Aquesta setmana s’han aprovat els indults als presos i preses polítics independentistes condemnats pels fets de l’1 d’octubre. Des de la secció local d’ERC Gramenet rebem amb satisfacció aquesta notícia, en tant que els hi permet trobar-se amb els seus familiars en llibertat i, a més continuar fent el que més els hi agrada: estar al costat de la gent.  No obstant això, també creiem que els indults no són la solució definitiva a la repressió de l’Estat espanyol. En primer lloc, perquè no despleguen els seus efectes sobre els més de 3.000 represaliats que formen part de la causa general contra l’independentisme. I, en segon lloc, perquè no protegeixen les persones exiliades que, en tenir ordres de detenció nacionals, si trepitgessin l’Estat serien detinguts. Per altra banda, també sabem que si el govern de l’Estat ha aprovat els indults, no ha estat per voluntat pròpia, sinó pels advertiments d’instàncies europees i internacionals, que ja s’han posicionat i han demanat la llibertat dels polítics condemnats. Això demostra que l’independentisme ha sabut traslladar allà  on ha estat possible un missatge molt clar: España no és un Estat democràtic.  A Esquerra Gramenet també tenim clar que la via per acabar amb la repressió de l’Estat, passa per fer efectius dos mecanismes: l’amnistia, com a solució col·lectiva, que finalitzi totes les causes judicials obertes contra els represaliats independentistes; l’autodeterminació, que permeti al poble de Catalunya decidir sobre el seu futur. A banda, també és important acabar amb la Llei Mordassa, reformar el Codi Penal i donar resposta a la repressió econòmica que està aplicant el Tribunal de Comptes sobre alguns representants polítics. Seguirem d’en peus, fins a la llibertat! Llegeix aquí la resta d'articles de la revista #RepúblicaGramenet Estiu 2021 Noemí Egea Secretaria d'Organització d'Esquerra Republicana Gramenet

Vaig arribar a Catalunya el juliol del 2003. Un any més tard, el 2004, vaig ingressar com a membre a la Federació Pak Espanya. El novembre de 2011 vaig fundar l’Associació Pak Taxi (Associació de Taxistes Pakistanesos de Catalunya). Vaig ser escollit el primer president de l’associació i encara hi tinc un paper actiu. Inicialment vaig treballar a la construcció. Al 2008, a causa de la davallada dels béns immobles per la crisi mundial, em vaig unir al sector del Taxi.  No és fins 2018 que em vaig convertir en membre del partit català Esquerra Republicana de Catalunya. Sóc un treballador amb una visió política i un treball desinteressat pel partit on em vaig fer un lloc. Durant aquest temps he establert forts vincles amb carrers, ciutats, províncies, associacions, federacions, sindicats, representants governamentals, governs i persones de tots els àmbits de la vida. A Espanya hi ha dos parlamentaris pakistanesos, de Catalunya. El parlament ha aprovat dues resolucions de solidaritat amb Pakistan sobre l’atac a l’escola Pública de l’Exèrcit de Pakistan i els incidents terroristes al parc Gulshan-e-Iqbal. També, el Parlament Europeu ha celebrat diverses conferències a Brussel·les amb parlamentaris d’Esquerra Republicana on es va posar de manifest els problemes als quals s’enfronten els immigrants. Mai he rebut cap subvenció governamental i no he fet cap Castor. Treballo voluntàriament. En els meus 42 anys de vida, he participat en nombrosos projectes socials a Catalunya i Pakistan. Els serveis s’ofereixen voluntàriament. Durant la crisi de la Covid-19 vaig continuar amb serveis gratuïts de taxi per transportar personal i material mèdic. Treballlo també a diversos projectes de benestar social al meu poble natal a Pakistan. Jo diria que la meva màxima virtut és la sinceritat. Fer la feina des del cor. M’he presentat a les eleccions municipals per Santa Coloma de Gramenet i dins del partit vaig postular-me per les eleccions al parlament de Catalunya en representació d’ERC.

En el darrer Ple Municipal es va aprovar inicialment el Pla d’Habitatge Local. Un Pla que, de moment, no dóna resposta a les necessitats de la nostra ciutat. La ciutadania de Santa Coloma té una renda mitja de 26.000 € amb un terç de la població que viu amb menys de 10.000 €/any i unes 12.000 persones per sota 5.000 €/any. Pel que fa al parc d’habitatges, hi ha poca oferta de lloguer 17% i a un preu mig de 854 €, quan el màxim recomanable per a la renda mitjana de la ciutat hauria de ser d’un màxim de 672 €/mes.  Santa Coloma és una de les ciutats més densament poblades de Catalunya. El PHL ens diu que la ciutat necessitarà 3.200 habitatges per donar resposta a les necessitats actuals. Paradoxalment, des de l’any 1990 s'han construït 1.587 Habitatge Protecció Oficial (HPO), però gairebé tots eren de venda protegida, per sota del preu de mercat  i que al cap de 20 i 30 anys passaven al mercat lliure, doblant el seu preu inicial. D’aquests,  només 170 pertanyen al parc públic d’habitatge. Des del nostre punt de vista, aquest és un dels errors més grans que s’han fet amb matèria d’habitatge.  Les oportunitats de construir habitatges nous són escasses pel poc espai lliure que queda i més encara que aquest sigui públic. Segons dades de Gramepark, hi ha 742 sol.licituds per accedir a un Habitatge de Protecció Oficial. El 65% són per accedir a un lloguer social i un 25% de compra. El Pla preveu la construcció de només del 9% de lloguer públic i la resta habitatge protegit de venda. Si tenim en compte que la renda mitjana és 26.000 €, és evident que no podran accedir a la compra d’aquests habitatges, per tant el Pla no dóna resposta a les necessitats de la ciutadania de Santa Coloma.  Tampoc preveu un recurs per acabar amb sensellarisme a la nostra ciutat.  Preocupa també la manca de resposta a les necessitats d’emancipació dels i les nostres joves. Les dificultats per accedir a un habitatge en condicions dignes són probablement la principal causa de renúncies a projectes de vida i constitueixen veritables limitacions al desenvolupament de les persones.

El març de 2020 va transformar la vida tal com la coneixem, va aparèixer el virus de la COVID-19 i ho va aturar tot. Un any després seguim lluitant i treballant per sortir de la crisi social, econòmica i sanitària que ha ocasionat aquesta pandèmia. Però com totes les crisis també es generen oportunitats i canvis i és aquí on des d'Esquerra Republicana hem intentat trobar i aplicar solucions per fer de Santa Coloma de Gramenet una ciutat millor, més justa socialment i més resilient a aquesta i a futures crisis. A les eleccions de maig de 2019 ens vam presentar amb un programa electoral amb un missatge clar, Ciutat habitable, aquest concepte inclou diferents àmbits com urbanisme, gent gran, feminisme, ciutat educadora, ciutat sostenible, ciutat cultural, ciutat feminista, ciutat jove, en definitiva tot una sèrie d'idees per fer de Santa Coloma una ciutat millor, una ciutat més habitable, el que nosaltres anomenem la República Gramenet. En condicions normals, amb el suport del 10% de l'electorat i 3 regidors d'un total de 27 i un govern amb majoria absoluta hauria estat complicat incidir en les polítiques aplicades al municipi, però a causa de la situació generada per la pandèmia les diferents forces polítiques municipals van veure la necessitat de traçar un pla estratègic per afrontar la crisi, és en aquest punt que hem tingut l'oportunitat de treballar i traslladar la nostra idea de ciutat habitable a la formulació d'un pacte local per la reconstrucció econòmica, social i cultural de la ciutat amb l'objectiu de fer de Santa Coloma de Gramenet una ciutat millor per la gent. El pacte va incorporar 106 mesures en 8 eixos d'actuacions, alguns d'ells compartits en el concepte inicial que plantegem de Ciutat Habitable, Drets de les Dones, justícia social, reactivació econòmica, cultura, esports, habitatge, canvi climàtic o civisme i evidentment ens va permetre incorporar mesures concretes a pla d'acció municipal que d'altra banda ens hagués estat impossible de plantejar.

Els artistes i entitats culturals de Santa Coloma de Gramenet, hem patit les conseqüències de la pandèmia durant més d’un any. Les restriccions han anul·lat tots els concerts, obres de teatre, la nostra Festa Major d’estiu i també la d’hivern (que recordem la celebrem al desembre per Santa Coloma i Sant Silvestre). Les entitats culturals(totes) hem estat clausurades, castigades i silenciades durant molts mesos,(tot just ara comencem a treballar de nou) però amb restriccions i amb protocols establerts per garantir tornar a l’activitat mica a mica i pas a pas. De tota manera,  no tot ha estat de color negre; s’ha tingut temps per pensar, fer reunions telemàtiques sense contacte i de manera periòdica. S’ha treballat per dur a terme una nova manera de portar la cultura als pobles, ciutats i als barris d’arreu Catalunya. No ens podíem permetre que les tradicions populars  quedessin oblidades. Com es farà a partir d’ara? La situació amb la Covid-19 ha fet I ha donat molt a pensar i les maneres de portar la Cultura al públic. Per això, d’ara endavant, veurem concerts amb formats diferents: aforaments limitats, sense contacte i al carrer i a les places la cultura tradicional es podrà fer de forma estàtica, amb públic assegut, sense cercaviles però amb mostra de balls, audicions i representacions sense contacte físic. Per tant, si volem reactivar-nos i sortir d’aquesta crisi  hem de continuar treballant, innovant noves tècniques i reinventant la cultura d’una manera respectuosa o segura. I no hem d’oblidar que tot això no hagués sigut possible sense les persones que volem continuar amb il·lusió gaudint de les nostres tradicions. També hem d’agrair al Departament de Cultura i Salut de la Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona i l’Ajuntament per donar-nos l’oportunitat gràcies als ajuts i subvencions que fan arribar per tal de pal·liar els efectes d’aquesta crisi. A la cultura, com en altres lluites compartides a la nostra ciutat, seran les ciutadanes/ans qui superi aquesta pandèmia.

Si una cosa ens ha ensenyat aquesta crisi, és la necessitat vital que tenim de l’espai públic.  La nostra ciutat amb una important densitat de població i la seva reduïda superfície municipal és un exemple clar d’aquesta necessitat vital. Santa Coloma necessita espais públics de qualitat i també espais públics caminables. Quan més caminable és una ciutat més i millors són les relacions que es generen a la comunitat, des de la millora en el comerç local a aconseguir que els entorns escolars siguin més segurs i que els recorreguts per arribar, els camins escolar, serveixin per reforçar l’autonomia dels nostres infants. Una ciutat més caminable també implica la reducció dels espais públics que ara mateix ocupen els cotxes. El 75% de  l’espai públic està ocupat per l’ús del vehicle privat. A Santa Coloma, i segons dades del Pla de Mobilitat Sostenible el 40% de la mobilitat a la ciutat es produeix caminant, i només un 20% en vehicle privat. Com és possible que el vehicle privat ocupi 3/4 de l’espai públic?  I no estic dient que haguem de desterrar-lo però sí que la proporció de l’espai utilitzat en la mobilitat a peu estigui proporcionalment adequada a l’ús que se'n fa. Santa Coloma té un projecte de barris de vianants però aquest projecte necessita que sigui una prioritat en aquest mandat. La ciutat i els seus habitants no podem esperar fins d'aquí a quatre anys més. Tenim la possibilitat d'implementar-los amb mesures de baix pressupost per  més endavant consolidar les transformacions amb reformes estructurals. Però els barris de vianants no només han de limitar-se a reduir la velocitat de pas dels vehicles, els barris han de millorar en el disseny d’aquests. Augmentant el verd  urbà. Hi han un gran nombre d’opcions per augmentar el verd a la ciutat que van més enllà de nous espais verds, com per exemple: la millora del verd actual, el seu increment en espais que fins ara no es plantejaven com tals, com els barris de vianants, i amb actuacions a nivell ciutadà que contribueixin a enverdir la ciutat, com les cobertes i els murs verds, o els mateixos balcons.

Millorem la pregunta, per què no militar a les joventuts d’Esquerra Republicana? El Jovent Gramenet som un grup de joves d’entre 16 i 26 anys en el qual, amb treball cooperatiu, lluitem i defensem els nostres ideals i reivindiquem pels nostres drets.  Al Jovent Gramenet lluitem per diferents aspectes en els quals, sobretot els joves, ens veiem implicats perquè en un futur ens acabaran afectant directament. Lluitem per construir una independència amb un futur republicà garantint tots els drets i llibertats. Volem transformar el model econòmic i lluitar contra les desigualtats i la pobresa. Lluitem per uns Països Catalans feministes, combatent amb les discriminacions i violències masclistes i LGTBIfòbiques. Lluitem per salvar el planeta i cuidar el territori.  Per fer totes aquestes reivindicacions organitzem diferents actes i accions que puguin ajudar a donar consciència a la gent i sobretot, formar a la societat actual amb unes bases que formin una societat feminista, que no sigui homòfoba ni racista i que lluiti pels drets humans i pel bé comú.  Si tú també vols lluitar o lluites pel mateix, t’animem a unir-te a nosaltres. Pregunte'ns a les nostres xarxes socials:  - Instagram: joventgramenet  - Twitter @joventgramenet Llegeix aqui la resta d'articles de la revista #RepúblicaGramenet Primavera 2021 Mar Gónzález i Paula Montes Militants del jovent Gramenet

El passat 14 de febrer, la ciutadania catalana vam haver de votar en unes eleccions al Parlament totalment atípiques. Ho van ser perquè la convocatòria la va tornar a imposar un jutge per la inhabilitació del MHP Torra per l’affaire de la pancarta al balcó del palau de la Generalitat, i posteriorment obligant-nos a fer-ho en plena tercera onada de la maleïda pandèmia. Suposo que per no donar temps a dissipar l’efervescent efecte Illa, que deu ser com les vitamines dels sucs de taronja que s’evaporen si no te’l beus de seguida. Veient la baixa participació sembla evident que la convocatòria va ser com a mínim temerària. Analitzant els resultats d’aquestes eleccions forçades pel “deep state” voldria destacar algunes coses al meu entendre de certa rellevància. L’independentisme segueix ben ferm, obtenint un històric 51,14% dels vots, que obliguen a JxCat i CUP a entendre’s amb ERC, donant valor als 74 escons per formar un govern independentista fort que permeti gestionar el país al costat de la gent, en una situació de greu crisi per la pandèmia i econòmica. Per fer això, la nostra aposta és un govern el més ampli possible, on els Comuns haurien de tenir cabuda, tot i que sembla que de moment s’ho volen mirar de lluny, com de costum. Celebro enormement que la CUP estigui a l’alçada de les circumstàncies i hagi negociat i acordat el pacte de legislatura amb ERC, probablement és un document de mínims entre les dues formacions, però em sembla un excel·lent començament per tal de garantir un govern que basi les polítiques en l’àmbit social. Es obvi que qualsevol fórmula per donar inici a la 13a legislatura passa per un executiu encapçalat per ERC amb la presidència d’en Pere Aragonès. I no tinc cap dubte, per molt postureig i declaracions altisonants d’alguns altaveus de Junts, que el proper mes de maig tindrem conformat un govern fort i al servei de totes les catalanes i els catalans. Això no hauria de ser negociable, no és una opció, perquè Catalunya no pot seguir sense govern i perquè no es poden desaprofitar uns resultats com els obtinguts el 14F.

El 14F vam assolir una fita històrica a Catalunya, l’independentisme va superar el 50% dels vots, va escollir avançar cap a la República Catalana per l’esquerra i tornar a tenir un president republicà. Tanmateix, al nostre territori, al Baix Besòs també vam fer història, ERC va ser segona força als tres municipis. A Badalona, a Santa Coloma de Gramenet i a Sant Adrià de Besòs, la ciutadania va confiar en Esquerra Republicana. Els companys i companyes de les tres seccions locals porten anys i anys treballant pels seus municipis, pel republicanisme a les nostres ciutats, i això es va reflectir el passat 14F. El Baix Besòs ha aconseguit representació republicana al Parlament de Catalunya. I per mi, és un veritable honor poder ser la veu de badalonines, badalonins, colomenques, colomencs, adrianenques i adrianencs a la principal institució del país. I ara què? Ara és el moment de treballar i posar Badalona, Santa Coloma i Sant Adrià al centre de l’agenda política. Treballar pel projecte del Hub del Coneixement del Barcelonès Nord a les Tres Xemeneies, aprofitar el valor del Pol Biomèdic de Can Ruti a Badalona, el campus de la Universitat de Barcelona de Torribera a Santa Coloma de Gramenet i el campus nord de la Universitat Politècnica de Catalunya a Sant Adrià de Besòs. Hem de seguir reivindicant que la L1 del metro ens connecti entre Badalona i Santa Coloma, per la connexió de Badalona i Sant Adrià amb el Tram per la costa, pel soterrament de la B-20 al seu pas per Santa Coloma i per la pacificació o soterrament de la C-31 que fa tantes dècades divideix Badalona. Hem de liderar la preservació del nostre entorn natural: la protecció de la Serralada de Marina, la conca i la desembocadura del riu Besòs, la descontaminació de la platja de La Mora a Badalona, la protecció de les nostres platges, la mitigació, l’adaptació i la resiliència als efectes que l’emergència climàtica té i tindrà sobre la nostra comarca. Hem de liderar la transformació energètica fent de les nostres ciutats un referent en eficiència i sostenibilitat.