Lleida

Notícia

Lleida ret homenatge a la memòria de Neus Català

Grup Municipal
L’Ajuntament de Lleida ret homenatge a la seva figura en el carrer que porta el seu nom.

La tinent d’alcalde i regidora d’Educació, Cooperació, Drets Humans i Feminismes, Sandra Castro, ha assenyalat que trametre el missatge de Neus Català a les noves generacions és el millor homenatge que se li pot fer, durant l’acte organitzat en memòria d’aquesta dona resistent, lluitadora antifeixista i supervivent de l’horror dels camps d’extermini nazi.

L’acte, que s’ha realitzat en el carrer que porta el seu nom des de fa un any, quan la Paeria va decidir retirar quatre carrers franquistes del nomenclàtor de la ciutat, ha comptat amb la participació de la seva filla Margarita, que s’ha desplaçat des de França per assistir-hi. També hi han intervingut Elisenda Belenguer, biògrafa de Neus Català; Manel Sales, alcalde d’Els Guiamets -el seu poble natal- i Vicenç Villatoro, director general del Memorial Democràtic de la Generalitat, qui ha afirmat que "Neus Català ha aconseguit una victòria pòstuma en evitar la deshumanització de les víctimes i que la barbaries del nazisme i el totalitarisme no caigui en l’oblit":

Sandra Castro ha destacat que la vida de Neus Català és una història molt dolorosa però alhora de força, alegria i resiliència. “Tota una vida lluitant per uns ideals: la llibertat, la igualtat, el pacifisme, la justícia, la lluita antifeixista i la preservació de la memòria i la democràcia”, ha dit. Per la qual cosa es va fer tres propòsits: mantenir-se viva a Rabensbrück; mantenir la dignitat i no sotmetre’s i mantenir viva la memòria per poder donar veu a les 92.000 dones que van morir al camp de mort de Rabenabrück assassinades.

La tasca que va dur a terme al llarg de la seva longeva vida de 103 anys, ara ens interpel·la a tots. Segons Castro, "la seva tossuderia per viure, per mantenir la dignitat i la memòria són i han de seguir sent un exemple per a tots i totes”. Ha estat llavors quan la tinent d’alcalde ha dit que des del Departament de Drets Civils de la Paeria prenien aquest compromís: “És un deure moral per la dignitat, perquè creiem que és la millor manera de mantenir ben viu el record del nostre passat, per a no repetir els seus episodis més tràgics. I perquè seguir trametent el seu missatge a les noves generacions és el millor homenatge que poder fer a la figura de Neus Català”.

Aquesta és una reclamació històrica i una de les fixacions de la lluita antifeixista que recull el llegat de "Lleida lliure de franquisme" i altres entitats antifranquistes de la ciutat. Segons ha explicat la regidora, és important que el missatge arribi als i les joves “perquè en prenguin consciència, perquè aprenguin a conviure, a debatre i a discutir des del respecte, que lluitin per un món millor per ells i les generacions futures”. Castro, també ha recordat que va ser precisament el Jovent Republicà, a través d’una moció al ple de l’Ajuntament de Lleida, qui va demanar dedicar un carrer a Neus Català, ha recollit les seves paraules “d’estar sempre alerta de l’amenaça que suposa el feixisme, que no ha desaparegut mai" i que avui dia és ben viu, perquè com deia la Neus, "la llibertat es defensa cada dia”.

La regidora de Drets Civils ha tancat l’acte descrivint com a “justícia poètica” que Neus Català, una dona comunista, republicana, antifeixista, preservadora de la memòria esborri del nomenclàtor de la ciutat el nom d’un alcalde franquista. “Si ho pogués veure, de ben segur que dibuixaria un somriure als llavis”.