Bona diada de Sant Jordi
Ara que és Sant Jordi: Local de l’Ametlla del Vallès "No hi ha barrera, pany ni forrellat que puguis imposar a la llibertat de la meva ment" Virginia Woolf No hauria d'haver estat i no hauria de ser... que la limitació d'una persona sigui definida per l'òrgan reproductor amb què ha nascut i no la manca d'habilitats i/o capacitats personals. ( fal·locentrisme) Grans veus han estat ofegades, grans aportacions han estat robades, grans professionals han vist que la manera d'exercir ve supeditada a una figura masculina i no a la seva pròpia identitat femenina. Des d'ERC volem donar un tret de sortida, un crit a la realitat i un canvi a la visió sesgada i patriarcal que encara existeix a les societats. Volem recordar a aquelles dones que van escriure sota un pseudònim masculí per crear-se un camí dins del món de les lletres, dones que van anteposar la seva necessitat de crear i escriure per davant del reconeixement, veient-se així exemptes del seu dret com a dones i, per conseqüència, de la llibertat com a persones. Condemnades a la ignorància de la seva pròpia identitat . Destacar la realitat d’una creença social, la creació d’una identitat de gènere totalment subjectiva i que obliga les dones a abissar-se en un patró masculí. Una herència històrica que va perpetuar a les escriptores a escriure sota el nom d’homes per poder publicar i poder fer arribar les seves històries al lector, ja que l'únic paper públic que podia tenir fins aleshores, era el de meuca. En aquest dia de lectura i de grans obres, volem destacar el paper d’aquelles dones que van obrir el ventall al coneixement lluitant contra la ignorància provinent d’un ego que arrosseguem durant segles, un ego que s'anteposava a la cultura. Gràcies al reconeixement del romanticisme, la manera de pensar i d'entendre els sentiments es planteja com una forma d'aprendre la realitat. I aquí es va donar una entrada a les dones cap a la lectura i la creació literària… Lluitadores contra l'opressió de la diferència: Caterina Albert -Víctor Català Va voler salvaguardar la seva independència com a creadora després de guanyar els Jocs Florals d’OLot, amb el poema: “lo llibre nou” i monòleg teatral “La infanticida”.