Lleida

Totes les notícies


Campanya informativa per a promoure el bon ús dels Vehicles de Mobilitat Personal a Lleida

La iniciativa pretén conscienciar la ciutadania sobre les normes a seguir amb aquests vehicles. La voluntat del govern municipal és avançar cap a una mobilitat més sostenible i d’adaptar-se als nous modes de transport que han anat apareixent. L’Ajuntament de Lleida posa en marxa la campanya informativa “Nova Mobilitat”, una iniciativa que pretén conscienciar i sensibilitzar la ciutadania, sobretot els joves, sobre el bon ús dels Vehicles de Mobilitat Personal (VMP) a la via pública i sobre la responsabilitat que comporta tenir un vehicle d’aquestes característiques. L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, i el regidor de Mobilitat i Serveis Urbans, Joan Ramon Castro, han presentat aquesta tarda la campanya en el marc de la Fira de Municipàlia. Durant la seva intervenció, el paer en cap ha posat en relleu el compromís del govern de la Paeria d’avançar cap a una mobilitat més sostenible. “La nova mobilitat ens obliga a adaptar-nos a un procés de canvi en el qual han aparegut nous elements, amb l’augment de la bicicleta i l’aparició amb força dels vehicles de mobilitat personal, mancats encara de regulació plena i que es pot comprar i fer anar sense més”, ha assenyalat. Pueyo ha afirmat que la Guàrdia Urbana fa temps que actua en aquest àmbit i ha imposat 409 denúncies de gener a setembre a conductors de VMP, a més de centenars d’advertiments, però que “la sanció és un element, però no és l’únic del qual disposa un govern per promoure bones pràctiques”. “Creiem que informar i educar és summament important i aquesta campanya va adreçada molt en positiu a les persones que utilitzen aquests VMP. És essencial que tothom es pugui desplaçar amb seguretat”, ha afegit. La campanya s’inicia ara, amb l’arribada ben aviat de la campanya de Nadal, unes dates on normalment s’incrementa de la compra d’aquesta tipologia de vehicles, i es difondrà a través d’insercions publicitàries en diferents suports, falques de ràdio i xarxes socials, especialment.

Nou espai de record al dol perinatal al cementiri de Lleida

L’espai Empremtes convida a la reflexió i facilita el dol a les famílies que han patit una pèrdua gestacional o perinatal per donar-ne visibilitat i per oferir un suport més afectiu L’Ajuntament de Lleida ha habilitat un nou espai de memòria al dol gestacional i perinatal al cementiri municipal. L’objectiu és dedicar una zona a les famílies que han partit una pèrdua perinatal per facilitar l’elaboració del dol, donat que la societat no dona suport suficient i se silencia el procés de dol, sent factors que poden derivar en malalties físiques i psicològiques. A més, es vol donar visibilitat a aquestes pèrdues per millorar la comprensió de la societat i oferir un suport més efectiu a les famílies. L’Espai Empremtes, ubicat al departament de Sant Crist, és un espai obert, diàfan, amb una intervenció arquitectònica pensada per crear un ambient que facilita la memòria i la reflexió. La figura geomètrica té forma de cercle i està integrada al medi natural. El paer en cap, Miquel Pueyo, ha destacat que la xarxa de suport és imprescindible en processos com aquest i que cal saber llegir, acompanyar i compartir la sensibilitat en aquests moments. El espai físic construït és simbòlic sobri i poderós, vol ser gran en el sentiment, perquè les persones puguin recordar amb dignitat i estima. Pueyo ha indicat que cal recuperar els valors i proporcionar el temps necessari per gestionar el dol i la memòria i que aquests són canvis que s’han d’impulsar per assegurar que a cada individu la dignitat d’una mort humanitària, i no solitària, que pugui ajudar a minimitzar el sofriment. L’alcalde ha explicat que la mort perinatal constitueix in fenomen desconegut i menys acceptat, quan és una de les més doloroses. Per això, “crec que és imprescindible reconèixer, entendre i explicar aquesta mort perquè si som capaços de fer-ho també serem capaços de viure-la d’una manera més digna i espiritualment més bella”. Pueyo ha afegit que un espai simbòlic, com aquest, té sentit en la mesura que són compartits i interpretats “perquè les famílies i persones colpides per aquesta pèrdua puguin gestionar el dol i es trobi un espai per pensar i gestionar la desaparició d’un ésser estimat”.

El govern assoleix un acord per a l’aprovació de les ordenances fiscals del 2022

El govern municipal portarà a aprovació en un ple extraordinari que tindrà lloc el dia 22 d’octubre les ordenances fiscals per a l’any vinent, que preveuen la congelació dels tributs municipals, la incorporació de millores en la gestió per afavorir la ciutadania i un nou redactat de la taxa especial a les grans empreses distribuïdores per l’ús de l’espai públic que permetrà obtenir nous ingressos. Les tinents d’alcalde Jordina Freixanet i Montse Pifarré han presentat aquesta tarda l’acord per l’aprovació d’aquest expedient, que el govern municipal, format pels grups d’Esquerra Republicana de Catalunya i Junts per Catalunya, ha assolit amb el grup del Comú de Lleida, que ha estat representat pel seu portaveu, Sergi Talamonte. La portaveu del govern ha agraït la disposició i el treball del grup del Comú per a arribar a aquest acord, que és “fruit de la voluntat reiterada en diverses ocasions d’estendre la mà i arribar a acords pel bé de tots els lleidatans i lleidatanes”. “És un acord d‘esquerres, que permetrà incrementar ingressos a partir del cobrament de taxes a les grans subministradores i distribuïdores i que no carrega més a les famílies, sinó que el que fem és facilitar-los-hi els tràmits i fer-los més entenedors i fàcils”, ha afegit Freixanet. La quarta tinent d’alcalde i regidora d’Hisenda, Montse Pifarré, ha mostrat la seva satisfacció per poder portar a aprovació les ordenances fiscals per al 2022 amb consens. Entre els aspectes més rellevants de l’acord, Pifarré ha destacat l’adaptació del redactat de la taxa especial del subsòl, sòl o vol de vies públiques per garantir que les grans empreses distribuïdores (elèctriques, telefonia mòbil i d’altres energètiques) paguin pel seu ús, ja que pot suposar un ingrés important per a la ciutat. Pel que fa a la modificació de la tarificació de l’ordenança de la recollida d’escombraries per recollir els costos creixents de portar els residus a l’abocador, s’ha deixat sobre la taula de comú acord.

Lleida ret homenatge a la memòria de Neus Català

L’Ajuntament de Lleida ret homenatge a la seva figura en el carrer que porta el seu nom. La tinent d’alcalde i regidora d’Educació, Cooperació, Drets Humans i Feminismes, Sandra Castro, ha assenyalat que trametre el missatge de Neus Català a les noves generacions és el millor homenatge que se li pot fer, durant l’acte organitzat en memòria d’aquesta dona resistent, lluitadora antifeixista i supervivent de l’horror dels camps d’extermini nazi. L’acte, que s’ha realitzat en el carrer que porta el seu nom des de fa un any, quan la Paeria va decidir retirar quatre carrers franquistes del nomenclàtor de la ciutat, ha comptat amb la participació de la seva filla Margarita, que s’ha desplaçat des de França per assistir-hi. També hi han intervingut Elisenda Belenguer, biògrafa de Neus Català; Manel Sales, alcalde d’Els Guiamets -el seu poble natal- i Vicenç Villatoro, director general del Memorial Democràtic de la Generalitat, qui ha afirmat que "Neus Català ha aconseguit una victòria pòstuma en evitar la deshumanització de les víctimes i que la barbaries del nazisme i el totalitarisme no caigui en l’oblit": Sandra Castro ha destacat que la vida de Neus Català és una història molt dolorosa però alhora de força, alegria i resiliència. “Tota una vida lluitant per uns ideals: la llibertat, la igualtat, el pacifisme, la justícia, la lluita antifeixista i la preservació de la memòria i la democràcia”, ha dit. Per la qual cosa es va fer tres propòsits: mantenir-se viva a Rabensbrück; mantenir la dignitat i no sotmetre’s i mantenir viva la memòria per poder donar veu a les 92.000 dones que van morir al camp de mort de Rabenabrück assassinades. La tasca que va dur a terme al llarg de la seva longeva vida de 103 anys, ara ens interpel·la a tots. Segons Castro, "la seva tossuderia per viure, per mantenir la dignitat i la memòria són i han de seguir sent un exemple per a tots i totes”. Ha estat llavors quan la tinent d’alcalde ha dit que des del Departament de Drets Civils de la Paeria prenien aquest compromís: “És un deure moral per la dignitat, perquè creiem que és la millor manera de mantenir ben viu el record del nostre passat, per a no repetir els seus episodis més tràgics.

La Paeria presenta una desena de projectes als fons Next Generation

El Paer en Cap, Miquel Pueyo, ha presentat avui la proposta de l’Ajuntament per aquesta primera convocatòria, que suma un import total de 16,5 milions d’euros, i ha destacat “Lleida no vol deixar escapar l’oportunitat que ofereixen els fons europeus per impulsar la transformació de la ciutat”   Entre les iniciatives plantejades hi ha la creació d’una Zona de Baixes Emissions, nous eixos de vianants, bicicletes i transport públic i la compra d’autobusos elèctrics entre d’altres   L’Ajuntament de Lleida ha presentat deu projectes per un import total de 16,5 milions d’euros a la primera de les convocatòries engegada des del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana dins dels fons europeus NextGeneration, per a la implantació de zones de baixes emissions i la transformació digital i sostenible del transport urbà.   El Paer en Cap, Miquel Pueyo, acompanyat pels tinents d’alcalde Toni Postius i Jordina Freixanet, ha presentat avui les propostes i ha destacat la ferma aposta de la Paeria per un “nou model de mobilitat que redueixi la presència del vehicle vehicles de combustió dins de la ciutat”, una iniciativa plenament alineada tant amb els objectius de la convocatòria, com amb els de l’Agenda 2030 i les prioritats del govern municipal.   “Lleida no pot ni vol deixar escapar aquesta oportunitat que ens ofereixen els fons europeus NextGeneration per a promoure la transformació de la ciutat i acostar-la una mica més cap al model de ciutat intel·ligent, tecnològica i sostenible que volem per al futur i que hem definit amb el concepte Lleida AgroBiotech 2030”, ha afegit l’alcalde. Pueyo ha destacat també la necessitat de comptar amb “la màxima complicitat dels agents econòmics i socials de la ciutat de Lleida” i defugir debats partidistes per sumar tots per la millora de la ciutat. La segona tinent d’alcalde i regidora de Presidència, Jordina Freixanet, ha explicat, per la seva banda, la tasca que estan duent a terme els serveis tècnics municipals per tal d’anar preparant els projectes per les noves convocatòries dels fons Next Generation que vagin sortint en les pròximes setmanes o mesos.

L’Obert, una eina integradora i de cohesió social del Centre Històric

La tinent d’alcalde Montse Pifarré fa un balanç positiu de la 12a edició, que ha incorporat per primera vegada diverses entitats que reflecteixen la multiculturalitat social del barri L’Obert del Centre Històric és una eina integradora i de cohesió social del barri. La regidora del Centre Històric, Montse Pifarré, ha explicat que enguany s'ha aconseguit sumar les col·laboracions de noves entitats i associacions, a més de les formades per col·lectius de ciutadans migrants. Ha fet esment que aquestes "han fet palès la realitat social d’un barri on conviuen diverses poblacions" i que "la voluntat de la Regidoria del Centre Històric, en col·laboració amb Participació, és anar programant accions puntuals durant tot l’any per revitalitzar diversos espais i atreure gent al barri". D'altra banda, també s'ha mostrat orgullosa d'haver integrat les Festes Majors de Jaume I i l’Ereta dins la programació de l’Obert, el que serà un element a tenir en compte en el futur, ja que reforçaria aquests llaços integradors.  

Trobada del Paer en Cap amb les entitats veïnals de la ciutat

Miquel Pueyo ha destacat que la participació ciutadana i la transparència són cabdals per al model de ciutat de Lleida i ha anunciat la posada en marxa d’un pla de millora de l’espai urbà que combatrà l’incivisme. El Paer en Cap, Miquel Pueyo, ha presidit una trobada al claustre de la Seu Vella amb representants de les associacions veïnals dels barris i partides de Lleida, amb l’objectiu d'enfortir el diàleg amb el món veïnal sobre qüestions estratègiques de ciutat i escoltar les seves opinions sobre la situació actual de la ciutat i els seus reptes de futur, tenint en compte l’impacte de la Covid-19. Durant la trobada, s’han tractat qüestions del dia a dia de la ciutat en les quals es farà una especial incidència. Malgrat les dades objectives sobre delictes i actes incívics no mostren un empitjorament de la seguretat ciutadana a Lleida, l’alcalde ha assenyalat que és cert que hi ha hagut una certa minva en la percepció de seguretat per part de la ciutadania i ha anunciat que en les pròximes setmanes es presentarà un pla de millora de l’espai urbà que també millorarà altres aspectes com l’estat de neteja i manteniment de la ciutat. L’alcalde ha remarcat el compromís del govern municipal amb la participació, amb una comunicació bilateral i fluïda amb la ciutadania, com ho demostra el desenvolupament d’eines com són els consells territorials de zona i la pròxima constitució del Consell de Ciutat, un espai de reflexió estratègica sobre els afers públics. Les associacions veïnals seguiran tenint un paper central com un dels principals instruments de participació, ha afegit Pueyo, amb presència regular en comissions informatives i plens i gaudint del suport que els hi proporciona la Paeria. La prioritat ara és el retorn a una major normalitat i l’impuls de la recuperació de la ciutat després del sotrac de la Covid-19, tot i que la demarcació de Lleida presenta l’ha resistit millor que el conjunt de Catalunya: “Som la capital catalana que ha resistit millor l’impacte de la crisi associada a la pandèmia”, ha afirmat Pueyo, qui ha destacat també l’esforç en atenció social, les ajudes econòmiques a sectors empresarials o la tasca de l’IMO.

Bona valoració de la campanya d’atenció a persones temporeres del 2021

L’Ajuntament de Lleida dona per finalitzat el dispositiu d’atenció a persones temporeres al pavelló 3 de Fira de Lleida, iniciat l’1 de juny. Els usuaris i usuàries han valorat molt positivament els serveis i, per tant, la campanya agrària finalitza sense incidències. El projecte ha atès 725 persones que han fet ús dels diversos serveis del dispositiu (pernoctació, dutxes, bugaderia i atenció social, laboral i jurídica) i ha prestat 8.174 serveis d’allotjament. Actualment 65 persones estan allotjats als 14 pisos habilitats per l’EMU per a la campanya, una de les novetats d’enguany que ha tingut una bona resposta. Durant l’estiu, hi han residit en total 78 homes i 9 dones. Entre altres dades, s’han registrat 8.174 serveis d’allotjament, s’han fet 2.244 atencions socials, 816 en l’àmbit laboral i 213 del jurídic. Les dutxes i la consigna han tingut 4.042 usos i 1.132 de bugaderia, que ha estat una de les novetats d’aquesta campanya. En referència al perfil de les persones temporeres ateses, s’han comptabilitzat 23 nacionalitats, principalment provenen del Senegal, el Marroc, Algèria i Mali. Pel que fa a la seva situació administrativa, les dues situacions majoritàries són de residència de llarga durada, en un 42%, de residència de llarga durada i irregular, en un 31%. El desenvolupament del conjunt de serveis s’ha coordinat per donar resposta amb una visió més integral i perquè les persones poguessin assolir l’objectiu de trobar feina durant la campanya. En general, les persones usuàries han tramés a l’equip tècnic de professionals valoracions en positiu respecte als serveis, agraint l’assessorament en els diferents àmbits. El projecte d’atenció d’aquest 2021 ha incorporat 122 llits en substitució de les hamaques, fet que ha estat molt en rebut, així com els àpats que s’hi han servit (esmorzars i sopars), intentant adaptar-los als seus gustos i costums. L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha assegurat que la campanya ha estat més tranquil·la i s’ha beneficiat de l’experiència acumulada i de la cooperació amb el Departament de Salut.

L'antic edifici del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari es convertirà en l'Agrolivinglab

L'Ajuntament de Lleida inicia el proper dilluns les obres de l'Agrolivinglab, que se situarà a l'antic edifici de Capitania d'Artilleria del Parc Científic i esdevindrà l'espai específic per impulsar la innovació oberta i col·laborativa i la promoció de la transferència tecnològica en el sector agroalimentari. En el marc del projecte Inno4Agro s'està dissenyant una metodologia de gestió de l'ecosistema d'innovació i l'Agrolivinglab per a que les institucions del territori participin en la governança de l'ecosistema, la definició de les accions i la seva implementació. Aquesta fórmula de gestió de governança compartida forma part de l'estratègia per a la transformació econòmica de les terres de Lleida, Pirineu i Aran posada en marxa per les institucions a través de l'anomenat grup G6.  L'Agrolivinglab serà un espai específic per a l'impuls de la innovació oberta i col·laborativa i la promoció de la transferència tecnològica, orientat a una de les tendències més importants en el sector agroalimentari, com és l'adopció del model d'agricultura 4.0. L'edifici acollirà també empreses tecnològiques del sector i s'hi duran a terme accions de dinamització de l'ecosistema a través d'una programació contínua d'activitats de laboratori d'innovació, trobades multiagents, espais d'intercanvi entre empreses i investigadors, jornades de difusió d'innovacions i demostracions a ciutadania, etc. El paer en cap, Miquel Pueyo, ha posat de relleu que, en el marc del programa de govern, l'Agrolivinglab suposa una mostra més de la ferma aposta de la Paeria i de la ciutat i la societat lleidatanes da pel Parc Científic com infraestructura de futur per a la recerca i com a parc empresarial, i un pas més en la voluntat de recuperant el Turó de Gardeny, com un espai de qualitat urbana, d'innovació, de creació de riquesa i com un espai d'ús i d'orgull per a la ciutadania.   El gerent del Parc Científic, Miquel Aran, ha destacat que el laboratori Agrolivinglab serà un motor de dinamització del parc.