Lleida

Totes les notícies


A l’espera d’ajuts per la rehabilitació de l’edifici històric de l’antic convent de Santa Teresa

La Paeria ha presentat el projecte de rehabilitació de l’antic convent de Santa Teresa per optar a les ajudes del Programa d’Impuls a la Rehabilitació d’Edificis Públics d’Entitats Locals (PIREP) dels fons europeus NextGeneration. L’equipament municipal es troba degradat per la situació d’abandonament que ha patit en les darreres dècades per part d’anteriors governs. L'edifici es troba en molt males condicions i es planteja fer-hi una rehabilitació integral, incloent-hi una consolidació estructural que, en total, tindria un cost de 3,9 milions d’euros, dels quals tres correspondrien a l'ajut del PIREP. El paer en cap, Miquel Pueyo, juntament amb el director general de Creació, Acció Territorial i Biblioteques, Josep Vives, i el regidor de Cultura, Jaume Rutllant, han visitat l’edifici -anomenat Espai 3- de la mà dels responsables del Centre de Titelles de Lleida, l’entitat que ocupa l’espai municipal en aquests moments i que proposa que aquest equipament pugui acollir activitats culturals. A més d’aquest projecte, l'Ajuntament de Lleida n’ha presentat dos més amb l'objectiu d'abordar la rehabilitació d’edificis del patrimoni municipal: l'antic convent de les Josefines, del carrer Acadèmia, i l'edifici del Casino. Aquests tres projectes complementarien la primera línia d’ajuts en què ja es va demanar la rehabilitació del Palau de Vidre i la de l'edifici Pal·las. 

La Paeria lliura les claus del soterrani del Mercat del Pla a una associació cultural de joves

El paer en cap, Miquel Pueyo, i el regidor de Joventut, Ignasi Amor, han lliurat les claus del local situat al soterrani del Mercat del Pla a l’Associació Cultural Promethea, que ha estat impulsada per sis estudiants de l’Escola Municipal d’Art Leandre Cristòfol. El Mercat del Pla és un espai construït l'any 1920, d'estil modernista, i que durant anys va concentrar bona part de la vida comercial de la ciutat. Després d'una etapa en què va funcionar dins del denominat Districte del Mercat del Pla, la principal planta d'aquest edifici es destinarà a un laboratori de tecnologia per a emprenedors, un FabLab. Mentre això arriba, el Mercat del Pla “se'ns ha mostrat com un espai polivalent i especialment adequat per fer-hi activitats culturals”, ha explicat l’alcalde. Han estat molt ben rebudes diferents accions des del departament de Memòria Democràtica i també, fa pocs mesos va ser tot un èxit l'exposició "Feminista havies de ser" que van visitar més de 6.500 persones. Pueyo ha recordat que al Centre Històric comptem amb altres espais especialment pensats per donar oportunitats al talent jove, com és l'espai de coworking de la Casa de la Fusta. Però l'acord d'avui suma un nou espai per a la creativitat i posa un local municipal al servei d'una associació que vol donar visibilitat a l'art i la cultura. L’Associació Cultural d’Artistes Promethea és una entitat sense ànim de lucre amb l’objectiu d’esdevenir una plataforma de creació i trobada per a les persones artistes de la ciutat, realitzant diversitat d’activitats gratuïtes i obertes a la ciutat. Des de la seva creació, ha estat una entitat molt vinculada al Departament de Joventut, col·laborant en moltes accions i actualment encara té la seva seu social al servei de l’Hotel d’Entitats Juvenils. La cessió per part de l’Ajuntament de Lleida, en col·laboració amb la regidora de Joventut, respon al doble objectiu de donar suport a les entitats sense ànim de lucre per a desenvolupar projectes que fomentin la participació ciutadana i enforteixin el teixit associatiu de la ciutat, i, alhora, donar resposta a la necessitat manifesta d’aquesta entitat de disposar d’un local on desenvolupar tota la seva activitat.

Es presenta la programació de la Festa Major de Lleida

El paer en cap, Miquel Pueyo, i el regidor de Joventut, Festes i Tradicions, Ignasi Amor, han presentat la programació de la Festa Major. En destaquen el talent local, la major presència femenina i les activitats familiars. El paer en cap, Miquel Pueyo, i el regidor de Joventut, Festes i Tradicions, Ignasi Amor, han presentat aquest dimarts la programació de la Festa Major, que se celebrarà del 7 a l’11 de maig. L’alcalde ha posat de relleu que la Festa Major constitueix un motor econòmic i emocional per a la ciutadania i per als seus diversos sectors d’activitat. La Paeria ha apostat fermament pel talent lleidatà, sobretot en l’àmbit musical i en el de les arts escèniques. Enguany, a més, comptarà amb una notable presència femenina als escenaris. Respecte les mesures sanitàries, Pueyo assegura: "No hem volgut renunciar a celebrar-la però ho farem amb cura, amb seguretat i amb civisme seguint totes les indicacions de les autoritats sanitàries del país”. Així mateix, ha afegit que “l’any passat vam haver de renunciar a la Festa Major en pro d’un interès superior: la salut i la vida de tots els ciutadans i les ciutadanes. Enguany, la celebrarem amb un seguit de mesures i precaucions adaptades a l’actual situació sanitària, que encara no és bona, però que a poc a poc es va beneficiant de l’efecte protector de la vacunació”. Seguint les recomanacions i peticions dels grups de cultura popular, aquesta Festa Major no oblidarà la tradició; no obstant, hi haurà rellevants innovacions. En aquesta edició, s’han plantejat dos escenaris on es concentrarà tota la activitat festiva: els Camps Elisis, l’emplaçament emblemàtic de Festa Major, i la plaça Sant Joan, on la ciutadania gaudirà també d’un escenari personalitzat i únic i que acollirà un nou format de pregó. En acabar la compareixença, l’alcalde ha posat de relleu que “la nostra festa és un bon reflex d’allò que com a societat ens agrada ser: hereva d’una tradició antiga i alhora una ciutadania amatent a les demandes i a les formes d’expressió del nostre temps.

Pueyo: "Aquesta diada de Sant Jordi és un missatge d'esperança i confiança en la represa cultural, econòmica i social de la ciutat"

La Paeria habilita l’avinguda Francesc Macià perquè el sector professional del llibre i de les flors puguin instal·lar les seves parades. La zona acomplirà totes les normatives sanitàries per preservar la seguretat de tota la ciutadania. Per tal que l’atmosfera literària i d’il·lusió per celebrar Sant Jordi no es limiti només al dia 23 d’abril, l’Ajuntament de Lleida ha programat un seguit d’actes previs al llarg de tota la setmana. El paer en cap, Miquel Pueyo, juntament amb el regidor de Ciutat i Cultura, Jaume Rutllant, i la regidora de Consum, Comerç i Mercats, Marta Gispert, han presentat la programació al voltant de la Diada de Sant Jordi. Les principals novetats són l’habilitació d’un recinte perimetrat situat a l’avinguda Francesc Macià perquè el sector professional del llibre i de les flors puguin instal·lar les seves parades amb totes les garanties sanitàries i de seguretat, així com la programació de tot un seguit d’actes previs al llarg de tota la setmana, tant presencials com a les xarxes socials de l’Ajuntament de Lleida. L’alcalde ha explicat que “enguany, malgrat les restriccions, malgrat les normes que hem d’atendre i respectar des de la responsabilitat per preservar la seguretat de tota la ciutadania, no volem renunciar a celebrar amb alegria una diada tan especial a casa nostra com la de Sant Jordi, que ens identifica com a comunitat, on llibres i roses seran els protagonistes”. En aquest sentit, Rutllant ha posat de relleu que “per celebrar aquest dia tan especial, la nostra ciutat disposarà d’un únic espai habilitat per al control d’aforament i per garantir la seguretat de tothom, que s’iniciarà a l’avinguda Francesc Macià, on el sector professional del llibre i de les flors podrà oferir les publicacions i les roses que vulgueu adquirir per obsequiar a la gent que us estimeu”. Així mateix, en el mateix espai, s’habilitarà la parada de Sant Jordi de la Paeria, on s’obsequiarà amb dos volums de la col·lecció municipal ESCATA DE DRAC.

La Paeria vol garantir una Diada de Sant Jordi festiva i segura

La Paeria, la Federació de Comerç i els gremis de llibreters i floristes de Lleida es reuneixen per organitzar la celebració de la Diada de Sant Jordi. S’està a l’espera de la normativa específica que dictarà el Procicat sobre les mesures que seran d’aplicació per garantir que la jornada pugui celebrar-se amb totes les garanties sanitàries El paer en cap, Miquel Pueyo, ha mantingut avui una trobada amb representants del sector comercial per tal de treballar conjuntament per a garantir la celebració d’una Diada de Sant Jordi festiva i participativa al carrer, però garantint les mesures de seguretat sanitària. Durant la trobada, s’ha posat de manifest la bona predisposició de totes dues parts per tal de tornar a celebrar la Diada a Lleida amb una certa normalitat el pròxim 23 d’abril, després que l’any passat fos necessari traslladar la seva celebració al juliol. Segons ha explicat el regidor de Ciutat i Cultura Jaume Rutllant, la voluntat de la Paeria és facilitar al màxim la celebració però, abans de decidir res, cal esperar a disposar de les instruccions específiques que aprovarà el Procicat i que establiran la normativa sanitària que caldrà seguir durant aquesta jornada. Per part dels comerciants, han participat en la trobada la secretària general de la Federació de Comerç de Lleida, Maria Rosa Armengol, el president del Gremi de Llibreters, Jordi Caselles, i Paloma Arroyo, membre de la junta directiva del Gremi de Floristes de Lleida.

Miquel Pueyo participa en la inauguració dels premis VOC d’Òmnium Cultural

La Llotja ha acollit la inauguració de la 5a edició dels premis VOC (Versió Original en Català) d’Òmnium Cultural. En aquest acte amb aforament limitat s’ha realitzat la primera projecció dels curtmetratges d’aquest any i un debat sobre el futur de l’audiovisual català i la cultura. L’alcalde, Miquel Pueyo, ha participat en la inauguració d’aquesta mostra, que aquest any, com a novetat, es podrà veure a través de la plataforma de distribució en línia de cinema i sèries íntegrament en català FilminCAT. La mostra d’Audiovisuals en Català es podrà gaudir en una quarantena de localitats de Catalunya fins el dia 28 de febrer, amb totes les mesures per la Covid-19. El paer en cap ha destacat que el compromís amb la llengua i cultura catalanes d’Òmnium Cultural és un compromís compartit amb el de la Paeria: ​“La nostra voluntat de preservar la llengua amb fermesa i normalitat des de la Paeria és inalterable”. També ha recordat la necessitat que les institucions donin suport “sense esquerdes pels sectors que han patit més el canvi de paradigma” arran de la Covid-19 i ha reivindicat el valor de la cultura, un sector que “col·labora a donar sentit a la vida, a alimentar l’esperit crític i és el motor econòmic per a moltes persones i famílies”. En el lliurament dels Premis VOC l’alcalde ha reivindicat la llibertat dels presos polítics: “No puc parlar del president Jordi Cuixart sense condemnar, una vegada més, la injustícia a què ha estat i està sotmès, juntament amb els altres presos i preses polítiques. La presó per a homes i dones justos mai no hauria de ser una opció i cal repetir-ho incansablement”.

Pueyo: "Màrius Torres representa un referent literari, cívic, polític i personal per als lleidatans i lleidatanes"

Com cada 29 de desembre, l'Ateneu Popular de Ponent - Lleida ha organitzat la tradicional ofrena floral per commemorar l'aniversari de la mort del poeta lleidatà Màrius Torres, mort als als trenta-dos anys, el 29 de desembre de 1942. El paer en cap, Miquel Pueyo, i les tinentes d'alcalde Jordina Freixanet i Montse Pifarré hi han assistit en representació del grup municipal d'Esquerra Republicana - Acord Municipal. Pueyo ha recordat el llegat del poeta, i ha afirmat que "per als lleidatans i lleidatanes el Màrius representa un referent literari, però també un referent cívic, polític i personal". Pueyo ha posat en valor l'obra poètica que Màrius Torres va deixar, "una obra que no només no ha envellit sinó que s'ha depurat, ha agafat força i s'ha divulgat molt més". Per la seva banda, Freixanet ha destacat el paper de l'Ateneu Popular de Ponent - Lleida que, any rere any, organitza l'ofrena floral, agraïnt el seu esforç i la seva tasca per mantenir viva la memòria de Màrius Torres. Aquest any, com a conseqüència de la pandèmia de la Covid-19 i per prevenció, no s'ha fet la lectura de poemes.

Nou Pla de Biblioteques per a la xarxa urbana bibliotecària de Lleida

La Comissió Informativa per a les Polítiques de Gestió Cultural i de Joventut ha donat el vistiplau aquest dimecres, amb el consens de tots els grups polítics, al nou pla que preveu la construcció de tres noves biblioteques locals de proximitat a la zona nord, oest i sud-est de la ciutat. Aquestes noves biblioteques es constituiran en potents nodes culturals distribuïts a la ciutat en els quals s’integrarien diferents serveis. L’Ajuntament de Lleida ha presentat aquest dimecres a la Comissió Informativa per a les Polítiques de Gestió Cultural i de Joventut el nou Pla municipal del servei bibliotecari de la ciutat de Lleida que proposa la creació d’una xarxa urbana bibliotecària que estaria formada per tres biblioteques locals de proximitat de nova construcció que pivotarien sobre la Biblioteca Pública de Lleida que actuaria com a biblioteca central urbana i el manteniment de les sales municipals de lectura, com podrien ser les de Sucs i Raimat. Aquest nou pla explica que l’organització de la xarxa urbana s’ha de basar, tal com s’exposa al Mapa de la Lectura Pública de Catalunya, en els principis de coordinació i cooperació. Si bé cada biblioteca mantindria una estructura pròpia i tindria capacitat de gestió i d’organització, a través de la biblioteca central urbana se li superposen un seguit de funcions comunes i un nivell de coordinació general. Aquestes noves biblioteques es constituiran en potents nodes culturals distribuïts a la ciutat i en els quals s’integrarien diferents serveis. Les característiques i ubicació concreta de cada biblioteca es determinaran a partir dels plans funcionals que s’aniran elaborant a partir de l’aprovació d’aquest pla. Així, la proposta d’estructuració del sistema de lectura pública local seria: Biblioteca central urbana: La Biblioteca Pública de Lleida es constitueix, a banda de les funcions que ha de complir com a biblioteca central comarcal i biblioteca provincial, en la biblioteca central urbana.

Es presenta a la comissió informativa de Cultura l’esborrany del Pla de Biblioteques per a la ciutat

El document es concretarà progressivament per tal que aquests espais es converteixin en nodes culturals. També s’ha exposat la proposta de LleidaJove d’oferir espais wifi als i les joves per seguir les classes telemàticament. Els membres de la Comissió informativa de Polítiques de Gestió Cultural i de Joventut han rebut l’esborrany del Pla de Biblioteques per a la ciutat de Lleida, per tal que en puguin fer l’anàlisi i les aportacions que considerin oportunes. El regidor de l’àrea, Jaume Rutllant, ha indicat que aquest document defineix les necessitats de la ciutat segons els paràmetres marcats pels plans de lectura pública de la Generalitat de Catalunya, recull la situació actual i estableix un mapa d’àrees pel desplegament d’aquests equipaments. La concreció de les futures biblioteques s’anirà definint progressivament amb els plans funcionals i els projectes executius, que determinaran les necessitats pressupostaries i d’espais per cadascun d’aquests equipaments. Segons s’argumenta, són entorns imprescindibles per al bon desenvolupament de la vida cultural i social a la ciutat i es pretén que també participin i actuïn com a nodes culturals. LleidaJove ofereix espais wifi per seguir les classes telemàtiques A la comissió d'aquest dimarts també s'ha exposat la proposta del Departament de Joventut que ofereix els espais de LleidaJove – La Palma (al c/ de la Palma, 6-10) perquè els i les joves de la ciutat que no tinguin connexió a casa puguin seguir les classes online amb la wifi de l’equipament o a la sala multimèdia -dotada amb ordinadors. Es garantiran les mesures de seguretat i la desinfecció dels espais, d’acord amb les mesures sanitàries. El regidor de Joventut, Festes i Tradicions, Ignasi Amor, ha explicat que la situació extraordinària generada per la covid-19 ha provocat que alumnes d’estudis postobligatoris hagin de seguir les classes de forma telemàtica i que, no sempre es tenen les condicions necessàries per fer-ho.