La memòria no ens és en va. La memòria ens ajuda a fer camí per un món millor. Gràcies a la feina precedent de Montserrat Carreras García i el Grup d’Història José Berruezo s’ha pogut anar construint, com si fos un trencaclosques, la història de Santa Coloma de Gramenet durant el període la Segona República. Tanmateix, aquest trencaclosques encara li manquen peces, i és feina dels historiadors d’anar-les cercant i encaixant  a mesura que les anem trobant. Santa Coloma de Gramenet es mereix reconstruir el seu passat i fer-lo viu per tal de no oblidar-lo, ja que configura l’ADN d’una comunitat que vol esdevenir fidel als seus orígens. El llarg túnel del franquisme va ser una llossa que va sepultar esperança, progrés i vivències. En morir el dictador al llit -l’únic dictador feixista que va morir enllitat- i recuperar el rol democràtic sembla que la tapa de la sepultura no s’obriria del tot. Només es va obrir una escletxa. Ni es va voler ni es va poder recuperar el llegat de la República. Semblava com si el passat no importés. Només algunes iniciatives voluntarioses van dignificar persones i llegat republicà. A Santa Coloma, amb les excepcions que hem esmentat a l’inici  i dels partits polítics com ERC i dels familiars de les víctimes de la repressió franquista, el silenci  va ser total; i sobretot des de l’administració local governada per partits d’esquerres, els quals teòricament n’haurien de ser hereus d’aquell llegat republicà.  Un dels casos més flagrants de l’oblit fou el de Celestí Boada i Salvador, l’alcalde republicà de Santa Coloma entre  1936-1938. No serà fins els darrers anys  de la dècada dels anys noranta del segle passat  que la seva figura serà reconeguda, gràcies a les reivindicacions de la família , d’ERC i de veïns i veïnes de Santa Coloma de Gramenet. El 18 d’octubre de 1998, coincidint en la data de la seva mort, l’Ajuntament colomenc, arran de la petició  formulada per  la secció local d’ERC, dona el seu nom a un jardí de la ciutat -situat a la confluència  del carrer de Lluís Companys i l’avinguda de Francesc Macià.

El 17 de desembre de 1999, es va designar per l’Assemblea General de les Nacions Unides el dia 25 de novembre com el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones. Segons la pròpia ONU, la violència contra les dones és la vulneració de drets humans més estesa al món. Sense anar més lluny, a Catalunya cada any s’atén a més de 12.000 dones víctimes de la violència masclista. Aquest convuls 2020, la pandèmia ha fet que la gent es quedi a casa perquè la propagació del virus es redueixi, si bé, per a milions de dones aquest fet lluny de dotar-les de seguretat, els hi suposa un veritable risc davant del seu agressor. En aquest sentit, l’OMS ha indicat que les amenaces i les violències contra les dones per part de les seves parelles a Europa en aquest període de pandèmia s’han incrementat un 60 per cent. Segons dades de l’Institut Català de les dones, les trucades al 900 900 120 van augmentar durant l’estat d’alarma un 88% respecte el mateix període de 2019. Quatre de cada 10 dones que han fet ús del recurs tenen entre 31 i 40 anys. La majoria són dones que viuen amb la parella i els fills. Malauradament la violència contra les dones no és un fet aïllat sinó una veritable pandèmia estesa arreu, no entén de territoris ni classes, però té un denominador comú: les víctimes són dones. I és que la violència masclista no és únicament la violència sexual, o la violència econòmica i/o la violència psicològica, sinó que la violència masclista inclou totes aquelles situacions de discriminació patides per les dones pel simple fet de ser-ho. Davant d’aquesta situació, tenim l’obligació d’actuar, de fer front a aquesta xacra i el que és més important, acompanyar i ajudar a les víctimes. En la majoria de casos quan una dona víctima de violència masclista fa el pas i denúncia al seu agressor el que es troba és un sistema patriarcal, un procediment judicial que la revictimitza i la jutja És necessari denunciar fermament la violència que patim les dones la qual es manifesta de moltes maneres com una conseqüència, i un instrument alhora, de la desigualtat entre homes i dones, i de les relacions de dominació que existeixen.

Ja tenim aquí l'edició de tardor de la revista d'ERC Gramenet En aquesta edició parlem del 25N, de la cultura com a eix vertebrador de la societat del benestar, de l'ús del català entre els joves, de la reactivació del comerç local, de la gestió de la pandèmia de la COVID19, de l'homenatge a Celestí Boada i la memòria històrica de la ciutat. Podeu descarregar-la en PDF aquí Podeu trobar la resta d'edicions de la revista aquí

La ciutadania ha de poder conèixer el que està succeint a l’interior de les administracions públiques del país: des de com es prenen les decisions, quines s’han pres, en què es gasten els diners, fins les vacants i processos de selecció. No només amb el compliment dels mínims que les lleis exigeixen es pot garantir la transparència i l’accessibilitat a les administracions públiques, sino que cal fer un pas més enllà. Els ajuntaments són les institucions més properes a la ciutadania i, per tant, constitueixen els principals responsables de l’efectivitat del deure de retre comptes de l’acció pública que duen a terme.  L’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet ha estat guardonat amb el “Sello Infoparticipa”, que otorga un reconeixement a la transparència de la web del consistori. No obstant això, pel seu atorgament els criteris que es tenen en compte són que la informació sigui accessible, intel·ligible i llegible en base a la llei estatal de 2013 i no en base a la llei catalana de 2014, que és molt més completa i més favorable a la transparència.  Com ja hem expressat anteriorment, des de la Secció Local d’ERC Gramenet pensem que cal millorar la usabilitat de la web municipal i dotar-la de més contingut. Per una banda, s’ha de reestructurar la pàgina de manera que la documentació sigui més fàcil de trobar i es faciliti la interacció amb l’usuari. Per altra banda, cal publicar de forma periòdica els decrets d’alcaldia, els acords que es prenen als òrgans col·legiats i  els contractes que duu a terme l’ajuntament amb altres agents públics i privats. Per últim, com ja venim dient des de fa temps s’ha d’ apostar per la implantació de l’administració electrònica i establir els tràmits online, revisant aquells que no requereixen presencialitat i aquells que actualment poden fer-se online però que no funcionen els enllaços o certificats. En síntesi, la millora en la transparència és sinònim de millora en la qualitat democràtica.

La mort de George Floyd a mans de les forces de seguretat de la ciutat de Minneapolis, lamentablement, no és un fet aïllat. La manca d'interiorització democràtica dels governs a l'hora d'elaborar polítiques de seguretat i convivència, donen com a resultat fets tan tristos i dolorosos com la mort d'en Floyd, en aquest cas, per l'actuació sense escrúpols d'uns agents de policia. Són moltes les actuacions on les forces de seguretat sobrepassen els principis democràtics, en moltes ocasions en un marc generat i propiciat pels dirigents governants i en altres ocasions, per la passivitat intencionada d'aquests governants, on les actuacions realitzades per les mateixes forces de seguretat són permeses. En aquestes dues maneres de fer, en molts casos, hi ha un denominador comú; racisme. Hem d'estar molt atentes i atents, per veure que no és compatible la democràcia amb actituds i actuacions xenòfobes o racistes. En el marc democràtic, hi ha formacions polítiques de dretes, d'extrema i ultradreta, que proclamen accions que vulneren els drets humans, la pau i la convivència. En societats democràtiques, no hi ha lloc pel racisme, però, són molts els països, inicialment amb estructures de govern demòcrates, que d'una manera o altra, en diferents formats, actituds i actuacions, es fan visibles la xenofòbia i el racisme. El racisme atempta contra la universalitat dels drets humans, ja que impedeix a certes persones i col·lectius gaudir dels seus drets. Sempre s'ha de considerar que el tracte igualitari no és una concessió, és un dret inalienable a cada persona, i és per això, que les autoritats públiques tenen l'obligació de garantir i protegir el dret de tota persona i col·lectiu de no ser discriminat. Recentment ERC, ha proposat al Parlament la creació d'una comissió per l'estudi sobre el racisme institucional i estructural en la gestió de la seguretat a Catalunya, així mateix, també, aquesta proposta, es portarà al Congrés dels Diputats; hem de ser valents a l'hora de treballar i fer propostes per erradicar el racisme, un bon exemple, és la proposta i paraules de la diputada d'ERC, Marta Rosique, quan diu: ".

Des de fa algun temps el procés d'empadronament a la ciutat de Santa Coloma de Gramenet genera dubtes a les entitats socials i també a la defensora de la ciutadania, com així es recull a l'informe anual elaborat per aquest organisme autònom. Les persones que volen ser empadronades necessiten aquest tràmit per poder fer una vida normal al nostre municipi i al nostre país. El Grup Municipal d'Esquerra Republicana s'ha adherit a la declaració de la taula de ciutadania i migració on se sol·licita que les administracions locals, el nostre ajuntament també, en virtut de la legislació vigent, deixin d'obstaculitzar l'empadronament de totes les persones que habiten al seu municipi, facilitin i promoguin l'empadronament, més enllà de les condicions de residència o de la situació administrativa de les persones. El padró és una eina molt potent per fomentar la inclusió i la convivència, fonamental per garantir els drets i deures dels ciutadans i ciutadanes, facilitant els drets universals fonamentals com la salut i l'educació, i en cas de persones immigrades sense permís de residència, poder acreditar el temps de residència a l'Estat espanyol per poder regularitzar la seva situació. D'aquesta manera s'evitarà la discriminació de les persones més vulnerables, persones sense sostre o que viuen en habitatges sense subministraments bàsics, o en condicions de relloguer o lloguer d'habitacions. La legislació actual deixa clar que el padró municipal és el registre administratiu on consten els veïns d'un municipi i que tota persona que viu a l'Estat espanyol està obligada a inscriure's al municipi en el qual resideixi habitualment. Així doncs, tota persona que viu en un municipi té el dret i el deure d'empadronar-se i l'Ajuntament té l'obligació d'empadronar. Per tant, des d'Esquerra ens comprometem a vetllar perquè el padró reflecteixi la població real de Santa Coloma de Gramenet, és a dir, pel compliment de la legalitat en els processos d'empadronament, i que s'habiliti l'empadronament sense domicili fix per a totes les persones que es troben en una situació d'infrahabitatge.

Un dels reptes de ciutat al qual ens enfrontem durant aquest mandat és la millora sustàncial en la recollida selectiva de residus i també en la prevenció i reducció d’aquests mateixos residus. Els residus i la seva gestió és un tema importàntissim en com entenem el periode de vida que ens ha tocat viure i en com deixarem aquest planeta a les pròximes generacions.  A Santa Coloma coincideix que durant aquests primers dos anys de mandat finalitza el contracte de gestió de residus l’any 2021. L’ajuntament, en tant que membre de l’Àrea Metropolitana de Barcelona l’AMB, té adquirits  uns compromissos amb la recollida selectiva de residus i alhora amb el Programa Metropolità de Prevenció i Gestió de Residus, el PREMET 25 per el qual s’han d'aconseguir xifres de recollida del 55% l’any 2025, com així marquen les directrius europees. Santa Coloma es troba al voltant del 21%. No cal dir que es un objectiu important i un gran repte d’aquest ajuntament i de la ciutat en el seu conjunt. I també no cal dir que per arribar a aquestes xifres caldrà un pla valent amb canvis importants en el sistema de recollida. Santa Coloma té com a aspecte positiu la seva baixa o menor generació de residus en comparació amb altres ciutats del seu entorn. Des del nostre punt de vista però cal que aquesta planificació  vagi en la línia que permeti apostar decididament per una transformació dels residus en recursos gràcies a l’aplicació de l’ecodisseny, de processos de gestió innovadors i la implantació de les TIC, dins d’una clara visió i implantació de sistemes d’economia circular. Impulsant la reutilització i el reciclatge dels envasos i fomentant la recuperació dels hàbits tradicionals no malbaratadors de recursos. Establint mecanismes de coordinació amb els comerços per col·laborar en l’establiment de sistemes de dipòsit, devolució i retorn d’envasos i també de la seva reducció. Facilitant la tasca al comerç amb assessorament i suport tècnic directe.

Encara recordo fa uns quants anys les corrues de gent amunt i avall pel carrer Mossèn Cinto Verdaguer cada dissabte al matí. Les voreres no podien engolir les riuades de gent que des de la plaça del Rellotge fins a l'Avinguda de la Generalitat aprofitaven per anar a comprar a la variada quantitat de comerços que eren oberts a banda i banda. Tot eren petits comerços com els que podem trobar a les parades dels mercats. Un dels avantatges d'aquell tipus d'establiments era que els seus propietaris coneixien a les nostres mares, els seus costums i les possibilitats econòmiques de cada família. Quan ens enviaven a comprar ja sabien quines patates, mongetes cuites o qualitat de fruita ens havien de donar. Aquesta gran xarxa de petites botigues de sobte es va veure amenaçada per canvis en els nostres hàbits de consum. Primer van ser els supermercats els qui entren a formar part de les nostres vides; qui no recorda el SIMAGO de la Rambla de Sant Sebastià espaiós i ben il·luminat, per tot seguit aparèixer els hipermercats com el PRYCA de Sant Adrià i el Baricentro a Barberà del Vallès ja fora del centre urbà? Aquestes intromissions començaren a afectar seriosament al teixit comercial de la nostra ciutat, empobrint-la. L'estocada final al comerç de proximitat la protagonitza el Centre Comercial que a diferència de l'hipermercat es troba ubicat dins de la mateixa ciutat amb grans extensions de pàrquing per facilitar l'arribada en cotxe. Montigalà, La Maquinista o La Roca del Vallès són exemples propers. Resulta curiós que el Centre Comercial reprodueix a petita escala un poble o ciutat. Carrers a l'aire lliure, comerços de tota mena a banda i banda, bars i restaurants. Fins i tot s'ha endut els cinemes dels barris propers, concentrant tota la diversitat comercial i de lleure en un únic espai sense oblidar el supermercat. Si parlem de seguretat a l'hora de moure's pels nostres pobles i ciutats, sempre penso en carrers plens de gent entrant i sortint de comerços que amb els seus aparadors donen claror a les fosques tardes d'hivern.

Cal una solució pel futur. Sembla haver-hi consens al fet que després d’aquesta crisi sanitària, arribarà una econòmica. Això és quelcom que al jovent ens preocupa especialment. A la crisi del 2008 la taxa d’atur juvenil va començar a disparar-se arreu de Catalunya i l’Estat; arribant a superar el 56% al primer trimestre del 2013. La situació no es va recuperar mai, de fet es va tancar el 2019 amb xifres encara llunyanes al  quart trimestre del 2008, quan la taxa d’atur encara no superava el 20%. Tanmateix, no hem d’oblidar la situació d’incertesa que viu la generació jove que encara està estudiant. Es parla molt d’un aprovat general per l'ESO i 1r de Batxillerat, però això garanteix la formació dels joves? D’igual manera s’obre una incògnita davant dels estudiants d’FP i Universitat: com respondrà l’administració davant dels cursos vigents? Caldrà recuperar-ho també econòmicament un altre curs? El jovent s’ha de mantenir combatiu, ara més que mai. Quan passi l’alarma sanitària caldrà exigir un futur digne i la intervenció immediata de l’administració sobre les polítiques actives d’ocupació juvenil, així com s’haurà de replantejar els projectes educatius arreu del país. Després d’aquest confinament ens jugarem el futur. Noemi Egea i López Secretària d'Organització d'ERC Gramenet Militant del Jovent Gramenet  Assessora Grup Municipal ERC Link de la revista aquí