Granollers

Notícia

Reimpulsem l’Ascensió!

Article de Núria Maynou i Enric Gisbert

Tot just aquest cap de setmana, amb l’Ascensió en Dansa, posàvem punt i final a la 70ena edició de les Fires i Festes de l’Ascensió. Una edició especial, perquè després de dos anys de pandèmia i aturada obligada, ha servit per tornar a recuperar espais, carrers i activitat. A més, hi celebràvem un aniversari especial, els setanta anys de la Fira, que es mereixen posar-la en valor. 

L’Ascensió va néixer, al seu dia, com una fira ramadera i va anar evolucionant, a mesura que passaven els anys, incorporant elements de la indústria i la tecnologia a mesura que el sector primari es modernitzava, així com el sector de l’automòbil. A partir dels anys 80, gràcies a l’esforç i l’acord del sector empresarial, dels botiguers i comerciants de la ciutat i de l’imprescindible sector ramader, la Fira pren una nova embranzida: es refà després de la crisi i fins i tot aprofita el creixement de la ciutat, més enllà del nou barri de les Tres Torres, per buscar una nova ubicació, per créixer i per anar agafant molta més força.

Aquests darrers anys la Fira s’ha consolidat dins d’aquest espai i avui, setanta anys després de la seva primera edició, es manté com una tradició referent a la ciutat, amb un valor econòmic i cultural cabdal.
L’aposta d’enguany per presentar-la com a Fira de l’Economia Verda i Circular ha estat valenta i encaixa perfectament amb els models econòmics i socials cap als que ens hem d’orientar, per tal de superar reptes com el  canvi climàtic o la transició cap un model energètic i de consum més sostenibles.

Tot i això, després d’aquesta edició de la Fira, creiem que és necessari senyalar la necessitat de millora permanent que ha de tenir, així com valorar el nou model pel que s’ha apostat enguany.  Per això, volem explicar en cinc punts tot allò que creiem que cal millorar de cara properes edicions.

Primerament, l’aposta per l’economia verda i circular ha de ser real i fonamentada. Sense l’impuls paral·lel d’un sector verd que pugui fer servir la Fira com a espai de creixement i per a donar-se a conèixer, no podrem establir les bases per fer un esdeveniment referent. Els reptes climàtics i el medi ambient no són una moda, són una de les parts més importants de les polítiques del present i futur. És per això que, si es vol crear lideratge en aquesta lluita a través de l’economia verda i circular, cal predicar amb l’exemple: Cal facilitar l’accés en mitjans de transport més eficients – bicicleta, autobús, etc – a la Fira, cal que la Fira en sí sigui sostenible i generi una petjada ecològica pràcticament nul·la i s’ha de garantir que els expositors – tant pel seu propi interès, com per coherència – casin amb el fil conductor de la Fira. No complir unes condicions bàsiques fa córrer el perill de convertir-la en greenwashing – res més que una operació de màrqueting sense contingut al darrera. Un element, a més, que és perjudicial per aquells expositors que es troben en espais que no són del seu sector a causa d’una mala planificació.

En segon lloc,  sempre hem defensat que la Fira tingui més espais a banda del Parc. I és per això que creiem que cal millorar el flux de gent i els enllaços entre els 3 espais actuals, millorar-ne la senyalització i crear sistemes de mobilitat fàcil i gratuïta entre els espais. Tal i com comentàvem al paràgraf anterior, el transport públic ha d’arribar fins la porta del Parc Firal, amb una freqüència elevada en hora punta.

Tercer, creiem que l’espai de la “Cheese Party“, a la Plaça de l’Església, necessita un replantejament total.  És cert que la calor no hi ha ajudat, però l’entorn, sense ombres i amb pocs espais on seure, no convidava a compartir un bon formatge i un vi nostrat, de la D.O. Alella. Per cert, perquè no anomenar l’espai com a  Fira del Formatge? En català també és comercialment un bon nom, i la proposta de l’espai, amb música i tast de vins era encertada.

En quart lloc, fent referència a Jugar x jugar a la Roca Umbert, creiem que el nou espai és correcte, però que tal i com passa amb altres esdeveniments a la fàbrica, cal visibilitzar més el que hi passa dins, tant amb suports físics – elements a la façana de la Fàbrica hi ajudarien molt, per exemple – com amb els mitjans digitals. Creiem que hi ha una assignatura pendent amb aquest últim element, que pot solucionar-se fàcilment invertint-hi més recursos econòmics i humans.

Com a cinquè punt, som del parer que cal avançar cap a un model de fira com a mercat a l’aire lliure. Granollers és una ciutat amb una llarga i arrelada tradició de mercat i,  després de 2 anys de pandèmia, el moment en què es realitza i el model que ha de prendre la fira apunten cap a espais oberts, transitables, integrats a la xarxa urbana de la ciutat, on puguem relacionar-nos i alhora poder conèixer iniciatives sostenibles i consumir productes de proximitat i amb estàndards ecològics i socials reals.

Tenim per endavant gairebé 12 mesos per treballar en la nova edició de la Fira. Treballem-hi des d’ara per què tingui un impacte molt més gran a la ciutat i ajudi a convertir Granollers i la seva fira en referents al nostre país i, perquè no, més enllà.