Santa Coloma de Gramenet

Notícia

Sortir de l'armari? Coses que has de saber.

Revista #RepúblicaGramenet
Abans de començar l’article, m’agradaria demanar disculpes per l’ús de l’expressió sortir de l’armari, ja que a molta gent del col·lectiu no li agrada. Tampoc m’agrada a mi, però simplifica la qüestió de la qual parlaré a continuació.

Què és sortir de l’armari? Sortir de l’armari és- innecessàriament- haver d’afirmar i comunicar als teus coneguts que no entres dins de la norma hetero. Del que vinc a parlar avui és dels errors que ens podem trobar quan un dels nostres amics continua dins de l’armari. (odio aquesta expressió).

Sovint, quan dius formar part del col·lectiu LGTBQ et pregunten si els teus pares ja ho saben. Avui el meu cercle social ha canviat molt la mentalitat i igual que ells no han de dir “pare, mare, tutor legal, sóc heterosexual” tampoc ho hem de fer nosaltres, però encara avui en dia hi ha gent que et qüestiona i et demana comunicar la teva orientació sexual.

Continuant amb la red flag anterior, si respons que no li has dit als teus pares, et responen que per què no, acompanyat d’un: “si jo fos del col·lectiu, als meus pares els hi donaria igual”. Abans de dir com seria de bona la teva vida al col·lectiu, pensa que en la realitat hi ha molts factors negatius pels quals una persona del col·lectiu -especialment els joves- es pot trobar.

Ens podem trobar amb una família molt tancada de ment i amb què els seus pares prenguin iniciatives a la persona que surt de l’armari. Hi pot arribar a haver agressions, insults, càstigs, rebuig, etc... de vegades hom pot trobar que la seva família sigui oberta però tot i això es pot témer a una mala reacció degut a les idees imposades socialment.

Un altre factor social determinant són les amistats o els cercles, on es podria arribar a patir burles, comentaris a les escoles i etc. Aquest és un altre factor de rebuig per sortir de l’armari. També pot ser -per experiència- que si ets un noi gai, trobis petits rebuigs cap a tu, i encara que siguin petits els acabes notant.

Més enllà d’això, hi ha la situació típica: aquest és LGTBIQ+ segur. De vegades, la societat, degut a les maneres d’actuar o de ser ja etiqueta i a vegades ets tatxat de lesbiana o de gay sense, potser, saber tu mateix la teva orientació sexual. Fins i tot essent heterosexual.

De manera que demano que estaria bé no etiquetar ni donar per fet la orientació sexual de ningú, per molt que creieu que podeu etiquetar per alguna mena d’orientació divina.

Però la idea d’aquest article no és donar més valor als aspectes negatius de sortir de l’armari. La idea és comentar com la societat sempre imposa que el col·lectiu hagi de sortir de l’armari o bé com és la pròpia societat qui etiqueta i qui treu de l’armari de manera despectiva. Cadascú té el seu temps i és decisió pròpia dir-ho, no fer-ho, quan, com i amb qui. També cal afegir, crec, que la societat que no viu l’experiència d’estar a l’armari no entén, no es posa en el lloc o està desinformada dels factors desagradables que ens poden generar por a l’hora de sortir-ne.

Entenc que si alguna vegada heu fet les red flags que he comentat a l’article potser no ho veieu cap sacrilegi. De vegades, però, cal ubicar-se en la situació dels col·lectius oprimits i pensar en totes les maneres per les quals són oprimits.
Per acomiadar-me només diré que, tot i que la mentalitat d’exigir que algú surti de l’armari, almenys al meu cercle s’està acabant, hi ha moltes persones del col·lectiu i sobretot adolescents que es troben amb l’obligació de fer-ho i amb aquests petits gestos d’imposició (per què no ho expliques, està acceptat, la meva família m’acceptaria) podem fer que una persona sigui més negativa a acceptar-se.

Salut, república i feliç mes de l’orgull.


Sergio Román
Militant del Jovent Gramenet