Lleida

Totes les notícies


Lleida comptarà amb una Barnahus, servei integral per atendre infants i adolescents que han patit abusos sexuals

La consellera Violant Cervera i l’alcalde Miquel Pueyo han presentat el projecte de la Casa dels infants, un servei que millora la detecció i l’atenció als infants i adolescents que han patit abusos, evitant la revictimització i facilitant la seva recuperació. La consellera de Drets Socials, Violant Cervera, i el paer en cap, Miquel Pueyo, han presentat la unitat integrada d'atenció als infants i adolescents víctimes d’abusos sexuals "Barnahus" (casa dels infants en islandès). És un servei que pretén evitar la revictimització dels infants i joves víctimes d'abusos sexuals, així com prevenir i detectar agressions sexuals a infants i adolescents. El nou equipament es construirà en un solar cedit per la l’Ajuntament de Lleida, al barri de la Bordeta.  El Departament de Drets Socials de la Generalitat destinarà més de 700.000 euros a la construcció d’aquest equipament, un servei pioner a l’Estat que funciona les 24h i els 365 dies de l’any, millorant la detecció i l’atenció als infants víctimes d’abusos sexuals. Barnahus, promogut per Save the Children, és un servei que funciona des del 2020 a Tarragona i que properament obrirà les seves portes a Lleida. En aquests mesos, la unitat integrada d'atenció a infants i adolescents víctimes d'abusos sexuals de Tarragona ha atès més de 200 menors de 18 anys. La consellera Cervera ha explicat que “des que s'hi va obrir la Barnahus s’ha triplicat la detecció de menors víctimes d’abusos sexuals en aquesta ciutat respecte la mitjana catalana".  La consellera ha remarcat que la Barnahus “posa l’infant víctima d’abusos sexuals al centre, perquè permet treballar en un espai amable, tots els serveis d’atenció que necessita. D’aquesta manera, la víctima només ha d’explicar els abusos que ha patit una vegada, a un únic professional que s’encarrega exclusivament del seu desenvolupament i recuperació, evitant així la revictimització". El paer en cap ha destacat el treball conjunt entre ambdues administracions per buscar la ubicació del nou equipament, que finalment es construirà a la zona del Parc de l’Aigua, a la Bordeta.

Paeria, Generalitat, Diputació i Cambra de Comerç es comprometen a tirar endavant la construcció d’un nou pavelló per a Fira de Lleida

Els quatre patrons han signat el protocol de col·laboració interadministrativa per tal d’engegar el procés per construir aquest equipament, pendent des de fa més de deu anys, que comptarà amb 4.138 m² de superfície coberta i tindrà un cost de 3,5 milions d’euros. Totes quatre institucions han coincidit a considerar d’interès general que es construeixi aquest nou equipament per l’impacte econòmic i social que té en el territori de Lleida, en el conjunt de l’empresariat i per les sinèrgies d’impuls econòmic que generarà. El paer en cap, Miquel Pueyo, ha destacat la capacitat de sumar i de mirar cap al futur en aquest projecte estratègic per dinamitzar econòmicament la ciutat i el territori. Mentre que el conseller Roger Torrent ha subratllat el compromís amb Lleida i el territori, perquè tingui les mateixes oportunitats, i que la institució firal explica "que és avui Lleida i què vol ser" amb la perspectiva del sector agroalimentari. El paer en cap ha celebrat que s’afronti una de les carències endèmiques de la principal institució firal de les Terres de Lleida i ha assegurat que és un projecte estratègic per a la ciutat i la demarcació. Pueyo ha afegit que la Fira és un dels principals agents de dinamització econòmica, d’impacte i de retorn en el territori, que implica sectors com la restauració, el comerç o l’hostaleria. El paer en cap ha volgut constatar el compromís dels quatre patrons en l’alineació per projectar el nou pavelló i en la visió que va més enllà del mandat municipal, “demostrant la capacitat de mirar cap al futur”. El conseller d’Empresa ha assegurat que amb la signatura es fa palès el compromís per atendre aquesta necessitat tan reivindicada. Torrent ha afirmat que Catalunya és referent en l’àmbit firal al sud d’Europa, posicionament que s’ha guanyat amb esforç i treball i que s’ha de mantenir. En aquest sentit, ha comentat que s’ha de reflexionar sobre els canvis i tendències que s’han donat per posicionar-se en el que ha de venir i que cal adaptar les instal·lacions i l’oferta que demana el teixit empresarial per estar preparats i ser competitius.

La Paeria posarà en marxa un projecte pilot de cura i atenció a infants per facilitar la conciliació familiar

El Paer en Cap, Miquel Pueyo, i la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, han presentat avui el projecte +Temps x Tu, que té com a objectiu cobrir les necessitats puntuals de les famílies amb una oferta de lleure educatiu pública El projecte, que compta amb finançament de la Generalitat per import de 377.504 euros, prioritzarà col·lectius vulnerables, però donarà cobertura a totes les famílies de Lleida per tal que disposin d'una opció educativa per tenir cura dels seus fills i filles quan han de fer alguna gestió També s'amplien els casals per a infants a Setmana Santa, Nadal i Esportmania s'allargarà a finals de juny i principis de setembre, per tal de cobrir tots els períodes no lectius El Paer en Cap, Miquel Pueyo, i la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, han presentat avui al Saló de Sessions de la Paeria el projecte +Temps x tu, per a facilitar que les famílies de Lleida disposin d'una ajuda pública per poder conciliar millor el seu horari laboral amb la cura dels seus fills i filles menors de 14 anys. Pueyo ha agraït a la consellera Verge el suport del seu departament, que fa possible aquest projecte gràcies a una ajuda de 377.504 euros, dins del Pla Corresponsable per al desplegament de serveis de cures a la infància i que és finançat per ministeri d'Igualtat. A la demarcació de Lleida, la inversió de la Generalitat arriba a 1,2 milions d'euros i a tot Catalunya supera els 20 milions, ha afirmat Verge. L'alcalde ha explicat el contingut del projecte, que inclou un nou servei de cura i atenció puntual per a infants de 0 a 14 anys i l'ampliació dels casals fora del període lectiu. L'objectiu és cobrir les necessitats de conciliació de les famílies amb una oferta de lleure educatiu i esportiu pública i ampliar-la també a infants amb algun tipus de diversitat cognitiva i funcional, que fins ara quedaven al marge d'aquests recursos. "Estem cavalcant la sisena onada de la Covid, patint una crisi econòmica i social i és evident que les persones i les famílies estan patint.

Lleida posa al mercat 240 hectàrees de sòl industrial a Torreblanca-Quatre Pilans

El vicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró, i l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo presenten l’avanç del Pla director urbanístic que permetrà impulsar un nou gran sector industrial i logístic, amb una terminal intermodal ferroviària de mercaderies  Lleida posarà al mercat 240 hectàrees de sòl industrial a Torreblanca-Quatre Pilans, un nou gran sector industrial i logístic emplaçat entre les carreteres C-13 i N-240 i que tindrà connexió ferroviària amb els ports de Tarragona i Barcelona. L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, el vicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró, i el president de la Cambra de Comerç de Lleida, Jaume Saltó, han presentat avui l’avanç del Pla Director Urbanístic d’Activitat Econòmica (PDUAE) en l’àmbit de Torreblanca-Quatre Pilans. L’acte, celebrat a la Cambra de Comerç, coincideix amb l’inici del procés participatiu  que permetrà incorporar propostes de la ciutadania per tal de realitzar el document definitiu del PDUAE. Jordi Puigneró ha remarcat que es posa al mercat un dels sectors d’activitat econòmica més grans de Catalunya, com gairebé dues fabriques SEAT. Ha destacat, a més, que aquesta zona industrial preveu una nova estació intermodal ferroviària de mercaderies, aposta que permet avançar en la descarbonització i, per tant, en la lluita contra el canvi climàtic. Jornada històrica Miquel Pueyo ha qualificat la jornada d’avui d’”històrica”. Ha assenyalat que el desenvolupament de Torreblanca-Quatre Pilans és un símbol de superació de Lleida pel sòl industrial que aporta a una capital que ha reivindicat llargament aquest recurs. Per al paer en cap, és extremadament important fer aquest salt, precisament, en un moment com l'actual, de necessitat de reactivació econòmica per la pandèmia. Pueyo ha qualificat d'estratègica la situació del sector, entremig dels corredors Mediterrani i Central amb l'objectiu de captar activitat econòmica de forma descentralitzada.

La Paeria retira l'últim vestigi franquista de Gardeny

L'escut que presideix l'antic edifici de Capitania d'Infanteria es traurà durant aquesta setmana i es conservarà a l'Arxiu Arqueològic, ha anunciat avui el paer en cap, Miquel Pueyo, qui ha visitat l'inici de les tasques per a desmantellar-lo. L'Ajuntament de Lleida ha iniciat aquest matí les tasques de retirada de l'últim vestigi franquista significatiu del Turó de Gardeny, l'escut situat a la façana de l'antiga caserna d'Infanteria. Les tasques van a càrrec de l'empresa BBiosca i està previst que s'acabin aquesta setmana i l'escut es traslladi a l'Arxiu Arqueològic. El paer en cap, Miquel Pueyo, ha visitat avui acompanyat del primer tinent d'alcalde, Toni Postius, l'inici de les tasques per desmantellar aquest element i ha explicat que la seva retirada respon al compromís assumit per l'actual govern per eliminar tots els vestigis de la dictadura a la via pública. "Aquest govern ha treballat per eliminar els vestigis del nomenclàtor, en plaques col·locades en determinats edificis... però l'escut amb l'àliga en aquesta capitania d'Infanteria és un gran emblema. L'Ajuntament l'havia tapat amb una lona fa molts anys, però s'havia anat deteriorant i no cobria res, més aviat donava una imatge de deixadesa. Avui retirem aquest escut, seguint els criteris de memòria democràtica. És obvi que pot haver-hi opinions diferents, qui pensi que es podia deixar aquí i contextualitzar-lo. Nosaltres creiem que calia tenir el coratge polític i cívic de fer allò que des de la mort del dictador molts partits polítics de Lleida, moltes entitats, milers de ciutadans i ciutadanes ens havien demanat", ha afirmat Pueyo. "Aquest és l'últim gran vestigi del franquisme que hi ha a Lleida. Avui tanquem una etapa i n'obrim una altra, perquè també tenim l'obligació de completar el procés de reconeixement d'aquells que van patir o van lluitar contra el franquisme, per tant, és evident que tant el Turó de la Seu com aquí mateix farem algun gest de memòria en aquest cas en les persones que van ser obligades a treballar per aixecar aquestes casernes", ha afegit Pueyo.

Lleida recupera el Ball de Valencians, desaparegut fa 140 anys

El regidor Ignasi Amor felicita els impulsors de la iniciativa per acceptar el repte i creure en les tradicions. La Seu Vella ha estat l’escenari escollit per a presentar la recuperació del Ball de Valencians a Lleida. Una tradició que va desaparèixer fa uns 140 anys, malgrat que la darrera constància documental escrita és del 1860, durant la visita d’Isabel II a la ciutat, i que fins llavors va formar part del seguici i festes més importants de la ciutat. La recuperació és fruit del treball investigador de Xavier Ramon, jove estudiant apassionat de la cultura popular, i de Xavier Orobitg, director l’Esbart Arrels de Lleida, que s’ha fet càrrec d’adaptar la coreografia, mantenint els elements típics dels Balls de Valencians, com són els pilars, la torre, la flor amb els mocadors i les castanyoles, però també aportant una part coreografiada del grup, que dista molt d’allò què es pot veure en altres indrets. En el projecte també ha tingut la participació de Ramon Fontova, que ha estat a cura del tema musical i històric. La presentació ha anat a càrrec de l’Esbart Arrels, que ha estat acompanyat per l’ocasió del Ball de Valencians de Tarragona i altres grups del Seguici que participen en la Festa Major de Lleida. El regidor de Joventut, Festes i Tradicions, Ignasi Amor, que ha assistit acompanyat del regidor Joan Ramon Castro, ha felicitat els impulsors de la iniciativa per acceptar aquest repte i per creure en les tradicions i en la seva recuperació. Cal assenyalar que actualment a Catalunya només hi ha 6 indrets on hi ha ball de valencians i que Lleida és a partir d’ara el setè lloc.

El paer en cap, Miquel Pueyo, se sotmetrà a una qüestió de confiança davant del Ple

El paer en cap, Miquel Pueyo, es sotmetrà a una qüestió de confiança davant del Ple municipal al gener, després que el ple hagi rebutjat avui en sessió extraordinària el projecte de pressupostos per al 2022 per 13 vots en contra, 12 a favor i dues abstencions. Pueyo ha afirmat que “en el cas d'un bloqueig institucional, els alcaldes disposem d'una bala de plata, que efectivament utilitzaré”. “Vostès no ens abocaran, amb aquesta coalició singular, circumstancial, que va des del Comú als regidors no adscrits, a una pròrroga de pressupostos. Per responsabilitat amb els 141.000 ciutadans de Lleida els anuncio amb tota tranquil·litat però també amb tota contundència, que davant la situació de bloqueig plantejada d'un assumpte de tanta transcendència per a l’activitat municipal com és el pressupost, i d'acord amb el marc legal, l’oposició queda emplaçada a aquesta disjuntiva”, ha afirmat. Segons preveu la normativa, si l’alcalde supera la qüestió de confiança, els pressupostos queden automàticament aprovats. En cas contrari, els grups disposaran d’un termini d'un mes per a presentar una moció de censura amb candidat alternatiu a alcalde. Si no ho fan o si aquesta no prospera, s'entendrà atorgada la confiança i aprovat el projecte de pressupostos. Abans de la votació, el paer en cap ha recordat que el ple extraordinari s’havia convocat “perquè els dos grups que constitueixen el govern van arribar a un acord amb el Comú pels pressupostos en el que creiem era un exercici de responsabilitat” . “La ciutat ens està demanant que més enllà de la legítima discrepància partidista i de la diversitat de les legítimes ambicions personals i polítiques que cadascú pugui tenir ens estan demanant que pensem en el conjunt de la ciutat i mirem més enllà”, ha afegit. La tinenta d’alcalde Montse Pifarré ha presentat abans de la votació el projecte de pressupostos i ha destacat que es tracta d’uns comptes “expansius, destinats a la recuperació de la ciutat, que aposten per les grans transformacions de país i que aprofiten l’arribada dels fons europeus per construir la Lleida del 2030”.

L’Ajuntament de Lleida destina 163.000 euros a donar suport a l’esport femení

L’Ajuntament de Lleida destina 163.000 euros en concepte de subvencions directes als clubs esportius que compten amb equips femenins i/o les entitats que són de disciplines majoritàriament femenines. És la primera vegada que la Paeria atorga un ajut directe específic a clubs i entitats que promouen l’esport femení. Aquest conveni és el més gran dedicat exclusivament a l’esport femení i vol servir per reconèixer, promocionar i augmentar la participació de les nenes i les joves dins l’esport de la ciutat. L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha presidit aquest vespre l’acte de signatura dels convenis entre la Paeria i 15 clubs esportius i l’Associació Esport Femení, que materialitza la voluntat de l’Ajuntament de Lleida de prioritzar accions de suport a l’esport de base, femení i inclusiu. L’acte de signatura dels convenis ha tingut lloc a la sala 1 del Teatre Municipal de l’Escorxador, conduït per la periodista Eva Cortijo, i ha començat amb una taula rodona amb la participació de les esportistes Neus Canet (CB Lleida), Vanesa Núñez “Pixu” (AEM) i Berta Segura (Lleida Unió Atlètica). L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha expressat el seu orgull perquè “la ciutat de Lleida no s’hagi quedat enrere en aquest canvi de paradigma en el món de l’esport, sinó que hagi estat capaç de projectar i assolir grans èxits aquests darrers anys. Amb els ascensos de l’AEM i el CB Lleida, amb els triomfs en atletisme, amb la fusió dels clubs d’handbol, unificant recursos i competències, hem demostrat que Lleida pot ser i vol ser la capital de l’esport femení”. Pueyo ha assegurat que les “subvencions històriques que es lliuren en l’acte d’avui són només un primer pas. La primera part d’un partit contra el silenci i la marginació en el món de l’esport femení que pensem guanyar”. L’alcalde ha mostrat el seu agraïment a les esportistes lleidatanes convertides en referents per a totes les noies que vulguin practicar algun esport.

La Paeria presenta projectes de transformació digital i modernització de l'administració a una convocatòria d'ajudes Next Generation

La Junta de Govern Local ha aprovat la sol·licitud de subvenció a la convocatòria de subvencions destinades a la transformació digital i modernització de les administracions de les entitats locals que impulsa el ministeri de Política Territorial, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), finançada amb fons europeus Next Generation. La Paeria hi presenta projectes en els àmbits de l’administració orientada al ciutadà, les operacions intel·ligents, les infraestructures digitals i la ciberseguretat, per un import total de 790.853,51€. La quantia màxima que pot rebre l’Ajuntament de Lleida, segons les bases de la convocatòria, que restringeixen les ajudes a municipis de més de 50.000 habitants, és 522.313,77 euros. El fet de presentar projectes per un import superior permet evitar perdre diners en cas que algun dels projectes sigui desestimat. El període d’execució d’aquests projectes haurà d’estar entre l’1 de febrer de 2020 i el 31 de desembre de 2022. D’altra banda, la Junta de Govern Local ha acordat també la concessió de la convocatòria 2021 dels ajuts a projectes en favor de la igualtat de gènere i contra les violències masclistes.