El 19 de març de 1931 naixia un projecte que aspirava a reunir el republicanisme català. Un projecte transversal, que aglutina totes les persones amb ganes de transformar una societat que reclama canvis profunds en les estructures polítiques. De fet, a l’Hospitalet Esquerra Republicana es funda ben aviat, i és capaç de crear un projecte que va sumar tots els republicans de la ciutat, guanyant les eleccions municipals del 1934, quan el Ramón Frontera es converteix en el primer alcalde republicà.

La pandèmia que vivim ha posat sobre la taula la necessitat de situar el benestar al centre de tota acció política, i de protegir des del sistema públic els drets fonamentals com són la salut i l’educació. La reconstrucció de la Catalunya post Covid requerirà amplis consensos. I d’un govern fort que sigui capaç de construir les bases de la Catalunya del futur, centrades en la digitalització la nostra societat, el futur de la indústria i empreses, la transició ecològica, l’aposta pel sector agroalimentari, l’Educació i la Salut.

La contesa electoral del 14 de gener de 1934, d’abast general a tota Catalunya, va significar la consolidació d’ERC com la gran força d’esquerres després que en les legislatives del 19 de novembre de 1933 la dreta s’hagués imposat a Espanya i la Lliga hagués sortit guanyadora en molts municipis aprofitant la desunió de les esquerres. La mort del President Macià el 25 de desembre i l’ascens de Lluís Companys van afavorir les coalicions.

El passat 19 de novembre vam elegir la nova executiva d'Esquerra Republicana a l'Hospitalet amb una candidatura ampliada, paritària i amb representació de tots els districtes de la ciutat. I de nou tinc l'honor d'encapçalar aquest equip fantàstic, amb Carles Durany, Mercè Vilalta, Coque García, Roser Bosch, Daniel Giménez, Roser Piñol, Domingo Mir, Isabel Jodar, Ivan David, Siscu Pahissa, Susana Moreno i Pablo Romero.

Des de fa temps vivim en un context de retallada de drets i llibertats. La criminalització de l'activisme en favor dels drets humans, l'empresonament de polítics per les seves idees republicanes, la retirada de llibres o obres d'art pel seu contingut polític són exemples de la vulneració de drets civils fonamentals a l'Estat espanyol. Una mostra d'aquest retrocés de llibertats és la repressió que pateix l'independentisme i que a l'Hospitalet es veu representat en el cas de la Laia i en Lluís, dos veïns a qui la Fiscalia demana vuit anys per manifestar-se.

Esquerra Republicana ha obtingut un resultat històric a les eleccions municipals, amb 16.342 vots, passant de dos a cinc regidors, doblant els resultats de fa quatre anys i sent la primera força de l'oposició. Esquerra Republicana s'ha convertit en la força central de l'independentisme, de l'esquerra nacional i transformadora i del republicanisme a la segona ciutat de Catalunya. Som l'alternativa a l'actual govern socialista i durant aquest proper mandat continuarem fent una oposició constructiva, ferma i en positiu amb la mà estesa a l'equip de govern de la ciutat per tal de poder millorar la qualitat de vida dels nostres veïns i veïnes, tenir uns barris millors i fer front als reptes socials i econòmics que té l'Hospitalet en aquest segle XXI.

El país es mou, és un fet. La voluntat de decidir el nostre futur com a poble és una realitat àmpliament majoritària en la societat Catalana. El 9 de Novembre els ciutadans de Catalunya serem cridats a votar perquè serà donar compliment al mandat expressat a les darreres eleccions catalanes on es va assolir una àmplia majoria transversal de forces polítiques favorables a exercir aquest dret democràtic universal.

A l'Hospitalet, igual que a Catalunya, corren aires de canvi. La ciutadania s’ha cansat d’una manera de fer política que li ha girat l’esquena, que no ha sabut donar respostes als seus problemes de la vida quotidiana i que li ha negat el dret de decidir en aspectes socials i nacionals. Nosaltres, la gent d’Esquerra, volem la independència per construir un nou país per a tothom. Un nou país que tingui totes les eines d’un estat i tots els seus recursos per tal de millorar el benestar de la ciutadania, l’accés a l’habitatge, garantir uns serveis universals de qualitat i donar un impuls a la petita i mitjana empresa del nostre país perquè creï ocupació de qualitat.

Des d’inici any hi ha en diverses localitats de Catalunya mobilitzacions contra la pujada del Transport públic. Aquestes reivindicacions justes vénen motivades per l’augment del transport públic molt per sobre de l’IPC, concretament un augment del 5,4%. No hi ha cap dubte que aquesta mesura perjudica directament a la ciutadania en un moment on les famílies cada cop tenen menys poder adquisitiu.