Lleida

Totes les notícies


Lleida, terra d’oportunitats

El paer en cap Miquel Pueyo, acompanyat de la tinenta d’alcalde, Jordina Freixanet i el regidor Jaume Rutllant van assistir ahir a Barcelona per explicar les oportunitats empresarials que ofereix la ciutat de Lleida, en un acte organitzat per la Cambra de Comerç.   “Lleida aspira a ser la capital agrobiotech del sud d’Europa”. Amb aquesta afirmació i amb la convicció que la nostra ciutat és terra d’oportunitats, aquest dimecres 5 d’octubre, diversos membres de les institucions lleidatanes van assistir a la Llotja de Mar de Barcelona, a un acte organitzat per la Cambra de Comerç. A l’acte, els diferents representants de la ciutat, acompanyats de diverses empreses i inversos catalans, han explicat les oportunitats d’inversió que ofereix Lleida al món empresarial. La jornada, que ha comptat amb 270 assistents, entre els quals més de 200 empreses i inversos catalans, a més de representants institucionals del país, ha estat impulsada per les Cambres de Comerç de Lleida i Tàrrega, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida i la Universitat de Lleida. Aquestes sis institucions s’han alineat amb un objectiu comú: posar en relleu els grans avantatges que les empreses i els inversors catalans i d’arreu tenen amb el territori de Lleida. “Lleida, terra d’oportunitats” ha girat entorn de la idea que les institucions estan treballant per aconseguir que Lleida sigui la capital agrobiotech del sud d’Europa ja que, tal com ha indicat el paer en cap Miquel Pueyo “no és un somni; és un desig que veiem factible i, per assolir aquesta fita, estem treballant amb totes les nostres forces”. I és que, tal com ha afirmat Pueyo, “Lleida és una ciutat mitjana envejable. Amb 140.000 habitants, està feta a la mida de les persones perquè tens qualsevol servei que vulguis disposar en un radi temporal d’un quart d’hora. Lleida és qualitat de vida, tant per viure com per invertir-hi, perquè tenim a punt el sòl industrial que fa falta”, referint-se al nou polígon industrial de Torreblanca- Quatre Pilans, un polígon que és “una de les dues grans potes sobre les quals pivota l’objectiu que Lleida sigui la capital agrobiotech del sud d’Europa és el nou polígon de Torreblanca-Quatre Pilans, que representa un nou model de sectors d'activitat econòmica, integrat paisatgísticament, energèticament sostenible i amb intermodalitat ferroviària, un aspecte clau per a potenciar la descarbonització de l'economia”, ha explicat l’alcalde Pueyo, el qual ha indicat que la segona gran pota sobre la que ha de girar la capitalitat agrobiotech és el Parc Científic de Lleida, integrat per més de 100 empreses i prop de 2.

El paer en cap, Miquel Pueyo, explicant als mitjans de comunicació el projecte del Pla de l'Estació

El Pla de l'Estació, una realitat que començarà el 2023

La Paeria i ADIF han formalitzat un acord per desenvolupar urbanísticament i econòmicament el Pla de l'Estació, un projecte que feia gairebé quinze anys que estava encallat.   Construir una ciutat moderna i connectada. Amb aquests objectius, l'Ajuntament de Lleida ha signat un acord amb l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (ADIF) que desencallarà el Pla de l'Estació i permetrà desplegar urbanísticament l'entorn de l'estació de trens "Lleida-Pirineus". Amb aquest acord s'endegaran els tràmits per poder licitar les obres per la construcció d'un centre comercial durant el primer semestre de l'any 2023. La Paeria i ADIF van signar el conveni a finals de juliol. Amb un pressupost inicial de 150 milions d'euros, l'acord inclou la construcció d'un centre comercial de més de 60.000 m², que permetrà implementar un espai comercial integrat a la trama urbana lleidatana, i el cobriment de la part de les vies situades al carrer Comtes d'Urgell, unes actuacions que milloraran la connexió del barri de Pardinyes amb el centre de la ciutat de Lleida. Aquest és un dels projectes urbanístics més importants i estratègics per a la ciutat, que abasta una superfície total de 161.790,27 metres quadrats en ple centre de Lleida i que feia més d'una dècada que estava encallat. L'alcalde Miquel Pueyo ha qualificat el dia d'avui com a "dia històric" per a la ciutadania lleidatana, ja que la Paeria i Adif, amb la plena col·laboració de la Generalitat de Catalunya i després de més de tres anys de feina, han pogut pactar un document que permetrà desenvolupar tot l'àmbit urbanístic del Pla de l'Estació. "Hem estat treballant durant aquests últims tres anys i avui presentem el resultat d'un acord que tindrà un impacte quan es desplegui per al futur de la ciutat similar en termes històrics al que va tenir la canalització del riu Segre i que a més capgirarà les dinàmiques d'habitatge, comerç i mobilitat de la zona de Rambla Ferran i Pardinyes d'una manera substancial", ha afirmat l'alcalde Pueyo i ha interpel·lat als grups municipals de l'oposició que se sumin en aquest projecte tan transformador per a la ciutat.

Visita a dos dels equipaments on es desenvolupa el projecte "Més temps per a tu"

El paer en cap de Lleida, Miquel Pueyo, la consellera d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat, Tània Verge, i la tinenta d’alcalde i regidora d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes, Sandra Castro, han visitat l’escola Pràctiques I i la Ludoteca del Centre Històric, dos dels equipaments on s’ofereix aquest programa que es va iniciar de forma pilot la passada primavera i que es mantindrà en funcionament des d’ara i durant tot el curs escolar. El projecte "Més temps per a tu", un servei gratuït de cura puntual d’infants de 3 a 12 anys que s’ha reprès aquest setembre. S’adreça a famílies que necessitin disposar puntualment de temps lliure per fer gestions, formació o, simplement, per tenir unes hores de descans; ajuda, per tant, a la conciliació de la vida laboral, familiar i personal.  En poden gaudir totes les famílies però es dona prioritat a les monoparentals, a les mares víctimes de violències masclistes i a les dones en situació d’atur de llarga durada majors de 52 anys.  Aquesta iniciativa, que compta amb finançament del projecte “Temps per cures” del departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, es va dur a terme durant el tercer trimestre del curs passat en alguns centres i va obtenir una resposta molt positiva per part de la ciutadania, motiu pel qual s’ha ampliat a més escoles de diferents zones de la ciutat. El servei es presta de dilluns a divendres, entres les 16.30 i les 20.30 h, a quatre escoles i els dissabtes, de 9.30 a 14 h i de 16.30 a 19.30 h, en dues ludoteques municipals. Cada espai acull un màxim de 12 infants alhora, amb monitoratge. Les famílies poden utilitzar el servei fins a 3 dies a la setmana, amb un màxim de 3 hores cada dia per al mateix infant. Per donar resposta a les necessitats dels diferents barris de la ciutat s’ha decidit diversificar i ampliar els espais, tenint en compte el padró i les zones educatives. Així, les escoles on s’oferirà el servei són La Mitjana (zona educativa Pardinyes-Balafia-Secà), Frederic Godàs (Cappont), Pràctiques I (Centre) i Parc de l’Aigua (Bordeta i Magraners).

S'aprova definitivament el projecte de l’Equipament Comunitari de Múltiples Usos

La Junta de Govern Local aprova de forma definitiva el projecte bàsic i executiu de l'Equipament Comunitari per a Múltiples Usos (ECMU), un cop ha conclòs el període d’exposició pública sense que s’hagin presentat al·legacions en contra de la seva aprovació inicial el passat mes de juliol. La Junta de Govern, reunida en sessió extraordinària, ha aprovat també de forma definitiva el projecte d'enderroc de dos immobles de les antigues sitges Senpa, al carrer Oriol Martorell 2-8, que és necessari per a deixar llest el solar per a fer possible la construcció de l'ECMU, que s'ubicarà al carrer Xavier Puig Andreu 7-9. En aquest cas, s’havien presentat dues al·legacions, per part de la Institució de Ponent per la Conservació i l’estudi de l’Entorn Natural (IPCENA) per l’Organització de Veïns de Pardinyes (Orvepard), que han estat desestimades de forma íntegra. Paral·lelament, s’ha tramitat l’acceptació de la concessió demanial administrativa per a l’ús privatiu del domini públic de l’espai de les sitges, atorgada per part de la Generalitat de Catalunya que és la propietària de l’espai. La concessió es fa de forma gratuïta, per un període de 75 anys i afecta dues finques amb una superfície total de 2.893 m². Un cop enllestits aquests tràmits es podrà procedir a la licitació de les obres. L'ECMU forma part del full de ruta en Polítiques d'Inclusió a Lleida i estarà destinat, per una banda, durant l'estiu a l'allotjament temporal de persones que arriben a la ciutat en recerca de feina a la campanya de la fruita. De l'altra, durant la resta de l'any, funcionarà com a allotjament d'urgència, per a estades limitades de col·lectius diversos, emergències estacionals o altres usos que puguin sorgir. El paer en cap, Miquel Pueyo, ha expressat el seu compromís en "posar fi a les imatges que han perseguit Lleida fins fa pocs estius". "Tenir un equipament digne que permeti acollir les persones temporeres és una necessitat de ciutat.

Fotografia de família mostrant els cartells de la campanya "No és un joc. És abús"

La Paeria presenta una campanya per prevenir abusos sexuals a menors d’edat

“No és un joc. És abús” és una campanya que, a través d’un collage i de diverses frases mostra accions que són abusos cap als menors d’edat. Sota el lema “No és un joc. És abús” la Paeria de Lleida i la regidoria d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes, presenten una campanya orientada a prevenir els abusos sexuals als infants, als adolescents i als joves de la ciutat, i sensibilitzar a la població lleidatana sobre la necessitat de denunciar aquestes conductes. La campanya està formada per cartells que, a través de frases, denuncien accions concretes contra menors d’edat per part d’un adult abusador -com realitzar tocaments a un menor, convidar-lo a veure pel·lícules pornogràfiques, demanar fotografies de caràcter íntim, seduir o exigir que el menor cal que mantingui el secret sobre aquests fets-. “Hem volgut que la campanya posés el focus en l’agressor, ja que en altres campanyes es posa el focus en la víctima i se l’està revictimitzant. Hi ha una sèrie de missatges molt clars cap a l’agressor, al qual li estem traslladant un missatge claríssim que diu que si estàs fent aquesta acció, sabem que ets un agressor i, per tant, t’estem desemmascarant”, ha indicat la tinenta d’alcalde, Sandra Castro. Segons informes del Consell d’Europa, un de cada cinc menors ha patit abusos sexuals i més d’un 70% de les víctimes coneix al seu agressor, però un terç no ho denuncia mai. Tal com ha indicat l’alcalde Miquel Pueyo, amb aquesta campanya “volem contribuir de forma eficaç a què cap nen sota cap mena d’amenaça, sigui disfressada de secret o de joc, pateixi un mal que és irreparable i que en molts casos costa molt de superar i complica l’evolució vital d’algunes persones”. Està inspirada en la campanya “No és teatre” del col·lectiu Dones a escena i l’origen de la campanya “No és un joc. És abús” és una petició del col·lectiu de víctimes d’abusos sexuals de l’Aula de Teatre, assumida en l’informe de la Comissió com a mesura de reparació cap a elles, motiu pel qual, Pueyo i Castro, han agraït la seva col·laboració, fortalesa i valentia.

Comença el curs escolar amb millores significatives

L'accessibilitat de les escoles transportades per a infants amb necessitats educatives, la gratuïtat pels alumnes d’educació infantil I2, el canvi a línia calenta en el servei de menjador de quatre escoles bressol municipal i l’aplicació del decret d’admissions en el procés de preinscripcions són les principals novetats d’aquest curs. Un total de 805 infants de les escoles bressol municipals (EBM) i 13.335 nens i nenes des de P3 a 6è de primària (3.905 d’Infantil i 9.430 de Primària) han iniciat avui el curs escolar a la ciutat de Lleida. El paer en cap, Miquel Pueyo, i la tinenta d’alcalde i regidora d’Educació, Sandra Castro, han visitat aquest matí diverses escoles per a interessar-se com ha estat la tornada a l'escola i conèixer de primera mà algunes de les novetats que presenta aquest curs.  En primer lloc han visitat l’Escola Sant Jordi per tal de conèixer les mesures de mobilitat perquè els alumnes utilitzin el mateix circuit que fa el bus urbà, amb el suport de monitors/es d’acompanyament. L'alcalde i la regidora, que han fet el mateix recorregut que els escolars, han destacat també com a novetats del curs la implantació de les mesures integrades en el pla de lluita contra la segregació escolar i el primer any de gratuïtat de l’educació infantil I2.  Després han visitat l’Escola Bressol del Rellotge i a l’Escola Sant Jaume, afirmant que aquest serà el primer curs en què comencin a implantar-se les mesures del Pacte Local contra la Segregació Escolar. La Paeria i el Departament d'Educació han assumit el compromís de fer accessibles les escoles transportades: la Paeria, en col·laboració amb l'Escola Sant Jordi i la seva AFA, ha facilitat el transport de l'alumnat amb l'autobús urbà, cosa que permet fomentar la seva autonomia i reduir desplaçaments en cotxe; mentre que els Serveis Territorials d’Educació es fan càrrec dels desplaçaments dels infants amb necessitats educatives en els altres cinc centres transportats.

Lleida rebrà 10 milions d’euros per a rehabilitar habitatges

La ciutat de Lleida rebrà un ajut d’un màxim de 10 milions d’euros procedents dels fons europeus Next Generation per a finançar la rehabilitació d’habitatges en blocs antics situats en onze àmbits del barris de la Mariola, el Centre Històric, Pardinyes, Balàfia, La Bordeta i Cappont.  Així ho ha anunciat la consellera de Drets Socials, Violant Cervera, juntament amb el Paer en Cap, Miquel Pueyo, en un acte que ha tingut lloc davant dels blocs Voravia, que seran uns dels que se’n beneficiaran. La consellera ha destacat “la voluntat del departament d’incidir en aquelles àrees del país que són més deficitàries, amb edificis construïts en èpoques anteriors i que amb la crisi energètica que vivim es fa més necessària que mal la seva rehabilitació per a millorar-ne l’eficiència energètica”. Ha explicat que les subvencions aniran del 40 al 80% del cost de l’obra, però s’ampliarà al 100% per a les persones vulnerables, i ha volgut incidir també en la importància de la col·laboració público-privada. Lleida serà la ciutat que rebrà un ajut més important de totes les ciutats catalanes. L'alcalde, ha assenyalat que "aquest ajut que ha de beneficiar 11 blocs socials amb habitatges humils on viuen treballadors, famílies o persones jubilades que han estat tradicionalment els grans oblidats de les polítiques públiques a la ciutat des de la constitució dels ajuntaments democràtics”. Per tal de gestionar la tramitació d’aquestes ajudes amb les comunitats de propietaris, la Paeria posarà en marxa la nova Oficina Única de Rehabilitació amb un equip tècnic multidisciplinari per oferir-los tot l’assessorament que sigui necessari i que assumirà un paper proactiu per adreçar-se al veïnat. Pueyo també ha destacat que la ciutat està fent una bona feina en les convocatòries dels fons Next Generation, que ha permès obtenir ja 11,1 milions en ajudes per a projectes amb una inversió total de 15,7 milions, a banda de les anunciades avui.

La campana Mònica torna a la Seu Vella després de ser restaurada

Després d’un llarg i delicat procés de restauració a Àustria, una de les campanes gòtiques civils més destacades del país ha tornat a Lleida. L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, acompanyat del regidor de Ciutat, Cultura i Transició Ecològica, Jaume Rutllant, el director dels Serveis Territorials de Cultura, Albert Turull, el President de l’Associació Amics de la Seu Vella de Lleida, Joan Ramon González, i els representants de l’empresa Carvajal Forja i Components, en representació de l’empresa austríaca encarregada de la reparació de la campana, han presenciat avui l’arribada de la campana a la Seu Vella de Lleida i s’han mostrat satisfets per la recuperació d’aquest important element patrimonial. Miquel Pueyo ha destacat que l’acte d’avui té una dimensió simbòlica i històrica molt important. "És molt emotiu pensar que aquesta campana ha estat des del segle XV dalt del campanar de la Seu Vella i que el seu so ha marcat el dia a dia de tots els lleidatans i lleidatanes. Es tracta d’una de les campanes civils més interessants i amb més riquesa del país i té un so molt singular", ha explicat l’alcalde. La restauració que s’ha portat a terme ha consistit en l’arranjament d’una gran esquerda visible d’aproximadament uns 30 cm de longitud. També s’han reparat les anses de la campana, afegint una còpia de la que faltava. També s’ha reparat la corona central, al detectar-se debilitats en el material. El cost de la restauració de la campana, que és d'aproximadament 30.000 euros, l'ha assumit la Generalitat de Catalunya. Per aquells lleidatans i lleidatanes i visitants de la ciutat que vulguin contemplar la campana, romandrà exposada dins la Seu Vella fins després de la Festa Major de Lleida, quan tornarà a ser col·locada al campanar per tocar els quarts, tal com solia fer. Les campanes de la Seu Vella La Mònica és una campana gòtica datada de l’any 1486, pesa uns 450 kg i conté una doble línia d’inscripció gòtica amb una lloança a Déu.

Tram final de les obres de l’Agrolivinglab, al Parc Científic de Lleida

Les obres s’estan fent a l’antic edifici de Capitania del Parc, on s’ubicarà aquest laboratori d’innovació agroalimentària. És un projecte estratègic de ciutat i de territori pel qual s'han destinat 1,2 milions d’euros.  Les obres de rehabilitació de l’antic edifici de Capitania d’Artilleria del Parc Científic, on s’ubicarà l’Agrolivinglab, es troben ja en el tram final d’execució. Es preveu que en un mes les instal·lacions estiguin a punt per poder iniciar l’activitat del que serà el futur laboratori d’innovació agroalimentària. L’Agrolivinglab pretén esdevenir un espai específic per impulsar la innovació oberta i col·laborativa i la promoció de la transferència tecnològica en el sector agroalimentari. La tinenta d'alcalde Jordina Freixanet ha explicat que és un projecte estratègic d’abast territorial que ha estat possible gràcies a la participació de les diferents institucions implicades, i que ha de ser un motor econòmic i un revulsiu per al Parc Científic, per a la ciutat i per a les terres de Lleida. La Paeria aposta pel Parc i perquè "la capital AgroBioTech sigui una Lleida oberta i connectada i una via de coneixement i talent per als joves". Freixanet s’ha referit als terminis, que s’han hagut d’ampliar per alguns entrebancs derivats per la pandèmia i pels problemes en el subministrament de materials. També hi ha tingut a veure el fet que fos la rehabilitació d’un edifici, i no pas fer una construcció nova, per la complexitat que requereix la seva recuperació, amb la voluntat de mantenir un edifici històric i patrimonial de la ciutat.  L'Agrolivinglab L'Agrolivinglab forma part del projecte col·laboratiu Inno4Agro, impulsat per la Paeria, la UdL, el Parc Científic, Turisme de Lleida i la Diputació de Lleida per crear un ecosistema per a la innovació de l'agroalimentació. Les obres tenen un pressupost d' 1,2 milions d’euros i estan finançades amb pressupost de l'Ajuntament de Lleida i fons provinents de la Diputació i dels Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).