Lleida

Totes les notícies


La campana Mònica torna a la Seu Vella després de ser restaurada

Després d’un llarg i delicat procés de restauració a Àustria, una de les campanes gòtiques civils més destacades del país ha tornat a Lleida. L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, acompanyat del regidor de Ciutat, Cultura i Transició Ecològica, Jaume Rutllant, el director dels Serveis Territorials de Cultura, Albert Turull, el President de l’Associació Amics de la Seu Vella de Lleida, Joan Ramon González, i els representants de l’empresa Carvajal Forja i Components, en representació de l’empresa austríaca encarregada de la reparació de la campana, han presenciat avui l’arribada de la campana a la Seu Vella de Lleida i s’han mostrat satisfets per la recuperació d’aquest important element patrimonial. Miquel Pueyo ha destacat que l’acte d’avui té una dimensió simbòlica i històrica molt important. "És molt emotiu pensar que aquesta campana ha estat des del segle XV dalt del campanar de la Seu Vella i que el seu so ha marcat el dia a dia de tots els lleidatans i lleidatanes. Es tracta d’una de les campanes civils més interessants i amb més riquesa del país i té un so molt singular", ha explicat l’alcalde. La restauració que s’ha portat a terme ha consistit en l’arranjament d’una gran esquerda visible d’aproximadament uns 30 cm de longitud. També s’han reparat les anses de la campana, afegint una còpia de la que faltava. També s’ha reparat la corona central, al detectar-se debilitats en el material. El cost de la restauració de la campana, que és d'aproximadament 30.000 euros, l'ha assumit la Generalitat de Catalunya. Per aquells lleidatans i lleidatanes i visitants de la ciutat que vulguin contemplar la campana, romandrà exposada dins la Seu Vella fins després de la Festa Major de Lleida, quan tornarà a ser col·locada al campanar per tocar els quarts, tal com solia fer. Les campanes de la Seu Vella La Mònica és una campana gòtica datada de l’any 1486, pesa uns 450 kg i conté una doble línia d’inscripció gòtica amb una lloança a Déu.

Tram final de les obres de l’Agrolivinglab, al Parc Científic de Lleida

Les obres s’estan fent a l’antic edifici de Capitania del Parc, on s’ubicarà aquest laboratori d’innovació agroalimentària. És un projecte estratègic de ciutat i de territori pel qual s'han destinat 1,2 milions d’euros.  Les obres de rehabilitació de l’antic edifici de Capitania d’Artilleria del Parc Científic, on s’ubicarà l’Agrolivinglab, es troben ja en el tram final d’execució. Es preveu que en un mes les instal·lacions estiguin a punt per poder iniciar l’activitat del que serà el futur laboratori d’innovació agroalimentària. L’Agrolivinglab pretén esdevenir un espai específic per impulsar la innovació oberta i col·laborativa i la promoció de la transferència tecnològica en el sector agroalimentari. La tinenta d'alcalde Jordina Freixanet ha explicat que és un projecte estratègic d’abast territorial que ha estat possible gràcies a la participació de les diferents institucions implicades, i que ha de ser un motor econòmic i un revulsiu per al Parc Científic, per a la ciutat i per a les terres de Lleida. La Paeria aposta pel Parc i perquè "la capital AgroBioTech sigui una Lleida oberta i connectada i una via de coneixement i talent per als joves". Freixanet s’ha referit als terminis, que s’han hagut d’ampliar per alguns entrebancs derivats per la pandèmia i pels problemes en el subministrament de materials. També hi ha tingut a veure el fet que fos la rehabilitació d’un edifici, i no pas fer una construcció nova, per la complexitat que requereix la seva recuperació, amb la voluntat de mantenir un edifici històric i patrimonial de la ciutat.  L'Agrolivinglab L'Agrolivinglab forma part del projecte col·laboratiu Inno4Agro, impulsat per la Paeria, la UdL, el Parc Científic, Turisme de Lleida i la Diputació de Lleida per crear un ecosistema per a la innovació de l'agroalimentació. Les obres tenen un pressupost d' 1,2 milions d’euros i estan finançades amb pressupost de l'Ajuntament de Lleida i fons provinents de la Diputació i dels Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).

La tinenta d'alcalde, Jordina Freixanet, a la roda de premsa, explicant els nous projectes que s'han presentat a la convocatòria dels Next Generation

La Paeria presenta dos projectes per donar valor als mercats i al comerç, als fons Next Generation

La Paeria de Lleida ha presentat dos projectes a la convocatòria dels fons europeus Next Generation per revitalitzar i posar en valor els mercats i el comerç local. Sota el nom “Lleida, ciutat d’horta, ciutat de mercats” i “Compra a Lleida” la Paeria ha presentat dos projectes als fons Next Generation, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) de l’Estat. Els dos projectes són per a la convocatòria 2022 de la línia d’ajudes per al suport a mercats, zones urbanes i comercials, comerç no sedentari i canals curts de comercialització, i per la línia d’ajudes per a l’enfortiment de l’activitat comercial en zones turístiques. El primer projecte que s’ha presentat, “Lleida, ciutat d’horta, ciutat de mercats”, en clau de mercats, compta amb un pressupost d’1.8 milions d’euros i es concreta en 8 actuacions. Una d’elles és en relació al mercat municipal de Balàfia, on es projecta dotar els petits productors agroalimentaris de l’Horta de Lleida, d’un punt de comercialització de referència per a la ciutat. Inclou el terreny divulgatiu dels seus productes, la gastronomia o a l’hora de facilitar un canal curt de comercialització. S’hi incorpora la rehabilitació de l’edifici que acull l’actual Mercat Municipal de Balàfia amb previsió de mesures energètiques. Una altra de les actuacions afecta el mercadet del Camp d’Esports on s’aposta per impulsar la competitivitat d’aquest mercat ambulant tradicional dels dijous. El propòsit és la captació de clientela nova i generar més oportunitats dins del mercat i el seu entorn per adaptar-les a les demandes de consum actual. La intervenció comporta la millora de l’accessibilitat dins del mercat i per arribar al mercat a peu, amb vehicle propi o amb transport públic. L’acció preveu integrar una oficina del mercat, un punt d’informació i assistència als usuaris, la millora de la il·luminació i una nova distribució de la zona de productors de fruita i verdura.

Presentació de vuit projectes de Drets Socials als Next Generation per millorar el model de cura i l’atenció de les persones

L’alcalde Miquel Pueyo ha explicat que són actuacions per millorar l’assistència i el servei a la ciutadania, amb l’aplicació d’innovació i noves tecnologies. "Els projectes Next Generation impliquen una gran capacitat econòmica i transformadora; per tant, aquest és un moment transcendental per al futur de la ciutat". El conjunt de projectes presentats comporten una inversió de 6 milions d’euros, dels quals se sol·licitarà la subvenció de 4,9 M€ i la Paeria aportaria la resta (un milió d’euros). L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha assegurat que són una oportunitat per a la xarxa de serveis socials de la ciutat per fer un salt de qualitat i de futur i per construir entorns més sostenibles, digitals i pensats, adaptats i accessibles per a les persones. En la presentació s'ha informat de les propostes que s’han aprovat a la Junta de Govern Local i que es presentaran a la convocatòria del departament de Drets Socials, oberta per la Generalitat de Catalunya en el marc del Pla de recuperació, transformació i resiliència (PRTR) dins els fons europeus. Pueyo ha afirmat que "la innovació i les noves tecnologies s’han de posar al servei de la ciutadania per garantir sense excepció els drets i la igualtat en l’accés d’oportunitats socials i econòmiques per tal que els serveis arribin a tothom". Ha afegit que "cal posar l’atenció en les persones perquè rebin un millor servei i se sentin més ateses; per això, s’ha de fer un pas endavant cap a un model no tan institucionalitzat i generar entorns més propers, saludables i humans".  La tinenta d’alcalde Jordina Freixanet ha detallat els projectes presentats, que s’han treballat transversalment amb diferents àrees de la Paeria -en aquest cas, Serveis Digitals i Urbanisme- i que aportaran en la transformació dels serveis socials. Freixanet ha insistit en el treball tècnic que s’està fent a les diferents convocatòries perquè la ciutat pugui beneficiar-se d’aquestes ajudes.

Acord per rebaixar els abonaments del transport públic i municipalitzar la zona blava

La Comissió Informativa de polítiques de la Gestió Urbanística, Habitatge i Transició Ecològica informa de la rebaixa del 50% en els abonaments del transport públic i la municipalització de la zona blava a Lleida. Rebaixa del 50% en els abonaments del transport públic a Lleida  La Comissió Informativa de polítiques de la Gestió Urbanística, Habitatge i Transició Ecològica ha tramitat un expedient de reducció de les tarifes del transport públic urbà d'acord amb el Reial Decret Llei 11/2022 del Govern de l'Estat. D'acord amb la Generalitat Autoritat Territorial de Mobilitat (ATM) de l'Àrea de Lleida s'ha decidit incrementar el descompte del 30% que ha fixat l'Estat fins a arribar al 50% de reducció, que serà aplicable en tots els abonaments del transport públic urbà de Lleida.  La Paeria sufragarà amb fons propis aquest descompte extra del 20%, que ara s'aprova pel que fa a les modalitats d'abonaments que no estan integrades a l'ATM (T-Nostra B, T-Jove i T-Estudiant), a l'espera que l'ATM ho tramiti per la resta. El descompte, que s'enviarà per a la seva aprovació a la Comissió de Preus de Catalunya, s'aplicarà, segons els termes previstos en el decret llei, des de l'1 de setembre de 2022 fins al 31 de desembre de 2022. Pas endavant per la municipalització de la zona blava També s'han tramitat dos expedients que permetran fer un pas endavant en la municipalització de la zona blava, la grua i el dipòsit municipal a través de l'Empresa Municipal d'Urbanisme (EMU), que n'assumirà la gestió directa a l'inici de 2023.  Per una banda, s'ha donat via lliure a l'aprovació inicial per part del ple municipal del nou reglament regulador d'aquest servei. Fins ara, el gestionava l'empresa concessionària EYSA i les condicions d'execució les fixava el contracte i els plecs de condicions, que deixen de tenir efecte amb la municipalització del servei. Aquest reglament permetrà regular i millorar el control i funcionament de la gestió de l'aparcament regulat, l'arrossegament i trasllat de vehicles i el dipòsit municipal, adaptant-ho a les noves tecnologies aplicables a aquests serveis, a la nova Ordenança de Mobilitat i a les Ordenances Fiscals.

A l’espera d’ajuts per la rehabilitació de l’edifici històric de l’antic convent de Santa Teresa

La Paeria ha presentat el projecte de rehabilitació de l’antic convent de Santa Teresa per optar a les ajudes del Programa d’Impuls a la Rehabilitació d’Edificis Públics d’Entitats Locals (PIREP) dels fons europeus NextGeneration. L’equipament municipal es troba degradat per la situació d’abandonament que ha patit en les darreres dècades per part d’anteriors governs. L'edifici es troba en molt males condicions i es planteja fer-hi una rehabilitació integral, incloent-hi una consolidació estructural que, en total, tindria un cost de 3,9 milions d’euros, dels quals tres correspondrien a l'ajut del PIREP. El paer en cap, Miquel Pueyo, juntament amb el director general de Creació, Acció Territorial i Biblioteques, Josep Vives, i el regidor de Cultura, Jaume Rutllant, han visitat l’edifici -anomenat Espai 3- de la mà dels responsables del Centre de Titelles de Lleida, l’entitat que ocupa l’espai municipal en aquests moments i que proposa que aquest equipament pugui acollir activitats culturals. A més d’aquest projecte, l'Ajuntament de Lleida n’ha presentat dos més amb l'objectiu d'abordar la rehabilitació d’edificis del patrimoni municipal: l'antic convent de les Josefines, del carrer Acadèmia, i l'edifici del Casino. Aquests tres projectes complementarien la primera línia d’ajuts en què ja es va demanar la rehabilitació del Palau de Vidre i la de l'edifici Pal·las. 

Plenari dels Infants i Adolescents

La Paeria celebra el Plenari dels Infants i Adolescents

La Paeria recull les aportacions dels infants i adolescents per a futurs projectes de ciutat. Els representants dels Consells d’Infants i de Joves han exposat el treball que han fet aquest curs per fer arribar les seves opinions a l’Ajuntament. El Plenari dels Infants i Adolescents és un òrgan consultiu, participatiu i representatiu de la població infantil i adolescent de la ciutat que va néixer fa 24 anys. Es treballen temes molt diversos amb l’objectiu d'escoltar la veu dels més petits, creant un espai de trobada i reflexió on se sentin protagonistes i participin de manera activa en temes diversos. El Saló de Sessions de la Paeria va acollir aquesta Audiència on es van escoltar les opinions i demandes de la població infantil i juvenil de la ciutat sobre aspectes que són del seu interès i que els afecten per aconseguir millores i una transformació social en el seu entorn. El paer en cap, Miquel Pueyo, ha presidit el Plenari i ha remarcat la importància de tenir canals de comunicació per fer arribar les propostes dels qui són, segons ell, “la Lleida del futur”. Alumnes de diferents escoles i instituts de la ciutat reclamen una Lleida més verda, sostenible, igualitària i amb oportunitats per a tothom dins la diversitat. L'alcalde, a més d'aquestes propostes, valorarà la seva participació en el programa de la Festa Major, poder participar en la decisió dels jocs infantils que s’instal·lin o posar atenció a la salut mental dels joves. L’alcalde ha agraït el treball que els diferents grups han fet aquests mesos, fent propostes que van més enllà i beneficien el conjunt de la ciutadania. La tinenta d’alcalde i regidora d’Educació, Sandra Castro, ha parlat dels canvis en el funcionament dels Consells, que han resultat positius per fer els òrgans més efectius i pròxims a les diferents realitats. Castro ha apostat per acostar la institució als nens i nenes i adolescents perquè s'hi sentit representats, remarcant el seu dret que a la participació.

El paer en cap, Miquel Pueyo, explicant als mitjans de comunicació els edificis del patrimoni municipal que es reehabilitaran

La Paeria demana fons europeus per rehabilitar tres edificis del Patrimoni Municipal

L’Ajuntament presenta tres projectes al PIREP per restaurar diversos edificis lleidatans Amb l’objectiu de rehabilitar tres edificis del patrimoni municipal -com són l’antic convent de les Josefines, l’edifici del Casino i l’Espai 3 de l’antic convent de Santa Teresa- la Paeria de Lleida ha presentat tres nous projectes per optar a les ajudes del Programa d’Impuls a la Rehabilitació d’Edificis Públics d’Entitats Locals (PIREP) dels fons europeus Next Generation. La inversió total prevista en aquests tres projectes és de 13,2 milions d’euros. D’aquests, 8,9 milions d’euros correspondran a diners de les ajudes provinents dels fons Next Generation, i els 4,3 milions d’euros restants pertanyeran a fons propis de l’Ajuntament de Lleida. El projecte de més abast dels que s’han presentat al PIREP és la rehabilitació de l’antic convent de les Josefines, que es rehabilitarà amb l’objectiu d’instal·lar-hi oficines i serveis de polítiques socials i de dedicar-lo a l’atenció de les persones sense llar. En aquesta rehabilitació, es planteja invertir-hi 5,6 milions d’euros, dels quals 3 milions provindran dels fons Next Generation i 2,6, de l’Ajuntament. El segon projecte que s’ha presentat afecta el Casino, l’edifici que avui en dia acull les dependències municipals del museu Morera i de l’àrea de Turisme i Promoció Econòmica. S’hi plantegen actuacions de millora integral de la climatització i l’enllumenat, la restauració de la façana i la millora de l’accessibilitat, amb un pressupost previst de 3,7 milions d’euros, dels quals se’n demanen 3 dels fons Next Generation. L’últim projecte presentat al PIREP ha estat la rehabilitació de l’antic convent de Santa Teresa. Amb un pressupost de 3,9 milions d’euros, es planteja fer-hi una rehabilitació integral, que inclogui la consolidació estructural.   Fins ara, la paeria ha presentat 14 propostes amb un pressupost total de 41,2 milions d’euros.

El paer en cap, Miquel Pueyo, explicant als mitjans de comunicació el projecte de la nova estació d'autobusos de Lleida

El passat i el futur es donaran la mà en la nova estació d’autobusos

L’estació d’autobusos estarà situada al costat de l’estació de trens de “Lleida-Pirineus” i serà finançada amb fons europeus Recuperar un edifici de gran interès arquitectònic i donar resposta a l’actual demanda de mobilitat que la ciutat necessita. Amb aquests objectius, la Paeria de Lleida i el Departament de la Presidència i de Polítiques Digitals i de Territori han iniciat el procés d’informació pública del projecte de la nova estació d’autobusos de Lleida. L’estació es construirà al costat de l’estació de trens per potenciar la intermodalitat del transport públic i s’ubicarà entorn de l’antiga fàbrica farinera de la Meta i de l’edifici dels Docs. La construcció serà moderna, però també posarà en valor i protegirà un edifici que pertany al patrimoni històric de la ciutat, fet que permetrà que els ciutadans coneguin els Docs, un equipament de gran interès arquitectònic que es rehabilitarà. Tal com ha indicat Miquel Pueyo, paer en cap de Lleida, la nova estació d’autobusos serà “una millora que havia estat llargament reivindicada i que a més, ens permetrà superar la situació indigna que hem heretat de l’antiga estació, actual baixador del carrer Saracíbar, i també ens permetrà a la ciutadania de Lleida, accedir a un bé patrimonial com són els Docs”. La inversió estimada del projecte per a la construcció de la nova estació d’autobusos és de 40 milions d’euros, que seran finançats pel Departament a través de fons europeus Next Generation. El nou equipament ocuparà una superfície d’11.600 m2 i l’accés a l’estació es planteja a través d’un volum singular de vidre que s’elevarà per sobre de l’alçada de la coberta de l’edifici dels Docs, fet que permetrà que els visitants vegin la façana rehabilitada d’aquest emblemàtic edifici. En aquest espai hi haurà els taulells d’informació i des d’aquí s’accedirà al vestíbul on es vendran els bitllets i a les vint-i-vuit andanes que hi haurà a l’estació.