Lleida

Totes les notícies


La Paeria retira l'últim vestigi franquista de Gardeny

L'escut que presideix l'antic edifici de Capitania d'Infanteria es traurà durant aquesta setmana i es conservarà a l'Arxiu Arqueològic, ha anunciat avui el paer en cap, Miquel Pueyo, qui ha visitat l'inici de les tasques per a desmantellar-lo. L'Ajuntament de Lleida ha iniciat aquest matí les tasques de retirada de l'últim vestigi franquista significatiu del Turó de Gardeny, l'escut situat a la façana de l'antiga caserna d'Infanteria. Les tasques van a càrrec de l'empresa BBiosca i està previst que s'acabin aquesta setmana i l'escut es traslladi a l'Arxiu Arqueològic. El paer en cap, Miquel Pueyo, ha visitat avui acompanyat del primer tinent d'alcalde, Toni Postius, l'inici de les tasques per desmantellar aquest element i ha explicat que la seva retirada respon al compromís assumit per l'actual govern per eliminar tots els vestigis de la dictadura a la via pública. "Aquest govern ha treballat per eliminar els vestigis del nomenclàtor, en plaques col·locades en determinats edificis... però l'escut amb l'àliga en aquesta capitania d'Infanteria és un gran emblema. L'Ajuntament l'havia tapat amb una lona fa molts anys, però s'havia anat deteriorant i no cobria res, més aviat donava una imatge de deixadesa. Avui retirem aquest escut, seguint els criteris de memòria democràtica. És obvi que pot haver-hi opinions diferents, qui pensi que es podia deixar aquí i contextualitzar-lo. Nosaltres creiem que calia tenir el coratge polític i cívic de fer allò que des de la mort del dictador molts partits polítics de Lleida, moltes entitats, milers de ciutadans i ciutadanes ens havien demanat", ha afirmat Pueyo. "Aquest és l'últim gran vestigi del franquisme que hi ha a Lleida. Avui tanquem una etapa i n'obrim una altra, perquè també tenim l'obligació de completar el procés de reconeixement d'aquells que van patir o van lluitar contra el franquisme, per tant, és evident que tant el Turó de la Seu com aquí mateix farem algun gest de memòria en aquest cas en les persones que van ser obligades a treballar per aixecar aquestes casernes", ha afegit Pueyo.

Lleida recupera el Ball de Valencians, desaparegut fa 140 anys

El regidor Ignasi Amor felicita els impulsors de la iniciativa per acceptar el repte i creure en les tradicions. La Seu Vella ha estat l’escenari escollit per a presentar la recuperació del Ball de Valencians a Lleida. Una tradició que va desaparèixer fa uns 140 anys, malgrat que la darrera constància documental escrita és del 1860, durant la visita d’Isabel II a la ciutat, i que fins llavors va formar part del seguici i festes més importants de la ciutat. La recuperació és fruit del treball investigador de Xavier Ramon, jove estudiant apassionat de la cultura popular, i de Xavier Orobitg, director l’Esbart Arrels de Lleida, que s’ha fet càrrec d’adaptar la coreografia, mantenint els elements típics dels Balls de Valencians, com són els pilars, la torre, la flor amb els mocadors i les castanyoles, però també aportant una part coreografiada del grup, que dista molt d’allò què es pot veure en altres indrets. En el projecte també ha tingut la participació de Ramon Fontova, que ha estat a cura del tema musical i històric. La presentació ha anat a càrrec de l’Esbart Arrels, que ha estat acompanyat per l’ocasió del Ball de Valencians de Tarragona i altres grups del Seguici que participen en la Festa Major de Lleida. El regidor de Joventut, Festes i Tradicions, Ignasi Amor, que ha assistit acompanyat del regidor Joan Ramon Castro, ha felicitat els impulsors de la iniciativa per acceptar aquest repte i per creure en les tradicions i en la seva recuperació. Cal assenyalar que actualment a Catalunya només hi ha 6 indrets on hi ha ball de valencians i que Lleida és a partir d’ara el setè lloc.

El paer en cap, Miquel Pueyo, se sotmetrà a una qüestió de confiança davant del Ple

El paer en cap, Miquel Pueyo, es sotmetrà a una qüestió de confiança davant del Ple municipal al gener, després que el ple hagi rebutjat avui en sessió extraordinària el projecte de pressupostos per al 2022 per 13 vots en contra, 12 a favor i dues abstencions. Pueyo ha afirmat que “en el cas d'un bloqueig institucional, els alcaldes disposem d'una bala de plata, que efectivament utilitzaré”. “Vostès no ens abocaran, amb aquesta coalició singular, circumstancial, que va des del Comú als regidors no adscrits, a una pròrroga de pressupostos. Per responsabilitat amb els 141.000 ciutadans de Lleida els anuncio amb tota tranquil·litat però també amb tota contundència, que davant la situació de bloqueig plantejada d'un assumpte de tanta transcendència per a l’activitat municipal com és el pressupost, i d'acord amb el marc legal, l’oposició queda emplaçada a aquesta disjuntiva”, ha afirmat. Segons preveu la normativa, si l’alcalde supera la qüestió de confiança, els pressupostos queden automàticament aprovats. En cas contrari, els grups disposaran d’un termini d'un mes per a presentar una moció de censura amb candidat alternatiu a alcalde. Si no ho fan o si aquesta no prospera, s'entendrà atorgada la confiança i aprovat el projecte de pressupostos. Abans de la votació, el paer en cap ha recordat que el ple extraordinari s’havia convocat “perquè els dos grups que constitueixen el govern van arribar a un acord amb el Comú pels pressupostos en el que creiem era un exercici de responsabilitat” . “La ciutat ens està demanant que més enllà de la legítima discrepància partidista i de la diversitat de les legítimes ambicions personals i polítiques que cadascú pugui tenir ens estan demanant que pensem en el conjunt de la ciutat i mirem més enllà”, ha afegit. La tinenta d’alcalde Montse Pifarré ha presentat abans de la votació el projecte de pressupostos i ha destacat que es tracta d’uns comptes “expansius, destinats a la recuperació de la ciutat, que aposten per les grans transformacions de país i que aprofiten l’arribada dels fons europeus per construir la Lleida del 2030”.

L’Ajuntament de Lleida destina 163.000 euros a donar suport a l’esport femení

L’Ajuntament de Lleida destina 163.000 euros en concepte de subvencions directes als clubs esportius que compten amb equips femenins i/o les entitats que són de disciplines majoritàriament femenines. És la primera vegada que la Paeria atorga un ajut directe específic a clubs i entitats que promouen l’esport femení. Aquest conveni és el més gran dedicat exclusivament a l’esport femení i vol servir per reconèixer, promocionar i augmentar la participació de les nenes i les joves dins l’esport de la ciutat. L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha presidit aquest vespre l’acte de signatura dels convenis entre la Paeria i 15 clubs esportius i l’Associació Esport Femení, que materialitza la voluntat de l’Ajuntament de Lleida de prioritzar accions de suport a l’esport de base, femení i inclusiu. L’acte de signatura dels convenis ha tingut lloc a la sala 1 del Teatre Municipal de l’Escorxador, conduït per la periodista Eva Cortijo, i ha començat amb una taula rodona amb la participació de les esportistes Neus Canet (CB Lleida), Vanesa Núñez “Pixu” (AEM) i Berta Segura (Lleida Unió Atlètica). L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha expressat el seu orgull perquè “la ciutat de Lleida no s’hagi quedat enrere en aquest canvi de paradigma en el món de l’esport, sinó que hagi estat capaç de projectar i assolir grans èxits aquests darrers anys. Amb els ascensos de l’AEM i el CB Lleida, amb els triomfs en atletisme, amb la fusió dels clubs d’handbol, unificant recursos i competències, hem demostrat que Lleida pot ser i vol ser la capital de l’esport femení”. Pueyo ha assegurat que les “subvencions històriques que es lliuren en l’acte d’avui són només un primer pas. La primera part d’un partit contra el silenci i la marginació en el món de l’esport femení que pensem guanyar”. L’alcalde ha mostrat el seu agraïment a les esportistes lleidatanes convertides en referents per a totes les noies que vulguin practicar algun esport.

La Paeria presenta projectes de transformació digital i modernització de l'administració a una convocatòria d'ajudes Next Generation

La Junta de Govern Local ha aprovat la sol·licitud de subvenció a la convocatòria de subvencions destinades a la transformació digital i modernització de les administracions de les entitats locals que impulsa el ministeri de Política Territorial, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), finançada amb fons europeus Next Generation. La Paeria hi presenta projectes en els àmbits de l’administració orientada al ciutadà, les operacions intel·ligents, les infraestructures digitals i la ciberseguretat, per un import total de 790.853,51€. La quantia màxima que pot rebre l’Ajuntament de Lleida, segons les bases de la convocatòria, que restringeixen les ajudes a municipis de més de 50.000 habitants, és 522.313,77 euros. El fet de presentar projectes per un import superior permet evitar perdre diners en cas que algun dels projectes sigui desestimat. El període d’execució d’aquests projectes haurà d’estar entre l’1 de febrer de 2020 i el 31 de desembre de 2022. D’altra banda, la Junta de Govern Local ha acordat també la concessió de la convocatòria 2021 dels ajuts a projectes en favor de la igualtat de gènere i contra les violències masclistes.     

La Paeria presenta el major pressupost de la seva història per avançar en la transformació i la reactivació de la ciutat

El govern municipal ha presentat el projecte de pressupostos municipals per a l’any 2022, el major de tota la història de l’Ajuntament de Lleida, amb un import total de 196,1 milions d’euros (+17%) Sota la divisa “Preparats per a la Lleida del 2030”, els pressupostos de la Paeria per a l’any vinent fan un salt endavant molt important en matèria d’inversions per avançar en la transformació i la reactivació de la ciutat, amb una inversió prevista de 25 milions d’euros. Aquesta xifra, que multiplica per més de vuit la pressupostada al 2021, està directament vinculada a la previsió d’obtenció de fons Next Generation de la UE, que s’estimen en 15,5 milions d’euros, i altres transferències d’altres administracions. Segons han explicat en roda de premsa a la regidoria de Joventut el paer en cap, Miquel Pueyo, els tinents d’alcalde Toni Postius, Montse Pifarré i Sandra Castro i el regidor Sergi Talamonte, aquests comptes són fruit de l’acord entre els dos grups que donen suport al govern (ERC i Junts per Catalunya) i el del Comú de Lleida, com a soci prioritari. L'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha explicat que, “Després d’un 2020 i un 2021 molt i molt durs, necessitàvem uns nous comptes transformadors i amb la mirada posada al 2030”. Aquests nous pressupostos permetran garantir millor els drets de la ciutadania, contribuint a acabar amb les escoles en barracons a la ciutat i amb presència de persones dormint al carrer, gràcies al nou Equipament Comunitari de Múltiples Usos (ECMU). “Estem preparats per rebre empreses i per crear llocs de treball, per liderar les quatre grans transformacions que tenim al davant com a societat i per tirar endavant els grans projectes de ciutat, aquells que ens permeten imaginar la Lleida que volem. Una Lleida social, democràtica, verda i feminista. Una Lleida preparada pel 2030.”, ha afegit Pueyo. Les prioritats dels comptes per a l’any vinent seran la transformació de la ciutat a partir de quatre eixos: el de la transformació social, la transformació feminista, la transformació democràtica i la transformació verda, ha destacat la tinenta d’alcalde Sandra Castro, qui ha afegit que l’acord amb el grup del Comú s’ha estat negociant durant molt de temps per tal d’assolir un acord en la línia de les prioritats manifestades en el Pla d’Acció Municipal, que van impulsar els tres grups.

Empradrona’t, finalista als premis del Congrés Nacional d’Innovació i Serveis Públics

Els guardons distingeixen les millors iniciatives d’atenció ciutadana integral i multicanal El projecte Empadrona’t, de l’Ajuntament de Lleida, ha estat seleccionat com a finalista als premis CNIS (Congrés Nacional d’Innovació i Serveis Públics) en la categoria destinada a iniciatives d’atenció ciutadana integral i multicanal. Aquest apartat distingeix els millors models implementats que, a més, s’han adaptat a la nova realitat social i formes de relació fruit de la crisi sanitària. Empadrona’t és un dels tres finalistes, escollits entre un centenar de propostes, al costat de Vacunacovid.Gob.es, del Ministeri de la Presidència, i de Ciutadania Digital, de l’Ajuntament de Barakaldo. El CNIS és una de les trobades professionals referents a l’Estat en matèria d’innovació i serveis públics. Els projectes guanyadors de les diferents categories es donaran a conèixer el pròxim 26 de novembre, coincidint amb la celebració del congrés. Amb la posada en marxa d’Empadrona’t, l’Ajuntament de Lleida ha actualitzat, digitalitzat i automatitzat l’empadronament a la ciutat. La regidora de les Persones, Comunitat i Agenda 2030, Mariama Sall, va presentar el projecte el passat 9 de novembre al Congrés de Govern Digital de Barcelona. Sall va remarcar que s’ha aconseguit fer una tramitació 100% electrònica, sense desplaçaments ni cita prèvia; una automatització de l’expedició de certificats i una reducció de les consultes recurrents per localitzar informació. El renovat tràmit permet que totes les persones puguin inscriure’s al seu domicili habitual, independentment de si disposen del títol jurídic de la propietat, per garantir que puguin tenir accés a l’educació, la sanitat i els serveis socials. Ja s’han fet 7.371 peticions en línia, 1.613 altes noves al padró i 12.581 certificats automàtics.

La Paeria inicia el Pla Iglú al pavelló 4 de Fira de Lleida

El Pla Iglú preveu les conseqüències del fred en la població sense llar o amb pocs recursos, oferint una atenció personal per afavorir la inclusió social. L’Ajuntament de Lleida ha iniciat el Pla Iglú habilitant el pavelló 4 de Fira de Lleida. El pavelló té una capacitat de pernoctació per a 100 persones, tot i que es podria ampliar -si fos necessari- fins a les 120 places. Els objectius del Pla Iglú són prevenir les conseqüències que el fred pugui tenir en la població amb pocs recursos, bé sigui transeünt o resident a Lleida, amb una situació precària pel que fa a habitatge. També oferir els recursos necessaris per a cada situació de necessitat que es plantegi a conseqüència del fred, de manera que aquesta població no pateixi les seves conseqüències i rebi l’atenció adient. A més, pretén generar mecanismes d’adhesió a plans de treball socioeducatius que permetin la sortida de la situació de sensellarisme. La regidora de Persones, Comunitat i Agenda 2030, Mariama Sall, ha explicat el salt qualitatiu que s’ha donat amb novetats com la substitució d’hamaques per llits, els serveis de consigna i bugaderia, l’àpat complet per sopar i l’ampliació de l’horari d’obertura. Els principals serveis que s’ofereixen a les persones que s’acullen al Pla Iglú són: - Atenció social: Atenció, entrevistes i acompanyament amb treballadores socials i educadores per valorar la situació personal de cada usuari/ària, determinar quines són les seves necessitats, establir plans de treball per millorar la seva autonomia i la seva situació i concretar quin ús pot fer dels recursos. - Dutxes i consigna. - Pernoctació amb llits - Àpats d’esmorzar i sopar - Autobugaderia per a roba personal - Atenció socioeducativa al carrer amb educadors/es socials que fan seguiment, intervenció educativa i acompanyament als recursos a aquelles persones que pernocten al carrer o viuen en infrahabitatges - Equip PSI social per al tractament de persones amb trastorn mental sever que pernocten al carrer.

Homenatge a les víctimes del bombardeig del 1937

L’acte d'homentage, que l’any passat es va limitar per la pandèmia, recupera el format habitual amb presència d'exalumnes del Liceu Escolar, familiars d’antics estudiants ja difunts i públic general El paer en cap, Miquel Pueyo, acompanyat de la tinent d’alcalde Sandra Castro i de representants de la Corporació Municipal, ha presidit la commemoració, que ha tingut lloc a l'avinguda de Blondel, en el punt on es trobava el Liceu Escolar que assenyala l'escultura “Memòria, dignitat i vida”.  La commemoració ha començat amb un relat contextualitzat sobre els fets del 2 de novembre de 1937, conduït per l’historiador Oriol Bosch. Després dels parlaments del paer en cap i de la tinent d’alcalde, s’ha realitzat una actuació musical i escènica a càrrec d'una alumna del Conservatori Municipal i de professores de l’Aula Municipal de Teatre. En el seu parlament, l’alcalde ha remarcat que “d’una acció de terror i barbàrie, fa temps que la Paeria ha construït un acte on posa la paraula, la música, el silenci i la trobada cívica al servei de la Pau”. Pueyo ha assenyalat que “els feixismes, les guerres i les amenaces a la democràcia i a les llibertats són vius i, per tant, les societats hem de recordar ferides importants com el bombardeig de 1937 a Lleida, perquè res semblant a això pugui tornar a passar”. En aquest sentit, ha emplaçat la ciutadania a ser partícip de les accions de Memòria Històrica que es duen a terme a Lleida: “El treball de Memòria Històrica s’ha de continuar fent perquè és una garantia de record, permet establir un para-xoc enfront del ressorgiment del feixisme i ideologies d’aquest tipus”.  Per la seva banda, Sandra Castro ha afirmat: "Avui fem un acte de record a la memòria de les víctimes i de les seves famílies, però també un acte de record a la vida, la dels i les supervivents". La regidora ha destacat la presència de dos exalumnes del Liceu Escolar, Jordi Quílez i Ramon Ortín, de la família Godàs i dels familiars d’antics estudiants ja difunts.