L'Ametlla del Vallès

Notícia

Resum del ple municipal del 29 de març del 2021

Ple del 23 de març del 2021, parla Raquel García Luque
Ple del 23 de març del 2021, parla Raquel García Luque
El passat dilluns 29 de març del 2021 es va portar a terme el Ple municipal del mes de març de forma telemàtica. Aquí en teniu un resum exhaustiu. A la part de sota podreu accedir als textos complets de les mocions que es van presentar.

PLE DE L’AJUNTAMENT DE L’AMETLLA DEL VALLÈS, 29 de març del 2021
 
DICTÀMENS
 
APROVACIÓ, SI S'ESCAU, PRÒRROGA PLA LOCAL DE JOVENTUT 

El Pla Local de Joventut 2017-2020, vigent fins al moment ha caducat. A principis de 2020 es va parlar dins l’àrea de Joventut d’aquest ajuntament d’iniciar l’elaboració d’un nou PLJ 2021-2024. El mes de març del 2020, amb l’arribada de l’actual pandèmia de la covid-19, es va optar per no tirar-lo endavant ja que no es podia fer en condicions òptimes (dificultat de fer trobades al l’institut i al centre de dinamització de joves, el PICA, i la limitació de fer totes les trobades en línia) a causa de l’esmentada situació, i, per tant, no es va fer un seguiment de com fer un pas entre el Pla del 2017-2020 al següent. La intenció de l’àrea de Joventut és la de prorrogar el Pla Local de Joventut 2017-2020 per aquest 2021 amb el compromís de començar a elaborar el nou Pla a partir de l’estiu d’aquest any a fi de tenir-lo aprovat el 2022.
 
Es proposa que el Pla Local de Joventut 2021-2024 vagi en paral·lel amb l’elaboració del Pla d’Educació.

El Pla Local de Joventut és una eina que serveix per orientar i impulsar polítiques destinades a millorar les condicions de vida dels joves del poble i com un procés de construcció col·lectiva de diferents agents (polítics, tècnics, joves i altres agents) on pren valor la dinamització i la mobilització del col·lectiu jove. En aquest sentit, són tan importants els continguts del Pla com el propi procés d’elaboració i la seva implementació, ja que el procés d’elaboració representa l’oportunitat de dinamitzar els diferents agents.

—Aprovat per la unanimitat dels regidors presents.


APROVACIÓ, SI S'ESCAU, DE LA MODIFICACIÓ DE LES BASES REGULADORES I CONVOCATÒRIA 2021 PER A LA CONCESSIÓ D'AJUTS PER AL SUPORT ESCOLAR i DE LA MODIFICACIÓ DE LES BASES I CONVOCATÒRIA 2021 DE LES BEQUES PER A ACTIVITATS ESPORTIVES 

El primer any de legislatura ja es van ajustar les bases per a l’obtenció de beques per al suport escolar perquè es va detectar que no totes les famílies que les necessitaven podien obtenir-les, i malgrat això, quedaven diners destinats a aquest tema sense adjudicar. 

El passat any 2020, tot i aquest ajustament de criteris, s’ha vist que encara es podien millorar les bases reguladores d’aquests ajuts d’acord amb el pressupost aprovat per a l’any 2021. El que es porta a ple en aquest punt és l’ajust tècnic d’aquestes bases alhora que, en el moment que s’aprovi, es farà la convocatòria de les beques d’ajut.

Aquest és un punt que presenten els regidors d’Esports i Educació i d’Acció Social, donat que les beques són per a temes escolars i esportius i estan destinades a famílies que ho necessiten, des d’Acció Social i els Serveis Socials Bàsics de l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès.

L’ajut per al suport escolar vol garantir l’adquisició del material i els llibres de texts, sortides...entre d’altres, així com poder seguir correctament l’escolarització dels infants i joves entre 3 i 16 anys empadronats al municipi de l’Ametlla del Vallès, que cursin els ensenyaments de segon cicle d’educació infantil, educació primària o educació secundària ESO, i que es trobin en una especial situació familiar amb necessitats socials i/o econòmiques. També tenen per objecte el suport escolar amb material, llibres, matrícules i transport, d’aquell alumnat empadronat al municipi de l’Ametlla del Vallès, fins a 21 anys, que cursin ensenyaments no obligatoris de Programes de Formació i Inserció i cursos d’Escoles Adults.

En quant a l’ajut per a la pràctica d’activitats esportives, també són considerades com qüestions de necessitat vital, i al mateix temps com una pràctica que afavoreix la integració dels d’infants, adolescents i joves en risc d’exclusió social; suposen també una millora de la convivència en el seu entorn i una transmissió positiva de valors personals i socials com el respecte, l’autocontrol, l’autoestima, la superació i l’esforç, empatia, sentiment de grup, hàbits saludables. L’atorgament de beques per a la realització d’activitats esportives està destinat a afavorir els infants i adolescents (de 3 a 18 anys) empadronats al municipi de l’Ametlla del Vallès, i que es trobin en una especial situació familiar amb necessitats socials i/o econòmiques.

—Les dues modificacions s’han aprovat per la unanimitat dels regidors presents.


APROVACIÓ, SI S'ESCAU DEL REGLAMENT DEL SERVEI D’ALLOTJAMENT TEMPORAL D’URGÈNCIES DE L’AJUNTAMENT DE L’AMETLLA DEL VALLÈS

La regidoria d’Acció Social preveu la necessitat que el municipi de l’Ametlla del Vallès disposi, com a mínim, d’un habitatge d’emergència que permeti fer front a situacions d’especial vulnerabilitat, fins i tot urgents.
 
A causa de la situació actual de crisi que estem vivint, l’Ajuntament ha decidit reservar un d’aquests 35 habitatges per poder disposar d’un habitatge d’emergència, perquè l’Ajuntament no en tenia cap per a aquests efectes. S’ha fet un reglament per regular els supòsits i la manera com es farà servir aquest pis i els propers que hi pugui haver.

—Aquest punt s’ha aprovat per la unanimitat dels regidors presents.


APROVACIÓ, SI S’ESCAU, DE LA MINUTA DEL CONVENI DE COL·LABORACIÓ INTERADMINISTRATIVA ENTRE DIVERSOS AJUNTAMENTS PER A LA GESTIÓ DELS CONFLICTES RELACIONATS AMB EL PORC SENGLAR

La presència de senglars en àrees urbanes i periurbanes és cada vegada més freqüent. Aquesta presència pot produir danys a cultius, accidents de trànsit, atacs a animals domèstics, afeccions als parcs, jardins i mobiliari urbà, etc. 

Per tal de mitigar els problemes que produeix la presència de senglars, els ajuntaments dels termes municipals de Bigues i Riells, Caldes de Montbui, Canovelles, Granollers, l’Ametlla del Vallès, les Franqueses del Vallès, Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall, Martorelles, Montmeló, Montornès del Vallès, Parets del Vallès, Santa Eulàlia de Ronçana i Vilanova  del Vallès consideren que cal realitzar de manera conjunta diferents actuacions coordinades, per fer-ho han signat un conveni de col·laboració interadministrativa.

Faran, conjuntament, la diagnosi i la planificació per desenvolupar un pla d’acció sobre la gestió de la població del senglar en el marc d’una cooperació intermunicipal i el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya. Establiran una comissió tècnica que s’encarregarà d’estudiar les actuacions necessàries per mitigar els efectes de la presència de senglars. L'estratègia de gestió s’ajustarà a la legalitat, haurà d’evitar efectes no desitjats en altres espècies i tenir efectes que perdurin en el temps. I portaran a terme les accions acordades.

El punt l’ha explicat la regidora de Medi Ambient, Mireia Morillas, i l’alcalde, Pep Moret, ha puntualitzat que la regidoria de Medi Ambient de l’Ametlla està liderant la posada en marxa d’un protocol d’informació i seguretat en el moment de les batudes de caça de la plaga dels senglars.

Des de l’Ajuntament s’és conscient que les queixes que es reben d’aquest tipus d’actuació és perquè fa por trobar una persona amb una escopeta, i per això s’estan extremant la cura en la informació prèvia i en la informació el dia de l’acció de caça. Malauradament, no hi ha una manera automàtica de fer que la plaga de senglars disminueixi d’un dia per l’altre, i mentre s’estudien diverses possibilitats d’actuació, no es pot obviar el problema i s’ha d’actuar. Des del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació s’ha felicitat la regidora per la creació del protocol.  

—Aquest punt s’ha aprovat per la unanimitat dels regidors presents.


MOCIONS
 
MOCIÓ PER L’INDULT A PABLO RIVADULLA I DURÓ (PABLO HASÉL)

Aquesta moció es va presentar en el ple anterior, i se'n va ajornar la votació perquè els regidors dels grups Junts i PSC volien més temps per llegir la moció i poder discutir el sentit del seu vot. Per això la presenació extensa d'aquesta moció els grups la van fer en el Ple del mes de febrer.

Podeu trobar a sota el text complet de la moció.

Aquí us reproduïm la presentació curta que en Gustau Saeta, regidor d’Educació, Juventut i Esports ha fet per recordar el tema de la moció i el sentit del vot d'ERC:

“No es pot entendre que en el segle XXI encara hi hagi aquest tipus de sentències; creiem que, evidentment, la llibertat d’expressió hauria d’estar garantida en tots els sentits. No pot ser que a un cantant, per expressar, mitjançant tuits i cançons, idees divergents amb la corona i altres estaments de l’Estat espanyol, li caigui a sobre el pes de la llei d’una manera tan parcial. No pot ser, perquè això el que denota és que l’Estat espanyol està més a prop d’un totalitarisme que no pas d’un estat en què s’haurien de garantir aquests drets. Per això Esquerra Republicana votarem a favor d’aquesta moció, ens solidaritzem amb ell i demanem la seva llibertat, a més de demanar la independència per raons com aquesta."

—La moció s’aprova per la unanimitat dels regidors presents.


MOCIÓ D’ESQUERRA REPUBLICANA I AMETLLA’T DE SUPORT A L’AMNISTIA

L'històric conflicte polític entre Catalunya i l'Estat Espanyol s'aguditzà després de la sentència del Tribunal Constitucional que va anul·lar la proposta de nou pacte estatutari, l’any 2010. Davant aquesta situació, la societat catalana, a través de llurs legítims representants, optà per reivindicar l'exercici ple dels drets i llibertats fonamentals amb l'objectiu de decidir, de nou democràticament, el seu futur polític. Com que no es va deixar fer un referèndum pactat entre les dues parts, amb el nou triomf dels partits independentistes en les eleccions del 27 de setembre del 2015, va acabar amb el referèndum de l'1 d'octubre del 2017. Aquesta acció ha comportat penes de presó, exili, multes i inhabilitacions.

A desembre del 2020 hi ha més de 2.800 persones que han estat o segueixen encausades per la participació a actes relacionats amb la consulta del 9 de novembre, el referèndum de l'1 d'octubre de 2017 i les diverses mobilitzacions i protestes ciutadanes a favor del dret a l'autodeterminació i en contra de la repressió del poble català. També s’han obert més de 600 contenciosos administratius contra els ajuntaments catalans i electes locals per temes relacionats amb la independència de Catalunya per permetre l'exercici del dret a l'autodeterminació o a l'expressió de les idees que s'hi troben vinculades.
 
Es tracta d’un conflicte polític i la solució també ho haurà de ser; per això l’única solució global és una Llei d’Amnistia, que depèn del poder legislatiu i per tant és una qüestió de voluntat política.
 
L’amnistia és un concepte jurídic reconegut a nivell internacional, aplicat a centenars de països i  per a situacions d’excepcionalitat política com la que estem vivint. L'amnistia ha de tenir com a àmbit objectiu tot els actes d'intencionalitat política tipificats com a delictes o com a conductes punibles administrativament. S'entendrà per intencionalitat política qualsevol fet vinculat a la preparació, organització, convocatòria, finançament, afavoriment, promoció, execució i celebració tant del Procés participatiu sobre el futur polític de Catalunya de 9 de novembre de 2014 com del referèndum d'autodeterminació d'1 d'octubre de 2017, així com els actes de protesta a la via pública que, amb la finalitat de defensar les consultes esmentades o de criticar l'actuació de les autoritat governamentals o jurisdiccionals, haguessin estat perseguits penalment o administrativa des de la data de celebració de l'esmentat referèndum. També totes les accions que quedin emmarcades en el dret d’expressió, llibertat de pensament polític i llibertat de reunió i d’associació. 

A sota  trobareu el text complet d'aquesta moció.

Aquesta moció l’ha defensada, per part d’Esquerra Republicana, el regidor de Participació Ciutadana, Noves tecnologies, Recursos Humans i alcalde Pep Moret:

"La plataforma ciutadana Amnistia i Llibertat va presentar públicament el passat 3 de setembre una proposta de Llei d’Amnistia redactada per juristes, professors i professores universitaris de Dret Constitucional i politòlegs. L’objectiu d’aquesta iniciativa és promoure l’aprovació de la Llei d’Amnistia, i fer-ho a través de la recollida de signatures i fent ús del dret de petició.

L’amnistia, en el cas que ens ocupa, s’hauria d’aplicar a tota la causa independentista, i això implica l’eliminació de la pena, implica deixar de considerar culpables les persones condemnades i al mateix temps s’eximeixen de qualsevol culpa i desapareixen les responsabilitats i antecedents penals que s’hagin tingut.

No defensem només l’alliberament de totes les persones preses i presos polítics i el retorn en llibertat de totes les exiliades i exiliats, sinó també l’anul·lació de les seves causes, passades, presents i les que puguin venir en un futur vinculades a la persecució i repressió envers el moviment independentista i republicà.

Amb la solidesa de les nostres bases democràtiques, la nostra tradició fonamental en la defensa de les persones i els seus drets, a Esquerra Republicana de Catalunya ens veiem en el deure de presentar i donar suport a la moció que ha sorgit de bona part dels grups polítics i societat civil, compromesa amb la llibertat i el dret a l’autodeterminació de les persones. Creiem fermament que aquest és el camí per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya, i és el camí que ens ha de portar a exercir l’autodeterminació amb un objectiu final i legítim que nosaltres proposem en forma de República Catalana. Per això proposem aquesta moció i, evidentment, hi votarem en sentit afirmatiu."

—La moció s’aprova per 11 vots a favor i 1 abstenció (Podem).


MOCIÓ PRESENTADA PER ERC, EN COMÚ PODEM, AMETLLA’T I PSC EN SUPORT AL DRET A MORIR DIGNAMENT

La declaració universal dels Drets Humans (1948) assenyala en el seu article primer que «tots els éssers humans neixen lliures i iguals en llibertat i en drets». Així mateix, la Constitució Espanyola (1978) al seu article 10 declara el dret a «la dignitat de la persona i el lliure desenvolupament de la seva personalitat». L'Estatut d'Autonomia també es manifesta sobre aquest tema amb el seu article 20, segons el qual, «totes les persones tenen el dret de rebre un tractament adequat al dolor i cures pal·liatives integrals i a viure amb dignitat el procés de llur mort. Totes les persones tenen el dret d’expressar llur voluntat d’una manera anticipada per tal de deixar constància de les instruccions sobre les intervencions i els tractaments mèdics que puguin rebre, que han d’ésser respectades, en els temes que estableixen les lleis, especialment pel personal sanitari quan no estiguin en condicions d’expressar personalment llur voluntat.»
 
No obstant tot això, l’article 143.4 del Codi Penal espanyol, si bé ha exclòs els metges i metgesses en la llei de l’eutanàsia aprovada el passat dia 17 de desembre de 2020, encara penalitza, si bé rebaixant les penes, a la persona que ajudés a morir a una altra «amb actes necessaris i directes per la petició expressa, seriosa i inequívoca d’aquest, en el cas que la víctima patís una malaltia greu que el conduís necessàriament a la mort, o que li produís greus patiments permanents i difícils de suportar».
 
Catalunya ha desenvolupat una legislació pròpia sobre el dret a viure amb dignitat el procés de la mort, reflectida en la pionera Carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l’atenció sanitària (2001), que indica que: «la persona té dret a viure el procés que esdevingui fins al final de la vida segons la seva concepció de dignitat. La persona té dret a rebutjar qualsevol tractament, malgrat que aquest sigui de suport vital i estigui ja instaurat, sempre que es tracti d’una decisió competent i ben informada. En aquest context, la persona té dret a rebre una atenció de qualitat que promogui l’alleujament del patiment, sigui físic, psicològic, social o espiritual, proveïda en l’entorn idoni (domicili, hospital, etc.), i atenent les preferències de la persona. Quan es donen situacions de patiment insuportable i la persona, en plena possessió de les seves facultats per decidir, expressa el seu desig de morir i sol·licita ajuda per fer-ho, té el dret a rebre un tracte respectuós i que se li doni una resposta proporcionada a la intensitat  d’aquest patiment. Igualment, la persona té dret que els professionals sanitaris li facilitin les cures i els tractaments necessaris per facilitar-li una mort digna i sense patiment, sempre dins del marc legal vigent.»
 
Malgrat que aquestes lleis, l’Associació pel Dret a Morir Dignament (DMD) afirmarque massa persones continuen patint un sofriment innecessari al final de la seva vida pel desconeixement d’aquestes lleis per una part del personal sanitari, el desconeixement per part dels pacients i del seu entorn dels seus drets o de com exercir-los, incloent tot el relatiu a l’elaboració prèvia del Document de Voluntats Anticipades (testament
vital), la dificultat d’accés als equips de cures pal·liatives per desinformació d’una part del personal sanitari o per manca de recursos suficients per atendre a tota la població i per la penalització de l’ajuda a morir de l’article 143.4 del Codi Penal espanyol.
 
Els ajuntaments, com a institució més propera a la ciutadania i des de la convicció que el dret a una mort digna és un dels drets humans, ha de vetllar per la seva defensa, per la qual cosa és necessari divulgar aquest dret entre la població, així com la necessitat de que cada ciutadà disposi del seu DVA i que el personal municipal en general i el de treball i educació social i el de les Oficines d’Atenció al Ciutadà (OAC) en particular n’estiguin degudament formats i informats.

Trobareu el text complet d'aquesta moció a sota.
 
Aquesta moció l’ha defensada, per part d’Esquerra Republicana, Raquel García Luque, regidora de Barris, Festes i Gent Gran amb aquest discurs:

"Aquest mes de març s’ha regularitzat d’eutanàsia i s’ha publicat al BOE amb la denominació de “Regulación de la eutanasia”. A partir d’aquí comencen a comptar els tres mesos que la llei mateixa dona perquè entri en vigor. Gràcies al que s’ha aconseguit per part de tots els ajuntaments, de totes les mocions donant-hi suport, ens hem convertit en el cinquè o sisè país en regular-la. El primer va ser Holanda, l’any 2002, i seguidament, Bèlgica, Canadà i Luxemburg. La regulació d’aquest dret, igual que altres que tenen a veure amb la vida, no impliquen més morts. En absolut. Ni tampoc obrir una porta al suïcidi assistit sense control. Tampoc. En tot cas, el que sí que implica és menys patiment i menys clandestinitat. 

La mort sempre genera sentiments de dolor i pèrdua que són inevitables, però no creiem que sigui necessari allargar aquesta agonia innecessàriament sempre que un o una no vulgui.

Des d’Esquerra Republicana estem contents de poder presentar aquesta moció. Defensem que la llei de l'eutanàsia regularitza situacions que actualment són fetes en la clandestinitat i que són molt, molt doloroses per a les famílies. I sobretot, dona llibertat d’elecció als individus."

—Aquesta moció s’ha aprovat per la unanimitat dels regidors presents.


MOCIÓ PRESENTADA PER ERC, EN COMÚ PODEM, PSC I JUNTS, EN SUPORT ALS TREBALLADORS I EN CONTRA DEL TANCAMENT DE L’EMPRESA BOSCH A LLIÇÀ D’AMUNT

L’empresa Alemanya Bosch ha anunciat el tancament de la planta de producció i d'R+D de Lliçà d’Amunt. Aquest tancament anunciat per a la planta de Lliçà d’Amunt afectarà uns 336 treballadors i treballadores de Lliçà d’Amunt i el Vallès Oriental, 3 dels quals són veïns de l'Ametlla. Prop del 73% de la plantilla de Lliçà d’Amunt té més de 50 anys i han dedicat un llarg període de la seva vida a l’empresa en què treballen. La secisió doncs, tindrà un impacte social devastador que agreuja la situació del teixit industrial de la comarca i de Catalunya.
 
La planta de Lliçà d’Amunt és productiva, i a més, té capacitat per continuar fabricant i dissenyant productes per a tot el món creant un valor afegit a la indústria i a la companyia. Cal remarcar que la planta de Lliçà d’Amunt no només es una planta productiva de servofrens, és una planta que dissenya productes per a la resta de plantes d’Europa i que dins del seu compromís de millora està el d’haver-se adaptat per poder fabricar frens per a cotxes elèctrics.

Aquesta decisió respon únicament a una deslocalització agreujada pel fet que el trasllat es fa a un altre país de la Unió Europea, i per tant és deslleial en termes de fiscalitat i costos laborals.

 Teniu el text complet d'aquesta moció a sota.

Aquesta moció l’ha defensada, per part d’Esquerra Republicana, el regidor de Participació Ciutadana, Noves tecnologies, Recursos Humans i alcalde Pep Moret.

"El nostre sentit del vot a aquesta moció, evidentment, serà a favor perquè som part dels grups polítics que l’hem presentat i perquè rebutgem frontalment el tancament de la fàbrica Bosch a Lliçà. Les mocions, serveixin o no, arriben als plens municipals perquè aquest és l'òrgan més elevat de decisió i de veu dels municipis. Per tant, la discussió en un ple serveis d’altaveu. I en aquest cas serveix per explicar a la ciutadania que Bosch tanca la seva fàbrica a Lliçà i hi haurà 336 treballadors que quedaran afectats per aquest tancament. I a més, 3 d’aquests treballadors són veïns de l’Ametlla, i poden ser coneguts, amics o familiars de qualsevol de les persones que miri aquest ple. Voldria fer èmfasi en un dels punts del text de la moció, el de la derogació de la reforma laboral del 2010-2012, concretament dels articles que s’hi marquen, els articles 42, 43 i 51 de l’Estatut dels Treballadors. El que hem d’aconseguir és que aquesta reforma laboral no protegeixin les grans empreses de manera que quedin desamparats els treballadors i treballadores. Al final, aquesta és la base d’aquesta moció."

—Aquesta moció s’aprova per la unanimitat dels regidors presents.


MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL L’AMETLLA EN COMÚ PODEM A FAVOR DE LA DIVERSITAT DE GÈNERE I PER LA IGUALTAT DE DRETS DE LES  PERSONES TRANS

Les persones transgènere segueixen vivint importants discriminacions i violències estructurals que, a més, s’han vist agreujades per la crisi de la covid-19. Persisteixen  moltes desigualtats sistèmiques que afecten situacions vitals i quotidianes com accedir a un habitatge,  continuar amb els estudis, buscar un lloc de feina, rebre una assistència sociosanitària no patologitzant  o viure sense violències i agressions transfòbiques.

Legalment, el fet trans encara es considera una malaltia, i no una manifestació més de la diversitat. A escala estatal, la Llei 3/2007, de 15 de març, reguladora de la rectificació registral de la menció relativa al sexe de les persones, estableix per primera vegada dos requisits obligatoris perquè les persones trans puguin tramitar el canvi de nom i sexe en la seva documentació:
—un diagnòstic de disfòria de  gènere
—i dos anys de tractament hormonal.
 

Aquesta llei acaba amb l'exigència de la cirurgia genital, però  alhora, instaura oficialment que el reconeixement de les persones trans  implica catalogar-les com a persones amb un trastorn mental. A més, aquesta llei no aborda cap mesura per reduir les greus discriminacions en altres àmbits, i deixa fora menors i persones migrades. 

A Catalunya, la Llei 11/2014, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i  intersexuals i per a eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, recull moltes de les reivindicacions històriques dels moviments socials catalans d’alliberament sexual i de gènere. Però, com reclamen diferents entitats i col·lectius LGTBI del teixit associatiu català, la implantació real de la Llei 11/2014 per garantir els drets LGBTI i per eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia dista molt de ser una realitat perquè no compta amb recursos destinats al seu desplegament territorial, la qual  cosa fa que siguin els municipis els que amb recursos propis estiguin desenvolupant polítiques LGTBI. 

A sota teniu el text complet d'aquesta moció.

Per aquesta moció la regidora de Medi Ambient, Comerç, Consum, Promoció Econòmica i Turisme, Mireia Morillas ha defensat el sentit el vot per part d’Esquerra Republicana d’aquesta manera:

«Esquerra Republicana ens posicionem donant suport a les persones transgènere en el ple reconeixement dels seus drets. Actualment les persones trans, malgrat els canvis en la societat, encara són tractades com si tinguessin un problema de salut mental, en comptes d’acceptar la transsexualitat com una manifestació més de la diversitat sexual humana.
 
Des d’Esquerra Republicana ens comprometem a treballar per eradicar de manera efectiva les discriminacions i violències estructurals que pateixen les persones trans, i una mostra d’això és votar favorablement a aquesta moció. Perquè una persona transsexual no és una persona malalta, sinó que ha nascut amb un cos que no coincideix amb la seva identitat de gènere. Perquè creiem fermament en els Drets Humans, i un d’ells diu que les persones no poden ser discriminades per raó de sexe, i per extensió, per raó d’identitat de gènere.
 
D’acord amb el que hem exposat, els principals objectius que reclamem per a la propera “Llei Trans” són:
—La NO patologització del fet trans: El fet trans NO és una malatia, ÉS una manifestació més de la diversitat humana.
—El SÍ a l’autoderterminació de gènere:  garantir la capacitat de decidir lliurement la pròpia identitat de gènere com a preservació de la dignitat i el respecte als drets humans.

I és per tot això exposat que ERC ens adherim a aquesta moció. Tant de bo no fos necessari haver de fer aquest tipus de mocions i que es respectés cada persona tal com s’identifica. Fer fàcil que puguin adquirir els seus documents com qualsevol persona i poder gaudir, i poder gaudir, repeteixo, dels seus Drets Humans.»
 
—Aquesta moció s’ha aprovat per la unanimitat dels regidors presents.


PRECS I PREGUNTES 
Junts i PSC han proposat que des de l’Ajuntament es pagui una de les pancartes (41,10 €) que els treballadors de Bosch fan per reivindicar els seus drets com a treballadors. 
Respon: l’alcalde, Pep Moret. Es posaran en contacte des de l’Ajuntament amb el comitè de treballadors de Bosch per comunicar el suport de l’Ametlla a la seva situació i de quina manera es pot fer aquesta aportació.

PSC: la il·luminació de la passera continua funcionant només la meitat.
Respon Pere Marieges, regidor d’Urbanisme i Territori: quan va començar aquesta legislatura havia quedat per aprovar una certificació de la licitació, que implicava, per part de l’empresa, el manteniment dels ascensors, la il·luminació i a causa d’actes vandàlics durant els tres primers anys. L’ajuntament havia de pagar 50.000 € que no tenia, i l’empresa va decidir no fer efectiva aquesta millora fins rebre els diners. Actualment s’ha arribat a un preacord i en un termini curt de temps es faran aquestes millores. D’aquí la importància de fer els projectes de manera rigorosa per poder arribar a un final feliç.

PRECS I PREGUNTES DELS CIUTADANS
Maria: pregunta si està prevista alguna actuació al cementiri de cara a mantenir-lo perquè està molt desmillorat.
Respon la regidora de Medi Ambient, Mireia Morillas: pel que fa a la part de plantes, jardí i arbres, es fa un manteniment habitual d’aquest espai, i també del torrent de davant. Demana a la ciutadana que si hi ha alguna queixa en concret en aquest aspecte, es posi en contacte amb la regidoria.
Respon el regidor de Territori, Pere Marieges: hi ha uns problemes estructurals al cementiri i també de capacitat. Des de l’ajuntament s’està al cas dels dos problemes i cal fer un pla d’actuació tant de rehabilitació com d’ampliació. No són actuacions de tipus urgent, però sí que s’han de tenir en compte.

Ramon, de Can Camp: sol·licita informació del concurs de l’adjudicació del restaurant del club de Can Camp. I si es podrà tenir servei de restauració des del juny i durant l’estiu.
Respon l’alcalde, Pep Moret: s’estan tramitant les bases tant del Club Can CAmp com que la guixeta del parc de Maria Lluïsa. Amb la pandèmia i les seves restriccions és complicat afinar unes bases que s’adiguin de manera realista amb aquestes licitacions. S’hi està treballant i tan bon punt s’acabin es posaran en coneixement dels diversos grups polítics i es faran públiques.