Som tan a prop i tan lluny alhora…

És frustrant veure com moltes persones se senten ciutadans de segona. Existeix una barrera a l’imaginari col·lectiu i nosaltres som una d’elles. Les converses amb la gent d’altres cultures i les seves entitats avancen amb un ambient amigable i càlid.
Ens parlen de diferents problemàtiques de la comunitat; anhels, inquietuds, pors.

Més enllà de la dificultat de trobar un local digne, que s’adeqüi a les seves necessitats i a la restrictiva interpretació municipal de la norma, hi ha grans qüestions que els preocupen i que desconeixem en bona mesura. 
Es mostren agraïts que algú els i demostri interès.

Conversant amb ells van sortir de manera natural diferents propostes que podrien ajudar en alguns àmbits. Per exemple, tenim propostes d’ensenyament dual en dos idiomes; a la mateixa hora i espai. 

Oferir lliçons de la llengua materna pels nens en un aula mentre els seus pares aprenen català i castellà a una altra. Això en horaris adequats, tenint en compte que els pares treballem i tenim poc temps lliure.

Una altra proposta és aconseguir que l’escola realitzi un acompanyament a les famílies nouvingudes, establint referents de la comunitat que ajudin amb tots els tràmits burocràtics i socials sovint tant difícils.

Des d’aqui m’agradaria abraçar a tots els nous catalans que ens han rebut durant aquests anys. A en Mohammed, a en Driss i a tants d’altres. Gràcies per la vostra amabilitat, humilitat i simpatia. Per rebre’ns com a germans, compartir les vostres ments i cors amb nosaltres.

Gràcies de part de tot l’equip d’Esquerra Republicana de Catalunya.

Abel Esteban
Secretari de Nova Ciutadania d'Esquerra Republicana Gramenet