Lleida

Totes les notícies


La tinenta d'alcalde, Sandra Castro, a la presentació del IV Pla Municipal de Polítiques d'Igualtat de Gènere de Lleida 2022-2026

Un pas més cap a la Lleida feminista: es presenta el IV Pla Municipal de Polítiques d’Igualtat de Gènere

Amb la presentació del IV Pla Municipal de Polítiques d’Igualtat de Gènere a Lleida per als anys 2022 al 2026, la Paeria ha refermat una vegada més el compromís de fer de Lleida una ciutat completament igualitària.   La Paeria de Lleida ha presentat, en un acte al Cafè del Teatre, el IV Pla Municipal de Polítiques d’Igualtat de Gènere a Lleida, un Pla feminista, que vetlla per la igualtat de gènere i que garanteix els drets de totes les persones. La tercera tinenta d’alcalde i regidora d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes, Sandra Castro, ha presentat aquest Pla, que s’ha redactat seguint els principis de la igualtat de gènere, la igualtat d’oportunitats, la transversalitat de gènere, la interseccionalitat, la participació i l’empoderament, i té la voluntat de contribuir a millorar la situació social, política, econòmica, cultural, familiar i personal de la ciutadania en general i de les dones en particular.   Aquest Pla s’estructura en nou línies estratègiques, que són el compromís amb la igualtat de gènere, l’acció contra les violències masclistes, salut, benestar, drets i qualitat de vida, coeducació i formació igualitària, treball i corresponsabilitat, usos i gestió del temps, esport, cultura i lleure, disseny de ciutat i, finalment, participació, empoderament i lideratge femení. El document pretén ajustar-se a la realitat de la ciutat de Lleida, per aquest motiu, la seva redacció és el resultat de l’anàlisi conjunta de diverses fonts d’informació, com són els materials de consulta i la normativa vigent existent en matèria d’igualtat, la diagnosi a partir de l’informe d’avaluació del III Pla Municipal de Polítiques d’Igualtat de Gènere a Lleida 2017-2021, les dades obtingudes de l’anàlisi i l’estudi de la situació de les dones al municipi de Lleida l’any 2019 i la detecció de necessitats realitzada per les entitats dins del procés de participació ciutadana. El IV Pla Municipal de Polítiques d’Igualtat de Gènere a Lleida 2022-2026 es va aprovar al Ple municipal de la Paeria el passat mes de juliol.

Fotografia del Palau de Vidre.

El Palau de Vidre i l'Institut de Cappont: dues reivindicacions que seran una realitat

A la ciutat de Lleida, la tardor ha començat amb bones notícies pel que fa a dos projectes que portaven anys encallats: el Palau de Vidre i l’Institut de Cappont. La reforma del Palau de Vidre començarà l’any vinent, gràcies a la concessió d’un ajut de 3 milions d’euros dels fons europeus Next Generation, que es complementaran amb 3 milions d’euros més que provindran de fons municipals. Pel que fa a l’Institut de Cappont, comptarà amb una inversió prevista de 6,9 milions d’euros i posarà fi a una llarga reivindicació del barri.   Palau de Vidre La reforma de l’equipament municipal del Palau de Vidre dels Camps Elisis començarà l’any 2023, gràcies a la concessió de 3 milions d’euros del Programa d’Impuls a la Rehabilitació d’Edificis Públics (PIREP) d’entitats locals, en el marc dels fons europeus Next Generation, que es complementaran amb una aportació directa municipal de 3 milions d’euros més per dur a terme aquesta reforma. L’objectiu d’aquesta rehabilitació és fer del Palau de Vidre un edifici polivalent, ja que, tal com va indicar el paer en cap, Miquel Pueyo, “el que farem és buidar l'edifici i plantejar unes estructures internes més lleugeres, que es puguin moure i serveixin per a crear sales més petites o més grans” segons les necessitats, que poden incloure usos firals, culturals, esportius o un hotel d’entitats. Aquesta actuació anirà encaminada, principalment, a construir un edifici sostenible, millorant-ne l’eficiència energètica: se substituiran tots els vidres per un nou sistema intel·ligent, més adaptat al clima lleidatà, i també, enllumenat LED, plaques solars a la teulada i nous equips de telecontrol i de gestió. Pel que fa als terminis, està previst que abans de finals d’any es disposi del projecte bàsic perquè pugui ser aprovat durant el mes de gener de l’any vinent. Està previst que la licitació es dugui a terme durant el primer trimestre del 2023 i que s’iniciïn durant l’estiu.

Fotografia de les obres de la Rambla d'Aragó.

Cap a una Lleida més verda i dinàmica: s’inicien les obres de remodelació de la Rambla d’Aragó

La Paeria de Lleida ha iniciat les obres de remodelació de la Rambla d’Aragó, una de les principals artèries de la ciutat. El projecte, finançat amb fons europeus Next Generation, ampliarà la vorera i crearà espais verds.   Aquesta setmana s’han posat en marxa les obres de la Rambla d’Aragó, una actuació finançada amb 1,7 milions d’euros, provinents dels fons europeus Next Generation. La remodelació de la Rambla d’Aragó forma part d’una convocatòria orientada a la implantació de la Zona de Baixes Emissions (ZBE), per la qual la Paeria va obtenir més de 6 milions d'euros. En la convocatòria dels Next Generation, orientada a la implantació de la Zona de Baixes Emissions, s’han seleccionat 650 projectes de tot l’Estat de 170 municipis, i Lleida n’és un d’ells. L’objectiu de la remodelació de la Rambla d’Aragó, tal com ha indicat el paer en cap Miquel Pueyo, és "pacificar els carrers, ampliar les zones de vianants i, en definitiva, contribuir des del punt de vista de l'urbanisme a tenir ciutats més amables, amb menys contaminació". L’obra consisteix en l’ampliació de la vorera de la Rambla d’Aragó del costat de la universitat, que guanyarà una amplada de quatre metres i mig, per un total de vuit metres. Amb aquesta ampliació, es millorarà l’accessibilitat per als vianants. S’implementarà, també, un carril d’enllaç amb el carrer Lluís Companys, al costat de la font. També es construirà un carril de bicicleta sobre la calçada. L’alcalde Pueyo ha destacat que aquesta actuació canviarà el perfil i els usos que es fan de la Rambla d’Aragó, que passarà a ser “un espai més amable, segur i còmode per a la ciutadania”. Les obres formen part del projecte "Nous eixos de vianants, bicicletes i transport públic als eixos bàsics de la ZBE", adjudicat a l'empresa Sorigué i amb un període d'execució de cinc mesos. L’actuació de remodelació de la Rambla d’Aragó forma part de la gran transformació urbana que viurà la ciutat en els pròxims mesos, una transformació que s’encara a crear una Lleida més verda, més sostenible i més amable.

Imatge de dos operaris realitzant tasques de neteja.

El Pla de Millora de l’Espai Públic completa tres-centes actuacions durant el segon trimestre

La Paeria de Lleida està intensificant les actuacions de neteja intensiva i de jardineria, i el Pla de Millora de l’Espai Públic ha tancat el segon semestre en funcionament amb un balanç positiu. Del juliol fins a l’octubre s’han completat 296 actuacions de les 714 que es van identificar com a necessàries en 496 espais de la ciutat amb mancances de neteja o de jardineria.   El Pla de Millora de l’Espai Públic, impulsat per la Paeria de Lleida des del passat mes d’abril, amb l’objectiu d’actuar i de millorar els carrers i les places de la ciutat de Lleida, ha intensificat les accions de neteja intensiva amb hidropressió en voreres i àrees de contenidors i l’actuació de control i sanció de conductes incíviques, com l’abonament de residus a la via pública. Durant el segon trimestre en funcionament (del juliol a l’octubre) s’han completat 296 actuacions de les 714 que es van identificar com a necessàries en 496 indrets de la ciutat amb mancances de neteja o de jardineria. Aquests 496 indrets corresponen a voreres, solars privats i municipals, illes de contenidors, parcs, jardins i altres espais. Aquest prop de mig miler d’espais d’actuació corresponen a voreres de diferents carrers (196), solars privats (85), illes de contenidors (65), solars municipals i d’altres titularitats públiques (54), parcs i jardins (31) i d’altres espais (67). Entre les actuacions que es duen a terme en el Pla de Millora s’inclou la neteja intensiva, el desbrossament, la reposició d’arbres o plantes en les zones enjardinades, la col·locació o la substitució de papereres o de contenidors, les demandes a propietaris d’espais privats que no estiguin ben conservats i les sancions per comportaments incívics. Durant l’últim trimestre de l’any les actuacions del Pla de Millora continuen. En aquests mesos es durà a terme un reforç de les accions de control i sanció de les conductes incíviques que afecten negativament la neteja de l’entorn urbà i de l’entorn de l’Horta, posant èmfasi en l’abandonament de residus a la via pública.

Imatge de l'edifici de l'Agrolivinglab

L’Agrolivinglab, un pas més en el camí de la Lleida AgroBioTech

L’espai serà un referent en tecnologia al servei del sector agroalimentari i projectarà Lleida perquè, l’any 2030, sigui la capital AgroBioTech del sud d’Europa. Les seves funcions són la innovació, la cocreació, la coordinació, la col·laboració i el servei a l’ecosistema agroalimentari.   L’Agrolivinglab, situat al Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida, ja és una realitat. Aquest dimarts, el paer en cap, Miquel Pueyo, acompanyat de diverses autoritats, ha inaugurat el laboratori d’innovació oberta. És projecte col·laboratiu impulsat conjuntament per la Paeria, la Diputació de Lleida, la Universitat de Lleida i el Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari, amb la participació de Turisme de Lleida i de diverses entitats, amb l’objectiu de crear un ecosistema per a la innovació de l’agroalimentació, per a la ciutat de Lleida i per al conjunt del territori català i d’arreu. Durant la inauguració, l’alcalde Miquel Pueyo ha assenyalat que l’Agrolivinglab es projecta més enllà de Lleida, cap a Catalunya i cap al sistema agroalimentari espanyol i internacional, i té un posicionament idoni per contribuir a ser un pol d’innovació, seguint l’aposta de Lleida perquè el 2030 esdevingui capital AgroBioTech del Sud d’Europa i un referent en tecnologia al servei del sector agroalimentari i de l’economia verda. Tal com ha explicat Pueyo, l’Agrolivinglab és el resultat de la visió estratègica del Govern de transformació de ciutat, d’impuls econòmic i d’atracció de retenció de talents, ja que en el nou espai es treballarà per superar reptes i aplicar solucions basades en la innovació i concebudes seguint els criteris de la sostenibilitat ambiental, econòmica i social. A més, Pueyo ha destacat que “és un moment clau per posar en marxa aquest projecte. I no és aleatori que la ubicació hagi estat al Parc”, ha dit, vinculat al sector agroalimentari i amb un potent sector TIC. L’espai d’innovació oberta està impulsat pel projecte Inno4Agro i s’hi han destinat 1,2 milions d’euros amb el suport econòmic de la Paeria, la Diputació de Lleida i els fons FEDER -Fons Europeu de Desenvolupament Regional-, gestionats per la Generalitat.

Tres nous vehicles híbrids a la flota d’Autobusos de Lleida

La flota d’Autobusos de Lleida incorpora tres vehicles híbrids que permetran seguir avançant en la reducció de les emissions contaminants que genera el transport públic a la ciutat. L'alcalde, Miquel Pueyo, ha assistit a un acte de presentació d’aquests vehicles i ha assenyalat que la incorporació d’aquests vehicles híbrids implica “un compromís decidit pel transport públic i per la seva transformació energètica”, destacant que “en els pròxims anys viurem una transformació en la major part de les ciutats europees i a Lleida també, i aquesta transformació haurà de passar per la millora en tots els sentits del nostre sistema de transport públic”. Amb aquests, ja són setze els autobusos que circulen per Lleida amb tecnologia elèctrica, un terç dels 49 que conformen la flota. Els vehicles els aporta l’empresa concessionària del servei, Moventis, sense que tinguin cost per a l’Ajuntament. A més, l’Ajuntament ja ha dut a terme l’adquisició de cinc autobusos elèctrics nous, que es rebran entre 2023 i 2024 gràcies a les ajudes dels fons Next Generation; a més, s'ha demanat ajut per a la compra de tres autobusos elèctrics més. Els tres autobusos tenen les mateixes característiques tècniques, són de la marca Volvo i estan adaptats amb entrada sense escales en les tres portes d’accés al vehicle i amb una rampa elèctrica a la part central per a persones amb discapacitats. Tenen una mida de 12 metres de llarg, compten amb seients per a 26 places i dues zones de cadira de rodes. Pel que fa a la tecnologia, fan anar un sistema híbrid paral·lel amb motor Volvo D5K240 Diesel i motor elèctric I-SAM.

Neix l'EMAU, la nova Empresa Municipal d’Agenda Urbana de Lleida

L’Empresa Municipal d’Urbanisme es renova i assumeix funcions en l’àmbit de la mobilitat per donar resposta a les noves necessitats de la Lleida d’avui. El Consell d’Administració de l’Empresa Municipal d’Urbanisme aprova el canvi de nom i passa a anomenar-se Empresa Municipal d’Agenda Urbana de Lleida (EMAU). També s'han modificat els estatuts per a incorporar noves funcions en l’àmbit de la mobilitat, que se sumaran a les que ja exercia ara vinculades a l’urbanisme i l’habitatge. L'alcalde Miquel Pueyo i el president de l’Empresa, el regidor Jaume Rutllant, han explicat que "aquest govern ha volgut, d’acord amb la resta de consellers, fer un pas endavant per aprofitar l’estructura, l’expertesa i el bagatge de l’empresa per exercir noves funcions que han de donar resposta a la Lleida del segle XXI, que han d’estar vinculades no només a l’habitatge i el patrimoni sinó també a la sostenibilitat i la mobilitat". L’EMAU assumirà la prestació de serveis de mobilitat, en particular el servei municipal d’aparcament regulat en via pública (zona blava) o en aparcaments municipals; la prestació integral del servei de recollida de vehicles de la via pública, el seu arrossegament, trasllat i el servei de dipòsit municipal de vehicles; la gestió, explotació i manteniment integral de la xarxa de punts de recàrrega elèctrica i altres instal·lacions vinculades a la mobilitat; així com altres serveis o activitat d’aquest àmbit. D’aquesta manera, es podrà donar compliment al mandat per a municipalitzar el servei de zona blava, previst per a principis de l’any vinent. Rutllant ha assenyalat que “el concepte d'agenda urbana està vinculat als Objectius de Desenvolupament Sostenible de 2030 i té a veure amb aquest compromís del desenvolupament sostenible, que passa a ser l'element transversal de les actuacions de les administracions públiques”, amb el qual tant la Paeria com l’EMAU estan “absolutament compromesos”.

El govern municipal planteja congelar les ordenances fiscals per a l’any vinent i començar a elaborar un nou pressupost

El govern municipal plantejarà la congelació dels impostos i taxes per a l'any vinent i inicia els treballs per a l'elaboració del pressupost per a 2023, que estarà marcat pel fort increment que forçosament patiran partides com les de les despeses energètiques i de personal. L'alcalde Miquel Pueyo, acompanyat per les tinentes d'alcalde Jordina Freixanet i Montse Pifarré, explica el resultat de les reunions que ha celebrat amb els grups i regidors no adscrits de l'oposició de cara a valorar els possibles suports per l'aprovació de les ordenances fiscals i el pressupost per a l'any vinent.  Pueyo ha traslladat als grups que la voluntat del govern municipal davant un any molt difícil és "intentar estar al costat de la gent i evitar que un augment de les taxes i impostos municipals contribueixi a l'escalada dels costos per a les famílies", especialment tenint en compte que els tributs municipals no són progressius. Pel que fa a l'elaboració del nou pressupost, l'alcalde ha assenyalat que la situació generada per la conjuntura econòmica de forta inflació comportarà que les despeses de l'Ajuntament per a l'any vinent sumin un fort increment, que ha xifrat en uns 7 milions d'euros, aproximadament. La major part correspondrà als costos energètics i la partida de personal, a conseqüència de l'increment dels preus del gas i la llum i de l'acord anunciat recentment pel govern de l'Estat i els sindicats majoritaris sobre l'actualització dels sous dels empleats públics. "No podem afrontar sols aquests increments. El finançament local és una assignatura des de l'inici de la democràcia. Demanarem ajuda concreta i específica a l'Estat, i també a la Generalitat, perquè ens ajudi a compensar aquesta situació extraordinària, en la línia del que es va fer també durant la Covid", ha afirmat Pueyo, qui ha afegit que ha demanat als grups municipals que han assistit a les trobades d'avui "perquè tinguin en compte els interessos de la ciutadania de Lleida i ens ajudin a plantejar aquestes legítimes demandes".

El paer en cap, Miquel Pueyo, explicant als mitjans de comunicació el projecte del Pla de l'Estació

El Pla de l'Estació, una realitat que començarà el 2023

La Paeria i ADIF han formalitzat un acord per desenvolupar urbanísticament i econòmicament el Pla de l'Estació, un projecte que feia gairebé quinze anys que estava encallat.   Construir una ciutat moderna i connectada. Amb aquests objectius, l'Ajuntament de Lleida ha signat un acord amb l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (ADIF) que desencallarà el Pla de l'Estació i permetrà desplegar urbanísticament l'entorn de l'estació de trens "Lleida-Pirineus". Amb aquest acord s'endegaran els tràmits per poder licitar les obres per la construcció d'un centre comercial durant el primer semestre de l'any 2023. La Paeria i ADIF van signar el conveni a finals de juliol. Amb un pressupost inicial de 150 milions d'euros, l'acord inclou la construcció d'un centre comercial de més de 60.000 m², que permetrà implementar un espai comercial integrat a la trama urbana lleidatana, i el cobriment de la part de les vies situades al carrer Comtes d'Urgell, unes actuacions que milloraran la connexió del barri de Pardinyes amb el centre de la ciutat de Lleida. Aquest és un dels projectes urbanístics més importants i estratègics per a la ciutat, que abasta una superfície total de 161.790,27 metres quadrats en ple centre de Lleida i que feia més d'una dècada que estava encallat. L'alcalde Miquel Pueyo ha qualificat el dia d'avui com a "dia històric" per a la ciutadania lleidatana, ja que la Paeria i Adif, amb la plena col·laboració de la Generalitat de Catalunya i després de més de tres anys de feina, han pogut pactar un document que permetrà desenvolupar tot l'àmbit urbanístic del Pla de l'Estació. "Hem estat treballant durant aquests últims tres anys i avui presentem el resultat d'un acord que tindrà un impacte quan es desplegui per al futur de la ciutat similar en termes històrics al que va tenir la canalització del riu Segre i que a més capgirarà les dinàmiques d'habitatge, comerç i mobilitat de la zona de Rambla Ferran i Pardinyes d'una manera substancial", ha afirmat l'alcalde Pueyo i ha interpel·lat als grups municipals de l'oposició que se sumin en aquest projecte tan transformador per a la ciutat.