Granollers

Notícia

L’escola, la llengua, el país i nosaltres.

Els regidors d'ERC-AM davant de l'Escola Municipal del Treball
Els regidors d'ERC-AM davant de l'Escola Municipal del Treball
Article d'opinió públicat al Diari SomGranollers dijous 17 de febrer de 2022.

La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que vol obligar a impartir el 25% de les classes en castellà a l’escola ha caigut a plom enmig d’una comunitat educativa que malda per ensenyar idees, mirades i valors a les generacions de ciutadans i ciutadanes que són el futur del país. No en teníem prou amb la Covid, les mascaretes, les quarantenes i tantes altres coses que, ara, la justícia espanyola, vol posar més pals a les rodes a la complexa tasca que representa educar avui.

Així, ens cal tornar a dir ‘’No!’’ a l’enèsim intent de l’Estat  de qüestionar el model d’escola immersiva que tants èxits ha donat, i que ha estat avalat –any rere any- per organismes europeus com el Consell d’Europa. Dir No i presentar batalla per un model d’escola que forma ciutadans i ciutadanes oberts a la cultura, que educa en el valor de la tolerància i que ho fa oferint una educació de qualitat.

Ens cal, doncs, tornar a parlar de llengua per defensar-la, sens dubte. Perquè defensar el català és defensar la cultura. Una manera de ser i viure. Una mirada pròpia d’aquelles que ens ha tocat, per atzar, viure en aquest racó de mon mediterrani. Però, sobretot, hem de tornar a parlar de llengua per bastir consensos, espais de trobada i compromís entre tantes. Recuperar, en definitiva, el vell ideal de Josep Benet, senador de l’Entesa dels Catalans i cap de llista del PSUC l’any 1980, quan deia allò que a Catalunya ‘’formem un sol poble’’.

El català no pot ser només cosa d’independentistes, de gent de la ceba amb estelada i barretina. El català no és, ni ha de ser un element de lluita política i partidista. Al nostre país, un 82% dels residents donen suport al model d'immersió lingüística. Aquest model educatiu té un altíssim consens social perquè garanteix la competència lingüística en les llengües oficials i, per tant, cohesiona, i alhora és generador d’igualtat d’oportunitats entre infants i joves vinguts d’arreu. Ens fa sentir part d’una mateixa comunitat cívica de drets i deures compartits.

No ens enganyem, però: la situació del català és complicada. L’ús social minva com les dades indiquen i per això ens cal un compromís més ferm de totes aquelles que considerem que el català és la ròtula del país sencer. Aquelles que volem que el català sigui una llengua útil i d’oportunitats. Així, ens cal, molta més implicació i defensa de la llengua, sens dubte.

Però també ens cal molt més optimisme i un discurs atractiu per sumar parlants. El greuge constant ens afebleix i la batalla partidista (indepe) amb el català o amb l’escola de rerefons no aporta més que discussió i mal humor. Si volem defensar la llengua i l’escola hem de saber crear espais i discursos compartits amb tanta gent que, potser, no té el català com a llengua materna però que vol formar part d’una cultura electiva, d’un país i d’una manera de mirar el món.

Aquesta és una lluita cultural tossuda i obstinada, no és patriotisme que és civisme. Aquesta idea de sumar gent i parlants és bàsica, en un moment com l’actual, on la globalització i la digitalització imposen hàbits lingüístics i culturals hegemònics. Avui, qui marca la pauta del consum és Google, Instagram, Amazon o Netflix que desplacen els operadors comunicatius tradicionals. És aquí on hem de guanyar la batalla de la llengua, i on l’Estat espanyol –si de veritat es reconeix plurilingüe- hauria de defensar l’opció de les cultures minoritàries ibèriques a expressar-se i a poder oferir continguts amb la seva llengua. I l’esquerra espanyola hauria de no fer-ne mofa, d’això, contraposant que els catalans preferim quotes de català a Netflix a canvi d’una millor sanitat. Ho volem tot, i tot és possible. Per això, també, és tan important que alguns deixin de considerar TV3 i l’escola com a elements a batre. El futur del català es juga al pati de les nostres escoles i en el fet que TV3, la televisió del país, sigui capaç d’oferir productes audiovisuals creatius i de qualitat per a tot l’espai lingüístic dels països catalans.

Núria Maynou i Hernández
Pau Llobet i Roura
Lorena Torrò i Garrido
Enric Gisbert Tomàs


Regidors del Grup Municipal d'ERC-AM a l'Ajuntament de Granollers