Lleida

Totes les notícies


Nou espai de record al dol perinatal al cementiri de Lleida

L’espai Empremtes convida a la reflexió i facilita el dol a les famílies que han patit una pèrdua gestacional o perinatal per donar-ne visibilitat i per oferir un suport més afectiu L’Ajuntament de Lleida ha habilitat un nou espai de memòria al dol gestacional i perinatal al cementiri municipal. L’objectiu és dedicar una zona a les famílies que han partit una pèrdua perinatal per facilitar l’elaboració del dol, donat que la societat no dona suport suficient i se silencia el procés de dol, sent factors que poden derivar en malalties físiques i psicològiques. A més, es vol donar visibilitat a aquestes pèrdues per millorar la comprensió de la societat i oferir un suport més efectiu a les famílies. L’Espai Empremtes, ubicat al departament de Sant Crist, és un espai obert, diàfan, amb una intervenció arquitectònica pensada per crear un ambient que facilita la memòria i la reflexió. La figura geomètrica té forma de cercle i està integrada al medi natural. El paer en cap, Miquel Pueyo, ha destacat que la xarxa de suport és imprescindible en processos com aquest i que cal saber llegir, acompanyar i compartir la sensibilitat en aquests moments. El espai físic construït és simbòlic sobri i poderós, vol ser gran en el sentiment, perquè les persones puguin recordar amb dignitat i estima. Pueyo ha indicat que cal recuperar els valors i proporcionar el temps necessari per gestionar el dol i la memòria i que aquests són canvis que s’han d’impulsar per assegurar que a cada individu la dignitat d’una mort humanitària, i no solitària, que pugui ajudar a minimitzar el sofriment. L’alcalde ha explicat que la mort perinatal constitueix in fenomen desconegut i menys acceptat, quan és una de les més doloroses. Per això, “crec que és imprescindible reconèixer, entendre i explicar aquesta mort perquè si som capaços de fer-ho també serem capaços de viure-la d’una manera més digna i espiritualment més bella”. Pueyo ha afegit que un espai simbòlic, com aquest, té sentit en la mesura que són compartits i interpretats “perquè les famílies i persones colpides per aquesta pèrdua puguin gestionar el dol i es trobi un espai per pensar i gestionar la desaparició d’un ésser estimat”.

El govern assoleix un acord per a l’aprovació de les ordenances fiscals del 2022

El govern municipal portarà a aprovació en un ple extraordinari que tindrà lloc el dia 22 d’octubre les ordenances fiscals per a l’any vinent, que preveuen la congelació dels tributs municipals, la incorporació de millores en la gestió per afavorir la ciutadania i un nou redactat de la taxa especial a les grans empreses distribuïdores per l’ús de l’espai públic que permetrà obtenir nous ingressos. Les tinents d’alcalde Jordina Freixanet i Montse Pifarré han presentat aquesta tarda l’acord per l’aprovació d’aquest expedient, que el govern municipal, format pels grups d’Esquerra Republicana de Catalunya i Junts per Catalunya, ha assolit amb el grup del Comú de Lleida, que ha estat representat pel seu portaveu, Sergi Talamonte. La portaveu del govern ha agraït la disposició i el treball del grup del Comú per a arribar a aquest acord, que és “fruit de la voluntat reiterada en diverses ocasions d’estendre la mà i arribar a acords pel bé de tots els lleidatans i lleidatanes”. “És un acord d‘esquerres, que permetrà incrementar ingressos a partir del cobrament de taxes a les grans subministradores i distribuïdores i que no carrega més a les famílies, sinó que el que fem és facilitar-los-hi els tràmits i fer-los més entenedors i fàcils”, ha afegit Freixanet. La quarta tinent d’alcalde i regidora d’Hisenda, Montse Pifarré, ha mostrat la seva satisfacció per poder portar a aprovació les ordenances fiscals per al 2022 amb consens. Entre els aspectes més rellevants de l’acord, Pifarré ha destacat l’adaptació del redactat de la taxa especial del subsòl, sòl o vol de vies públiques per garantir que les grans empreses distribuïdores (elèctriques, telefonia mòbil i d’altres energètiques) paguin pel seu ús, ja que pot suposar un ingrés important per a la ciutat. Pel que fa a la modificació de la tarificació de l’ordenança de la recollida d’escombraries per recollir els costos creixents de portar els residus a l’abocador, s’ha deixat sobre la taula de comú acord.

Lleida ret homenatge a la memòria de Neus Català

L’Ajuntament de Lleida ret homenatge a la seva figura en el carrer que porta el seu nom. La tinent d’alcalde i regidora d’Educació, Cooperació, Drets Humans i Feminismes, Sandra Castro, ha assenyalat que trametre el missatge de Neus Català a les noves generacions és el millor homenatge que se li pot fer, durant l’acte organitzat en memòria d’aquesta dona resistent, lluitadora antifeixista i supervivent de l’horror dels camps d’extermini nazi. L’acte, que s’ha realitzat en el carrer que porta el seu nom des de fa un any, quan la Paeria va decidir retirar quatre carrers franquistes del nomenclàtor de la ciutat, ha comptat amb la participació de la seva filla Margarita, que s’ha desplaçat des de França per assistir-hi. També hi han intervingut Elisenda Belenguer, biògrafa de Neus Català; Manel Sales, alcalde d’Els Guiamets -el seu poble natal- i Vicenç Villatoro, director general del Memorial Democràtic de la Generalitat, qui ha afirmat que "Neus Català ha aconseguit una victòria pòstuma en evitar la deshumanització de les víctimes i que la barbaries del nazisme i el totalitarisme no caigui en l’oblit": Sandra Castro ha destacat que la vida de Neus Català és una història molt dolorosa però alhora de força, alegria i resiliència. “Tota una vida lluitant per uns ideals: la llibertat, la igualtat, el pacifisme, la justícia, la lluita antifeixista i la preservació de la memòria i la democràcia”, ha dit. Per la qual cosa es va fer tres propòsits: mantenir-se viva a Rabensbrück; mantenir la dignitat i no sotmetre’s i mantenir viva la memòria per poder donar veu a les 92.000 dones que van morir al camp de mort de Rabenabrück assassinades. La tasca que va dur a terme al llarg de la seva longeva vida de 103 anys, ara ens interpel·la a tots. Segons Castro, "la seva tossuderia per viure, per mantenir la dignitat i la memòria són i han de seguir sent un exemple per a tots i totes”. Ha estat llavors quan la tinent d’alcalde ha dit que des del Departament de Drets Civils de la Paeria prenien aquest compromís: “És un deure moral per la dignitat, perquè creiem que és la millor manera de mantenir ben viu el record del nostre passat, per a no repetir els seus episodis més tràgics.

La Paeria presenta una desena de projectes als fons Next Generation

El Paer en Cap, Miquel Pueyo, ha presentat avui la proposta de l’Ajuntament per aquesta primera convocatòria, que suma un import total de 16,5 milions d’euros, i ha destacat “Lleida no vol deixar escapar l’oportunitat que ofereixen els fons europeus per impulsar la transformació de la ciutat”   Entre les iniciatives plantejades hi ha la creació d’una Zona de Baixes Emissions, nous eixos de vianants, bicicletes i transport públic i la compra d’autobusos elèctrics entre d’altres   L’Ajuntament de Lleida ha presentat deu projectes per un import total de 16,5 milions d’euros a la primera de les convocatòries engegada des del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana dins dels fons europeus NextGeneration, per a la implantació de zones de baixes emissions i la transformació digital i sostenible del transport urbà.   El Paer en Cap, Miquel Pueyo, acompanyat pels tinents d’alcalde Toni Postius i Jordina Freixanet, ha presentat avui les propostes i ha destacat la ferma aposta de la Paeria per un “nou model de mobilitat que redueixi la presència del vehicle vehicles de combustió dins de la ciutat”, una iniciativa plenament alineada tant amb els objectius de la convocatòria, com amb els de l’Agenda 2030 i les prioritats del govern municipal.   “Lleida no pot ni vol deixar escapar aquesta oportunitat que ens ofereixen els fons europeus NextGeneration per a promoure la transformació de la ciutat i acostar-la una mica més cap al model de ciutat intel·ligent, tecnològica i sostenible que volem per al futur i que hem definit amb el concepte Lleida AgroBiotech 2030”, ha afegit l’alcalde. Pueyo ha destacat també la necessitat de comptar amb “la màxima complicitat dels agents econòmics i socials de la ciutat de Lleida” i defugir debats partidistes per sumar tots per la millora de la ciutat. La segona tinent d’alcalde i regidora de Presidència, Jordina Freixanet, ha explicat, per la seva banda, la tasca que estan duent a terme els serveis tècnics municipals per tal d’anar preparant els projectes per les noves convocatòries dels fons Next Generation que vagin sortint en les pròximes setmanes o mesos.

La Paeria lliura les claus del soterrani del Mercat del Pla a una associació cultural de joves

El paer en cap, Miquel Pueyo, i el regidor de Joventut, Ignasi Amor, han lliurat les claus del local situat al soterrani del Mercat del Pla a l’Associació Cultural Promethea, que ha estat impulsada per sis estudiants de l’Escola Municipal d’Art Leandre Cristòfol. El Mercat del Pla és un espai construït l'any 1920, d'estil modernista, i que durant anys va concentrar bona part de la vida comercial de la ciutat. Després d'una etapa en què va funcionar dins del denominat Districte del Mercat del Pla, la principal planta d'aquest edifici es destinarà a un laboratori de tecnologia per a emprenedors, un FabLab. Mentre això arriba, el Mercat del Pla “se'ns ha mostrat com un espai polivalent i especialment adequat per fer-hi activitats culturals”, ha explicat l’alcalde. Han estat molt ben rebudes diferents accions des del departament de Memòria Democràtica i també, fa pocs mesos va ser tot un èxit l'exposició "Feminista havies de ser" que van visitar més de 6.500 persones. Pueyo ha recordat que al Centre Històric comptem amb altres espais especialment pensats per donar oportunitats al talent jove, com és l'espai de coworking de la Casa de la Fusta. Però l'acord d'avui suma un nou espai per a la creativitat i posa un local municipal al servei d'una associació que vol donar visibilitat a l'art i la cultura. L’Associació Cultural d’Artistes Promethea és una entitat sense ànim de lucre amb l’objectiu d’esdevenir una plataforma de creació i trobada per a les persones artistes de la ciutat, realitzant diversitat d’activitats gratuïtes i obertes a la ciutat. Des de la seva creació, ha estat una entitat molt vinculada al Departament de Joventut, col·laborant en moltes accions i actualment encara té la seva seu social al servei de l’Hotel d’Entitats Juvenils. La cessió per part de l’Ajuntament de Lleida, en col·laboració amb la regidora de Joventut, respon al doble objectiu de donar suport a les entitats sense ànim de lucre per a desenvolupar projectes que fomentin la participació ciutadana i enforteixin el teixit associatiu de la ciutat, i, alhora, donar resposta a la necessitat manifesta d’aquesta entitat de disposar d’un local on desenvolupar tota la seva activitat.

Esquerra i Junts acusen a l’oposició de dinamitar l’acció de Govern de forma permanent i fer-ho sense tenir cap proposta alternativa

L’equip de Govern de la Paeria, format per Esquerra Republicana i Junts per Catalunya, ha anunciat en roda de premsa que deixa sobre la taula l’expedient de l’Ordenances Fiscals per a l’any 2022. La regidora d’Economia i tinent d’alcalde de la Paeria, Montse Pifarré, ha manifestat que “des del primer moment hem treballat amb la humilitat de demanar el consens de tots els grups, i hem demanat que ens fessin arribar les seves aportacions i propostes concretes i l’únic que han fet ha estat marejar la perdiu”. Pifarré ha manifestat que, “hem assistit a la presentació d’esmenes sense cap tipus de coherència jurídica per part del grup que aspira a governar la ciutat. A més a més, tots els grups s’han votat les esmenes entre ells, resultant completament incoherents. Dos exemples: primer, mentre els Comuns proposaven aplicar el recàrrec a l’IBI a partir d’un pis buit, PP i Cs proposaven eliminar el recàrrec.. I segon, mentre els Comuns demanaven incrementar el coeficient a aplicar a determinats usos de l’IBI, Cs demanava eliminar aquest coeficient. Hem assistit a un espectacle dantesc i esperpèntic”. Per la seva banda la tinenta d’alcalde i regidora de Presidència, Jordina Freixanet, ha criticat que l’oposició vol dinamitar totes les accions i propostes de l’Equip de Govern i ha deixat clar que “ Estem disposats a seguir parlant-ne, creiem honestament que milloren el text actual: milloren la gestió i l’atenció a les persones i que beneficien al conjunt de la ciutadania” però, ha afegit, “no estem disposats a mantenir una oposició que el dia abans no sap que farà, i que vota de manera incoherent, comprometent el vot no en funció d’un text normatiu sinó en múltiples peticions inconnexes”. Freixanet ha explicat el que suposarà no poder aprovar les Ordenances Fiscals que, “entre d’altres, no podrem cobrar tant eficaçment com voldríem taxes a grans subministradores i distribuïdores com les elèctriques o la xarxa d’internet, així com tampoc podrem agilitzar l’expedició de les llicències d’obres per no tenir entitats col·laboradores habilitades ni establert el màxim que han de pagar els ciutadans”.

L’Obert, una eina integradora i de cohesió social del Centre Històric

La tinent d’alcalde Montse Pifarré fa un balanç positiu de la 12a edició, que ha incorporat per primera vegada diverses entitats que reflecteixen la multiculturalitat social del barri L’Obert del Centre Històric és una eina integradora i de cohesió social del barri. La regidora del Centre Històric, Montse Pifarré, ha explicat que enguany s'ha aconseguit sumar les col·laboracions de noves entitats i associacions, a més de les formades per col·lectius de ciutadans migrants. Ha fet esment que aquestes "han fet palès la realitat social d’un barri on conviuen diverses poblacions" i que "la voluntat de la Regidoria del Centre Històric, en col·laboració amb Participació, és anar programant accions puntuals durant tot l’any per revitalitzar diversos espais i atreure gent al barri". D'altra banda, també s'ha mostrat orgullosa d'haver integrat les Festes Majors de Jaume I i l’Ereta dins la programació de l’Obert, el que serà un element a tenir en compte en el futur, ja que reforçaria aquests llaços integradors.  

Lleida celebra la dotzena edició de l’Obert del Centre Històric

Del 17 al 19 de setembre, visites guiades, concerts, vermuts, teatre i activitats familiars, cíviques i culturals   Prop de cinquanta entitats i establiments del Centre Històric participen en la dotzena edició de l’Obert, que se celebra del 17 al 19 de novembre.   La inauguració tindrà lloc aquest divendres, a les 19.30 h, a la pista de la Panera, espai que acollirà tot seguit l’obertura de l’exposició “Dones Desdibuixades”, amb la prosa d’Emili Bayo i la poesia de Pere Pena, i l’actuació del grup Dwayna, organitzada per l’Espai Orfeó i Casa de la Música.   Fins diumenge se succeiran una quarantena de propostes, des de visites guiades a concerts, passant per diferents vermuts, teatre, activitats familiars, cíviques i culturals. L’aforament serà limitat. El carrer Cavallers acollirà un mercat de proximitat el dissabte, de les 10 a les 21 h.    L’Obert és una excel·lent ocasió per redescobrir el Centre Històric. Els principals monuments i equipaments del barri, així com diferents associacions i col·lectius, celebren jornades de portes obertes, visites i activitats especials. Durant aquest cap de setmana es poden visitar el Centre d’Art la Panera, el Museu de Lleida, el Museu d’Art Jaume Morera, la Galeria d’Art Espai Cavallers, la Biblioteca Pública, el Museu de l’Aigua, la Sala Manolo Calpe a la Fecoll, la Capella del Peu del Roser, la Parròquia de Sant Andreu i l’Oratori de Nostra Senyora dels Dolors, entre altres.   També s’han programat recorreguts guiats pel Parador de Turisme, la Seu Vella, així com les rutes de Turisme de Lleida.

Trobada del Paer en Cap amb les entitats veïnals de la ciutat

Miquel Pueyo ha destacat que la participació ciutadana i la transparència són cabdals per al model de ciutat de Lleida i ha anunciat la posada en marxa d’un pla de millora de l’espai urbà que combatrà l’incivisme. El Paer en Cap, Miquel Pueyo, ha presidit una trobada al claustre de la Seu Vella amb representants de les associacions veïnals dels barris i partides de Lleida, amb l’objectiu d'enfortir el diàleg amb el món veïnal sobre qüestions estratègiques de ciutat i escoltar les seves opinions sobre la situació actual de la ciutat i els seus reptes de futur, tenint en compte l’impacte de la Covid-19. Durant la trobada, s’han tractat qüestions del dia a dia de la ciutat en les quals es farà una especial incidència. Malgrat les dades objectives sobre delictes i actes incívics no mostren un empitjorament de la seguretat ciutadana a Lleida, l’alcalde ha assenyalat que és cert que hi ha hagut una certa minva en la percepció de seguretat per part de la ciutadania i ha anunciat que en les pròximes setmanes es presentarà un pla de millora de l’espai urbà que també millorarà altres aspectes com l’estat de neteja i manteniment de la ciutat. L’alcalde ha remarcat el compromís del govern municipal amb la participació, amb una comunicació bilateral i fluïda amb la ciutadania, com ho demostra el desenvolupament d’eines com són els consells territorials de zona i la pròxima constitució del Consell de Ciutat, un espai de reflexió estratègica sobre els afers públics. Les associacions veïnals seguiran tenint un paper central com un dels principals instruments de participació, ha afegit Pueyo, amb presència regular en comissions informatives i plens i gaudint del suport que els hi proporciona la Paeria. La prioritat ara és el retorn a una major normalitat i l’impuls de la recuperació de la ciutat després del sotrac de la Covid-19, tot i que la demarcació de Lleida presenta l’ha resistit millor que el conjunt de Catalunya: “Som la capital catalana que ha resistit millor l’impacte de la crisi associada a la pandèmia”, ha afirmat Pueyo, qui ha destacat també l’esforç en atenció social, les ajudes econòmiques a sectors empresarials o la tasca de l’IMO.