L'Hospitalet de Llobregat

Totes les notícies

Santa Eulàlia, de Provençana a l'Hospitalet actual

L'actual barri de Santa Eulàlia va ser un dels nuclis on va néixer l’Hospitalet, proper a Barcelona i amb una forta identitat, una història mil·lenària, un ric passat industrial i important patrimoni que cal seguir defensant.  SANTA EULÀLIA: EL BRESSOL DE L’HOSPITALET El cap de Medusa, entre altres restes arqueològiques, apunten cap a l’existència d’una vil·la romana on ara es troba l’església. El primer document escrit sobre l’àmbit territorial de l’Hospitalet del qual es té constància data de l’any 908. En aquest es tracta la venda d’un tros de terra en una vil·la anomenada Provençana. L’ESGLÉSIA L’església romànica és l’edifici més antic conservat a l’Hospitalet. Santa Eulàlia de Provençana va ser consagrada l’any 1101 L’edifici es va anar degradant perquè la població va concentrar-se prop de Torre Blanca, sent considerada l’església romànica una capella eremítica. Durant el segle XVIII es van fer les primeres restauracions, al XIX va tornar a ser considerada parròquia, mentre que al segle XX es a adossar una església d’estil neoromànic. INDÚSTRIA A finals del segle XVIII van aparèixer “prats d’indianes” on es blanquejaven al sol peces de tela (les indianes) elaborades en les manufactures tèxtils de Barcelona. Les naus de La Aprestadora van ser ocupades per la fàbrica del cànem l’any 1873 Santa Eulàlia tenia un caràcter residencial i industrial. A finals del segle XIX es van instal·lar també escombriaires i la indústria química coneguda com “el Canyet”. Can Trinxet, una gran fàbrica tèxtil va ser oberta l’any 1904, i durant els anys 30 va ser un focus important del moviment anarquista POBLACIÓ La població del barri era majoritàriament, a principis del segle XX, de classe obrera industrial i jornalera L’any 1900 hi vivien 1.000 habitants al barri, amb un creixement accelerat, aquest nombre va augmentar fins arribar els 10.000 l’any 1936. Històricament, a Santa Eulàlia han existit diferents projectes solidaris, així com entitats i associacions.

El barri Centre, la vila vella de l'Hospitalet

La zona on s’ubica avui el Barri del Centre i el Districte I, era conegut fins al s. XX com a zona de Marina, contraposada a la zona del Samontà que es correspon als barris alts de la nostra ciutat? La zona de la Marina es corresponia amb una zona propera al mar i de delta, que durant l’antiguitat va estar en bona part submergida, sent un port natural, fet que provoca que sota l’asfalt actual existeixin restes de vaixells enfonsats. Fins no fa gaires anys encara existia el carrer Marina que limitava amb el passeig de la CAMPSA i amb Cornellà. El que es coneix avui a la nostra ciutat com a barri centre, va ser la vila vella de l’Hospitalet, coneguda també a l’Edat Mitja com a “Pobla de L’Hospitalet”? Al voltant d’un hospital de peregrins, la Torre Banca, ubicada als terrenys actuals de la masia L’Harmonia, es va desenvolupar el nucli fundacional de la nostra ciutat, tot i existir un nucli antic també entorn a l’església de Santa Eulalia de Provença na. Tot i que existeixen restes de població des de l’antiguitat, ibers i també romans. L’actual carrer Xipreret és carrer més antic de la ciutat, amb mes de deu segles d’història? Probablement l’origen del qual és una divisió de terres de l’època romana. En aquest carrer s’ubicava l’hospital de la Torre Blanca, a tocar del camí ral i progressivament es van anar construint grans edificacions senyorials i petites cases de menestrals al seu voltant. En aquest conjunt hi trobem 27 elements catalogats com a patrimoni, 3 dels quals són patrimoni nacional de Catalunya. En els actuals poc més de 100 metres podem trobar restes arquitectòniques significatives d’una història singular al voltant d’un eix poblacional que se’ns dubte arriba als nostres dies per la voluntat dels seus habitants al llarg del temps de viure-hi i conservar-lo. Que els coneguts com a corralons eren espais privats d’us comunitari? Fins a l’actualitat, els corralons de Xipreret organitzaven un conjunt de construccions al voltant d’aquests espais que tenien al davant també com a part de la casa un espai que podia ser galliner, hort , pou.

La Florida també té molta història

El barri de la Florida, situat a la zona nord de l'Hospitalet, és un dels barris amb una urbanització més recent, per acollir a gran part de la població que ha arribat a la ciutat en les diferents onades migratòries al llarg del segle XX, i també del XXI. Un barri que ha arribat a ser dels més densament poblats d'Europa, que es va planificar sense serveis ni equipaments, i que s'ha anat dignificant gràcies a la lluita i reivindicacions dels seus veïns i veïnes, autèntics protagonistes de la història de la Florida.  El nom Hi ha diverses teories sobre l’origen del nom del barri, des de l’existència de camps de flors en aquells terrenys a la importància del carrer Florida o a un veí. En qualsevol cas, trobem diversos carrers amb noms relacionats amb la natura, ja que originalment es va planificar com una ciutat-jardí: Mimoses, Clavells, Pins, Garrofers, Jardí o Libèl·lula, entre altres. Població i terreny Tot i ara ser el barri més dens d’Europa, la zona de l’actual Districte IV ha estat tradicionalment poc poblada per tenir unes terres poc productives agrícolament. El Cementiri de l’Hospitalet es va situar a la Florida perquè els terrenys eren poc valorats i es considerava que estaven lluny del poble i les esglésies. Els carrers del barri s’han anat traçant a mesura que s’anava edificant, sense planificació. Les torres d'alta tensió Les torres que portaven les línies d’alta tensió, que passaven pel carrer Primavera i l’avinguda Catalunya, van acabar sent soterrades l’any 1993 després d’anys de reivindicació veïnal. Avui, en queden algunes com a símbol d'aquella lluita. Hi ha veïns i veïnes que recorden el soroll que feien, així com el dia que un cable es va trencar i va cremar els vehicles aparcats allà a la vora. Reivindicacions veïnals Als anys 60 i 70 el Centre Social de la Florida, una de les primeres entitats de l’estat espanyol, a més de ser un centre cultural i d’oci es va convertir en un espai clandestí de reivindicació on se celebraven assemblees per organitzar-se contra el franquisme.

La Torrassa, testimoni de la transformació de l'Hospitalet

Sabies que...? La Torrassa rep el nom de com es anomenar a partir del segle XVI al castell de Bellvís, fortificació defensiva que dominava, durant l’edat mitjana, tota la zona de la Marina i el pla del Llobregat? ​Tant les referències documentals del cognom de Bellvís com les estructures més antigues del castell es remunten al segle XII. L’edificació medieval va anar canviant amb el temps de fesomia i de funcionalitat. Transformat en masia al segle XVII i a la segona meitat del segle XX en habitatge plurifamiliar, és l’element més antic que es conserva del barri, tot i que anteriorment ja hi van haver assentaments ibèrics. Des del 2006, s’estan fent estudis històrics i arqueològics, amb intenció d’identificar les estructures antigues i donar-li el nou ús que es mereixen aquestes antigues pedres de la Torrassa. El territori de la Torrassa era de terres de conreu, coberts i cases baixes fins que el 1902 uns propietaris de la zona van presentar un projecte d’urbanització que va atorgar la fesomia actual del barri?  Alguns terratinents que tenien zones de conreu a la zona, van presentar aquell any un projecte urbanístic, dissenyat per Domènec Boada. D’aquesta iniciativa van sorgir els carrers més importants del barri, com la Ronda de la Torrassa o la Rambla Catalana, que a partir d’aquell any es començaren a omplir d’habitatges modestos i alguna torreta modernista com la casa dels Cargols (1911). La Plaça Espanyola, centre neuràlgic del barri, indret on hi havia antigament masia, es configurà el 1905, quan uns pagesos de la contrada van decidir construir la font per subministrar aigua als habitacles de la zona? La Plaça Espanyola sempre ha sigut el centre neuràlgic del barri, tant pel comerç com per ser el centre de reunió veïnals. Envoltada de cases modernistes primer i posteriorment d’estil noucentista i racionalista més tard, que resumeixen arquitectònicament les etapes de creixement del barri, va ser també el pol de l’associacionisme veïnal, albergant entitats com la Societat Coral i Instructiva L’Univers als anys vint i trenta, el Club Pimpinela a partir dels quaranta o el Cafè Espanyol, focus de la lluita sindicalista durant la Segona República.

Collblanc

Collblanc, exemple de convivència i diversitat

Collblanc sempre ha estat un exemple de convivència entre població de diferents orígens, amb una important diversitat sòcio-cultural. La proximitat a Barcelona, que tant va afavorir la implantació del comerç i la industrialització en el passat, també ha fet que sigui un punt fort per a l’especulació immobiliària, passant des de cases mínimes per a la migració als anys vint fins als pisos turístics i hotels d'avui dia, aprofitant la bona comunicació i la proximitat al Camp Nou. Des de fa anys, el barri es veu amenaçat per la gentrificació, amb les conseqüències que comporta per a la convivència veïnal i per al comerç de proximitat, que tant defineix la identitat del barri, i que ara es veu amenaçada. Sabies que...? El topònim 'Collblanc' prové de terrarios albos, referit a les terres blanquinoses que caracteritzen geològicament el subsòl del barri? ​El topònim Terrarios Albos , es coneix des de l’any 987, quan el bisbat de Barcelona, després de la derrota d’Al-Mansur, va decidir adquirir propietats per fundar el terme parroquial de Santa Eulàlia de Provençana, sota protecció del Castell de Bellvís. Abarcava un ampli territori que limitava al nord amb Sant Pere Màrtir, al sud amb el mar, a l’est amb Sants i per l’oest amb el riu Llobregat. D’aquest emplaçament originari, al segle XV es van diferenciar tres nuclis de població: el Centre, Santa Eulàlia i Collblanc, nucli agrícola amb tinences documentades des de l’any 1400. La construcció de la Carretera Reial entre 1763 i 1767 va impulsar la concentració d’habitatges a Collblanc, establint-s’hi al segle XIX un primer nucli de població proper a Sants? ​Fins ben entrat el segle XIX el barri estava configurat per masies que vivien del conreu de la terra i alguna segona residència de la burgesia barcelonina, que tenia el costum d’edificar torres a les rodalies de la gran ciutat. Un exemple d’aquestes el tenim a la Torre Barrina, a l’actual parc de la Marquesa.

Esquerra Republicana lamenta l'ús d'efectius de la Guàrdia Urbana durant l'estat d'alarma per altres finalitats

Aquest diumenge fins a set patrulles de la Guàrdia Urbana es van destinar a simular una processó religiosa pels carrers de l'Hospitalet, en comptes de realitzar les seves tasques de control i seguretat   Esquerra Republicana ha lamentat que l'Ajuntament de l'Hospitalet no respecti durant aquests dies la neutralitat de la institució, i s'hagi fet servir la Guàrdia Urbana per a simular una processó religiosa en ple confinament i amb l'estat d'alarma vigent. Així, diversos veïns i veïnes han denunciat que aquest passat diumenge s'han vist a fins a set patrulles de la Guàrdia Urbana “processonant” pels carrers de l'Hospitalet, en comptes d'estar ajudant a garantir el compliment del confinament i la seguretat de tota la ciutadania.   Els republicans han assenyalat aquest ús partidista dels recursos municipals per part dels responsables polítics, que vulnera la laïcitat i aconfessionalitat que haurien de respectar totes les institucions públiques, i que és encara més greu tenint en compte les limitacions i mancances d'efectius i recursos que venen denunciant els propis sindicats policials des de fa molt temps. Una limitació que queda encara més en evidència en un moment en que els agents estan en primera línia davant del virus quan toca aplicar i fer complir les mesures de confinament, que sovint no es respecten.   Per aquest motiu Esquerra Republicana reclamarà la informació respecte a quants efectius i recursos s'hi han destinat, quin cost ha tingut l'operatiu, qui ha pres la decisió i en base a quins criteris de seguretat en ple estat d'alarma s'ha considerat justificat realitzar aquesta acció amb recursos públics.   Esquerra Republicana se solidaritza amb les entitats i confraries de la ciutat i tots els seus seguidors, que aquests dies no han pogut sortir a celebrar festivitats tan arrelades com la Setmana Santa per la situació provocada per la Covid-19, i desitgen que aviat tornem a la normalitat i es puguin tornar a celebrar.    

Els mercats, el cor dels barris de l'Hospitalet

Durant el confinament pel #Covid19, tenim una gran oportunitat de donar suport a les petites empreses i anar a comprar als comerços locals i als mercats del barri. Ara ens toca a nosaltres, consumir al nostre comerç local i productes de proximitat i ajudar a les petites empreses i als mercats del nostre barri per fomentar l'economia local per proximitat. Seguim una dieta sana, i deixem-nos aconsellar per cada comerç sobre els productes de temporada, idees per cuinar-los... això sí, seguint les recomanacions de salut, sense aglomeracions, per seguretat per tothom.  El comerç local i les petites empreses han estat castigades pel tancament. Les qüotes d’autònoms, lloguers, consums o proveïdors no els poden pagar sinó tenen ingressos. És prioritari i urgent ajudar al comerç i serveis de proximitat, obligats a tancar per la crisi #Covid19. Ara, i també quan acabem el confinament,  COMPRA AL COMERÇ DE PROXIMITAT I ALS MERCATS DEL TEU BARRI! Ara i sempre, consumim comerç i productes de proximitat Ara i sempre, ajudem a les petites empreses i als mercats del nostre barri Ara més que mai, fomentem l'economia local per proximitat, producte local Ara més que mai, cal prioritzar i defensar el comerç petit i de proximitat!  Sabies que... Als mercats municipals pots trobar tot el producte fresc, de confiança i proximitat  A l'Hospitalet tenim vuit mercats, a tots els districtes de la ciutat: Centre, Collblanc, Santa Eulàlia, Florida, Torrent Gornal, Can Serra, i els dos de Bellvitge. El mercat més antic de #LHospitalet, el del Centre, es va construir al 1898 i era originalment una plaça amb una font al mig El mercat més nou que tenim és el de la Florida, innaugurat el 2016 i compta amb un espai d'alimentació i un de roba i complementents Aquests dies de confinament tots els mercats municipals segueixen oberts, de 8 a 13h?  

Can Serra, el barri de la lluita veïnal

Can Serra és un barri que va néixer a finals dels seixanta/principis dels setanta amb la gran onada d'immigració procedent d'Andalusia i Extremadura. És un dels millors exemples per explicar el que va significar l'especulació immobiliària franquista, i sobretot, un gran exemple del que és la lluita veïnal. Un barri que estava pensat per acollir-hi fins a 21.000 persones i que gràcies a aquesta lluita veïnal, en el seu pic més alt d'habitants va arribar a acollir al voltant de 13.000 persones. De la mateixa manera, va aconseguir l'emblemàtica Plaça de la Carpa, ubicada en un espai on es volien construir més pisos, gràcies a l'esforç de totes i tots els veïns. Sabies què... El nom del barri prové de la masia senyorial, de mitjans del s. XIX, que es va construir un consignatari de vaixells, Josep Serra, per l'estiueig de la seva família?  La planificació urbanística del barri es va fer pensant en què poguessin viure unes 21.000 persones? El lloc més emblemàtic, la Plaça de la Carpa, deu el seu nom a les dues cúpules reticulars que es van cedir a l'Ajuntament d'Hospitalet pel Ministerio de Vivienda l'octubre de 1969 i on es van realitzar representacions de música, teatre...? Quan es va començar a edificar el barri les immobiliàries van vendre Can Serra com el futur Pedralbes de l'Hospitalet? A la dècada dels setanta, es va convertir en el centre neuràlgic de la lluita contra el servei militar?  

Justa Goicoechea, valors republicans

Justa Goicoechea Mayayo (1896-1973) és un clar exemple d’aquelles dones que van lluitar tota la seva vida per tirar endavant la seva família i lluitar  per a la justícia social i la igualtat de les dones.. D’escassa escolarització, pràcticament autodidacta, va fer del català la seva llengua quotidiana i va ser durant els anys de la República la veu de les dones treballadores i republicanes del consistori de l’Hospitalet.   Sabies què:   Era filla d’un republicà radical aragonès que va migrar a Catalunya amb la seva família fugint del caciquisme? Des de 1918 va  treballar a la industria tèxtil vivint de primera mà les conflictivitats laborals i socials dels anys vint? Des de 1932 va començar a militar a ERC i va ser el motor de la secció feminal del districte 3r de l’Hospitalet? El 14 de gener de 1934 va ser la primera dona regidora elegida democràticament al nostre Ajuntament i que el 1936 va assolir la cartera de cultura? Que amb la repressió franquista va estar empresonada i condemnada per “auxilio a la rebelión militar” fins l’any 1942? Si vols saber més: https://memoriaesquerra.cat/biografies/goicoechea-mayayo-justa   Si vols conèixer algun escrit de la Justa Goicoechea: https://portalimatges.l-h.cat/fotoweb/archives/5004-Hemeroteca/?q=Justa%20Goicoechea