El Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats ha presentat aquest matí una proposició no de Llei a la Comissió d’Indústria que pretenia que el Govern espanyol reconegués les competències autonòmiques en la implantació de les instal·lacions d’energia eòlica marítima terrestre i la consideració desfavorable del projecte de parc eòlic marítim al Delta de l’Ebre. El diputat Jordi Ramon he exposat que “donat que les competències en planificació territorial, ordenació del paisatge i instal·lacions d’energia en règim especial són autonòmiques, és una laminació competencial que, pel sol fet que els molins es trobin en Domini Públic Marítim Terrestre, hagi de ser l’Estat l’administració responsable en aquests tipus d’instal·lacions”. Jordi Ramon pretenia que es reconegués aquest buit competencial i legislatiu i que, en el marc del Real Decreto que està redactant el Govern espanyol per a regular els procediments administratius en la tramitació de les sol·licituds d’autorització d’instal·lacions de generació eòlica marines, es fes atenció a les competències autonòmiques. El diputat d’ERC també ha significat que un recurs limitat a certs àmbits geogràfics no pot ser objecte de lliurament al primer que arribi, en aquest cas a interessos lligats a Florentino Pérez, sinó que hauria de sotmetre’s a fórmules més democràtiques de concurrència (concursos, subhastes, etc.) i processos de participació ciutadana i diàleg entre administracions. En aquesta qüestió ha coincidit el mateix grup socialista i fins i tot ha apuntat que és un dels objectius del futur Real Decret. Tot i així, i contradictòriament, no estan a favor d’emetre una instància al Govern a paralitzar el procediment d’adjudicació del parc eòlic del Delta. El grup socialista i el grup popular no han coincidit amb ERC que aquesta qüestió sigui de competència autonòmica i en aquest sentit han entrat en una nova contradicció.

ERC a La Ràpita ha comptat com a cap de llista a les eleccions municipals del 1995 i 2003 amb Lluís Salvadó. Les municipals del 1999, ERC va concórrer a les eleccions en coalició amb una candidatura independent, sent Salvadó el número 2 de la candidatura. Actualment, Lluís Salvadó exerceix el càrrec de Delegat territorial del Govern a les Terres de l’Ebre, fet que des del principi ha comportat certes dificultats per compaginar les obligacions d’aquest càrrec amb les tasques de regidor a l’ajuntament rapitenc. Davant d’aquesta situació, ja en el seu moment, la secció local va decidir nomenar portaveu del grup municipal al també regidor Antoni Canicio. Salvadó va presentar la renúncia per encapçalar de nou la candidatura rapitenca d’Esquerra “principalment davant la incompatibilitat ètica que s’estableix en trobar-nos, com a partit i en l’àmbit local, a l’oposició i alhora haver de dur a terme tasques de suport a l’Ajuntament rapitenc des del Govern de la Generalitat. També cal tenir en compte que l’agenda de delegat de Govern és molt densa, cosa que no em permet liderar de nou amb condicions el projecte d’ERC al municipi”. D’altra banda, segons Salvadó “la secció local d’Esquerra disposa, avui per avui, amb un planter de militants amb grans condicions i qualitats per liderar el projecte, com ho és Josep Caparrós. Una persona molt jove —25 anys, la mateixa edat que tenia jo quan vaig presentar-me per primer cop cap de llista a la Ràpita— però amb prou experiència i excel·lents capacitats per fer avançar ERC a la Ràpita. Aviat farà 11 anys que estic exercint el càrrec de regidor, i crec que també és important provocar relleus i aportar cares noves a la política local”. Davant aquesta situació, el passat dia 25 de març la secció local d’Esquerra a la Ràpita va portar a terme l’assemblea a la qual es va escollir una nova persona per encapçalar la candidatura republicana per a les eleccions de 2007 i, després del corresponent debat intern en què es van exposar diverses opcions, la secció local ha volgut fer una aposta de futur amb un candidat jove i amb excel·lents qualitats perquè ERC continuï la seva línia ascendent dels darrers comicis, en què la progressió dels republicans ha estat fulgurant des de les municipals, les catalanes i les espanyoles, comicis en els quals va arribar a ser la segona força política a la població amb un 27,37 % de vot.

En l’actualitat l’habitatge ocupa un lloc central en les problemàtiques de les persones joves. Tot i que el dret a la vivenda és una de les necessitats bàsiques de la joventut, la realitat és que els joves i les joves tenen impossible accedir a un habitatge propi. Segons Josep Caparrós “aquesta situació que estem vivint en general, a La Ràpita encara s’agreuja molt més. El boom immobiliari que hi ha al nostre poble té uns efectes col·laterals nefastos per a les persones amb menys recursos ja que el preu de l’habitatge a La Ràpita és el més elevat de totes les Terres de l’Ebre. Per una part, gràcies a aquesta febre constructora l’ajuntament està tenint uns ingressos espectaculars mitjançant la recaptació dels diferents impostos vinculats a la construcció. És imprescindible que una part d’aquests ingressos elevadíssims s’utilitzin per tal de corregir, o si més no minimitzar, les dificultats dels joves per accedir a un habitatge”. Caparrós va recordar que “durant els tres anys que portem de legislatura, només en queda un, l’actual govern ha estat incapaç de començar cap construcció d’habitatge de protecció oficial d’iniciativa pública i únicament ha arribat a un acord amb l’Incasol per algun dia fer aquests habitatges. És a dir, a aquest pas a final de legislatura no tindrem res fet ni tan sols començat”. Davant aquesta situació, la secció local d’Esquerra a La Ràpita ha portat a terme aquesta roda de premsa perquè “al plenari del passat dia 6 d’abril el govern municipal va retirar 100 milions de pessetes per a vivendes de protecció oficial, els quals van estar contemplats al pressupost de 2006 aprovat definitivament el 26 de gener, és a dir, fa poc més de 2 mesos. Aquest fet torna a demostrar la falta de planificació i mala gestió del govern d’Alonso”, segons el portaveu república, Antoni Canicio. Tal com va explicar Caparrós “Alonso, durant el debat en el passat ple municipal, va atrevir-se a afirmar que el govern rapitenc havia invertit 6.

En el Ple extraordinari de l’Ajuntament de la Ràpita del proppassat 24 d'agost, el l’equip de Govern Municipal va aprovar, fent ús de la seva majoria absoluta, la cessió a mans privades de l'espai que ocupa el mercat municipal. El grup d'Esquerra Republicana de Catalunya de la Ràpita fem públic el nostre posicionament contra aquest projecte El grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya de la Ràpita estem en contra de la cessió d’aquest edifici municipal perquè, tot i que es preveu renovar el mercat municipal, també es preveu implementar un projecte desmesurat de cinc plantes de places d’aparcament, de manera que aquest projecte tindrà unes conseqüències irreparables en el casc antic de la Ràpita. L’edifici que es pretén construir tindrà un fort impacte visual generat per la una altura de planta baixa més cinc alçades. Aquest és un projecte especulatiu que pretén posar en venda la major part de les places d’aparcament que es construeixin i, a més, s’ha fet un concurs poc transparent i fet a mida d'uns interessos privats. Tal com ha afirmat Josep Caparrós, alcaldable d’Esquerra per a les properes eleccions municipals, «aquest és un projecte poc respectuós amb un emplaçament de gran rellevància històrica per al nostre municipi com és el mercat municipal. A més, el poble de la Ràpita perdrà la propietat d’aquest espai emblemàtic, perquè passarà a mans privades». Caparrós ha continuat dient que «el que s’hauria hagut de fer amb un projecte de la transcendència d’aquest, no és pas aplicar les formes autoritàries i poc participatives del govern municipal, sinó que s’hauria hagut d’establir un debat sobre què calia fer per millorar l’estat de l’edifici del mercat municipal i exposar el projecte en un espai de participació ciutadana». Josep Caparrós, en nom d’Esquerra de la Ràpita, ha afirmat que «Esquerra rebutgem rotundament aquest projecte especulatiu i desestructurador del nostre poble i proposem un ús públic per al mercat.

El grup municipal d’Esquerra Republicana de la Ràpita ha presentat, aquesta tarda i en una roda de premsa, la moció que defensarà en el proper Ple de l’Ajuntament de la Ràpita. Es tracta d’una moció que pretén defensar el Mercat Municipal davant d’un projecte faraònic que proposa l’Ajuntament de la Ràpita. El projecte de l’Ajuntament preveu substituir un edifici d’una planta per un nou edifici de set plantes, la qual cosa comportaria l’ofegament d’una zona com la del mercat i evitaria promocionar un comerç que és imprescindible en qualsevol ciutat. Esquerra Republicana, demana, doncs, després d’haver-se documentat en llibres d’història sobre la Ràpita, que abans d’avançar en cap projecte pel que fa al mercat municipal es dugui a terme un estudi de valoració arqueològica, tutelat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, per comprovar si, com diuen els llibres, a la base del Mercat Municipal hi ha vestigis arqueològics de gran interès patrimonial i cultural per a la ciutat, com ara el castell, la Torre de la Ràpita, l’antic hospital i la muralla de la bateria. Si fóra així, «caldria que es dugués a terme un projecte que preservés les restes arqueològiques com un atractiu turístic i que permetés rehabilitar totalment l’edifici per al Mercat Municipal, la qual cosa proporcionaria un increment de la promoció del mercat i mantindria l’encant d’anar a comprar en uns petits comerços atractius, que serien font de vida de la ciutat», ha afirmat Josep Caparrós, regidor i alcaldable d’Esquerra a la Ràpita. Caparrós ha continuat dient que «la proposta d’Esquerra preveu que es trobin restes recuperables, de manera que el nostre projecte aniria encaminat al manteniment total o parcial d’aquestes restes i també permetria, com a mínim, reconstruir l’edifici del Mercat Municipal sense variar les dimensions actuals d’aquest edifici emblemàtic. El que Esquerra no defensarà en cap cas és un projecte faraònic com el que preveu l’equip de Govern de l’Ajuntament, perquè el que cal en el casc antic de la ciutat no és construir desmesuradament edificis de set plantes, sinó esponjar els espais perquè els carrers estrets no s’ofeguin amb edificis massa grans.

Una de les apostes més rellevants que fa Esquerra a La Ràpita per a la propera legislatura és la que fa referència a les polítiques actives d’ocupació, ja que el treball és una de les problemàtiques que als rapitencs i les rapitenques més els preocupa. Per això, Esquerra creu que ha arribat el moment de posar “fil a l’agulla d’una vegada per totes i tirar endavant la urbanització del Polígon Industrial El Salt, ja que després de gairebé quatre anys no s’ha fet absolutament res” —manifesta el regidor i alcaldable d’ERC, Josep Caparrós. El Polígon Industrial El Salt compta amb una superfície de 450.000 m2 de sòl, i està ubicat a la zona de ponent del municipi, entre el camí del Racó Calent, l’N-340 i el barranc del Solito, la qual cosa li proporciona un accés directe a les infraestructures viàries. Esquerra creu que “és totalment inacceptable que el desenvolupament del polígon continuï de la mateixa manera com el va deixar a finals de la passada legislatura l’aleshores regidor de Desenvolupament del Sòl, Lluís Salvadó”. En aquell moment, Esquerra ja va apostar per la creació de sòl industrial i, després de la urbanització del Polígon Industrial El Rajolar, va treballar per aconseguir, el desembre de 1995, l’aprovació d’una modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) que feia referència al Pla Parcial 5 (PP5), corresponent al polígon El Salt i, després dels tràmits corresponents, l’aprovació definitiva el març de 2003. Des d’aquell moment, l’execució del Pla parcial “El Salt” està paralitzat ja que l’actual Govern Municipal “no ha mogut un dit per urbanitzar-lo” i “no ens serveix l’excusa que s’havia de completar el desenvolupament del Rajolar, ja que precisament ara el govern demana una ampliació d’aquest polígon per encabir-hi més empreses. Ni tampoc que pretenguin fer creure a la ciutadania que han dut a terme altres projectes per facilitar ocupació, perquè si hem de parlar del suposat viver d’empreses que s’ha ubicat al pavelló firal, continua també aturat com el polígon industrial i, per cert, la inversió ha estat impulsada per una subvenció donada per la conselleria de Comerç, Indústria i Turisme, a mans de l’exconseller republicà Josep Huguet” —especificava Caparrós.

Al voltant de 70 persones van assistir a la presentació del llibre del diputat al Parlament Joan Ridao Així es va fer l’Estatut, a càrrec del mateix autor i presentat pel candidat a l’alcaldia de la Ràpita per Esquerra Republicana, Josep Caparrós. Ridao va explicar que la primera part del llibre és una breu història de la situació política que presideix l'elaboració de l'Estatut actual. Va fer referència a les negociacions i retallades dels estatuts anteriors i als resultats d'Esquerra en les eleccions al Parlament de l’any 2003, amb el pacte estratègic del Tinell. La segona part del llibre, va dir, ja entra amb més detall en l'elaboració de l'actual Estatut. Va remarcar que aquest llibre no explica "batalletes" partidistes com fa el de Duran i Lleida però que, evidentment, està fet des d’un punt de vista propi. Va explicar que l'acord Mas-Zapatero del 21 de gener es va començar a gestar a l'estiu. Segons Ridao, “allí ja van vendre tot el peix: van acordar carregar-se a Maragall i que el PSC, amb Montilla, donés suport al govern de CiU (Mas), com a mínim quedant-se a l'oposició”. Ridao va reconèixer que Esquerra “ens havíem equivocat en confiar que, si es continuava amb les negociacions podíem augmentar el nivell de l'Estatut”. El fet d'anar a Madrid a negociar per separat va ser un suïcidi, ja que “quan jo arribava a la Moncloa, per l'altra porta sortia Duran i Lleida. Preguntava què havien acordat amb CiU, i el PSOE em deia que ja m’ho explicarien més endavant. Preguntava què opinava el PSC, i el PSOE em deia que aquests no tenien res a dir. Un desastre”. Va dir que anar a Madrid era molt dur, que havia de sentir moltes bestieses tant al Congrés com al Senat, però que encara era molt pitjor al carrer. Ridao va concloure dient que “aquest Estatut és un instrument insuficient per a Catalunya, però amb Espanya no es pot fer res”. Contestant a una pregunta del públic, Ridao va reconèixer que “el marge que té Catalunya dins d'Espanya és nul, és a dir, que governi qui governi a Madrid tots són iguals i que els espanyols ja no en saben més.

Ahir al vespre va tenir lloc al Casal Cultural el Maset de la Ràpita l’acte públic de presentació del candidat a l’alcaldia, Josep Caparrós. La presentació va ser a càrrec del president del Institut Ramon Llull, Josep Bargalló i del delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, darrer cap de llista d’ERC a la Ràpita, Lluís Salvadó. Lluís Salvadó va destacar que “la secció local d’Esquerra disposa, avui per avui, amb un planter de gent amb grans condicions i qualitats per tal de liderar un bon projecte per al poble. Josep Caparrós és una persona molt jove —26 anys, pràcticament la mateixa edat que tenia jo quan vaig presentar-me per primer cop cap de llista a la Ràpita— però amb prou experiència i excel·lents capacitats per fer avançar a la Ràpita. He estat exercint durant 11 anys el càrrec de regidor, i crec que també és important provocar relleus i aportar cares noves a la política local. Miguel Alonso porta massa anys en un projecte que s’ha demostrat que està totalment en decadència i no pot aportar la frescor i la vitalitat necessàries per a la Ràpita del futur”. Bargalló, en el marc de la presentació del nou candidat rapitenc, va exposar el moment dolç en què es troba Esquerra Republicana, amb una previsió d’esdevenir la segona força municipalista de Catalunya, presentant unes 700 llistes arreu del país i apropant-se als 2.000 regidors. Aquest important creixement es visualitza clarament a la comarca del Montsià, on les previsions passen per duplicar el número actual de regidors. “A la Ràpita venim d’obtenir un 25 % de vot a les darreres eleccions catalanes, el qual, amb l’excel·lent projecte que presenta Josep Caparrós, arropat per gent del nivell de Carles Pasqual, director territorial del Departament de Governació de la Generalitat, Albert Salvadó, exgerent del consell comarcal del Montsià i cap del Gabinet de la delegació del Govern, i el mateix Lluís Salvadó, actual delegat del Govern, de ben segur ens reforçarà en una posició de segona força en l’àmbit local.

A punt d’acabar aquesta legislatura, Esquerra de la Ràpita continua treballant com el primer dia. Al proper ple, en principi últim de la legislatura de l’Ajuntament rapitenc, Esquerra presentarà una moció amb què insta el govern municipal a demanar al Departament de Política Territorial i Obres Públiques que prioritzi la carretera de La Ràpita al Poble Nou per fer la segona fase de l’anella viària del Delta. Els republicans també presenten una moció que fa referència a les competències ferroviàries, i una altra sobre els documents de l’Arxiu de la Guerra Civil de Salamanca El Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya està portant a terme el projecte d’anella viària del Delta, és a dir, d’una infraestructura viària que unirà, mitjançant una carretera i un carril bici, la Ràpita, el Poble Nou, Sant Jaume, Deltebre i Camarles. En aquest moment, l’estudi informatiu del projecte està pràcticament acabat i, paral·lelament, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha encarregat la redacció de la primera fase d’execució, que serà la construcció del pont sobre el riu Ebre entre Deltebre i Sant Jaume d’Enveja. Segons Josep Caparrós “la carretera que va de la Ràpita al Poble Nou està en molt mal estat, té un ferm desigual i amb desnivells. A més, és una carretera molt perillosa perquè és molt estreta i té un gran volum de trànsit, a la qual cosa s’afegeix la circulació per aquest vial de moltes bicicletes i motocicletes de gent d’avançada edat que van a treballar els seus cultius”. Caparrós ha recordat “la importància turística d’aquesta carretera, ja que és la porta de la Ràpita al Delta i també per què és l’única via de comunicació de la gent del Poble Nou cap a la nostra població, d’on reben bona part dels serveis. També és rellevant la necessitat de millorar les condicions d’accés a l’IRTA”. Caparrós ha explicat que, per tot això, “al proper ple demanarem al govern municipal que sol·liciti al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya que porti a terme, com a segona fase del projecte d’anella viària del Delta, la redacció del projecte executiu de la carretera entre la Ràpita i el Poble Nou tan bon punt estiguin aprovats definitivament els estudis informatiu i d’impacte ambiental”.