents amb potencial alt risc. Les entitats locals, les associacions i la ciutadania han vist aturada l’activitat presencial degut al tancament d’aquests equipaments. En el punt 15 referent als equipaments cívics de la resolució SLT/1587/2021, de 21 de maig de 2021, per la qual es prorroguen i es modifiquen les mesures en matèria de salut pública per a la contenció del brot epidèmic de la pandèmia de COVID-19 al territori de Catalunya,  s’indica el següent: 1. En els equipaments cívics es poden realitzar activitats cíviques i comunitàries grupals que impliquin presencialitat en grups no superiors a deu persones i acomplint les mesures higièniques i de prevenció corresponents. No obstant, quan aquestes activitats compleixin les condicions de ventilació i qualitat de l'aire reforçades indicades a l'annex 1 per a tots els espais i locals oberts al públic, l'activitat presencial podrà arribar fins al 50% de l'aforament autoritzat. [...] 2. Altres tipus d'activitats es poden fer exclusivament per mitjans telemàtics, sense que impliquin la presència dels participants. Resten exclosos d'aquesta suspensió els programes i activitats d'intervenció socioeducativa i els programes de suport juvenil, així com aquelles altres activitats d'intervenció social i personals permeses en aquesta Resolució, com menjadors de caràcter social, perruqueria o podologia.

Proposta de resolució al Ple de mes de Maig per la consolidació de les terrasses

Al Ple del mes de Maig el Grup Municipal porta una propoosta que finalment s'aprova de manera acordada per tots els grups. El text aprovat al ple és el següent:   Fonaments de dret   L’article 106 de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya (LMRLC), el 91 i el 97 del Reglament d’Organització, Funcionament i de Règim Jurídic de les Entitats Locals (ROF) i el 33 del Reglament Orgànic Municipal de Santa Coloma de Gramenet (ROM) estableixen la possibilitat de presentar al ple propostes de resolució per a debat i votació als grups municipals.   Fets   La restauració ha estat un dels sectors que ha patit de manera més directa la crisi econòmica derivada de la pandèmia de la COVID-19. Els bars i restaurants de Santa Coloma de Gramenet no en són una excepció i han vist minvar de manera considerable els seus ingressos.   Per aquesta raó, l’Ajuntament de Santa Coloma, com la majoria d’administracions públiques, va establir mesures extraordinàries de suport al sector. Aquestes mesures formen part  i es van incloure en el pacte polític establert entre totes les forces amb representació al Consistori, el Pacte Local per a la Reconstrucció social, econòmica i cultural de la Ciutat. Entre aquestes mesures podem destacar la reducció de les taxes de terrasses al 50%.   Amb posterioritat, i tenint en compte que algunes forces polítiques ja van plantejar la possibilitat en el decurs de les converses del Pacte, i tenint en compte les noves  restriccions sanitàries a partir del mes de setembre, es va decretar la possibilitat de concedir noves llicències de terrassa o ampliar la superfície d’ocupació de les ja existents. Aquestes mesures que es van establir amb caràcter provisional, actualment amb l’aprovació del Decret 4749/2021 de 12 de maig es prorroguen tot l’any 2021.     L’establiment d’aquestes mesures que eren un dels objectius del Pacte Local per a la reconstrucció social, econòmica i cultural davant la pandèmia de COVID-19, genera molts beneficis per la ciutat.

Moció per la millora de la xarxa de vigilància, de la qualitat de l’aire

Un dels reptes inajornables i urgents que han d'assumir les administracions públiques és minimitzar la contaminació atmosfèrica derivada del trànsit i de les activitats. L’aire net és un requisit bàsic per a la salut humana i el benestar, però actualment la contaminació atmosfèrica constitueix el principal risc ambiental per a la salut, incrementa els riscos de malalties respiratòries i cardiovasculars, així com de diversos cancers en la població.   L'Organització Mundial de la Salut confirma que cada any hi ha milions de morts prematures causades per la mala qualitat de l’aire que afecta el 100% de la població, però especialment a uns grups de persones més vulnerables als efectes dels contaminants atmosfèrics com són les persones   amb malalties cardíaques o de l’aparell respiratori, els nadons, els nens en edat preescolar i les dones embarassades.   Els principals contaminants de l’aire són les partícules en suspensió (PM), els òxids de nitrogen (NOx) i l’ozó troposfèric (O3). Sense oblidar altres contaminants com poden ser els compostos de sofre (SO2, H2S, H2SO4 mercaptans, sulfurs), compostos de carboni (CO, CO2, CH4, HCT), els halògens i compostos halogenats (Cl2, HCl, HF, CFC).   Amb la finalitat de protegir la salut humana i el medi ambient en general, la legislació ambiental europea és força estricta en el combat de les emissions contaminants, en assegurar la qualitat de l’aire, reduir les emissions, exigeix l’indispensable avaluació i mesura de la qualitat de l’aire i en assegurar que la informació sigui transparent pel coneixement de tota la població. Així, per exemple, està recollit a:   Directiva 2008/50/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de maig de 2008, relativa a la qualitat de l’aire ambient i a una atmosfera més neta a Europa. La Directiva 2004/107/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de desembre de 2004, relativa a l’arsènic, el cadmi, el mercuri, el níquel i els hidrocarburs aromàtics policíclics en l’aire ambiental.

Moció a favor de la diversitat de gènere i per la igualtat de drets de les persones Trans*

Les persones trans* segueixen vivint importants discriminacions i violències estructurals que, a més, s’han vist agreujades per la crisi de la COVID-19. Tot i els avenços socials dels darrers anys, persisteixen moltes desigualtats sistèmiques que afecten situacions vitals i quotidianes com accedir a un habitatge, continuar amb els estudis, buscar un lloc de feina, rebre una assistència sociosanitària no patologitzant o viure sense violències i agressions transfòbiques. Legalment, el fet trans* encara es considera una malaltia i no una manifestació més de la diversitat. A escala estatal, la Llei 3/2007, de 15 de març, reguladora de la rectificació registral de la menció relativa al sexe de les persones, estableix per primera vegada dos requisits obligatoris perquè les persones trans* puguin tramitar el canvi de nom i sexe en la seva documentació: un diagnòstic de disfòria de gènere i dos anys de tractament hormonal. Aquesta llei va ser un punt d'inflexió per dues raons contradictòries: suposava un gran avenç perquè acabava amb l'exigència de la cirurgia genital, però alhora, una important derrota perquè instaura oficialment que el reconeixement de les persones trans* implica catalogar-les com a persones amb un trastorn mental. A més, aquesta llei no aborda cap mesura per reduir les greus discriminacions en altres àmbits, i deixa fora menors i persones migrades. El moviment trans* porta més d’una dècada denunciant la violència d’una llei patologitzant que condemna durant anys a les persones trans* a fer tractaments psiquiàtrics per modificar el seu DNI i accedir als drets a la ciutadania. Es reclama que la declaració d’una persona que desitgi aquest canvi de nom seria suficient, que les persones trans* no hagin  de passar per un procés d’avaluació i que es reconegui la seva capacitat per a decidir lliurement el seu nom i la seva identitat de gènere. És el que ha estat denominat autodeterminació de gènere en diferents acords internacionals de drets humans.

Garantir plenament els drets de les dones trans

El 18 de desembre de 2020 el Parlament va aprovar la reforma de la llei 5/2008 per protegir també les dones trans contra la violència masclista. Un avanç important en aquest col·lectiu que recull alhora algunes de les seves reivindicacions històriques. Les dones trans també pateixen discriminacions i són víctimes de violència masclista, pel fet de ser dones, que se sumen a les que ja pateixen pel fet de ser trans, entre d’altres. Tot i això, un sector del feminisme qüestiona que les dones trans siguin dones. Aquesta part del feminisme, emprèn discursos d’odi contra les dones trans, sovint de la mà de l’extrema dreta, en comptes de reconèixer-les com a dones de ple dret i en tots els sentits. El fet trans no és ni un desig, ni un sentiment, ni un caprici. És una manifestació més de la diversitat humana. Les dones trans són dones i els homes trans són homes. Sobre quins fonaments s’erigeixen aquests sectors feministes per negar a les dones trans la seva plena condició de dona o del gènere del qual s’identifiquen? Sobre quins fonaments s’erigeixen aquests sectors feministes per dir-li a una persona trans què ha de ser i condemnar-la a viure d’una manera amb la qual no es sent identificada? Des d’ERC creiem fermament en el debat, com a base de la democràcia i en aquest objectiu i amb el de defensar els drets de les dones trans, en el Ple de març presentarem una moció a favor del ple reconeixement dels drets de les persones trans i en suport d’una llei trans estatal. Cal una legislació ambiciosa que superi l’actual, que estigui basada en l’autodeterminació de gènere, la despatologització de les persones trans i la protecció dels drets humans. Davant qualsevol discriminació, sempre ens hi trobaran de cara. Ha arribat l’hora en que la societat repari el deute que té amb el col·lectiu i avancem en el ple reconeixement dels seus drets. Gemma Espanyol Regidora d'ERC Gramenet

Moció de suport a l'amnistia

L'històric conflicte polític entre Catalunya i l'Estat Espanyol s'aguditzà després de la sentència del Tribunal Constitucional que va anul·lar la proposta de nou pacte estatutari, l’any 2010, enèsim intent de trobar un encaix a les aspiracions d'autogovern catalanes per part dels actors polítics, socials, econòmics i culturals de Catalunya.  Davant aquesta situació de conflicte entre les institucions de l'Estat i de la Generalitat, la societat catalana, a través de llurs legítims representants, optà per reivindicar l'exercici ple dels drets i llibertats fonamentals amb l'objectiu de decidir, de nou democràticament, el seu futur polític. Obstruïda la via del referèndum pactat o de la consulta no referendària i ateses les limitacions de l'expressió política del 9-N, de les eleccions de 27 de setembre de 2015 en resultà una majoria favorable a iniciar un procés democràtic que culminés amb la independència de Catalunya, en el cas que així ho decidís la ciutadania amb el seu vot.  La resposta de les institucions de l'Estat fou la insistència en un procés de judicialització que, de forma creixent des de 2013, ha comportat penes de presó, exili, multes i inhabilitacions. Lluny d’acabar-se, aquesta repressió s’incrementa, ja que són moltes encara les persones pendents d’alguna resolució judicial. A desembre del 2020 hi ha més de 2.800 persones que han estat o segueixen encausades per la participació a actes relacionats amb la consulta del 9 de novembre, el referèndum de l'1 d'octubre de 2017 i les diverses mobilitzacions i protestes ciutadanes a favor del dret a l'autodeterminació i en contra de la repressió del poble català. També s’han obert més de 600 contenciosos administratius contra els ajuntaments catalans i electes locals per temes relacionats amb la independència de Catalunya. Es tracta de procediments vinculats d'alguna manera a la presa de decisions per permetre l'exercici del dret a l'autodeterminació o a l'expressió de les idees que s'hi troben vinculades.