Lleida

Totes les notícies


El Centre Històric acollirà el 1r Festival d'Art Urbà de Lleida PotFest

Lleida _potFest 2021 se celebrarà del 10 al 18 d’abril al Centre Històric amb la participació d’artistes de renom i reconegut prestigi en aquesta matèria. Paral·lelament a la producció dels murals, el festival organitza diferents activitats a l’entorn de la promoció i la difusió cultural d’aquesta disciplina. Lleida acollirà per primera vegada un festival d’art urbà. Aquest dilluns, l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha presentat la primera edició del Lleida _potFest 2021 que se celebrarà al Centre Històric del 10 al 18 d’abril amb l’objectiu que es converteixi en un esdeveniment de ciutat, que arreli a la programació cultural, millorar i embellir el paisatge urbà i aconseguir la participació i complicitat de la ciutadania. El paer en cap, acompanyat de la tinent d’alcalde i regidora del Centre Històric, Montse Pifarré; el regidor de Joventut (de forma telemàtica), Ignasi Amor, així com del director del festival, Carles Hernández, així com d’una nombrosa representació del moviment veïnal i associatiu del Centre Històric, ha explicat que “l’art urbà ha experimentat en les dues darreres dècades una evolució i creixement exponencials. Dins els diferents corrents de l’art contemporani, l’art urbà ha esdevingut un dels principals, amb una força i capacitat de transformació urbanística i social totalment contrastades”. Les tendències actuals de l’art urbà proposen una integració d’aquest amb els entorns urbanístics, aconseguint una comunió entre els murals i els edificis de la trama urbana. Pueyo ha destacat que “ha estat tan important aquesta emergència artística, que moltes ciutats considerades mundialment com les més avantguardistes (New York, Berlín, Roma, París, Lisboa, Bogotà, Melbourne, Buenos Aires, Rio de Janeiro, Madrid i Barcelona entre moltes d'altres) s’han sumat a aquestes noves formes d’art i les han promogut com un element d’enorme valor afegit en diferents àmbits com el social, el turístic, l’arquitectònic i el cultural”.

Pueyo exigeix al Govern central una aportació d’uns 8.000 milions d’euros per a la reactivació econòmica dels ajuntaments

Juntament amb l’alcalde de Saragossa, intenta sumar el suport de la trentena d’ajuntaments que a l’estiu van fer front comú per evitar que el romanent dels municipis se centralitzés a Madrid. L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, conjuntament amb el de Saragossa, Jorge Azcón, impulsen tres mocions als Pressupostos Generals de l’Estat, per exigir al Govern central una aportació a fons perdut per a fer front a l’impacte de la Covid i a les necessitats de reactivació econòmica, que necessiten molts consistoris per no fer fallida. Ambdós treballen perquè aquesta iniciativa, pugui rebre el suport d’alcaldes de la trentena de capitals i ciutats grans, governades per formacions polítiques diverses, des del Partit Popular fins a En Comú, passant per ERC, JuntsxCat o Ciudadanos, que a l’estiu van fer front comú per evitar que el romanent dels municipis es centralitzés a Madrid. Les mocions plantegen tres qüestions: - La creació d’un fons local de 4.000 milions d’euros per impuls i recuperació econòmica. - La creació d’un fons de suport als serveis de transport públic de titularitat municipal, que hauria de tenir una dotació inicial de 400 milions, amb la possibilitat d’ampliar-se fins als 1.000, per a pal·liar els efectes de la Covid, que s’han transformat en una davallada de la demanda. - La participació de les entitats locals en el repartiment dels fons europeus per compensar l’impacte de la pandèmia. Malgrat que a Catalunya aquest repartiment es vehicularà a través de la Generalitat, els ajuntaments també hi volen tenir una participació activa. El paer en cap ha assenyalat que “és urgent una resposta contundent i a l'alçada de les circumstàncies si volem contribuir a reflotar una economia massa tocada, a recuperar l’estat d’ànim dels nostres ciutadans i a assolir una seguretat sanitària que enyorem”. Un propòsit que Miquel Pueyo creu que “només aconseguirem amb la implicació incondicional i ferma de totes les administracions, i sobretot de les que tenen més capacitat financera”.

Pueyo: "Lleida Ciutat 30 és un canvi de política en la mobilitat de la nostra ciutat"

Lleida es converteix aquest divendres 30 d'octubre en Ciutat 30. Lleida serà a partir d’aquest cap de setmana Ciutat 30. La Paeria dona un pas fonamental en el model de mobilitat a la ciutat amb la implantació de les zones 30 a partir del 30 d’octubre. Amb aquesta nova mesura, el 87 % de les vies de la ciutat passaran a tenir la velocitat de circulació limitada a 30 quilòmetres per hora. En quedaran excloses les vies principals, com el Passegi de Ronda, la rambla d’Aragó o les avingudes de Blondel i Prat de la Riba, entre altres, amb limitació a una velocitat superior, generalment de 50 km/h. La normativa ha de fer tendir Lleida capa una ciutat més saludable, segura i respectuosa amb el medi ambient. L'alcalde, Miquel Pueyo, ha presentat la nova regulació i la campanya de divulgació que l'acompanyarà aquest matí, juntament amb els tinents d'alcalde Toni Postius i Sergi Talamonte. Pueyo ha destacat que la nova regulació "és un canvi de política en la mobilitat de la ciutat", que donarà compliment a l'ordenança de circulació que es va aprovar el passat 26 de juny. "Som conscients que estem davant d'un període d'adaptació", ha continuat Pueyo, però ha destacat la necessitat d'implantar aquest nou model. D'aquesta manera "Lleida s’incorpora a una llista de ciutats cada vegada més dilatada i, a més a més, en alguns casos de ciutats més grans que la nostra, que han passat a ser ciutats 30". L’alcalde ha apuntat que avui es constituirà un grup de treball transversal per detectar el retorn de la implantació i per acabar de definir i treballar el model de circulació que es vol per a Lleida. La mesura de Lleida Ciutat 30 afecta unes 1.100 vies de la ciutat. Amb la implantació d'aquesta nova mesura, el govern de la Paeria - format per ERC-AM, JuntsxCAT i el Comú de Lleida - reforça el seu compromís amb una mobilitat sostenible.

La ‘nova’ pista esportiva del Parc Santa Cecília ja és una realitat

Prop de 300 persones entre joves vinculats a LleidaJove, entitats del tercer sector social i serveis municipals del Centre Històric han participat en el projecte artístic i comunitari 40x20 amb l’objectiu de fer atractiu aquest espai per a la pràctica esportiva a l’aire lliure. La 'nova' pista esportiva del Parc Santa Cecília ja és una realitat gràcies al projecte 40x20: art, esport, comunitat. La celebració ha comptat amb la presència del paer en cap, Miquel Pueyo, acompanyat dels regidors de Joventut, Festes i Tradicions i Persones, Comunitat i Agenda 2030, Ignasi Amor i Mariama Sall, respectivament, i una representació de totes les entitats i serveis participants, han assistit a la posada en marxa de la ‘nova’ pista esportiva del Parc de Santa Cecília. Pueyo ha destacat que aquest projecte artístic i comunitari ja és una realitat gràcies a la participació de prop de 300 persones entre joves vinculats a Lleida Jove, les entitats del tercer sector social i dels serveis municipals del Centre Històric que ha servit per fer atractiu aquest espai per a la pràctica esportiva a l’aire lliure. Per la seva banda, Amor ha explicat que el projecte 40x20: art, esport i comunitat, que ha estat impulsat des de Lleida Jove, el Departament de Joventut  i l'Àrea d'Infància i Família de l'Ajuntament de Lleida, s'havia de realitzar durant els mesos de març i abril, però va quedar aturat pel confinament. Així, del 5 al 9 d'octubre s’ha dut a terme la fase #preparalapista, on un grup de 10 joves vinculats a LleidaJove, van realitzar diverses reparacions a la pista esportiva per posar-la a punt per a la pintura horitzontal. Amor ha posat de relleu que “aquesta ha estat una bona manera que els i les joves s’involucrin en la cura i manteniment dels espais públics i alhora, adquireixin coneixements prelaborals i competències transversals”. Del 13 al 17 d'octubre es va fer la fase #pintalapista, amb la participació activa d'entitats del tercer sector social i serveis municipals del Centre Històric.

Virginia Woolf, Neus Català, Dolors Sistac i Elena Pàmies, ja tenen carrer a Lleida

La Paeria completa la renovació de tots els carrers de Lleida que mantenien noms vinculats al franquisme i feminitzarà el nomenclàtor. L’Ajuntament de Lleida ha iniciat avui la col·locació de les noves plaques dels carrers Virginia Woolf, Neus Català, Dolors Sistac i Elena Pàmies, que substitueixen els antics noms dedicats a persones que van tenir alguna vinculació amb el franquisme. El paer en cap Miquel Pueyo, acompanyat de la tinenta d'alcalde Sandra Castro, ha assistit aquest matí a l’emplaçament de les primeres plaques, al barri de Pardinyes, que es preveu tenir acabat aquest dimecres. Els noms d’aquestes quatre dones referents en el món de la cultura i les arts, Virginia Woolf, Neus Català, Dolors Sistac i Elena Pàmies, substitueixen els antics carrers Alcalde Montaña, Alcalde Sangenís, Carmelo Fenech i Nadal Gaya. Pueyo ha reiterat el compromís del govern municipal per "completar la normalització del nomenclàtor" i, a la vegada, "donar-hi una major visibilitat a la presència femenina". En aquest sentit, la regidora d'Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes, Sandra Castro, ha subratllat que, del total de 1.215 noms inclosos en el nomenclàtor de Lleida, només 83 carrers, places o espais de la ciutat estan dedicats a dones mentre la resta tenen noms d'homes, geogràfics o dates commemoratives. Miquel Pueyo ha assegurat que la Paeria segueix treballant per retirar tots els vestigis de simbologia franquista de la ciutat i ha detallat que s'està estudiant la possibilitat de retirar l'escut franquista instal·lat a l'antic edifici de capitania d'infanteria de Gardeny, donades les seves dimensions i pes.

La Paeria retira els elements laudatoris del franquisme que encara queden a la via pública

El paer en cap i els tinents d’alcalde Toni Postius i Sandra Castro assisteixen al moment que es despenja la primera placa amb la simbologia del règim dictatorial, de la vintena d’habitatges catalogats per la Paeria en diferents barris de la ciutat, que s’eliminaran en els propers dies. La pròxima setmana es col·locaran les plaques amb els noms dels quatre carrers que es van canviar per la seva vinculació amb la dictadura. L’Ajuntament de Lleida ha iniciat avui al carrer Sant Jaume de la Bordeta la retirada de les plaques franquistes que encara romanen en alguns edificis de la ciutat. Aquest acte, al qual han assistit el paer en cap, Miquel Pueyo, i els tinents d’alcalde Toni Postius i Sandra Castro, dóna compliment al compromís adquirit pel Govern d’Entesa a suprimir els elements laudatoris del règim franquista, segons ha explicat l’alcalde, que també ha anunciat que la setmana vinent col·locaran les plaques dels carrers, als quals es va retirar el nom, per estar dedicats a personatges vinculats amb la dictadura. La tasca que avui s’iniciava era fruit del treball conjunt de la regidoria d’Urbanisme i del departament de Memòria Democràtica de la Regidoria de Drets Civils, amb qui s’ha realitzat l’inventari d’edificis que encara tenen en la façana algun element franquista, com les plaques que identifica l’habitatge amb l’antic regim. Des de l’Ajuntament, es va comunicar a les comunitats de propietaris l’obligació retirar-les, per donar compliment a la Llei de la Memòria Històrica, tot informant que si no ho feien d’ofici, la Paeria actuaria de forma subsidiària, que és la tasca que avui s’ha iniciat i que Postius calcula que pot estar enllestida la pròxima setmana. Per la seva part, la tinent d’alcalde Sandra Castro ha explicat que l’Ajuntament de Lleida procedirà la setmana vinent a la col·locació de les plaques amb els noms dels quatre carrers que encara restaven pendents de modificar, per la seva vinculació al règim franquista.

Comença a caminar la Mesa Transversal per a la Recuperació de la Ciutat

Una taula per frenar, des de la diversitat i la representativitat, els efectes de la crisi de la Covid-19. El paer en cap, Miquel Pueyo, ha qualificat d'"històrica" la constitució de la Mesa Transversal per a la Recuperació de la Ciutat que s’ha formalitzat avui a la Seu Vella amb la participació de representants de més de 50 entitats i institucions de Lleida. "És realment històrica la creació d'aquesta taula de l'estat general de la ciutat ja que neix amb l'objectiu de treballar des de la diversitat i la representativitat en les pautes de la recuperació de Lleida", ha assenyalat. L’objectiu de la Mesa és debatre i acordar mesures que contribueixin a revertir els efectes de la crisi causada per la pandèmia de la Covid-19 i fer-ho de manera consensuada, amb la participació d’una àmplia representació ciutadana. Pueyo ha subratllat que els integrants de la taula han expressat de manera “força unànime” que ara “no és el moment de mirar enrere, de repassar i de rabejar-nos en el que va passar sinó cap a on hem d’anar i què és el que hem de fer”. El paer en cap ha afegit que una les demandes més significatives de la Mesa ha estat que “totes les institucions col·laborin en tot allò que puguin en aquest esforç de reconstrucció”. En aquesta primera reunió de treball, s'ha acordat l'elaboració d'un document que haurà de començar a ser debatut en el termini d'un mes a partir de les propostes fetes pels participants. El passat 31 de juliol, el Ple de l’Ajuntament de Lleida va aprovar per unanimitat crear una mesa transversal on es pogués decidir i debatre, juntament amb els diferents sectors de la ciutat, les mesures necessàries per fer front a les conseqüències de la crisi sanitària. En la reunió d’avui han estat representades entitats culturals, empresarials, esportives, d’inclusió social, plataformes socials, sindicats, col·legis professionals així com la Universitat de Lleida, el Consell Comarcal del Segrià, la subdelegació del Govern de l’Estat, la Generalitat i la Diputació de Lleida, a més de tots els grups municipals de la Paeria, organisme que ha impulsat la creació de la taula.

La Paeria reitera el seu compromís amb una mobilitat més sostenible

Així ho va fer l'alcalde, Miquel Pueyo, en una reunió amb els representants del col·lectiu BACC i de l’associació VMP. L’ Ajuntament de Lleida s’ha compromès a continuar avançar en millores per promoure una mobilitat més sostenible i en un model on no predomini el vehicle de combustió en detriment dels vianants, bicicletes i altres elements de mobilitat. Els representants del col·lectiu BACC (Bicicleta Club de Catalunya) i VPM Lleida (Associació de Vehicles de Mobilitat Personal) han demanat a l’Ajuntament que continuï aplicant mesures decidides per afavorir la pacificació del trànsit i ha valorat positivament les reunions periòdiques que es realitzen en el marc de la Mesa de Mobilitat. L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha recordat que dins del programa de govern i dels objectius de mobilitat ja hi figurava impulsar un nou model de trànsit i vialitat més sostenibles. En aquest sentit, Pueyo ha destacat que la pandèmia de la Covid-19 també ha contribuït a conscienciar la població sobre nous models de mobilitat que siguin més saludables i, a la vegada, segurs. Pueyo ha remarcat que l’Ajuntament de Lleida treballarà perquè la nova mobilitat promogui que “grans i petits puguin realitzar desplaçaments per la ciutat en bicicleta o altres elements que no siguin el cotxe, de manera segura”. La modificació de l’ordenança de trànsit per a que els carrers de la ciutat, de forma general, siguin zones 30, és un “pas important” però ha expressat que es continuarà treballant per afavorir un canvi de model adaptat a la Lleida del s.XXI.  

Pueyo destaca la confiança de les famílies en la seva comunitat educativa i els esforços fets per facilitar un retorn segur a les aules

L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, i la regidora d’Educació, Sandra Castro, han visitat avui les escoles Pardinyes i Magí Morera, l’Escola Bressol Parc de Gardeny i l’INS Castell dels Templers coincidint amb el primer dia de curs que ha estat, també, la jornada del retorn presencial a les aules des de l’inici de la pandèmia de la Covid-19. L’habitual recorregut del paer en cap i de la regidora d’Educació a diferents centres escolars s’ha fet enguany amb totes les cauteles del context del coronavirus i, per aquest motiu, no han accedit a les aules o a espais comuns interiors i han saludat breument els equips directius a les entrades de les instal·lacions. Miquel Pueyo ha destacat el gran esforç que s’ha fet en molts fronts i per part del Departament d’Educació i de l’Ajuntament de Lleida perquè el retorn a l’escola sigui en les millors condicions. En el cas de la Paeria, i a banda de la gestió directa de les Escoles Bressol, s'ha treballat en competències com la neteja dels centres o en el control dels accessos i mobilitat que regula la Guàrdia Urbana. Però “el més destacable”, ha asseverat el paer en cap, “és l’esforç i el gest de confiança que suposa, per part de les famílies, sentir-se segures amb la comunitat educativa que han triat per als seus fills”. L’alcalde ha assenyalat que la situació actual és “molt distòpica per a tothom però és evident que l’educació dels infants, malgrat les oportunitats que genera la tecnologia, té un element de socialització i de relació personal molt important”. Pueyo ha afegit que la situació sanitària, segurament, pot experimentar oscil·lacions però que això no ha d’angoixar mentre es tinguin recursos per gestionar-ho, mentre el sistema sanitari aguanti i tenint en compte que ara se saben moltes més coses sobre com funciona la pandèmia que a mitjans del mes de març. Sandra Castro ha remarcat que s’ha d’agrair l’esforç immens que estan fent tots els equips docents, els claustres, les direccions, els i les conserges així com la confiança de les famílies: “si en algun moment es pot parlar d’algun tipus de normalitat és avui que, finalment, els infants, després de sis mesos sense escola, poden tornar als centres”.