La inèdita, impensable i complicada situació que vivim i que gestionem aquestes setmanes és sovint incomprensible per a les nostres ments imbuïdes per la celeritat d'una societat, d'un món, que fa molt difícil poder aturar-se a pensar, a reflexionar o, fins i tot, a descansar. Per això, aquesta sobtada aturada des del passat 13 de març és, evidentment, un xoc per a tothom, per a cadascun de nosaltres.
S'apropa el 8 de març, dia internacional de les dones, data acordada per les nacions unides l'any 1975 per posar en valor la lluita feminista, caminant cap a la igualtat de la dona amb l'home, en la societat i en el seu desenvolupament com a ésser. Així com, per què no, una data per recordar a totes aquelles dones que han contribuït en aquesta lluita, i un dia per sortir al carrer a reivindicar les desigualtats existents entre homes i dones.
El passat 18 de desembre de 2019, el ple de la Ràpita va aprovar els pressupostos per a aquest any 2020. I ho va fer amb un ampli suport del plenari: als vots favorable dels regidors i regidores del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya es van afegir els vots favorables del grup Més Ràpita, les abstencions del PSC i només els vots en contra del grup de Junts x la Ràpita. En primer lloc, vull agrair la responsabilitat i les ganes d’arromangar-se del grup Més Ràpita per fer un pressupostos el més útils possibles per al poble.
Ens ha costat un any, però ja és nostre, dels rapitencs i les rapitenques. Un any o 25, segons com es miri, perquè si el primer intent va ser l’any 1992, va ser el febrer de l’any passat que vam començar novament els tràmits per la cessió d’ús de l’edifici del sindicat de la Ràpita. El dimarts 9 de maig l’alcalde Josep Caparrós signava amb el delegat d’Economia i Hisenda del Govern espanyol a Tarragona, Mario Ruiz, el conveni per l’ús de l’històric edifici del sindicat del nostre poble, que tindrà una vigència de 30 anys.
Una sensació agredolça deixa l'anunci d'una convocatòria d'eleccions al Parlament per al 27S2015. El president Mas, desoïnt la demanda de la societat catalana l'11S14 i el 9N14, ajorna les eleccions fins al setembre i deixa clar que el "problema de la llista unitària" només era una excusa més per allargar la seva estada al Govern. De fet, han passat els darrers dos anys sense treballar en cap de les estructures d'Estat necessàries per tirar endavant la llibertat del nostre país i pactades amb ERC en un pacte de legislatura que es vanagloria d'haver implementat en un 67 %.
ERC compta des del 2012 amb un diputat ebrenc al Parlament de Catalunya, fet que, normalment, és un avantatge per a la gent del territori. Evidentment, això sempre que aquesta persona treballi per la seva gent. En el cas d'Esquerra, aquestes dues premisses es compleixen amb escreix i la feina del nostres diputat ebrenc sempre té en compte el benestar dels ciutadans de les Terres de l'Ebre. Així ho demostren les diverses mocions que afecten directament l'Ebre i que ha promogut ERC a la cambra catalana: el desembre passat, s'aprovava la proposta de presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra la indemnització del Projecte Castor, l'actuació més vergonyant del Govern espanyol, que premia el gran empresari Florentino Pérez després de fer patir durant mesos tensió i angoixa a la gent de la Ràpita i rodalies pel miler de terratrèmols que van provocar els treballs al magatzem de gas submarí.
La ciutadania de Catalunya s'ha marcat un repte molt ambiciós: la construcció d'un nou país lliure, democràticament més fort i socialment més just. El poble català lluita des de fa anys per aconseguir ser amo de la seva terra, disposar de recursos i gestionar el futur. Res de nou per a qualsevol persona del món, que esmerça esforços per una llar digna, un plat a taula i un vestit per a la seva família.
Ja fa uns anys que la Ràpita pateix una regressió del model d’oci per al jovent. Principalment, a causa de la falta de voluntat del govern local per mantenir viva la zona del Garbeach: primer, per la falta de seguretat; després, provocant el tancament dels locals per la deixadesa de les instal·lacions. Tot això ha provocat que el jovent busqués alternatives d’oci, majoritàriament fora del poble, amb tot el que això suposa.
Pràcticament a les acaballes de la legislatura 2011-2015, tristament, la Ràpita es manté en el mateix estat letàrgic de fa gairebé quatre anys, o pitjor, si tenim en compte que alguns dels projectes ja engegats no s'han acabat. La passada campanya electoral, CiU i el seu candidat, ara l'alcalde, es venien com "El canvi en positiu". Canvi de què? De política? És probable, s'ha abandonat totalment la ciutadania en mans de la sort sense reforçar cap dels sectors econòmics que havien de permetre que el poble suportés la crisi que ens ha atacat per tots els fronts.