PERPINYÀ, ENCARA HI TORNAREM
En els anys 60 i 70 del segle passat esdevingué força habitual l’anada de catalans del Principat (i també d’altres llocs dels Països Catalans) a les sales de cinema de Perpinyà. La fèrria censura franquista feia que molts espectadors travessessin la frontera amb l’Estat francés (que no amb França) per anar a veure films prohibits, com Viridiana, o La Via Làctia, del gran Buñuel, o d’altres de Passolini o Bertolucci, un film del qual, L’últim tango a París, provocà veritables allaus de concurrents.