ERC Guissona

Notícia

Acabem amb la sexualització del cos de les esportistes

Vivim en una societat en què la discriminació envers les dones suposa un fre a la igualtat i una pèrdua de capital humà. La discriminació cap a les dones impregna tots els sectors de la societat i limita la capacitat de totes les persones de viure en plena igualtat i llibertat. I potser un dels àmbits on més discriminades pateixen les dones és a l'esport.

L'informe Dones en l'esport d'enguany posa de manifest els biaixos de gènere en aquest sector. Primerament, trobem un biaix important en l'esport que practiquen majoritàriament les dones i els homes.

Els homes es concentren principalment als esports com el futbol i el bàsquet i les dones ho fan a la gimnàstica rítmica i la dansa. Tal com succeeix en altres àmbits de la vida, les activitats esportives masculinitzades són aquelles més valorades econòmicament, considerades d'alt nivell, més visibilitzades pels mitjans de comunicació i més seguides pel públic. Tot i que, afortunadament, cada vegada més, podem trobar dones esportistes als mitjans i a les activitats de competició sent referents per a altres dones i noies.

Les dades demostren que en els últims anys, cada cop hi ha més dones esportistes d’alt nivell (jan passat de representar el 45% l’any 2010, al 51% el 2020). Però aquest increment no es reflecteix als espais de presa de decisió. L'any 2020 només un 27% de les persones integrants de les juntes directives dels consells esportius de Catalunya eren dones, una xifra molt allunyada de la paritat. A aquest fet i hem de sumar que els protocols pels quals es regeixen les diferents activitats esportives, estan elaborats des d'una visió masculina i alhora masclista que sexualitza cos de la dona. Així mateix, l’ocupació en entrenadores i entrenadors esportius continua sent un espai d’homes. Les darreres dades de 2019 indiquen que les dones continuen representant una mica més del 15% del total d’aquest col·lectiu. Les feines que representen esferes de responsabilitat, poder o superioritat moral són les que més resistències oposen a que les dones hi accedeixin Per tant, què succeeix amb les dones que practiquen activitats esportives de manera professional? Doncs que xoquen frontalment amb les estructures patriarcals i masclistes del sistema, un fet que genera desigualtats que es manifesten també contra els cossos de les dones. Els Jocs Olímpics de Tòquio 2020 (2021) en són una constatació. Estem veient com aquesta lògica masclista amb què s'han dissenyat bona part dels protocols esportius, no prioritza ni el joc ni la comoditat de les esportistes, sinó que posa per davant la idea que el cos de les dones és un objecte per complaure la mirada masculina. Els dos casos que han generat més controvèrsia i que han tingut una dimensió més mediàtica han estat: el de les jugadores noruegues d'handbol platja que han estat multades per la Federació Internacional amb 1500 euros per negar-se a jugar amb biquini, quan els seus companys homes ho fan amb samarreta i pantalons fins als genolls; i les gimnastes alemanyes que han competit amb un vestit de cos sencer trencant amb el vestuari "convencional".

Aquestes normes de vestuari són del tot discriminatòries, ja que tenen per objectiu la sexualització del cos de les esportistes. Com a Societat i també des de la política institucional, hem d'impulsar un canvi d'aquestes normes i protocols, amb l'objectiu de permetre la lliure elecció de vestuari de les esportistes, amb l'objectiu de garantir-ne la màxima comoditat i eficiència per a la pràctica esportiva que realitzen, tal com succeeix en el cas dels homes. Des d’Esquerra Republicana ens comprometem a abordar aquesta qüestió des de tots els àmbits en què tinguem representació política. Perquè l'espectacle està en el joc, no en el cos!