La Seu d'Urgell

Notícia

Discurs d'investidura de Francesc Viaplana

Consellera de drets socials, president de la Diputació de Lleida, alcalde Batalla, alcalde Ausàs, alcalde Gallart, alcaldes i alcaldesses, presidenta i vicepresident del Consell Comarcal, Director general de Qualitat Ambiental i Acció Climàtica, directora general d’administració local, senador, diputats i diputades del Parlament de Catalunya, síndica municipal, regidors i regidores, els que ens esteu seguint des de la sala de La Immaculada i des de casa, amics i amigues.
Bon  dia. Sigueu tots i totes benvingudes. En primer lloc  vull agrair a l’alcalde sortint, el Jordi Fàbrega, l’entesa i tracte d’aquesta primera meitat de legislatura. Quan vam forjar l’acord de govern, vam crear la vicealcaldia, una nova figura que ens servia per tractar-nos d’igual a igual, així hem funcionat fins ara i així continuarem funcionant.
Aquesta primera meitat de legislatura, ha estat clarament marcada per la pandèmia de la Covid i sense pretendre-ho crec que ha resultat un gran encert que el Jordi assumís l’alcaldia en aquesta etapa, ja que en temps de crisi sanitària, la veu d’un alcalde metge, ha pogut interactuar molt més amb la nostra ciutadania del que jo hagués estat capaç.
Avui assumeixo l’alcaldia de la Seu d’Urgell, per mi l’honor polític més gran que hi pot haver. Estimo la Seu, i ho dic en el sentit més ampli d’aquesta expressió. La Seu és la meva ciutat, on he nascut i he crescut, m’agrada la nostra gent, els nostres carrers, les nostres places, els nostres monuments i el nostre entorn, crec sincerament que vivim en un indret privilegiat. Tot i això, soc plenament conscient dels reptes que tenim per davant. Fins ara hem dedicat tots els nostres esforços i recursos a la ciutat, però encara ens queda molt per fer.
Hem d’afrontar i superar la crisi social i econòmica provocada per la Covid,  la construcció de l’equipament residencial per la gent gran, del nou hospital, del hub tecnològic, així com l’accés a l’habitatge, el present i futur del nostre jovent, la millora de la via pública, la conservació dels nostre patrimoni cultural, el suport al teixit empresarial i comercial, la convivència ciutadana, el canvi climàtic... I m’aturo aquí, però la llista encara s’allarga  molt més.
La millor manera d’afrontar aquests reptes és treballar en equip, deixant de banda els interessos partidistes i avantposant sobretot, els interessos municipals, els que reverteixen directament en la ciutadania. Sense esperar un rèdit electoral del que fem, simplement actuant pel bé de la Seu i Castellciutat. És cert que ja s’albiren les pròximes eleccions municipals, però hem d’actuar obviant aquest fet, centrant-nos en el que ens ocupa en l’actualitat i pensant en el que la ciutadania espera de nosaltres. Som un gran equip de govern format per gent extraordinària, el Jordi Fàbrega, la Mireia Font, la Marian Lamolla, el Joan Gurrera, el Carlos Guàrdia, la Carme Espuga, el Joan Llobera i la Núria Tomàs. És un autèntic orgull compartir aquest camí amb tots vosaltres.
No ha estat un camí fàcil, ja que al cap de pocs mesos d’accedir a l’Ajuntament va irrompre la Covid. Una pandèmia que va capgirar el món no podia passar per alt el nostre municipi. No hi havia cap experiència de com fer front a aquesta situació, però tenir a l’equip de govern al Jordi i la Marian, professionals de la sanitat, va ser de gran ajuda per saber com havíem d’actuar. Encara no hem superat la pandèmia, ni tampoc les seves seqüeles, però crec sincerament que fins ara ens n’hem sortit prou bé. Hem intentat que ningú es quedés enrere, ajudant tant com ens ha estat possible. També els serveis socials han treballat intensament i hi hem posat tots els recursos de què hem pogut disposar.
Malgrat la pandèmia no hem renunciat a la nostra acció de govern.
Castellciutat acumula molts anys d’endarreriment pel que fa a inversions, però hem dut a terme obres importants com el camí de Sant de Sant Isidre o el nou consultori mèdic, així com el reforç del manteniment de la via pública, tot i això som conscients que encara queda molta feina per fer.  
L’any passat davant la impossibilitat de celebrar la fira de Sant Ermengol en lloc de renunciar-hi, vam  organitzar una fira telemàtica i una promoció audiovisual dels formatges artesans del Pirineu. Estem duent a terme una política d’habitatge com mai s’havia fet a la Seu, amb cessions d’ús de propietaris privats, en col·laboració amb l’agència catalana de l’habitatge, amb fundacions sense ànim de lucre com Hàbitat3, amb la cessió de l’important llegat del Joan Obiols i amb voluntat de tirar endavant promocions públiques. Estem duent a terme la reforma integral de la biblioteca i el nou pàrquing d’autocaravanes. Apostem clarament per les energies renovables, per exemple amb la caldera de biomassa que abastirà l’escola Pau Claris i el Centre Cultural Les Monges, o amb la instal·lació de panells fotovoltaics per autoconsum en els equipaments municipals. De la mateixa manera volem ser eficients energèticament, com demostra la renovació de fanals amb tecnologia LED. Quan van aflorar les restes arqueològiques del pati de les monges, no vam escollir el que es feia habitualment, que en el millor dels casos era inventariar-ho i tornar-ho a tapar, sinó que vam optar per realitzar una excavació completa de tot el jaciment, amb la voluntat de en un futur museïtzar aquest espai. Hem donat un nou enfocament al Parc del Segre amb Pirineu Outdoor, treballant perquè aquest espai sigui el punt neuràlgic dels esports de natura de la nostra comarca. Hem renovat el bulder municipal i hem resolt el problema de filtracions d’aigua al Palau d’Esports. Tampoc hem renunciat a la cultura i hem ofert, sempre que ha estat possible, una programació estable respectant les mesures sanitàries. En els propers mesos finalitzarem la Relació de llocs de treball de l’Ajuntament, una eina imprescindible per valorar justament els llocs de treball del consistori, incomprensiblement una eina que fa més de 12 anys que porta enquistada a l’Ajuntament. Hem presentat una aplicació per agilitzar els tràmits a la ciutadania, així com millorar la comunicació i participació ciutadana. Hem realitzat un projecte de dinamització comercial, que es presentarà aquest mes de setembre i es començaran a executar accions. Hem municipalitzat la gestió de la Unitat d’Escolarització Compartida. I moltes altres accions sobre les que no m’estendré.
Vull fer un reconeixement als treballadors i treballadores de l’Ajuntament, sense ells seria impossible executar la nostra acció de govern. Del primer a l’últim treballador, passant per tots els llocs de treball, formem un engranatge en què les nostres accions repercuteixen en els altres i en el servei a la ciutadania. Policia municipal, caps de departament, tècnics, administratius, auxiliars, brigades municipals; tots i cadascun de nosaltres tenim un objecte comú, treballar pels urgellencs i urgellenques i fer-ho de manera exemplar.
Ara em vull adreçar a l’oposició. No vegeu en mi un rival a batre, sinó un aliat per millorar el nostre municipi. Sabeu que soc una persona accessible, sempre obert a propostes constructives. Quan us heu adreçat a mi, en tot moment us he respost amb franquesa i transparència. Entenc la discrepància política, només faltaria. Companys de l’oposició, també compto amb vosaltres per treballar pel futur de la Seu i Castellciutat.
Permeteu-me ara unes paraules més personals. Soc fill del meu pare i de la meva mare, ells van bastir els fonaments del que soc avui. El meu pare és el Ramon, per mi un dels seus trets distintius és que és molt bona persona, li agrada ajudar per ajudar, de manera totalment altruista i sense esperar res a canvi. La meva mare era la Maica, d’ella en destacaria la seva força i determinació, capaç d’enfrontar-se a qui fes falta i sempre fidel a les seves conviccions, fa uns anys que ens va deixar però sento que des d’algun lloc ens veu tota orgullosa.                                                                                                                               Des de petit vaig tenir la sort de passar els estius al Pallars, campant lliurement per les muntanyes. Fa trenta anys pràcticament no t’hi trobaves ningú per aquelles valls, era jo sol recorrent boscos frondosos, travessant tarteres, empaitant isards, descobrint estanys, sempre encuriosit per saber que hi havia més amunt o darrera aquell coll. No en coneixia cap de camí, com deia el poeta, el camí el feia al caminar. Crec sincerament que allà vaig forjar gran part del meu caràcter. La muntanya és voluntat, anàlisi de l’entorn, determinació i també saber quan has de tirar enrere i deixar-ho per un altre dia.
Voldria citar en aquest moment tan especial a una persona que també m’ha ensenyat grans lliçons de vida, és el Toni, que ens acompanya avui, ell és invident a causa d’un malaurat accident fa gairebé 40 anys. Tenim multitud d’històries conjuntes, per citar-ne una us diré que ja fa una colla d’anys tots dos vam fer el pic de la Serrera i ell és qui em va guiar fins al cim. Ell és un exemple de superació i que molt sovint és escoltant el cor com trobem el camí, com moltes vegades també passa en política.
Fa més de 20 anys que d’una manera o altra estic en política, com a militant de base, ocupant càrrecs orgànics, com a regidor a l’oposició, vicepresident al Consell Comarcal o diputat al Parlament de Catalunya. He treballat en l’empresa privada i en l’administració pública. De cadascuna d’aquestes etapes he après moltíssim i de ben segur que aquest bagatge em serà de gran utilitat.
Deixeu-me destacar el meu pas pel Parlament de Catalunya. Va ser un orgull servir el meu país representant el meu territori, l’Alt Pirineu i l’Aran. Tot i que va ser una legislatura altament complexa, veníem de l’1-O i del 155, amb companys i companyes a la presó i a l’exili, va ser una experiència inoblidable i molt enriquidora. Vaig aprendre moltíssim i també puc dir que vaig conèixer el millor i el pitjor de la política. El que em va faltar al Parlament és veure com es traduïa la nostra acció parlamentària, m’explico, en una comissió parlamentària o en el propi ple, podíem aprovar multitud de punts, però en la majoria de casos no percebia com això comportava una millora pel nostre país. I justament això és el que m’agrada de l’Ajuntament, el tracte directe amb la gent (per lo bo i per lo dolent), palpar l’acció de govern que estem duent a terme, des d’arreglar una vorera o un fanal, fins a veure com hem iniciat les classes d’INEFC Pirineus o aconseguir que tinguem un nou hospital.
I finalment acabaré amb als agraïments. En primer lloc he d’agrair a la meva família la seva paciència, en especial a la meva parella, l’Emma, per totes les hores que ha de renunciar a mi. Sense cap mena de dubte us puc assegurar que una de les meves grans sorts a la vida és tenir al costat una dona com ella. Paula i Roger, us demano disculpes per totes les estones que no podré estar amb vosaltres, però us asseguro que sempre us duc al cor. També vull agrair a la militància d’ERC la seva confiança, veritablement no seria aquí si no fos per ells. En especial vull agrair tota l’ajuda de la Mireia Pellicer, una companya de viatge de fa anys i una d’aquelles dones incansables que sempre ha picat pedra. El meu més sincer agraïment també per tota la candidatura que ens vam presentar a les passades eleccions municipals, sense vosaltres no hauria estat possible arribar fins aquí. Un reconeixement especial a la Marian, el Carlos i la Núria, sou genials, és un autèntic plaer compartir amb vosaltres aquesta aventura, el lletonès serà sempre nostre. I l’últim agraïment és per tot l’equip de govern: hem fet molt camí plegats i amb tots vosaltres arribarem al cim.
I ara sí, amb tota la força i convicció per treballar incansablement per la Seu i Castellciutat, urgellencs i urgellenques al vostre servei. Visca Catalunya, visca el Pirineu i visca la Seu!!
Moltes gràcies
S’aixeca la sessió