Ara que és Sant Jordi: Local de l’Ametlla del Vallès "No hi ha barrera, pany ni forrellat que puguis imposar a la llibertat de la meva ment" Virginia Woolf No hauria d'haver estat i no hauria de ser... que la limitació d'una persona sigui definida per l'òrgan reproductor amb què ha nascut i no la manca d'habilitats i/o capacitats personals. ( fal·locentrisme) Grans veus han estat ofegades, grans aportacions han estat robades, grans professionals han vist que la manera d'exercir  ve supeditada a una figura masculina i no a la seva pròpia identitat femenina. Des d'ERC volem donar un tret de sortida, un crit a la realitat i un canvi a la visió sesgada i patriarcal que encara existeix a les societats. Volem recordar a aquelles dones que van escriure sota un pseudònim masculí per crear-se un camí dins del món de les lletres, dones que van anteposar la seva necessitat de crear i escriure per davant del reconeixement, veient-se així exemptes del seu dret com a dones i, per conseqüència, de la llibertat com a persones. Condemnades a la ignorància de la seva pròpia identitat . Destacar la realitat d’una creença social, la creació d’una identitat de gènere totalment subjectiva i que obliga les dones a abissar-se en un patró masculí. Una herència històrica que va perpetuar a les escriptores a escriure sota el nom d’homes per poder publicar i poder fer arribar les seves històries al lector, ja que l'únic paper públic que podia tenir fins aleshores, era el de meuca. En aquest dia de lectura i de grans obres, volem destacar el paper d’aquelles dones que van obrir el ventall al coneixement lluitant contra la ignorància provinent d’un ego que arrosseguem durant segles, un ego que s'anteposava  a la cultura. Gràcies al reconeixement del romanticisme, la manera de pensar i d'entendre els sentiments es planteja com una forma d'aprendre la realitat. I aquí es va donar una entrada a les dones cap a la lectura i la creació literària…   Lluitadores contra l'opressió de la diferència:   Caterina Albert -Víctor Català Va voler salvaguardar la seva independència com a creadora després de guanyar els Jocs Florals d’OLot, amb el poema: “lo llibre nou” i monòleg teatral “La infanticida”.

El CGL és un òrgan estatutari format només per alcaldes i alcaldesses (100 en total). La seva composició emana dels resultats electorals de les municipals (en aquest cas de les del 2019). Els grups polítics que hi són representats han d'haver obtingut més de 5% dels vots. En aquest sentit, i aplicant la fórmula matemàtica que preveu la Llei de Consell de Governs Locals que el regula, la representació d'ERC és de 29 alcaldies. Cada partit ha de decidir qui en forma part a partir dels següents criteris: paritat de gènere representativitat de tot el territori (equilibri territorial) representació de pobles petits, mitjans i grans (equilibri demogràfic) En aquest sentit, el partit va proposar a la Pam Isús i al Pep Moret que en formin part. Els equilibris sempre són difícils, però cal dir que Esquerra els hem respectat tots. Ara el CGL començarà a caminar, tot i que per un període molt curt, atès que es dissol quan es convoquen les eleccions municipals, i s'haurà de tornar a constituir després del maig del 2023 amb nova composició d'acord amb els resultats electorals. Durant aquest temps treballarem per redactar el seu reglament i per dotar dels mitjans materials i econòmics que necessita aquest òrgan per ser realment una eina útil per al món local. De fet, és, per llei, l'interlocutor amb el Govern i el parlament i ha de ser consultat en totes les decisions que fa referència al món local.

El senador Josep Maria Reniu demana la municipalització del bloc de la SAREB  Des de l'Ajuntament de l’Ametlla demanem la propietat del bloc de pisos de lloguer social del Maset Nou. Així ho ha traslladat l’equip de Govern al senador Josep Maria Reniu, que reclamarà a Madrid que la propietat de la SAREB, de 35 habitatges destinats a l’habitatge de protecció oficial, passi a titularitat municipal.  Actualment, el banc públic i l’ajuntament tenen un conveni d’usdefruit per a la gestió per part de l’ajuntament durant quatre anys prorrogables a quatre més, però des d’Esquerra considerem que– ja que la SAREB s’ha de dissoldre– aquesta finca quedi en propietat de l’Ametlla “com més aviat millor”, segons l’alcalde Pep Moret, que ha rebut Reniu juntament amb el regidor d’Habitatge, Jaume Durall, i Mireia Morillas, titular de les àrees de Medi Ambient, Consum i Promoció Econòmica i Turisme. Reniu ha constatat que el conveni entre l SAREB i l’Ametlla “és un cas d’èxit”, ja que el que es troba en la convenis amb la SAREB que els ajuntaments es troben amb una “total opacitat” dels organismes de l’estat en aquesta matèria. De fet, les seves primeres gestions també han servit per constatar aquesta manca de transparència. Per això, les visites de Reniu conclouen amb una bateria de preguntes escrites al Senat per obtenir el catàleg de propietats que la SAREB té al Vallès Oriental, i d’altres comarques, i reclamar almenys un 30% per a usos socials de titularitat municipal.  El cas de l’Ametlla també entra en aquest plec de demandes.  

Parlament de l'Il·lm. Sr. Alcalde Pep Moret i Tanyà Manifest Diada Nacional de Catalunya a l’Ametlla del Vallès Bon dia a tots i totes, Benvolguts regidors i regidores del consistori de l’Ametlla, apreciats inspector i sergent de la policia local i tots als ametllatans i ametllatanes. Els països d’arreu del món tenen marcat en el seu calendari la Festa Nacional com a una data simbòlica, de reivindicació de l’orgull nacional i per compartir a tot el món la seva manera de fer i de ser. Així és la Diada Nacional de Catalunya: L’11 de setembre de cada any pengem la senyera als balcons i places per reafirmar un sentiment d’identitat, de pertinença i de mirada envers les nostres arrels com a nació. És una ocasió per explicar al món el nostre sentiment d’identitat, de pertinença i de mirada envers les nostres arrels com a país. L’autèntica commemoració de l’11 de setembre no és la de la caiguda de Barcelona, ni només és la Diada Nacional de Catalunya. L’11 de setembre commemorem la tenacitat d’un poble que unit (més enllà de les classes socials, el gènere o la ideologia), va ser capaç de lluitar, de protegir-se i de ser resilient. Així és el poble de Catalunya. Per això, un any més, som aquí per reivindicar el dret a decidir dels ciutadans i ciutadanes catalans. El dret a exercir de forma cívica, democràtica i radicalment pacífica la llibertat individual i col·lectiva de les catalanes i catalans, vinguin d’on vinguin i pensin el que pensin. I en aquest camí el municipalisme sempre serà un aliat del poble de Catalunya en la defensa de les seves idees. Enguany, per segon any consecutiu, ho fem vivint moments difícils a causa de la pandèmia. Portem dos anys lluitant contra el virus, que s’ha endut pel camí a companys, amics i familiars, i des de tots els pobles i ciutats ho hem donat tot per protegir a la gent, per atendre a les persones que han patit i per impulsar la reactivació. Cada any, i ja en fa 10, ens manifestem per la independència i avui el nostre desig de llibertat continua ben vigent.

Cada any a de l'institut Eugeni Xammar, a l’Ametlla del Vallès, els alumnes de 4t d’ESO fan un projecte curricular de voluntariat al poble. El projecte s’anomena Servei comunitari. Altres anys s’oferia ajudar a Càritas o col·laborar amb els més petits de les escoles. Aquest any, ja sigui empesos per la situació pandèmica o per altres circumstàncies, hi ha hagut un canvi i els alumnes han pogut escollir entre tres projectes: trucades d’acompanyament a la gent gran, algunes a persones que viuen en residències i algunes que són als seus domicilis; un projecte que consisteix en marcar rutes verdes per fer esport per la natura, ja sigui caminant, corrent o en bicicleta, i l'últim projecte es tracta d’un estudi del malbaratament alimentari. Tots són projectes que els estudiants fan fora de l’horari lectiu. Des d’una perspectiva d’esquerres, aquests són projectes molt interessants per involucrar el jovent en les necessitats actuals i que tenen visió de futur, especialment el de l’acompanyament telefònic a les persones grans del poble, que suposa una implicació personal intergeneracional molt enriquidora i que genera empatia i sentit de la responsabilitat als joves respecte de les persones grans del seu entorn.   «M’ha explicat que té tres fills i que avui ha dinat arròs, però s’ha entristit molt quan m’ha dit que el seu germà va morir fa tres mesos… Al final, no volia penjar el telèfon. M’he sentit molt emocionat, molt implicat, tinc ganes que arribi la nostra conversa de la setmana vinent.» Aquesta és una de les converses que ens ha explicat un dels joves que participen al projecte «Servei comunitari» que es fa des de l’institut Eugeni Xammar en coordinació amb les regidories de Gent Gran i d’Ensenyament, amb la Raquel García i en Gus Saeta al capdavant, que han treballat de manera transversal per fer possible aquest projecte. Des d’ERC-l’Ametlla tenim present que la gent gran és cabdal en la nostra societat, cal fer-los sentir que estem amb ells.

Us fem arribar el resum dels punts més interessants del ple del passat mes d'abril. Hi trobareu les explicacions dels conceptes de "reconeixement extrajudicial de crèdit" i de "bases en règim de concurrència comptetitiva", un parell de conceptes habituals en l'argot administratiu que us ajudaran a entendre la manera com funciona la política local i els pressupostos municipals. A més a més, a sota trobareu les bases no definitives per a les subvencions a entitats i associacions que facin activitats en els àmbits d'acció social i de cultura. Aquestes bases no definitives estan en exposició pública per si algú vol presentar esmenes o impugnacions. En vint dies hàbils a partir del Ple (que es va fer el 26 d'abril) es donaran per definitives si no hi ha hagut presentació d'esmenes.   RESUM DEL PLE ORDINARI DEL DIVENDRES, 26 D’ABRIL DEL 2021 DICTÀMENS 2.- APROVACIÓ RECONEIXEMENT EXTRAJUDICIAL DE CRÈDIT És una pràctica habitual fer una ampliació del crèdit de l’Ajuntament durant l’any en curs quan, per motius diversos, factures corresponents a l’exercici de l’any anterior, en aquest cas del 2020, no es va poder reconèixer o aprovar i s’incorporen en el pressupost de l’exercici del 2021. Des del Govern s’explica que el fet que el reconeixement extrajudicial de crèdit pugi a uns 40.000 € és una qüestió que entra dintre de la normalitat. És normal, també, que les factures dels últims mesos de l’any no es puguin incloure en l’exercici de l’any en curs pel ritme natural de l’Administració.  Aquesta vegada, però, el crèdit puja més del que seria desitjable perquè el gruix de la quantitat d’aquest crèdit correspon a una part del pagament de la passera que comunica, per sobre de l’autovia C-17, la banda del poble i la del Centre Comercial Sant Jordi (55.580,44€). Aquest pagament correspon a l’obra de construcció de la passera, una obra que va projectar el Govern de l’anterior legislatura i que no s’havia pagat en el seu moment.

La gestió dels residus, és a dir, de qualsevol tipus d’escombraries que generem els ciutadans, és una tasca que porta a terme cada ajuntament. En el cas de l’Ametlla del Vallès, l’Ajuntament té un conveni amb el Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Oriental, que coordina tant el funcionament de la deixalleria, com l’aprovisionament dels diversos tipus de contenidors com les recollides periòdiques de restes de poda i de trastos vells, els anomenats «voluminosos».    L’Ajuntament fa una previsió tenint en compte el número d’habitants i la tipologia d’habitatges, i amb aquest supòsit contracta un número determinat de contenidors i una periodicitat de recollides setmanals. A més a més, determina l’horari de la deixalleria i les necessitats de personal. Tot això determina l’import de la taxa d’escombraries que paguem cadascuna de les llars del poble i també els comerços o empreses amb local. De tota manera, l'import de la taxa d'escombraries a l'Ametlla del Vallès està relacionada amb l'IBI de cada propietat, i no pas per l'ús que fem dels serveis de reciclatge. Això és perquè el tipus de recollida de deixalles que tenim a l'Ametlla es fa mitjançant els contenidors que tenim disseminats per tot el poble, i per tant, és impossible saber quins veïns i veïnes generen més deixalles o quins en generen menys.   Tal com funciona actualment la recollida de residus a l’Ametlla, els veïns i veïnes tenim a disposició contenidors de vidre, envasos, paper, orgànica i resta; es fa recollida de poda i també recollida de trastos vells o voluminosos sota demanda de l’usuari (més informació al web de l’Ajuntament). A part, es pot anar a la deixalleria a portar tot tipus de residus, inclosa la runa, l’oli, les piles i altres deixalles sense cap mena de cost per part de l’usuari, al contrari, amb la possibilitat d’obtenir un descompte en la taxa de l’IBI al cap de l’any.   Tanmateix, hi segueixen havent persones incíviques que prefereixen abandonar les deixalles, els mobles, els electrodomèstics, la runa i altres residus al carrer, o bé llençar-los en un camp o en qualsevol barranc, torrent o zona boscosa o a la part exterior de la deixalleria.

PARTICIPEM DEL CANVI DE MODEL ENERGÈTIC L’autoproducció és la generació d’energia elèctrica renovable per part de qui la utilitza. La forma més habitual, actualment, és la fotovoltaica, tot i que hi ha altres alternatives com els aerogeneradors domèstics, que transformen l’energia eòlica en elèctrica. L’objectiu principal de l’autoproducció és l’autoabastiment energètic, que significa generar la pròpia energia que utilitzes. Per aquest motiu s’ha de mirar de gastar aquesta energia en el moment de la producció, si no es té una bateria que l’acumuli. Quan no es disposa d’autoproduccció d’energia, es consumeix l’energia de la xarxa general.   També es té en compte la gestió de l’excedent, que es refereix a aquella energia que no pots emmagatzemar ni utilitzar i que es bolca a la xarxa elèctrica.    Les modalitats amb excedent repercuteixen de manera positiva sobre el medi ambient, ja que l’energia verda que es genera s’acaba utilitzant i no es perd. Així s’evita la generació de més energia i es redueixen les emissions de CO2. D’altra banda, la compensació d’excedents bolcats a la xarxa fa que la instal·lació s’amortitzi abans, perquè enviar a la xarxa comuna el propi excedent d’energia significa treure’n un rendiment econòmic.     OPCIÓ DE COMPRA COL·LECTIVA   Avui en dia hi ha empreses catalanes d’abastiment energètic que ofereixen, a través de grups locals, compres col·lectives d’autoproducció solar. Amb aquest sistema organitzatiu es busca un benefici econòmic per a tot el grup que s’organitza, un benefici ètic i més facilitat de posada en marxa per al consumidor.    Les compres col·lectives busquen agrupar un volum considerable de persones de la mateixa zona geogràfica interessades en l’autoproducció.   L’actual model de compres col·lectives que ofereix una coneguda cooperativa elèctrica catalana va dirigit a persones i petites empreses sòcies de la cooperativa amb un habitatge o local amb coberta pròpia, o amb  permís de la resta de la propietat, i amb un ús elèctric mitjà o mitjà-alt  (≥ 2.

El passat dilluns 29 de març del 2021 es va portar a terme el Ple municipal del mes de març de forma telemàtica. Aquí en teniu un resum exhaustiu. A la part de sota podreu accedir als textos complets de les mocions que es van presentar. PLE DE L’AJUNTAMENT DE L’AMETLLA DEL VALLÈS, 29 de març del 2021   DICTÀMENS   APROVACIÓ, SI S'ESCAU, PRÒRROGA PLA LOCAL DE JOVENTUT  El Pla Local de Joventut 2017-2020, vigent fins al moment ha caducat. A principis de 2020 es va parlar dins l’àrea de Joventut d’aquest ajuntament d’iniciar l’elaboració d’un nou PLJ 2021-2024. El mes de març del 2020, amb l’arribada de l’actual pandèmia de la covid-19, es va optar per no tirar-lo endavant ja que no es podia fer en condicions òptimes (dificultat de fer trobades al l’institut i al centre de dinamització de joves, el PICA, i la limitació de fer totes les trobades en línia) a causa de l’esmentada situació, i, per tant, no es va fer un seguiment de com fer un pas entre el Pla del 2017-2020 al següent. La intenció de l’àrea de Joventut és la de prorrogar el Pla Local de Joventut 2017-2020 per aquest 2021 amb el compromís de començar a elaborar el nou Pla a partir de l’estiu d’aquest any a fi de tenir-lo aprovat el 2022.   Es proposa que el Pla Local de Joventut 2021-2024 vagi en paral·lel amb l’elaboració del Pla d’Educació. El Pla Local de Joventut és una eina que serveix per orientar i impulsar polítiques destinades a millorar les condicions de vida dels joves del poble i com un procés de construcció col·lectiva de diferents agents (polítics, tècnics, joves i altres agents) on pren valor la dinamització i la mobilització del col·lectiu jove. En aquest sentit, són tan importants els continguts del Pla com el propi procés d’elaboració i la seva implementació, ja que el procés d’elaboració representa l’oportunitat de dinamitzar els diferents agents. —Aprovat per la unanimitat dels regidors presents. APROVACIÓ, SI S'ESCAU, DE LA MODIFICACIÓ DE LES BASES REGULADORES I CONVOCATÒRIA 2021 PER A LA CONCESSIÓ D'AJUTS PER AL SUPORT ESCOLAR i DE LA MODIFICACIÓ DE LES BASES I CONVOCATÒRIA 2021 DE LES BEQUES PER A ACTIVITATS ESPORTIVES  El primer any de legislatura ja es van ajustar les bases per a l’obtenció de beques per al suport escolar perquè es va detectar que no totes les famílies que les necessitaven podien obtenir-les, i malgrat això, quedaven diners destinats a aquest tema sense adjudicar.