Santa Coloma de Gramenet

Notícia

Un crit de veritat

Revista #RepúblicaGramenet
CATALÀ
La realitat viscuda dia a dia a la nostra ciutat, ens descriu una problemàtica que afecta centenars de famílies i milers de persones que tenen dificultats per accedir als seus drets més bàsics com poden ser una vida i un habitatge dignes.

Joves de menys de vint-i-sis anys sense cap perspectiva de redreçar les seves vides i sense cap clau encara que sigui roent a què aferrar-se.  Molts d'ells sense sostre o vivint en aparcaments o sota un pont, sense accés ni a una dutxa, a un plat calent o poder rentar la roba, refugiant-se als braços de les drogues per oblidar la seva realitat i poder viure en un somni que  potser és millor per moments que això que viuen diàriament.

Una drogaddicció que en molts casos els porta, en absència d'una ment sana, a cometre delictes de furt o robatori, accions que perjudiquen encara més la seva imatge a la societat i repercuteix negativament sobre el seu estat d'ànim i fins i tot les seves ganes de viure.

Un altre aspecte és l'ocupació d'habitatges. I quan parlem d'aquest tema saltem de segment ètnic i econòmic. Lamentablement, el fenomen de l'ocupació d'habitatges no distingeix les famílies ni per origen, ni per edat, ni per sexe, ni per religió.  Els fons voltor i l'especulació immobiliària han fet que totes les classes socials mitges i baixes se’n vegin afectades: treballadors, aturats, nacionals, estrangers, joves, grans, famílies nombroses, monoparentals, i una llista encara més llarga.

Tots s'han vist en la imperativa obligació d'ocupar un habitatge per garantir un sostre per a les seves famílies. Ara per ara, la ciutadania ha de recórrer a mitjans il·legals o alegals per aconseguir els seus propis drets constitucionals, en absència d'un govern que garanteixi la dignitat i la integritat del ciutadà.

Aquest és el meu crit, el crit de la Karima, a veure qui m'escolta.

CASTELLÀ
La realidad vivida día a día en nuestra ciudad, nos describe una problemática que afecta a cientos de familias y miles de personas que tienen dificultad para acceder a sus derechos más básicos como pueden ser una vida y una vivienda dignas.

Jóvenes de menos de 26 años sin ninguna perspectiva de enderezar sus vidas y sin ningún clavo aunque sea ardiendo al que aferrarse. Muchos de ellos sin techo o viviendo en aparcamientos o debajo de un puente, sin acceso ni a una ducha, a un plato caliente o a poder lavar su ropa, refugiándose en los brazos de las drogas para olvidar su realidad y poder vivir en un sueño que tal vez sea mejor por momentos que eso que viven diariamente. 

Una drogadiccion que en muchos casos les lleva, en ausencia de una mente sana, a cometer delitos de hurto o robo, acciones que perjudican aún más su imagen en la sociedad y repercuten negativamente sobre su estado de ánimo e incluso sus ganas de vivir.

Otro aspecto es la ocupación de viviendas. Y cuando hablamos de este tema saltamos de segmento étnico y económico. Lamentablemente el fenómeno de la ocupación de viviendas no distingue a las familias ni por origen ni por edad ni por sexo ni por religión. Los fondos vuitres y la especulación inmobiliaria han hecho que todas las clases sociales mediobajas se vean afectadas: trabajadores, parados, nacionales, extranjeros, jóvenes, mayores, familias numerosas, monoparentales y la lista es más larga.

Todos se han visto en la imperativa obligación de ocupar una vivienda para garantizar un techo para sus familias. Hoy por hoy, la ciudadanía debe recurrir a medios ilegales o alegales para conseguir sus propios derechos constitucionales, en ausencia de un gobierno que garantice la dignidad y la integridad del ciudadano.

Este es mi grito, el grito de Karima, a ver quién me escucha.


Karima Oulhaini
Simpatitzant d'Esquerra Republicana Gramenet