Torreblanca-Quatre Pilans és una de les màximes apostes de desenvolupament industrial i logístic a Catalunya El projecte del polígon de Torreblanca-Quatre Pilans ha rebut avui idees, propostes i opinions en la jornada de participació ciutadana que s’ha celebrat a La Llotja de Lleida. Aquest Pla Director permetrà posar al mercat, en el termini d’un any, més de 240 hectàrees de sòl industrial i logístic. La extraordinària extensió d’aquesta superfície permetrà parcel·lar el terreny a demanda dels possibles inversors, creant el context adient per acollir des de microempreses fins a macro projectes industrials o logístics. A tot això, hi hem de sumar que el Pla Director inclou la construcció d’una terminal intermodal ferroviària que permetrà millorar les connexions amb els ports de Tarragona i Barcelona. És una aposta contundent pel transport de mercaderies per via fèrria. Un transport que redueix la petjada de carboni i que contribueix mediambientalment a tenir una activitat econòmica més sostenible. I és que aquest és també un dels grans objectius de Torreblanca-Quatre Pilans: fer-lo compatible amb la protecció i gestió adequada del medi ambient, del patrimoni natural i del paisatge, amb l’objectiu de mantenir els valors culturals, històrics i identitaris que caracteritzen la plana de Lleida. El progrés econòmic i deixar un millor món als nostres fills i filles ha de ser totalment compatible.” El paer en cap, Miquel Pueyo -que ha intervingut a través d’un vídeo en ser de viatge institucional- ha remarcat que la posada en marxa de Torreblanca-Quatre Pilans és una fita històrica per a Lleida perquè obre la porta a superar un dèficit endèmic d’aquest territori, el desenvolupament industrial. “El progrés de Lleida i la seva recuperació econòmica ens interpel·la a totes i a tots. Per això, us demano la màxima complicitat, compromís i col·laboració amb aquest projecte clau per al futur i la capitalitat de la nostra ciutat”, ha dit Pueyo.

L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, s’ha reunit avui amb la presidenta del Consorci, Ester Franquesa, qui també és la Directora General de Política Lingüística, i amb el gerent del Consorci, Josep Madorell L’Ajuntament de Lleida treballarà amb la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat la implementació de noves activitats per promoure l’ús i el coneixement de la llengua catalana entre la població. Així ho han tractat avui en la reunió que ha mantingut l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, amb la amb la presidenta del Consorci, Ester Franquesa, qui també és la Directora General de Política Lingüística, amb el gerent del Consorci, Josep Madorell, i amb el tinent d'alcalde i regidor de Ciutat i Cultura, Jaume Rutllant.  L’Ajuntament de Lleida és membre fundador del Consorci per a la Normalització Lingüística, que va néixer l’any 1989. El Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya va aprovar els Estatuts del Consorci de per a la Normalització Lingüística l’any 1988. L’ alcalde ha explicat que en la trobada s’ha parlat de col·laborar conjuntament “si com a Ajuntament detectem algun àmbit d’activitat, campanya o proposta en cooperació amb Política Lingüística o en el marc del Consorci”. Miquel Pueyo ha afegit, com a exemple, una iniciativa que en algunes ciutats s’ha fet que són “Cursos per a mares, mares que porten canalla petita a l’escola. A través del mateix Consorci, a l’escola se'ls ofereix un curs de català. Ha estat una presa de contacte, i confirmem la voluntat de la Paeria de continuar jugant el paper que tradicionalment ha jugat en el consorci”. A Lleida hi ha la seu del consorci, que arriba arreu de les comarques lleidatanes: l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, les Garrigues, la Noguera, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Pla d’Urgell, la Segarra, el Segrià, el Solsonés i l’Urgell. Cal destacar que l’alcalde Pueyo ha estat director de Planificació lingüística de la Generalitat de Catalunya (2004) i secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya (2005-2006/ 2006-2007).

Suport a la moció a favor del model lingüístic però no a acabar amb el 155 El ple de la Paeria ha rebutjat, amb els vots en contra del PSC, CS, PP i l’abstenció de la regidora no adscrita, una moció conjunta dels grups municipals ERC-Avancem, PDeCAT, la Crida-CUP i el Comú de Lleida que demanava que es retés homenatge a les víctimes de les càrregues policials de l'1 d'octubre, en concret, amb la concessió d’una medalla de la ciutat als ferits i el nom "1 d'octubre" a un carrer, plaça o espai públic de la ciutat. La regidora Núria Marín ha afirmat que “l’1 d’octubre és l’acció política més important que hem fet els catalans el segle XXI i una de les més decisives dels darrers 300 anys”. Marín ha recordat la violència extrema i l’assetjament que es va viure en molts col·legis com l’EOI o el CAP de Cappont i “la valentia de la ciutadania que lluny de deixar els col·legis buits davant les amenaces va emplenar-los, així com la dels bombers, sanitaris, i el poble en majúscules.” Moció a favor del model lingüístic a Catalunya En canvi, el ple de la Paeria ha aprovat en part la moció dels grups municipals ERC-Avancem, PDeCat, la Crida-CUP i el Comú de Lleida en defensa del model lingüístic de Catalunya, després que el govern espanyol vulgui introduir una casella als formularis de preinscripció als centres educatius catalans per al curs vinent per tal que es pugui triar en quin idioma es fan les classes. Així, l’Ajuntament de Lleida rebutja tota acció que ataqui o posi en perill la immersió lingüística i pretengui, així, canviar la política lingüística de Catalunya; manifesta el seu suport al model educatiu català, com una eina per construir una societat més cohesionada, democràtica i lliure, i insta les administracions que no separin els infants i joves per la seva llengua d’origen. També reconeix i agraeix públicament la tasca del professorat i els altres professionals del sistema educatiu i manifesta tota la confiança en la seva professionalitat; i fa una crida perquè el conjunt de la societat faci seu aquest patrimoni que és el model educatiu català, i que es comprometi a consolidar-lo, protegir-lo i contribuir-ne a la millora.

Els grups municipals del PDeCAT, ERC-Avancem, la Crida-CUP i el Comú de Lleida insten l’Ajuntament de Lleida a defensar el model lingüístic català com a eina de cohesió social i a reclamar al Govern de l’Estat que cessi l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola a Catalunya. En una moció conjunta al Ple de febrer, denuncien que una de les accions més preocupants de l’aplicació d’aquest article és la introducció d’una casella als formularis de preinscripció als centres educatius catalans per al curs vinent per tal que es pugui triar en quin idioma es fan les classes, ja que representa un intent de supressió de facto i per la porta del darrere del model educatiu d’èxit català de la immersió lingüística. El text que impulsen el PDeCAT, ERC-Avancem, la Crida-CUP i el Comú de Lleida insta l’Ajuntament de Lleida a exigir que s’aturi la progressiva substitució del català que s’està produint en el si de l’administració de la Generalitat i a rebutjar tota acció que ataqui o posi en perill la immersió lingüística i pretengui, així, canviar la política lingüística de Catalunya. A més, la moció dóna suport al model educatiu català com una eina per construir una societat més cohesionada, democràtica i lliure, i s’insta les administracions que no separin els infants i joves per la seva llengua d’origen. Així mateix, demana un reconeixement públic al professorat i els altres professionals del sistema educatiu per la seva tasca i es fa una crida perquè la societat faci seu el model educatiu català i es comprometi a consolidar-lo i protegir-lo. Els grups destaquen que, tant la comunitat educativa com els experts en sociologia i sociolingüística asseguren que la immersió lingüística és un èxit pedagògic i de cohesió social, i un dels elements bàsics per a la pervivència de la llengua catalana.  

Després de l’anunci per sorpresa d’un acord entre el PSC i el PDECAT per compartir la presidència del Consorci de Normalització Lingüística de Lleida (CNL), Esquerra Republicana de Catalunya i la CUP a Lleida s’han mostrat indignats i han reclamat que s’invalidi un pacte que no és representatiu a nivell territorial. Així, proposen l’elecció d’un candidat consensuat per totes les forces polítiques amb representació al territori i les entitats que formen part del CNL. Carles Vega, com a representant d’ERC, ha denunciat que es tracta d’un ‘pacte inacceptable i sense sentit’ tenint en compte que ‘el PSC ha pactat a Lleida amb C’s, un partit que ha demanat la desaparició del Consorci de Normalització Lingüística’. A més, ha recordat que 'el pacte a la Paeria ha suposat un desplaçament de la llengua catalana en l’àmbit municipal’ i que ‘a l’octubre del 2015 el PSC, C’s i PP van votar contra l’ús preferent de la llengua catalana’ en una moció. Vega ha afegit que ‘no és vàlid un pacte entre dos partits, perquè la representativitat territorial que tenen ha quedat deslegitimada’. En el mateix sentit s’ha pronunciat Pau Juvillà, de la CUP, que ha qualificat l’acord de ‘vergonyant’ i ha reclamat que ‘aquest pacte de passadissos s’obri al territori i es continuï buscant un candidat de consens’, una opció amb la qual ja fa deu mesos que estan treballant tant la CUP com ERC. Juvillà ha recordat que alguns consells comarcals com el del Solsonès, la Segarra i el Pallars Sobirà ja es van oposar a què la presidència del CNL continués en mans del PSC i de Montse Parra. Així, ha demanat a la resta d’ens comarcals i d’entitats amb dret a vot al consorci que ‘s’oposin a que els partits que aposten per la regressió del català puguin ocupar la presidència del CNL i, als que hi van votar en contra, que ho reconsiderin’.  

El ple de la Paeria ha aprovat la moció del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya-Avancem que insta el Centre de Negocis i Convencions a reclamar el cobrament del deute contret per l’empresa concessionària i a confiscar la garantia, així com a fer un estudi de la situació econòmica i financera, una auditoria de l’estat de les instal·lacions i els seus equipaments, un pla d’empresa, un pla estratègic i tecnològic, un pla d’acció anual i un sistema d’anàlisi de resultats per controlar-ne l’execució. També ha prosperat el punt que demanava aclarir, en el termini d’un mes, l’activitat congressual i teatral real de la Llotja, malgrat la negativa del PSC i C’s. En canvi, els vots contraris del PSC, C’s i PP han impedit que tiressin endavant dos punts de la moció republicana, els que exigien la dimissió del conseller delegat, Rafel Peris, per mala gestió, i que se simplifiqui la trama d’organismes que operen a l’entorn de la Llotja, procedint, entre altres coses, a la dissolució de la Fundació del Paisatge Urbà i a la Fundació Teatre de la Llotja, per la seua inoperativitat. El president d’ERC-Avancem, Carles Vega, ha advertit que cal ‘replantejar el model de gestió de la Llotja perquè ha estat un fracàs’ i ha recordat que ‘les pèrdues al 2017 són d'1'2 milions d’euros i al 2018 la previsió és de 9 milions d’euros’. També ha demanat la dimissió o destitució de Peris per ‘falta de consideració cap a la resta de consellers del CNC, manca d’informació i la incapacitat de revertir la manca de viabilitat de la Llotja’ i ha denunciat ‘l’entramat d’organismes al voltant de la Llotja sense treballadors, que no se sap com funcionen ni quina és la seva funció.’ Pel que fa a la resta de mocions sobre la Llotja, ERC-Avancem ha votat a favor de totes amb l’objectiu de posar llum a l’opacitat que envolta la gestió de l’equipament. Entre altres punts, s'han aprovat l'elaboració d'una due diligence i sol·licitar al CNC que inicïi els mecanismes necessaris per exercir el dret de reversió del solar annex a la Llotja.

El grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya-Avancem denuncia que imposar el bilingüisme als tràmits administratius que es poden fer mitjançant la pàgina web de la Paeria, com han anunciat aquest dijous el PSC i C’s, incompleix la Llei de Política Lingüística 1/1998 i suposarà un nou retrocés en l’ús del català al consistori. ERC-Avancem assegura que la mesura xoca amb l’article 9 de la llei, que obliga a la Generalitat, les administracions locals, les institucions i les empreses que en depenen a ‘emprar el català en llurs actuacions internes i en la relació entre ells’, a més ‘d'emprar-lo normalment en les comunicacions i les notificacions adreçades a persones físiques o jurídiques residents en l'àmbit lingüístic català, sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre-les en castellà, si ho demanen.’ Així mateix, també incompleix l’article 10, que fa referència als tràmits administratius i deixa clar que ‘en els procediments administratius tramitats per l'Administració de la Generalitat, per les administracions locals i per les altres corporacions de Catalunya s'ha d'emprar el català’. A més, contradiu la moció d’Òmnium aprovada per l’Ajuntament de Lleida al ple de juliol de 2015 en què es va acordar, amb el vot a favor del PSC, ’reiterar el compromís de l’Ajuntament de Lleida amb llengua catalana com a llengua pròpia de Catalunya i, per tant de Lleida i el seu ús preferent en tots els àmbits de decisió municipal i de tracte a la ciutadania.’ El president d’ERC-Avancem, Carles Vega, ha lamentat que ‘el PSC ha accedit a les pressions de C’s per crear un conflicte lingüístic on no hi havia hagut mai cap problema’ i ha recordat que ‘és fruit del pacte d’inici de mandat entre PSC i C’s amb el qual Àngel Ros ha convertit la llengua en moneda de canvi per tenir una governabilitat estable i mantenir càrrecs de confiança’. Per a Vega, ‘C’s demostra cada dia que el seu únic interès és castellanitzar la Paeria, per si algú en tenia algun dubte.

El grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya-Avancem ha denunciat aquest dijous que al costat d’un dels ascensors de la Paeria s’hi acumulen uns 6.200 exemplars empaquetats del programa de mà de les Festes de la Tardor que no han estat distribuïts, quatre dies després que aquesta hagi acabat. La majoria dels programes de mà sense repartir, uns 5.000, són en castellà, mentre que uns 900 estan editats en català. La resta són en anglès i francès. ERC-Avancem considera que es tracta d’una quantitat molt elevada i demanarà explicacions a l’alcalde durant el ple de divendres. En concret, preguntarà quants exemplars s’han editat en cada llengua, sobre quina previsió s’ha fet i finalment, com s’han distribuït. També vol saber si les edicions fetes en llengües diferents al català han suposat algun cost per al consistori. El contracte que es va adjudicar a l’empresa de Lleó Producciones MIC al gener contemplava una tirada de 65.000 programes de mà per a la Festa Major de Maig i 65.000 més per a les Festes de la Tardor. Tot i no especificar-se en el document, aquests sempre s’han fet fins al moment en llengua catalana. Cal recordar que, malgrat que l’oferta de l’empresa a qui es va adjudicar el contracte va ser de 0 euros, aquesta incloïa com a millora ‘una borsa econòmica de 5.000 euros que s’invertiran en el disseny i impressió de treballs editorials addicionals que estimi oportú realitzar l’Ajuntament de Lleida’. Esquerra demanarà si s’han gastat aquests diners i, en cas contrari, en què està previst gastar-los. Per últim, ERC-Avancem plantejarà si té sentit editar programes que no arriben als ciutadans ni compleixen les expectatives dels anunciants, i preguntarà a l’equip de Govern si es preveu modificar la quantitat d’exemplars i el sistema de distribució en propers actes.

Els Grups Municipals d' ERC- Avancem, Convergència i Unió i CRIDA-CUP alerten que el paer en cap, Àngel Ros, intenta tergiversar el sentit de la recomanació del Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, assegurant que aquest dóna per finalitzat l’expedient sobre l’ús del català després de la resposta de la Paeria on es demostra que ja es compleixen les seves recomanacions. L’equip de govern socialista al·lega que la intenció manifestada de seguir utilitzant els criteris d’emprar normalment el català com a llengua de comunicació i el castellà quan els ciutadans així ho demanin ha satisfet el Síndic, posant de relleu que la Paeria respecta la llengua catalana i l’estricta aplicació de les lleis. Atesa la resposta de l’executiu municipal, els grups CiU, CRIDA-CUP i ERC-Avancem subratllen que el paer en cap “no pot vendre ase per bèstia grossa” perquè el Síndic instava a l’Ajuntament de Lleida a “assumir l’obligatorietat d’emprar el català normalment en les comunicacions i les notificacions adreçades a persones físiques o jurídiques residents en l’àmbit lingüístic català, així com de fomentar la imatge pública i l’ús del català”. També especificava que la llengua vehicular de la Paeria en els seus escrits amb la ciutadania ha de ser el català, i en castellà si hi havia demanda explícita. Així les coses, les tres formacions es ratifiquen en què la Paeria ha de fomentar i tenir cura en l’ús del català per adreçar-se a la ciutadania usant la llengua catalana com a llengua preferent. En aquest sentit, recorden que a hores d’ara s’efectuen comunicacions bilingües sense prèvia demanda de l’ús de la llengua castellana. Al parer de CiU, ERC- Avancem i CRIDA–CUP el pacte entre el PSC i Ciutadans ha suposat una regressió de l’estatus de la llengua catalana i una modificació encoberta del reglament d’usos lingüístics, que ja s’està duent a terme. D’altra banda, subratllen que el socis del Partit Socialista a la Paeria són, precisament, “aquells qui actualment volen acabar amb la immersió lingüística a Catalunya”.