La Canonja

Notícia

8M 2022. Molt camí per fer

8M 2022
8M 2022
Com cada any, el 8 de març commemorem el Dia Internacional de les Dones, una data d’homenatge als moviments a favor dels drets de les dones i de reivindicació per continuar fent evidents les desigualtats de gènere. Una reivindicació que hauria d’impregnar cada dia de l’any dins i fora de les administracions.

Ja fa dos anys que va començar la pandèmia del coronavirus, un temps en què s’ha fet evident l’enorme importància del sector de les cures, tradicionalment feminitzat i amb molt poc reconeixement social i econòmic. Malgrat això,  això no ha acabat amb la precarització ni amb la falta de prestigi. De fet, les dones que treballen en aquest àmbit han estat unes de les més afectades per la crisi. Però no ha estat l’únic: en conjunt, les situacions de vulnerabilitat que pateixen les dones s’han agreujat. Segons l’últim informe de Govern, la bretxa salarial entre homes i dones se situa en un 22,2% a Catalunya, mentre que al País Valencià, a les Illes i la Catalunya Nord suposa un 21,6%, un 15,9% i un 13%, respectivament. Això es tradueix en què les dones cobren de mitjana entre tres i set mil euros menys a l’any que els homes; tenen pitjors salaris en tots els nivells formatius; només un 10% de dones accedeix als llocs de direcció i gerència; són penalitzades en l’àmbit professional quan són mares i pateixen una major precarietat laboral, la qual cosa es tradueix en una feminització de la pobresa i en un atemptat contra la seva independència personal. Cal que prenguem consciència que és una qüestió fonamental i estructural i que hi hem de dirigir l’acció política. 

A més d’això, el mercat del treball productiu expulsa o precaritza moltes dones pel fet que assumeixen majoritàriament les cures familiars. Si volem acabar amb aquesta injustícia, així com assegurar que les dones tinguin dret a accedir a totes les feines i gaudir de temps de lleure i participació de la mateixa manera que els homes, cal apostar per permisos de maternitat i paternitat iguals i intransferibles.

Aquest és un pas important cap a la corresponsabilitat, però n’hi ha d’altres. Des de la Conselleria d’Igualtat i Feminismes s’estan tirant endavant polítiques de conciliació de la vida laboral, personal i familiar, com per exemple el servei públic de cangurs. I els ajuntaments, com a institucions més properes a la ciutadania, també hem d’impulsar canvis que facin ciutats més amables amb la ciutadania i amb la vida. Per exemple afavorir la implantació d’horaris més racionals que permetin cobrir les necessitats socials i personals. El temps també és una mesura de llibertat, equitat i benestar.

I si parlem de llibertat cal seguir reivindicant el dret de les dones a decidir sobre el seu cos i el dret a una maternitat lliure i segura. Això vol dir per exemple garantir el dret d’avortar a qualsevol del país i vetllar també perquè les dones joves a partir de 16 anys ho puguin fer lliurement i de manera segura i legal.

Finalment, no podem oblidar que estem immersos en una cultura heteropatriarcal que massa sovint es tradueix en actes de violències masclistes. I ho diem en plural perquè la violència sexual, la violència econòmica, la violència simbòlica, la violència institucional i la violència vicària són diferents expressions de la violència masclista, que pateixen les dones pel simple fet de ser-ho. Les hem de combatre-les fins a erradicar-les.

Per tot això, sortim als carrers pels drets de les dones i la igualtat!