Els parcs infantils són un dels punts principals de trobada de les famílies i tenen una importància cabdal en el desenvolupament dels infants. El joc és una activitat vital per als nens i les nenes. Jugar és imprescindible per al seu bon desenvolupament físic, emocional, social i intel·lectual. És amb el joc que les criatures s’expressen, es comuniquen i van descobrint tot allò que els envolta mentre interactuen amb el seu entorn.

Sembla lògic i de justícia que dues persones que facin la mateixa feina o de valor similar tinguin el mateix sou. Però això no passa i ens trobem que les dones cobren sous inferiors. És el que es coneix amb el nom de bretxa salarial. És una desigualtat injustificable sustentada per una societat heteropatriarcal. Però no tan sols això. Vivim en una societat, en què les dones fan les feines més precàries i més mal remunerades, una situació enquistada difícil de trencar (és l’anomenat terra enganxós).

Si volem que la nostra societat funcioni, és important que cadascú faci la seva feina el millor que pugui o sàpiga. Per tant, no té sentit que un tribunal vulgui usurpar la capacitat dels centres educatius de prendre les decisions pedagògiques i didàctiques oportunes. No té sentit ni tampoc es pot acceptar. Per què un 25%? En quin criteri pedagògic s’han basat per establir aquest valor que em sembla tan aleatori com poc rigorós? No són els tribunals qui ha de dictaminar com ha de ser el model de la nostra escola, sinó que és competència del Parlament determinar el règim lingüístic del sistema educatiu, que es basa en el principi de no discriminació lingüística de l’alumnat i en el fet de garantir la normalització lingüística del català i de l’aranès.

Una altra manera de fer és possible   En l’ideari d’ERC tenim dues màximes que marquen el dia a dia de les nostres propostes i dibuixen la nostra línia de treball: ningú no és més que ningú i no deixarem ningú enrere. És molt simple, però articulen i defineixen molt bé el nostre tarannà. Tenim la voluntat de tirar endavant un projecte que suposi una millora de la vida per a tothom.

Tenim un Ajuntament amb uns ingressos elevats. Així ho diuen les dades que, per exemple, indiquen que som un dels pobles amb el PIB per capita més alt de Catalunya. Però, quan s’analitza la renda familiar, és a dir, els diners que ingressen les famílies, la situació canvia i ens situem a la part baixa de la província. Aquí és on ha d’incidir una de les tasques més importants de l’ens local: gestionar adequadament els nostres diners perquè aquesta riquesa es reparteixi adequadament.

El tresor d’un poble és la seva gent. Aquesta frase pot semblar molt òbvia, però cal repetir-la i creure-se-la. Per donar solidesa i robustesa a un poble, s’ha d’invertir i treballar en els elements que enforteixin els seus fonaments, fet que permetrà mirar el futur amb optimisme. Són els elements que anomenem estructura de poble, com poden ser la cultura, els afers socials, els negocis o l’esport, entre d’altres.

Estimats i estimades del Grup Municipal del PSC de la Canonja, Hem llegit amb preocupació l’article que heu publicat a la revista municipal La Canonja Informa, número 82. Com a veïns i veïnes que som, ens sobten i ens neguitegen algunes de les paraules que estan plasmades en aquest escrit. No entrarem en les vostres crítiques del camí que ha portat a tenir de nou un president republicà a la Generalitat de Catalunya.

Als anys noranta, a TV3, hi sortia un personatge que, a partir de diferents situacions, ens enviava missatges de com reciclar i altres temàtiques relacionades amb el medi ambient. Era el Capità Enciam i acabava les seves intervencions amb aquesta sentència: «els petits canvis són poderosos». Són unes paraules amb força i que tenen molt sentit. El 5 de juny se celebra el Dia Mundial del Medi Ambient, establert per l’ONU ja fa 44 anys, una jornada que té com a objectiu conscienciar-nos de la necessitat de conviure amb respecte i responsabilitat amb l’entorn natural, imprescindible per a la nostra subsistència.

Ja fa un any de l’explosió a IQOXE, que va fer trontollar la Canonja. Va causar la mort de tres persones, dues a la mateixa planta i una a Torreforta. Però també va provocar nombrosos ferits i múltiples desperfectes, tant al nostre poble com en poblacions veïnes. Moltes famílies s’han vist afectades emocionalment per aquest fet i algunes ja han decidit fer el pas i marxar de la Canonja, buscant allò que des del 14 de gener de 2020 han perdut: la tranquil·litat de viure en un entorn segur.