L’any passat la vam gaudir amb molta incertesa, sense actes multitudinaris ni grans esdeveniments, però amb el desig que l’any vinent tornaríem a fer una Festa Major com es mereix. Vam somiar amb places i carrers plens de gent, amb multitud d’actes per tots els vilatans, ballant, escoltant, abraçar-nos, compartint.  Aquesta festa és per molta gent una jornada de retrobament amb familiars o amics que per diferents circumstàncies no veiem sovint i també és la tornada a la Vila de molts guissonencs i guissonenques que viuen en altres indrets.

Se’ns ha comunicat que s’amplia l’espai a disposició dels Grups Municipals al Butlletí que edita l’Ajuntament passant de 1.200 a 2200 caràcters, espais en blanc inclosos. La participació equitativa dels grups municipals al butlletí és una vella reivindicació del nostre grup des de l’inici de la legislatura, doncs està emparada per la llei 8/1987, de 15 d’abril, municipal i de règim local de Catalunya.

Enguany serà un 11 de setembre estrany, atípic, que de ben segur ens deixarà amb un regust amarg. Una Diada que haurem d’afrontar amb serenitat. Sens dubte, la crisi esdevinguda arran de la Covid-19 ens planteja moltes incerteses, però també molts reptes com a poble. Tanmateix, malgrat el coronavirus, no podem oblidar que tenim pendent la recerca de la resolució definitiva del conflicte nacional, que passa per l’exercici del dret a l’autodeterminació del nostre poble, i l’amnistia de la causa general independentista.

Per començar, cal recordar què és el que commemorem l'11 de setembre: commemorem el setge que va patir Barcelona durant 14 mesos en la guerra de successió de 1714. Un dolorós moment històric en que vam perdre les llibertats nacionals. Però la celebració d'aquesta data, no és només el record d’una derrota. Significa també una actitud reivindicativa i de resistència davant de l'opressió i la repressió de tot un poble, alhora que també  ens referma en l'esperança d'un total rescabalament nacional.

Darrerament, a les nostres contrades ens hem vist immersos en un debat sobre la implantació de noves instal·lacions d’energia eòlica que ens porten a debatre de fons, el model de transició energètica que volem. Una cosa és clara, tenim un repte global molt important en aquest sentit, que inevitablement ens posa davant del mirall i ens porta a fer dues reflexions. La primera és que la transició energètica és imprescindible per avançar cap a un futur sostenible.

Passos de vianants pintats amb l’arc de Sant Martí. Balcons amb banderoles multicolors. Motius diversos que, amb imaginació, simbolitzen el compromís amb els drets i les llibertats del col·lectiu LGTBI. Motius que, enguany, també denuncien la repressió a l’estat espanyol. Fa poques setmanes es coneixia la resolució del tribunal Suprem que sentenciava que exhibir banderes no oficials a l’exterior dels edificis públics és il·legal, “encara que no substitueixin, sinó que concorrin, amb la bandera d’Espanya i les altres legalment o estatutària instituïdes”.

Sorprèn que avui, en ple segle XXI, la lluita feminista faci sentir incòmodes a alguns ciutadans. Sorprèn, perquè el moviment a favor dels drets de les dones, una reivindicació per a fer evidents les desigualtats de gènere i posar els mecanismes per a combatre-les, és un punt a l’ordre del dia i una campanya que, per imperiosa necessitat, no només s’ha de treballar en aquestes dates, al voltant del 8 de març, Dia Internacional de les Dones.

Recentment el vicepresident del govern i conseller d’Economia i Hisenda Pere Aragonès feia públic l’acord entre el govern de la Generalitat i els Comuns per a l’aprovació dels pressupostos per al 2020, un acord que suposa un increment de la despesa en 3.070M€ respecte l’any 2017 per tornar als nivells previs a la crisi i que té com a objectiu treballar pel bé comú i la prosperitat compartida.