La Garriga

Totes les notícies

Obrim la porta a una Garriga més sostenible

Finalment, ha arribat el dia en què la Garriga es converteix en el municipi més gran, de moment, on s’implanta el porta a porta. Aquest procés compta amb el vistiplau dels 17 regidors i regidores del consistori, malgrat que dos d’ells van abstenir-se en el moment de la votació. L’aprovació del nou model de recollida de residus per part del ple municipal el novembre passat, era el final d’un llarg camí: d’informació; d’estudi de possibilitats; d’avaluació de pros i contres; de consensos polítics; de visites a poblacions on ja funciona i aprendre dels contratemps que han tingut; d’esperar a l’aprovació dels pressupostos; de fer un concurs públic per a la concessió; i de l’adjudicació del contracte. La feina ha continuat amb una campanya informativa propera al moment inicial per facilitar la memorització dels nous hàbits i el repartiment del material. Allà on ja funciona, el sistema porta a porta augmenta ostensiblement el reciclatge, la separació de deixalles i la reducció del rebuig. Llinars del Vallès un poble mitjà com el nostre, va implantar el nou model el 4 d’octubre passat i des d’aleshores la fracció de resta ha passat del 70% al 12,7%, i la recollida selectiva ja s’acosta al 90%. De fet, a la Garriga no fem altra cosa que obrir la porta al compliment dels objectius de reducció de residus marcats per les directives europees i les exigències de les administracions supramunicipals. Altrament, les sancions per mantenir les quantitats actuals de fracció de resta multiplicarien per molt la partida de recollida de deixalles i, en conseqüència la taxa que paga la ciutadania. En pocs anys, el sistema estarà implantat a gairebé tot el país. El nou model demana certs canvis de costums a la ciutadania. Entenem perfectament que això generi incerteses i fins i tot la previsió d’incomoditats. Per això, d’entrada no podem fer més que agrair a tothom aquest esforç inicial. En tot cas, estem convençuts que després d’un període d’adaptació, la Garriga serà un poble més net i més compromès amb la sostenibilitat.

Finalment, una plusvàlua justa a la Garriga

Article del Grup Municipal d'ERC amb Acord per la Garriga L’Ajuntament de la Garriga recapta aproximadament 1.200.000 euros cada any de l’Impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU, la plusvàlua). Totes aquelles operacions de traspàs, bé per compravenda o bé per transmissió hereditària, paguen en base a uns coeficients i un gravamen establerts anys enrere, a parer nostre i de manera simplificada, justament, excepte perquè si el terreny s’ha devaluat, et toca pagar igual. El 26 d’octubre del 2021 el Tribunal Constitucional espanyol va anul·lar part de l’impost i obligava el govern de l’Estat a establir una nova normativa, que estipulés un topall al coeficient per a calcular la base imposable de cada operació i, molt important: aquelles operacions sense increment del valor del terreny, deixaven de pagar. Per tant, es posava en valor la naturalesa real de l’impost, el pagament per plusvàlua, és a dir: l’obtenció de guanys entre el moment de l’adquisició d’un terreny i el de la transmissió, però en canvi, alliberava la minusvàlua, és a dir: sense guany no hi ha impost. Al darrer ple de l’Ajuntament, vam adaptar la nostra ordenança a la nova normativa de la plusvàlua, de manera que posem la càrrega màxima a les operacions efectuades amb molt poc temps de diferència i que donen peu a l’especulació immobiliària, però en canvi descarreguem progressivament l’impost a aquelles operacions que s’allarguen en el temps, i deixem un cert marge d’augment, si en anys posteriors es considera necessari. Ajuntaments de tot color han preferit no seguir la nostra actitud, i han apujat al màxim l’impost, conscients que hi haurà clatellada, perquè tothom recaptarà menys del que s’espera. En el cas de la Garriga, possiblement, 250.000 euros menys, que són molts diners. El Govern d’ERC i els regidors del 100% hi vam votar a favor. S’hi va abstenir la CUP, perquè ells ho negocien tot en conjunt, pressupost i ordenances –Gràcies! I també es van abstenir Ciutadans, tot i que veuen bé l’ordenança, però es volen donar temps a veure si la podem millorar.

La Garriga, a peu

Article publicat al butlletí municipal 'El Garric' núm. 202. Març-abril del 2022 Les màquines i els operaris ja són al carrer. L’ajuntament de la Garriga ha iniciat un pla gens menyspreable de millora de la via pública i que suma més de 400.000 euros. L’objectiu és fer més transitables els nostres barris a peu, arrossegant un carretó d’anar a comprar, anant amb cadira de rodes o un caminador, o bé portant un cotxet infantil. Sí, el poble té un dèficit històric en aquest aspecte, i un dels problemes de base són les voreres estretes pensades fa moltes dècades en benefici dels vehicles grans. Hem de passar d’un model de poble del segle XX al que sempre hem pregonat dels republicans de la Garriga: un poble sostenible del segle XXI que faciliti la connexió entre barris, especialment a peu, i on la convivència amb d’altres vehicles tingui una especial mirada des del punt de vista del vianant. La mida de la Garriga, així com el seu entramat vial, són ideals per reduir la mobilitat motoritzada i fomentar la sostenibilitat i el saludable del trànsit a peu. Aquesta prioritat és la que marca el pla d’actuació vial que ha començat aquest 2022 i que comportarà millores importants. Caldrà la paciència i la comprensió de la ciutadania quan li pateixi les conseqüències de les obres, però el resultat serà un poble més transitat. L’aposta de la mobilitat pedestre no exclou actuacions decidides per a la mobilitat en bicicleta, per a la que també s’ha aprovat una important partida per ampliar les vies i mantenir les existents. Tot plegat mentre arriba la fase final del Pla de Mobilitat, que també aportarà canvis en positiu. El Pla ha comptat amb la participació ciutadana, amb successives reunions de la Taula de Mobilitat. Les idees recollides es poden consultar al web i l’aplicació mòbil de l’ajuntament. Una eina que també permet moure’ns pel poble amb un sola ditada al mòbil. Però el que ens agrada més és sortir per la Garriga a peu, amb menys barreres arquitectòniques i urbanístiques, que ens toqui l’aire i, per exemple, acostar-nos cofois a la Fira de la Botifarra.

2022, un any esperançador

Article del Grup Municipal d'ERC amb Acord la Garriga al butlletí municipal 'El Garric' n. 201. El 2022 comença amb els pressupostos municipals de la Garriga aprovats puntualment, de manera que seran vigents a partir de l’1 de gener. Això permet a l’equip de Govern encetar el punt àlgid del mandat amb els recursos suficients per respondre a les demandes i les necessitats del poble, i amb una dotació d’1,8 milions d’euros més que l’any que tanquem. Hi arribem després d’haver superat obstacles importants, i ens sentim satisfets de la capacitat d’afrontar els imprevistos més grans que ens podíem imaginar. Hem ajudat els negocis locals a atenuar els efectes econòmics de la pandèmia, així com a molts particulars que n’han patit les pitjors conseqüències. I seguim donant suport al govern sense renunciar als propòsits de fer molt més per la Garriga i que ens van portar a assumir l’alcaldia el juny del 2019. L’any que ve l’equip que lidera Dolors Castellà destinarà mig milió d’euros a l’ampliació o accessibilitat de voreres a moltes zones del poble; també es millorarà la neteja dels carrers i farem un més bon manteniment dels parcs i jardins; es posarà en pràctica el Pla de Mobilitat elaborat també de forma participada; i seguirem aplicant solucions sorgides de les converses a les trobades veïnals. Això, junt amb l’inici de la recollida de residus porta a porta, evidenciarà la voluntat de fer créixer la qualitat de vida a la Garriga. Podem parlar igualment de l’avenç en qüestions com la construcció d’habitatges socials i del projecte del futur tanatori. Aquest any vinent també veurem avançar el parc ludicoesportiu de Can Terrers, un espai clau de l’Anella Verda de la Garriga per al lleure: a les pistes d’atletisme i de ciclocròs actuals s’hi afegiran camps poliesportius oberts a tothom, junt amb d’altres elements per passar una bona estona amb família i amics, o per celebrar-hi actes festius. Entretant, l’equip de Govern segueix atent a l’evolució dels efectes de la pandèmia.

El Ple de la Garriga referma el compromís per l’Autodeterminació de Catalunya

Aprovada la moció commemorativa del 30 aniversari de la primera moció Amb 14 vots a favor i tres en contra, el ple de la Garriga va aprovar aquest dimecres 29 de setembre una moció a favor del Dret a l’Autodeterminació de Catalunya presentada pel grup municipal d’Esquerra Republicana amb Acord Independentista de la Garriga. Es tracta del refermament del compromís adquirit fa 30 anys en una moció que va defensar l’únic regidor d’ERC en aquell moment, Lluís Noguera i Jordana. En aquella ocasió, l’aprovació va ser unànime, amb el vot favorable de Convergència i Unió –aleshores a l’equip de govern– i del Partit dels Socialistes de Catalunya, encapçalat per Núria Albó. El text donava suport a la moció del Parlament de Catalunya de reconeixement del dret d’autodeterminació, i saludava els nous estats europeus de Lituània, Estònia i Letònia, alhora que esperonava d’altres pobles que en aquell moment també reclamaven el reconeixement d’aquest dret, “com a fidel reflex del dret internacional aplicable a les nacions sense estat”. La premsa del país se’n va fer gran ressò, i es reflectien les discrepàncies entre la posició nacional dels dos partits hegemònics d’aleshores i les direccions locals de la Garriga. El consistori garriguenc va ser un dels primers en mostrar el suport a la Declaració del Parlament de Catalunya. A la sessió d’aquest dimecres, l’alcaldessa de la Garriga, Dolors Castellà, va explicitar que la renovació del compromís també volia “homenatjar Lluís Noguera i tots els que des de fa tants anys lluiten per l'exercici de l'autodeterminació de Catalunya i per comprometre'ns amb l’organització un referèndum vinculant per la independència de Catalunya”.   Es comunicarà als regidors de fa 30 anys Els acords de la moció de 2021, també concreten, com fa 30 anys, el “dret a la independència de Catalunya i el dret aplicat de l’autodeterminació amb resultat d’independència, que és la via única i correcta, ajustada a dret, per esdevenir Catalunya una nació federada amb aquells altres pobles que ho vulguin”, en referència a la resta del Països Catalans.

Joan Tardà visita la Garriga per presentar ‘En defensa pròpia’

Hi participaran l’alcaldessa Dolors Castellà i l'historiador Roger Heredia L’exdiputat republicà Joan Tardà presenta el llibre ‘En defensa pròpia’ a la Garriga aquest dissabte 15 de maig dins dels actes de commemoració dels 90 anys d’Esquerra Republicana de Catalunya. L’acte tindrà lloc al carrer de can Xic Corder a partir de les 12 h. del migdia i comptarà amb les intervencions de Roger Heredia,  l’alcaldessa Dolors Castellà i del cantant Pep Picas. El llibre ‘En Defensa pròpia’ és una assaig escrit a finals del 2020 on es reflexiona del posicionament ideològic d’Esquerra Republicana a finals de la primera legislatura posterior del l’1 d’octubre del 2017 i abans de les eleccions del 14 de febrer. Per Tardà, aquests darrers mesos una part de l’independentisme ha expressat la frustració per la no consecució de la independència, una reacció que es manifesta amb crispació i dificulta el reforç del moviment i la implicació de nous sectors socials. Esquerra ha estat el principal receptor de les crítiques més airades des de sectors conservadors, i aquest és el motiu del títol del llibre, En defensa pròpia. Per l’històric dirigent d’ERC –ara jubilat– el moviment independentista ha avançat a diferents velocitats al llarg del temps, i l’alentiment dels darrers mesos a causa de la repressió té com a efecte el desconcert actual. El líder de l’independentisme basc d’esquerres, Arnaldo Otegui, és l’autor del pròleg.   La propera, Jenn Díaz. Dins dels actes del 90 aniversari d’ERC, el 29 de maig, i també a les 12 h. al carrer de Can Xic Corder, la diputada Jenn Díaz visitarà la Garriga per presentar el llibre Dona i poder. El mateix dia, a la tarda, ERC la Garriga ha programat la representació dramàtica Adreça desconeguda (1938), basada en els textos de Kressmann Taylor. El dimecres 12 de juny es presentarà el llibre Picar pedra, de Joan Puigcercós, Josep Huguet i Francesc Codina.    

Molinero: “Junqueras i Rovira reconeixen coses que són clau de cara a la independència”

Una trentena de persones assisteixen a la presentació de “Tornarem a vèncer” Israel Molinero, exregidor ecosocialista de la Garriga, i Josep Maria Jové, president del grup parlamentari d’ERC, van ser els encarregats dissabte de destacar els arguments del llibre ‘Tornarem a Vèncer’, d’Oriol Junqueras i Marta Rovira, aquest dissabte 8 de maig a la Garriga. Per Molinero, la proposta estratègica dels màxims dirigents d’ERC reconeix coses “que són clau de cara a la independència”. Una trentena de persones van assistir a l’acte al carrer de Can Xic Corder, que havia estat ajornat en motiu del confinament. Molinero va afirmar que l’opuscle de Junqueras i Rovira “és un text que va dirigit a tothom. No és per a gent acostumada a llegir sobre política. És sintètic i va al gra”. Així mateix, distingeix entre els punts forts de “la victòria de l’1 d’octubre” i “aborda el fons de tot el que va venir després com a aprenentatges”, més que una derrota. Per Molinero, la proposta dels republicans és que “posa el projecte de la independència al servei de tots els ciutadans, no només de qui la vol”. En aquest sentit, l’exregidor d’ICV es va posar com a exemple de “la Catalunya diversa, nascut a la Verneda i amb familiars profundament anticatalans. És en aquesta Catalunya diversa amb la que haurem de ‘lidiar’”. Molinero, que es va mostrar “optimista” respecte la independència de Catalunya, va destacar que la proposta estratègica de Junqueras i Rovira no renuncien a la via unilateral: “Hi ha causes que obliguen a aplicar la desobediència civil”. Per la seva banda, Josep Maria Jové va destacar la fortalesa de l’independentisme de cara al futur: “Aquests dies veiem que de les alternatives al règim del 78, que està arribant a la seva fi, l’independentisme és que es manté més forta, més mobilitzada i amb més suport democràtic. Això ens dona més legitimitat davant els debats sobre el futur”.

Molinero: “Junqueras i Rovira reconeixen coses que són clau de cara a la independència”

Una trentena de persones assisteixen a la presentació de “Tornarem a vèncer” Israel Molinero, exregidor ecosocialista de la Garriga, i Josep Maria Jové, president del grup parlamentari d’ERC, van ser els encarregats dissabte de destacar els arguments del llibre ‘Tornarem a Vèncer’, d’Oriol Junqueras i Marta Rovira, aquest dissabte 8 de maig a la Garriga. Per Molinero, la proposta estratègica dels màxims dirigents d’ERC reconeix coses “que són clau de cara a la independència”. Una trentena de persones van assistir a l’acte al carrer de Can Xic Corder, que havia estat ajornat en motiu del confinament. Molinero va afirmar que l’opuscle de Junqueras i Rovira “és un text que va dirigit a tothom. No és per a gent acostumada a llegir sobre política. És sintètic i va al gra”. Així mateix, distingeix entre els punts forts de “la victòria de l’1 d’octubre” i “aborda el fons de tot el que va venir després com a aprenentatges”, més que una derrota. Per Molinero, la proposta dels republicans és que “posa el projecte de la independència al servei de tots els ciutadans, no només de qui la vol”. En aquest sentit, l’exregidor d’ICV es va posar com a exemple de “la Catalunya diversa, nascut a la Verneda i amb familiars profundament anticatalans. És en aquesta Catalunya diversa amb la que haurem de ‘lidiar’”. Molinero, que es va mostrar “optimista” respecte la independència de Catalunya, va destacar que la proposta estratègica de Junqueras i Rovira no renuncien a la via unilateral: “Hi ha causes que obliguen a aplicar la desobediència civil”. Per la seva banda, Josep Maria Jové va destacar la fortalesa de l’independentisme de cara al futur: “Aquests dies veiem que de les alternatives al règim del 78, que està arribant a la seva fi, l’independentisme és que es manté més forta, més mobilitzada i amb més suport democràtic. Això ens dona més legitimitat davant els debats sobre el futur”.

ERC la Garriga presenta 'Tornarem a vèncer'

Josep Maria Jové i l’exregidor Israel Molinero intervindran en l’acte a la Garriga La secció local d’ERC la Garriga presenta el llibre Tornarem a vèncer (i com ho farem) aquest dissabte 8 de maig al carrer de Can Xic Corder (12 h.). El president del grup parlamentari republicà, Josep Maria Jové, i l’exregidor ecosocialista Israel Molinero, junt amb l’alcaldessa Dolors Castellà, seran els encarregats de glossar la proposta estratègica per assolir la independència escrita per Oriol Junqueras i Marta Rovira, president i secretària general d’Esquerra Republicana de Catalunya. L’acte es celebra uns mesos després de la seva primera programació, que es va ajornar a causa del segon confinament per pandèmia. El llibre va sortir el setembre de l’any passat i està escrit a quatre mans havent superat les barreres de l’exili i la presó. El text valora les fortaleses que van permetre l’organització de l’1 d’octubre del 2017, alhora que qualifica com a aprenentatges els factors que han fet que la fita del referèndum no hagi culminat –encara– amb la constitució de la república catalana. Una de les necessitats essencials és l’anomenada “via àmplia” per enfortir el moviment, com la suma de més àmbits ideològics i lluites socials a la causa de la república. És en aquest sentit que la secció local ha convidat Israel Molinero, que va ser regidor d’Iniciativa per Catalunya-Verds al consistori garriguenc, i que donarà la seva visió sobre la proposta republicana.   Joan Tardà i Jenn Díaz, als actes del 90 aniversari La cita de dissabte forma part del seguit d’actes de commemoració dels 90 anys d’ERC a la Garriga, que van començar el 15 d’abril amb un reconeixement a l’alcalde Gastó Comère i als garriguencs que van participar en el primer ajuntament republicà del 1931 al 1939. La propera cita serà dissabte vinent, 15 de maig, al mateix lloc amb l’exdiputat Joan Tardà, que presentarà el seu llibre En defensa pròpia.