Santa Coloma de Gramenet

Els anys del canvi

“A vegades els processos històrics s’acceleren, i tot allò que hauria de passar en molts anys es produeix en uns pocs”. Aquesta és una idea que en Joan Tardà ha repetit molts cops per referir-se al procés que vam viure en el període previ al 2017 i més concretament durant la tardor d’aquell mateix any. Aquesta reflexió no només la podem relacionar amb el procés polític d’emancipació nacional que vam viure. De fet, d'ençà de la crisi econòmica del 2008, el món que coneixem està immers en una espiral de canvis, canvis que albiren importants amenaces, però també canvis que ens ofereixen oportunitats per tal de transformar la nostra vida i aconseguir un món millor que el què tenim a hores d’ara. Els reptes que se’ns presenten al davant són igualment enormes. La crisi climàtica i totes les seves derivades: pandèmia, guerra a Ucraïna, sequeres… accelera el pas. Els últims informes del IPCC, el grup de científics del canvi climàtic de l’ONU, alerten que només ens queden tres anys per començar a reduir les emissions globals. Tres anys també han passat, des de les eleccions on Esquerra Republicana va tornar a tenir representació a la nostra ciutat. Tres anys des del 2019, tres anys on el món que coneixíem ja no existeix, on tot el que coneixíem ja ha canviat. És un bon moment per tant, per aturar-nos, reflexionar i explicar tot  allò sobre el que hem estat treballant des de la nostra arribada a l’ajuntament.   La feina que ens va dur a l’ajuntament pivotava sobre tres eixos molt marcats, Educació, justícia social i medi ambient. Coneixedors de l'enorme feina que realitzen els ajuntaments , aquests eren per nosaltres els eixos prioritaris sobre els quals havíem de posar les nostres energies.  La nostra ciutat, ja abans del 2019, necessitava una profunda transformació en molts aspectes relacionats amb el medi. Tot un grapat de problemes que s’han vingut arrossegat des del desordenat i caòtic creixement dels anys 60.

Recollida de Brossa al Riu Besòs per ajudar amb la lluita Ecològica

El passat 2 d’abril un grup de militants del Jovent Republicà Gramenet i el Jovent Republicà de Sant Adrià del Besòs van realitzar un acte de neteja del riu de la ciutat per continuar amb la reivindicació d’ajuda al medi ambient. A més, van col·laborar en l’acció alguns militants d’Esquerra Republicana Gramenet. Els participants de l’activitat expliquen que van recollir un total de quatre bosses industrials grans en molt pocs metres de terreny. El que més es van trobar van ser tovalloletes, plàstic i moltes llaunes. El que els hi va sorprendre va ser  trobar una porta d’una nevera i una cadira. L’objectiu d’aquesta jornada de neteja del riu és poder col·laborar a mantenir neta les zones de lleure de la nostra ciutat, en aquest cas l’espai verd més característic de la zona. El Jovent defensem la cura i el respecte cap a la natura del nostre entorn,  ja que ens pertany a totes i tots. Volem garantir un futur per les noves generacions on el medi ambient sigui una de les grans reivindicacions i l’ecologisme sigui tractat com és necessari.  Continuem amb la cura de la nostra terra tot el que calgui per a formar i conscienciar a la gent del nostre voltant de la importància de la cura i la neteja de l’espai on convivim i del qual gaudim. El Jovent Republicà aposta per un futur on les zones verdes estiguin ben tractades i cuidades. Som jovent transformador i sobretot som jovent ecologista on la nostra terra és la nostra prioritat. Llegeix la resta dels articles de l'edició de primavera de la Revista #RepúblicaGramenet fent clic aquí Paula Montes Militant del jovent Gramenet @paulaamoontes

De les lluites veïnals del s.XX a les lluites compartides del s.XXI

Fa pocs dies llegia al blog de l’activista social Chema Corral un article molt interessant del qual recomano la seva lectura. Aprofitant el 50è aniversari de la inauguració del CAP del carrer major, explica com la força dels moviments socials i partits polítics, llavors clandestins, forçaren a les autoritats del moment a cercar una solució a la manca de serveis assistencials i sanitaris arran de l'incendi que es va produir a l’anterior CAP situat al Carrer Ferran. Fa pocs dies, hem conegut la notícia que finalment s’ha desencallat l’acord signat entre l’Ajuntament de Santa Coloma i l’anterior conseller Chakir El Homrani (ERC) per a la concertació de 30 places públiques de centre de dia del Lluís Hernández, i que l’actual consellera de JxC era reticent de portar-lo a terme. El passat mes de febrer en el diari El Mirall vaig publicar un article dirigit a la consellera de Drets Socials en què li demanava el compliment dels acords signats. Han estat mesos de treball conjunt entre les entitats socials pressionant des del carrer i dels polítics mobilitzant-nos als despatxos de Govern. En el cas que em pertoca explicar, és la feina feta pels tres regidors d’ERC i de la nostra diputada al Parlament de Catalunya Ana Balsera, posant tota la carn a la graella per al compliment de l’acord. La feina de despatxos a la qual faig referència, és feina de formiga que treballa de forma silenciosa i coordinada. Tanmateix, una mica ingrata  perquè és difícil detallar quan encara no hi ha res tancat i perquè qualsevol filtració podria portar a un desenllaç poc exitós. Això sí, quan s’aconsegueix quelcom, tothom corre a posar-se unes medalles que no li corresponen en exclusiva, perquè les medalles són compartides. Reconèixer la feina de tothom és important, tant per les entitats socials com per a les persones que formen part dels partits polítics, tan importants com els primers. I aquests són i han de ser les lluites compartides del S.

Sortir de l'armari? Coses que has de saber.

Abans de començar l’article, m’agradaria demanar disculpes per l’ús de l’expressió sortir de l’armari, ja que a molta gent del col·lectiu no li agrada. Tampoc m’agrada a mi, però simplifica la qüestió de la qual parlaré a continuació. Què és sortir de l’armari? Sortir de l’armari és- innecessàriament- haver d’afirmar i comunicar als teus coneguts que no entres dins de la norma hetero. Del que vinc a parlar avui és dels errors que ens podem trobar quan un dels nostres amics continua dins de l’armari. (odio aquesta expressió). Sovint, quan dius formar part del col·lectiu LGTBQ et pregunten si els teus pares ja ho saben. Avui el meu cercle social ha canviat molt la mentalitat i igual que ells no han de dir “pare, mare, tutor legal, sóc heterosexual” tampoc ho hem de fer nosaltres, però encara avui en dia hi ha gent que et qüestiona i et demana comunicar la teva orientació sexual. Continuant amb la red flag anterior, si respons que no li has dit als teus pares, et responen que per què no, acompanyat d’un: “si jo fos del col·lectiu, als meus pares els hi donaria igual”. Abans de dir com seria de bona la teva vida al col·lectiu, pensa que en la realitat hi ha molts factors negatius pels quals una persona del col·lectiu -especialment els joves- es pot trobar. Ens podem trobar amb una família molt tancada de ment i amb què els seus pares prenguin iniciatives a la persona que surt de l’armari. Hi pot arribar a haver agressions, insults, càstigs, rebuig, etc... de vegades hom pot trobar que la seva família sigui oberta però tot i això es pot témer a una mala reacció degut a les idees imposades socialment. Un altre factor social determinant són les amistats o els cercles, on es podria arribar a patir burles, comentaris a les escoles i etc. Aquest és un altre factor de rebuig per sortir de l’armari. També pot ser -per experiència- que si ets un noi gai, trobis petits rebuigs cap a tu, i encara que siguin petits els acabes notant.

Un crit de veritat

CATALÀ La realitat viscuda dia a dia a la nostra ciutat, ens descriu una problemàtica que afecta centenars de famílies i milers de persones que tenen dificultats per accedir als seus drets més bàsics com poden ser una vida i un habitatge dignes. Joves de menys de vint-i-sis anys sense cap perspectiva de redreçar les seves vides i sense cap clau encara que sigui roent a què aferrar-se.  Molts d'ells sense sostre o vivint en aparcaments o sota un pont, sense accés ni a una dutxa, a un plat calent o poder rentar la roba, refugiant-se als braços de les drogues per oblidar la seva realitat i poder viure en un somni que  potser és millor per moments que això que viuen diàriament. Una drogaddicció que en molts casos els porta, en absència d'una ment sana, a cometre delictes de furt o robatori, accions que perjudiquen encara més la seva imatge a la societat i repercuteix negativament sobre el seu estat d'ànim i fins i tot les seves ganes de viure. Un altre aspecte és l'ocupació d'habitatges. I quan parlem d'aquest tema saltem de segment ètnic i econòmic. Lamentablement, el fenomen de l'ocupació d'habitatges no distingeix les famílies ni per origen, ni per edat, ni per sexe, ni per religió.  Els fons voltor i l'especulació immobiliària han fet que totes les classes socials mitges i baixes se’n vegin afectades: treballadors, aturats, nacionals, estrangers, joves, grans, famílies nombroses, monoparentals, i una llista encara més llarga. Tots s'han vist en la imperativa obligació d'ocupar un habitatge per garantir un sostre per a les seves famílies. Ara per ara, la ciutadania ha de recórrer a mitjans il·legals o alegals per aconseguir els seus propis drets constitucionals, en absència d'un govern que garanteixi la dignitat i la integritat del ciutadà. Aquest és el meu crit, el crit de la Karima, a veure qui m'escolta. CASTELLÀ La realidad vivida día a día en nuestra ciudad, nos describe una problemática que afecta a cientos de familias y miles de personas que tienen dificultad para acceder a sus derechos más básicos como pueden ser una vida y una vivienda dignas.

Reflexions sobre la nova ciutadania

Som tan a prop i tan lluny alhora… És frustrant veure com moltes persones se senten ciutadans de segona. Existeix una barrera a l’imaginari col·lectiu i nosaltres som una d’elles. Les converses amb la gent d’altres cultures i les seves entitats avancen amb un ambient amigable i càlid. Ens parlen de diferents problemàtiques de la comunitat; anhels, inquietuds, pors. Més enllà de la dificultat de trobar un local digne, que s’adeqüi a les seves necessitats i a la restrictiva interpretació municipal de la norma, hi ha grans qüestions que els preocupen i que desconeixem en bona mesura.  Es mostren agraïts que algú els i demostri interès. Conversant amb ells van sortir de manera natural diferents propostes que podrien ajudar en alguns àmbits. Per exemple, tenim propostes d’ensenyament dual en dos idiomes; a la mateixa hora i espai.  Oferir lliçons de la llengua materna pels nens en un aula mentre els seus pares aprenen català i castellà a una altra. Això en horaris adequats, tenint en compte que els pares treballem i tenim poc temps lliure. Una altra proposta és aconseguir que l’escola realitzi un acompanyament a les famílies nouvingudes, establint referents de la comunitat que ajudin amb tots els tràmits burocràtics i socials sovint tant difícils. Des d’aqui m’agradaria abraçar a tots els nous catalans que ens han rebut durant aquests anys. A en Mohammed, a en Driss i a tants d’altres. Gràcies per la vostra amabilitat, humilitat i simpatia. Per rebre’ns com a germans, compartir les vostres ments i cors amb nosaltres. Gràcies de part de tot l’equip d’Esquerra Republicana de Catalunya. Abel Esteban Secretari de Nova Ciutadania d'Esquerra Republicana Gramenet

Un Impuls a les dones Republicanes

Com hem dit des de l’inici de la pandèmia a Esquerra Republicana de Gramenet hem aprofitat la crisi derivada de la pandèmia com a oportunitat de canvi. El grup de dones també ha aplicat aquest criteri i és per això que aquest any 2021 ha suposat un impuls per al grup de dones d’ERC Gramenet. Hem estrenat el projecte Republicanes Rebels de Gramenet, un projecte que ens permet posar nom a l’activitat com a dones republicanes a la ciutat. Hem iniciat aquest projecte amb un conjunt d’activitats sota el nom Llegir ens fa més lliures amb que pretenem dotar-nos d’eines que ens permetin anar més enllà en la política feminista que defensem a la ciutat i al país. La primera activitat que vam realitzar al mes de març va ser l’estrena d’un club de lectura en què vam comentar el llibre de la Chimamanda Ngozi Adichie Estimada Ijheawele, Manifest Feminista en Quinze Consells. Vam començar amb un llibre senzill i de fàcil lectura per a endinsar-nos en el món de la lectura feminista. A més de ser un llibre senzill vam triar el llibre de la Chimamanda com a dona racialitzada i de procedència totalment llunyana a la nostra realitat. Això ens va permetre comprendre que la problemàtica que planteja el moviment feminista és global i és aquesta l’única manera com podrem afrontar-la, de manera global i transversal. El 17 de març ens va visitar la Jenn Díaz, que va venir a presentar el seu llibre Dona i poder, Com i per què feminitzar la política. La presentació del llibre de la Jenn va ser especialment interessant per diversos aspectes. El primer és que vam poder fer servir per primer cop l’espai de la CIBA després d’un any esperant per a poder tornar a una certa presencialitat. En segon lloc va ser el primer acte públic de l’Ana Balsera i Marín com a diputada a la nostra ciutat fet que ens enorgulleix. També va ser la primera presentació pública del grup de Republicanes Rebels i per últim però no menys important, ens va permetre escoltar de la veu de la Jenn Díaz aspectes de feminisme i política que ens toquen ben de prop, i a més vam tenir l’oportunitat de tractar amb la diputada en un ambient menys formal quan ens va obsequiar amb la signatura del llibre a la Llibreria del Carrer Major.

Sindicalisme i República

Vaig incorporar-me tard a això del sindicalisme, doncs ja rondava els 30 anys, però no amb menys ganes. Al poc temps ja formava part del comitè  d’empresa de la multinacional on treballava i no massa després començava a assessorar a la seu local del sindicat. Després de passar per diferents càrrecs dins del sindicat em vaig adonar que per ser un bon sindicalista (suposo que igual que per ser un bon polític) no has de saber massa de lleis i de convenis, només has de ser honest, treballador i pensar en el bé comú. El meu primer contacte amb ERC va ser per les eleccions imposades per Mariano Rajoy el 2017 (vaig fer d’apoderat), crec que va ser “amor a primera vista” perquè ERC ho conté tot, són d’esquerres, són republicans i a més són de casa, de Catalunya. Com el partit està vertebrat en sectorials, com és normal, vaig acabar formant part de la sectorial Fòrum Sindical, la qual es una barreja de sindicalistes de diferents organitzacions, que tenim en comú les ganes de portar endavant el projecte d’ERC a casa nostra. Ara mateix estem portant a terme una campanya per que els treballadors/res del nostre país s’afiliïn a un sindicat obrer (la majoria no està afiliat a cap). La lluita per convèncer als obrers/res que encara no ens voten, és fer polítiques republicanes (malgrat que les tombi el constitucional) sense tenir la república encara, perquè això demostra als no convençuts que tenir una república és la millor eina perquè el poble visqui amb dignitat (treball digne, pensions públiques suficients, etc.). La resta, que és la independència, no trigarà a arribar. Juanma López Militant d'Esquerra Republicana Gramenet

Treballem per enfortir el projecte republicà

Ara fa dos anys que Esquerra Republicana va assolir una de les fites més importants que s'han plantejat els darrers temps a la ciutat, aconseguir grup municipal propi a l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Vaig tenir l'oportunitat de liderar aquesta empresa i gràcies a la feina de molta gent es van aconseguir els objectius amb escreix, la presència de 3 regidors ho demostra, però sobretot ho demostra la feina que s'ha fet des del grup municipal, impulsant mesures per fer de Gramenet una ciutat millor, més justa i més habitable amb una mirada republicana, fresca i innovadora davant de l'immobilisme del govern del PSC del “ja ho estem fent”. Ara és el moment de tornar a acumular forces per afrontar el següent embat i aconseguir enfortir el projecte d'Esquerra Republicana a Santa Coloma de Gramenet l'any 2023. Cal reforçar-lo en molts fronts per fer d'Esquerra Gramenet una eina de transformació de la ciutat, una eina que reflecteixi la realitat dels nostres barris i la diversitat dels nostres veïns i veïnes. Cal obrir els braços i trobar les complicitats necessàries per ser capaços de representar al nombre més gran de colomencs i colomenques. Esquerra Republicana és l'alternativa al govern del PSC a Santa Coloma de Gramenet, ja que hem demostrat ser una força socialista, progressista, feminista i d'esquerres amb capacitat de proposta i amb capacitat de gestió, accelerant les millores que el govern demostra no tenir gaire pressa per executar. Capacitat reforçada pel nou govern de la Generalitat de Catalunya encapçalat pel Molt honorable President Sr. Pere Aragonès. Esquerra Republicana és el referent de l'independentisme a la ciutat, des del Referèndum d'autodeterminació del 2017 hem liderat la lluita per l'autodeterminació, l'amnistia i la llibertat de Catalunya des del carrer i les institucions. Gràcies a aquest lideratge hem estat capaços de fer créixer el Grup Republicà a Madrid i hem aconseguit per primera vegada una diputada Colomenca al Parlament de Catalunya, l'Ana Balsera.