Lleida

Totes les notícies


Miquel Pueyo reitera que el projecte que impulsa Eurofund a Torre Salses no és compartit pel govern municipal i que posaria en risc l'eix comercial del centre i de barris

L’Ajuntament de Lleida convocarà una reunió en els pròxims dies amb totes les associacions i patronals com Pimec i Fecom del sector del comerç de la ciutat per tal de debatre conjuntament sobre el futur model comercial de la ciutat. Així ho ha anunciat avui el paer en cap, Miquel Pueyo, qui també ha explicat que obrirà una ronda per parlar amb tots els grups municipals i regidors no adscrits perquè expressin obertament el seu posicionament polític davant del projecte comercial que impulsa la promotora Eurofund a la zona de Torre Salses, entre La Bordeta i Magraners.  “Parlarem amb tots els grups municipals de la Paeria i els demanarem que exposin obertament el seu posicionament polític respecte a si volen que tiri endavant aquest projecte i el model comercial que comporta, ara que tenim motius objectius i palpables per comprovar que es tracta d’un projecte amb mitjanes i petites botigues”, ha afirmat Pueyo. “Hem tingut accés a la sol·licitud de llicència comercial com a administració interessada i de la revisió d’aquests documents i de la presa en consideració del que han explicat aquest matí els promotors observem que ja no s’està parlant d’un parc de mitjanes superfícies sinó d’una galeria de botigues en format de centre comercial. Acceptar això significa que una part de l’estructura comercial de Lleida actualment ubicada a la Zona Alta i l’Eix es traslladi fora de la ciutat”, ha declarat. L’alcalde ha reiterat que aquest projecte “no encaixa en el model comercial que defensa aquest govern” i que va obtenir un suport majoritari de la ciutadania de Lleida a les urnes. L’alcalde ha defensat que existeix un “consens ampli” a la ciutat envers la voluntat de desenvolupar una “ordenació comercial equilibrada i integrada a la xarxa urbana que potenciï i complementi l’oferta existent actual de petits i mitjans establiments i defugi les grans concentracions comercials a la perifèria”. Pueyo ha destacat que el projecte presentat avui per la promotora que impulsa aquesta operació ha modificat el seu plantejament inicial de parc de mitjans i grans superfícies per una galeria comercial amb botigues petites, i ha alertat del risc de desertificació comercial que això suposa per als barris i els principals eixos comercials de la ciutat, com ha passat, ha explicat, a Tarragona.

La ciutadania aporta la seva visió i propostes al nou polígon de Torreblanca-Quatre Pilans

Torreblanca-Quatre Pilans és una de les màximes apostes de desenvolupament industrial i logístic a Catalunya El projecte del polígon de Torreblanca-Quatre Pilans ha rebut avui idees, propostes i opinions en la jornada de participació ciutadana que s’ha celebrat a La Llotja de Lleida. Aquest Pla Director permetrà posar al mercat, en el termini d’un any, més de 240 hectàrees de sòl industrial i logístic. La extraordinària extensió d’aquesta superfície permetrà parcel·lar el terreny a demanda dels possibles inversors, creant el context adient per acollir des de microempreses fins a macro projectes industrials o logístics. A tot això, hi hem de sumar que el Pla Director inclou la construcció d’una terminal intermodal ferroviària que permetrà millorar les connexions amb els ports de Tarragona i Barcelona. És una aposta contundent pel transport de mercaderies per via fèrria. Un transport que redueix la petjada de carboni i que contribueix mediambientalment a tenir una activitat econòmica més sostenible. I és que aquest és també un dels grans objectius de Torreblanca-Quatre Pilans: fer-lo compatible amb la protecció i gestió adequada del medi ambient, del patrimoni natural i del paisatge, amb l’objectiu de mantenir els valors culturals, històrics i identitaris que caracteritzen la plana de Lleida. El progrés econòmic i deixar un millor món als nostres fills i filles ha de ser totalment compatible.” El paer en cap, Miquel Pueyo -que ha intervingut a través d’un vídeo en ser de viatge institucional- ha remarcat que la posada en marxa de Torreblanca-Quatre Pilans és una fita històrica per a Lleida perquè obre la porta a superar un dèficit endèmic d’aquest territori, el desenvolupament industrial. “El progrés de Lleida i la seva recuperació econòmica ens interpel·la a totes i a tots. Per això, us demano la màxima complicitat, compromís i col·laboració amb aquest projecte clau per al futur i la capitalitat de la nostra ciutat”, ha dit Pueyo.

El Secà de Sant Pere tindrà un espai educatiu per a joves a Torrequeralt

S’ha presentat a la reunió plenària del Consell Territorial del Secà de Sant Pere el projecte del nou "Espai Educatiu per a Joves a Torre Queralt" que s’ha gestat des del mateix consell. A la sessió han assistit la tinent d’alcalde i regidora d’Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes, Sandra Castro; la regidora de Consum, Comerç, Mercats i Participació Ciutadana, Marta Gispert, i el regidors de Joventut Festes, Tradicions i Esports, Ignasi Amor. Durant 9 mesos, el veïnat, entitats del barri i diferents departaments de l'Ajuntament de Lleida han treballat de forma comunitària la proposta d’aquest espai educatiu, que vol ser un recurs de lleure inclusiu i integrador per als joves del barri però obert, també, al conjunt del Secà. La seva finalitat és cohesionar la població i contribuir a l’equilibri i a l’equitat sociocultural. Un dels valors del projecte és que el seu epicentre és un element patrimonial arquitectònic, referent al barri i a la ciutat, l'edifici de Torre Queralt. Els objectius del nou espai educatiu són: · Fomentar el sentiment de pertinença i la capacitació dels joves del barri, mitjançant la creació d’un Grup Motor. · Generar dinàmiques de lleure basades en valors i creant dinàmiques d’aprenentatge referent on el gran ensenya al petit. · Treballar en pro de la creació de projectes interculturals, intergeneracionals i interseccionals que esdevinguin en una millor entesa de la diversitat per aconseguir un barri jove més just socialment. · Impulsar als joves a l’autogestió del projecte, motivant a co-responsabilitzar-se en la gestió i dinamització de l’espai Torre Queralt · Promoure el compromís vers la cura, manteniment de l’espai i de respecte cap al recurs i el barri El calendari preveu celebrar una assemblea de joves i una jornada de portes obertes de cara al mes de març, constituir un grup motor (amb almenys 15 joves) al llarg del primer quatrimestre de 2022 i iniciar les activitats autogestionades al setembre.

La Paeria unifica la informació municipal i treballa per publicar-la en format reutilitzable al portal de Transparència

La Comissió Especial per la Transparència ha donat compte de diverses accions per donar compliment a les recomanacions d’Infoparticipa, segell de qualitat i transparència de la comunicació pública local L’Ajuntament de Lleida està treballant en la unificació de la informació municipal, amb l’actualització de dades i estadístiques i l’agrupament per tipologies de gestió. La Comissió Especial per la Transparència ha explicat que aquesta acció dona resposta a les recomanacions i els criteris que aplica el Mapa Infoparticipa, que ja ha iniciat les avaluacions de la seva 10a edició. La informació relativa a l’exercici 2021 està recollida en un quadre de peticions amb una columna on s’especifica si és gestió de serveis públics, informació institucional i organitzativa, acció de govern, etc. El contingut també s’ha publicat en format excel. D’acord amb el que estableix Infoparticipa, es mantenen els 52 indicadors aplicats en l’edició 2020, s’exigeixen nous aspectes i es fan recomanacions en les publicacions. Una d’elles és que “sempre que sigui possible es mostraran les dades en format reutilitzable”. En aquest sentit, la Paeria està procedint a les actualitzacions i revisions de la informació que hi ha al Portal de Transparència i al web de l’Ajuntament de Lleida per atendre a aquesta recomanació. El format reutilitzable comporta una millora qualitativa dels estàndards de transparència que permet que les administracions promoguin la connexió entre si i que la societat hi afegeixi valor alhora que n’obté beneficis. Igualment, l’Ajuntament continua avançant en l’actualització de diversos apartats vinculats al Portal de Transparència. El Registre de grups d’interès té la documentació publicada al dia, amb allò que s’ha aprovat. S’ha publicat a “ Memòries i documents dels projectes normatius en curs” la documentació relacionada amb l’aprovació inicial del Reglament Orgànic Municipal (ROM).

L’Institut de Cappont, prioritat número u de la Generalitat a la demarcació de Lleida

El paer en cap, Miquel Pueyo, ha expressat avui la seva satisfacció pel fet que el nou institut de Cappont sigui la prioritat número u de la Generalitat a la demarcació de Lleida. Ho ha assenyalat el conseller d’Educació, Josep González-Cambray, en la trobada amb l’alcalde en el solar municipal on es bastirà l’equipament. A la reunió han assistit les associacions de familiars d’alumnes (AFA) de Camps Elisis, Francesco Tonucci i Frederic Godàs, a més de l’Associació de Veïns de Cappont, integrants del Consell de Zona, la tinent d’alcalde i regidora d’Educació, Sandra Castro, i el regidor de Cappont, Ignasi Amor. Miquel Pueyo ha assenyalat que Cappont, amb uns 16.000 habitants, és un dels barris amb una identitat més potent de Lleida i ha remarcat que, des de fa anys, reivindica un centre de secundària. Aconseguir el compromís de la seva construcció per part de la Generalitat ha estat una de les màximes prioritats del govern de la Paeria des de l’inici del mandat. “Avui ens sentim satisfets, contents i ens plau haver compartit aquest compromís públic amb la xarxa escolar i social del barri”, ha asseverat. Gonzàlez-Cambray ha explicat que, properament, Educació portarà al consell executiu la proposta que permetrà aprovar per acord de Govern l’inici del procés constructiu. D’aquesta manera, el futur institut de Cappont serà el primer projecte de la demarcació de Lleida que anirà al pla de construcció de centres educatius del Govern, que el dotarà de pressupost. Un cop es disposi de partida econòmica, el projecte es posarà en marxa. Es preveu fer un procés participatiu perquè les associacions de famílies, la comunitat educativa i l’Ajuntament puguin aportar idees i suggeriments. Reunió amb les direccions dels centres educatius Després de la visita al solar de l’Institut de Cappont, Pueyo i González-Cambray s’han reunit amb els directors i directores dels centres educatius de la ciutat a la nau central de la Seu Vella.

La Paeria impulsa la reformulació de l’Àrea Residencial Estratègica de Lleida, un projecte estratègic per a relligar el teixit urbà de la ciutat

El paer en cap, Miquel Pueyo, ha definit aquest sector com "la gran reserva de sòl” de la ciutat i ha assenyalat que es treballa per a posar al dia el seu planejament amb una configuració més flexible, que permeti abordar-lo per fases i redueixi els costos d’urbanització. El Paer en Cap, Miquel Pueyo, ha visitat aquest matí els terrenys de l’antiga Hípica de Cappont, que estan inclosos dins de l’Àrea Residencial Estratègica (ARE) de Lleida, una gran reserva de sòl per a usos residencials, comercials i d’equipaments de 61,4 hectàrees entre els barris de Cappont, La Bordeta i els Magraners, que es va aprovar l’any 2009, però que no s’ha desenvolupat. La Paeria treballa ara en la modificació del pla director urbanístic per a desbloquejar aquesta operació estratègica per la ciutat, ha afirmat l’alcalde. Pueyo, que ha estat acompanyat pel primer tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme, Toni Postius, ha assenyalat que aquests terrenys “han acabat conformant un gran buit urbà”, on a més hi ha alguns problemes amb assentaments il·legals i petits abocadors. “Per a nosaltres, el desenvolupament d’aquest espai configura una gran oportunitat estratègica per a fer créixer i relligar el teixit urbà de la ciutat, tenint en compte també el seu paper per a l’expansió futura de Fira de Lleida”, ha dit Pueyo. La Paeria ha endegat el procediment per a modificar el pla director urbanístic de l’ARE de Lleida, que ha estat aprovat per la Comissió Territorial de Catalunya i en el qual s’està treballant des de la Secretaria de l’Agenda Urbana i Territori i des del Consorci Urbanístic per al desenvolupament de l’ARE. L’arribada d’un nou oficial major a la plantilla de la Paeria també ha d’ajudar a accelerar aquesta tramitació, ha afegit Pueyo. “Lleida és una ciutat tensionada des del punt de vista de l'habitatge i ens cal créixer. A la zona de la Copa d'Or tenim en marxa prop de 500 habitatges que s'estan construint i calculem que en dos anys s'acabarà de completar tota aquesta zona.

Lleida comptarà amb una Barnahus, servei integral per atendre infants i adolescents que han patit abusos sexuals

La consellera Violant Cervera i l’alcalde Miquel Pueyo han presentat el projecte de la Casa dels infants, un servei que millora la detecció i l’atenció als infants i adolescents que han patit abusos, evitant la revictimització i facilitant la seva recuperació. La consellera de Drets Socials, Violant Cervera, i el paer en cap, Miquel Pueyo, han presentat la unitat integrada d'atenció als infants i adolescents víctimes d’abusos sexuals "Barnahus" (casa dels infants en islandès). És un servei que pretén evitar la revictimització dels infants i joves víctimes d'abusos sexuals, així com prevenir i detectar agressions sexuals a infants i adolescents. El nou equipament es construirà en un solar cedit per la l’Ajuntament de Lleida, al barri de la Bordeta.  El Departament de Drets Socials de la Generalitat destinarà més de 700.000 euros a la construcció d’aquest equipament, un servei pioner a l’Estat que funciona les 24h i els 365 dies de l’any, millorant la detecció i l’atenció als infants víctimes d’abusos sexuals. Barnahus, promogut per Save the Children, és un servei que funciona des del 2020 a Tarragona i que properament obrirà les seves portes a Lleida. En aquests mesos, la unitat integrada d'atenció a infants i adolescents víctimes d'abusos sexuals de Tarragona ha atès més de 200 menors de 18 anys. La consellera Cervera ha explicat que “des que s'hi va obrir la Barnahus s’ha triplicat la detecció de menors víctimes d’abusos sexuals en aquesta ciutat respecte la mitjana catalana".  La consellera ha remarcat que la Barnahus “posa l’infant víctima d’abusos sexuals al centre, perquè permet treballar en un espai amable, tots els serveis d’atenció que necessita. D’aquesta manera, la víctima només ha d’explicar els abusos que ha patit una vegada, a un únic professional que s’encarrega exclusivament del seu desenvolupament i recuperació, evitant així la revictimització". El paer en cap ha destacat el treball conjunt entre ambdues administracions per buscar la ubicació del nou equipament, que finalment es construirà a la zona del Parc de l’Aigua, a la Bordeta.

Paeria, Generalitat, Diputació i Cambra de Comerç es comprometen a tirar endavant la construcció d’un nou pavelló per a Fira de Lleida

Els quatre patrons han signat el protocol de col·laboració interadministrativa per tal d’engegar el procés per construir aquest equipament, pendent des de fa més de deu anys, que comptarà amb 4.138 m² de superfície coberta i tindrà un cost de 3,5 milions d’euros. Totes quatre institucions han coincidit a considerar d’interès general que es construeixi aquest nou equipament per l’impacte econòmic i social que té en el territori de Lleida, en el conjunt de l’empresariat i per les sinèrgies d’impuls econòmic que generarà. El paer en cap, Miquel Pueyo, ha destacat la capacitat de sumar i de mirar cap al futur en aquest projecte estratègic per dinamitzar econòmicament la ciutat i el territori. Mentre que el conseller Roger Torrent ha subratllat el compromís amb Lleida i el territori, perquè tingui les mateixes oportunitats, i que la institució firal explica "que és avui Lleida i què vol ser" amb la perspectiva del sector agroalimentari. El paer en cap ha celebrat que s’afronti una de les carències endèmiques de la principal institució firal de les Terres de Lleida i ha assegurat que és un projecte estratègic per a la ciutat i la demarcació. Pueyo ha afegit que la Fira és un dels principals agents de dinamització econòmica, d’impacte i de retorn en el territori, que implica sectors com la restauració, el comerç o l’hostaleria. El paer en cap ha volgut constatar el compromís dels quatre patrons en l’alineació per projectar el nou pavelló i en la visió que va més enllà del mandat municipal, “demostrant la capacitat de mirar cap al futur”. El conseller d’Empresa ha assegurat que amb la signatura es fa palès el compromís per atendre aquesta necessitat tan reivindicada. Torrent ha afirmat que Catalunya és referent en l’àmbit firal al sud d’Europa, posicionament que s’ha guanyat amb esforç i treball i que s’ha de mantenir. En aquest sentit, ha comentat que s’ha de reflexionar sobre els canvis i tendències que s’han donat per posicionar-se en el que ha de venir i que cal adaptar les instal·lacions i l’oferta que demana el teixit empresarial per estar preparats i ser competitius.

La Paeria retira l'últim vestigi franquista de Gardeny

L'escut que presideix l'antic edifici de Capitania d'Infanteria es traurà durant aquesta setmana i es conservarà a l'Arxiu Arqueològic, ha anunciat avui el paer en cap, Miquel Pueyo, qui ha visitat l'inici de les tasques per a desmantellar-lo. L'Ajuntament de Lleida ha iniciat aquest matí les tasques de retirada de l'últim vestigi franquista significatiu del Turó de Gardeny, l'escut situat a la façana de l'antiga caserna d'Infanteria. Les tasques van a càrrec de l'empresa BBiosca i està previst que s'acabin aquesta setmana i l'escut es traslladi a l'Arxiu Arqueològic. El paer en cap, Miquel Pueyo, ha visitat avui acompanyat del primer tinent d'alcalde, Toni Postius, l'inici de les tasques per desmantellar aquest element i ha explicat que la seva retirada respon al compromís assumit per l'actual govern per eliminar tots els vestigis de la dictadura a la via pública. "Aquest govern ha treballat per eliminar els vestigis del nomenclàtor, en plaques col·locades en determinats edificis... però l'escut amb l'àliga en aquesta capitania d'Infanteria és un gran emblema. L'Ajuntament l'havia tapat amb una lona fa molts anys, però s'havia anat deteriorant i no cobria res, més aviat donava una imatge de deixadesa. Avui retirem aquest escut, seguint els criteris de memòria democràtica. És obvi que pot haver-hi opinions diferents, qui pensi que es podia deixar aquí i contextualitzar-lo. Nosaltres creiem que calia tenir el coratge polític i cívic de fer allò que des de la mort del dictador molts partits polítics de Lleida, moltes entitats, milers de ciutadans i ciutadanes ens havien demanat", ha afirmat Pueyo. "Aquest és l'últim gran vestigi del franquisme que hi ha a Lleida. Avui tanquem una etapa i n'obrim una altra, perquè també tenim l'obligació de completar el procés de reconeixement d'aquells que van patir o van lluitar contra el franquisme, per tant, és evident que tant el Turó de la Seu com aquí mateix farem algun gest de memòria en aquest cas en les persones que van ser obligades a treballar per aixecar aquestes casernes", ha afegit Pueyo.