La Canonja

Notícia

Vosaltres, a quina banda esteu?

Presos Polítics. Sortida de la presó
Presos Polítics. Sortida de la presó

Estimats i estimades del Grup Municipal del PSC de la Canonja,

Hem llegit amb preocupació l’article que heu publicat a la revista municipal La Canonja Informa, número 82. Com a veïns i veïnes que som, ens sobten i ens neguitegen algunes de les paraules que estan plasmades en aquest escrit.

No entrarem en les vostres crítiques del camí que ha portat a tenir de nou un president republicà a la Generalitat de Catalunya. Ens sentim plens d’orgull que un president d’esquerres i republicà porti les regnes del nostre país en els propers quatre anys. Creiem, amb orgull i confiança, que la manera de fer nostra, posant la gent al centre de la política, pensant sempre en el benestar dels nostres conciutadans, és el camí adequat per a Catalunya, per sortir d’aquesta crisi econòmica, social i sanitària que ens ha sotmès aquesta maleïda pandèmia de la Covid-19. Seran quatre anys en què no es renunciarà a res, ja que, per més que us dolgui, les opcions independentistes no deixen de pujar any rere any en les eleccions. La repressió ferotge i implacable a què s’ha sotmès el moviment independentista, empresonant o obligant a exiliar-se els nostres representants polítics, no s’ha traduït en el fet que aquesta opció –legítima, pacífica i democràtica– perdi votants. Anem creixent i som conscients que aquesta és la via per assolir aquest objectiu: una majoria àmplia que vulgui la República Catalana. Seguirem treballant per sumar i sumar cada dia més perquè tenim una cosa clara: els catalans i les catalanes seran el que vulguin ser, el que la majoria decideixi ser. I això no ho podrà parar ningú. És imparable.

Parleu d’una majoria fictícia, no representativa d’un ampli consens dels catalans. Caldria recordar-vos que Pere Aragonès ha estat investit el 132è president amb setanta-quatre vots en el debat d’investidura. És a dir, per majoria absoluta. Som conscients que voldríeu que fos d’una altra manera i que el vostre candidat fos el president. Però això és el que té la democràcia. Per tant, no es tracta d’una majoria fictícia, simplement és una majoria absoluta. Quan el vostre candidat, el president Montilla, va ser proclamat president de la Generalitat, amb setanta vots, no ho vau considerar majoria fictícia. És el que tenen les hemeroteques, que posen les coses al seu lloc.

Quan parleu que el moviment processista es basa en institucions fictícies, convé recordar que la Generalitat de Catalunya no és cap institució fictícia. És el sistema institucional en què s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya. És el que detalla l’article 2 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. I la República Catalana s’organitzaria de la mateixa manera.

Es pot discutir si la unilateralitat és la millor via o no. És un debat polític molt interessant. Però el que no és discutible és que el dret d’autodeterminació existeix en la llei internacional i és una norma de dret imperatiu. Què vol dir això? Doncs que està per damunt de qualsevol legislació estatal. I així queda reflectit en la Carta de Drets i Nacions Unides. Alguns estats, com França, el reconeixen. És el dret que té un poble o una nació a decidir si vol ser independent o no. Tenim aquest dret, però també considerem que és millor arribar a un referèndum pactat com han fet altres nacions, com Escòcia.

Dieu que Espanya és una democràcia plena i reconeguda internacionalment. És important recordar que el Comitè de Drets Humans del Consell d’Europa ha demanat l’alliberament dels presos polítics i demana la retirada dels càrrecs a les persones exiliades. En aquest informe, ens posen a l’altura de Turquia. Vosaltres mateixos en podeu treure les conclusions. Una democràcia plena no té a les seves presons presos i preses polítics. És una vergonya assumible només per règims autoritaris i dictatorials. Aquesta lluita constant ja ha derivat en la sortida dels presos i les preses polítics de les presons. Ho repetirem: els indults no són la solució. L’amnistia és la via per acabar amb la causa general contra l’independentisme. Encara hi ha molts encausats per les seves idees polítiques. Això s’ha d’acabar.

Entre altres raons per voler la República Catalana, trobem la gestió dels nostres recursos amb l’objectiu de beneficiar els nostres conciutadans. Catalunya pateix un dèficit fiscal (la diferència entre els diners que aporta i els que rep) d’aproximadament entre 11.800 i 16.800 milions d’euros. Això suposa, aproximadament, un 8% del producte interior brut (PIB). Són diners que han anat, per exemple, a omplir de vies d’AVE l’Estat espanyol. Són diners que podrien haver estat destinats a la sanitat i a l’ensenyament públic, sectors que la dreta ha anat retallant de manera alarmant i que, més que mai, en aquesta pandèmia s’ha vist que són sectors que cal potenciar i invertir-hi. Les dades també indiquen que l’Estat espanyol inverteix a Catalunya per sota de la mitjana espanyola. Aquesta problemàtica és la que posem sobre la taula i que cal revertir. Volem un futur per als nostres fills i filles. La història ens diu que només es podrà fer a través de la República Catalana. I sí, volem com a bons veïns l’Estat espanyol. Catalunya vol créixer, seguir endavant, fer el seu propi camí.

Les paraules, però, que ens han creat més preocupació és quan afirmeu que els darrers deu anys de governs processistes han estat segurament els pitjors dels darrers tres-cents anys. Caldria fer-vos memòria d’altres moments històrics, com són el Decret de Nova Planta, la Guerra Civil, la dictadura franquista... Teniu poca memòria o ens voleu prendre el pèl? Assegurar que un moviment pacifista i democràtic ha estat pitjor que els llargs anys de dictadura franquista que van omplir les cunetes de les carreteres de cadàvers, de fosses comunes repartides per tot el territori espanyol, plenes de víctimes que els seus familiars encara no han pogut localitzar ni donar-los el descans que es mereixen, ens omple de tristesa i ràbia. Van ser anys de repressió de la nostra cultura i una lluita ferotge de tota minoria. Anys en què les idees homòfobes i masclistes, que encara estem patint, eren les que prevalien. L’1 d’octubre de 2017 també vam ser els veïns i veïnes els que vam rebre la violència per part de les forces de l’Estat espanyol. Vosaltres no us vau preocupar per si ens pegaven o si estàvem bé. Ni una paraula de denúncia contra aquella repressió. Esperem que no sigueu dels que diuen que amb Franco es vivia millor, que es tracti d’una errada de memòria i que rectifiqueu. No hi ha cap més camí. Amb el feixisme només hi ha dues possibilitats: a favor o en contra. Nosaltres sempre estem al costat de la lluita contra el feixisme i les seves idees. Les propostes que hem fet per fer un cordó sanitari vers el feixisme a la nostra població només han obtingut evasives i negatives.

Vosaltres, a quina banda esteu?