Lleida

Totes les notícies


El govern assoleix un acord per a l’aprovació de les ordenances fiscals del 2022

El govern municipal portarà a aprovació en un ple extraordinari que tindrà lloc el dia 22 d’octubre les ordenances fiscals per a l’any vinent, que preveuen la congelació dels tributs municipals, la incorporació de millores en la gestió per afavorir la ciutadania i un nou redactat de la taxa especial a les grans empreses distribuïdores per l’ús de l’espai públic que permetrà obtenir nous ingressos. Les tinents d’alcalde Jordina Freixanet i Montse Pifarré han presentat aquesta tarda l’acord per l’aprovació d’aquest expedient, que el govern municipal, format pels grups d’Esquerra Republicana de Catalunya i Junts per Catalunya, ha assolit amb el grup del Comú de Lleida, que ha estat representat pel seu portaveu, Sergi Talamonte. La portaveu del govern ha agraït la disposició i el treball del grup del Comú per a arribar a aquest acord, que és “fruit de la voluntat reiterada en diverses ocasions d’estendre la mà i arribar a acords pel bé de tots els lleidatans i lleidatanes”. “És un acord d‘esquerres, que permetrà incrementar ingressos a partir del cobrament de taxes a les grans subministradores i distribuïdores i que no carrega més a les famílies, sinó que el que fem és facilitar-los-hi els tràmits i fer-los més entenedors i fàcils”, ha afegit Freixanet. La quarta tinent d’alcalde i regidora d’Hisenda, Montse Pifarré, ha mostrat la seva satisfacció per poder portar a aprovació les ordenances fiscals per al 2022 amb consens. Entre els aspectes més rellevants de l’acord, Pifarré ha destacat l’adaptació del redactat de la taxa especial del subsòl, sòl o vol de vies públiques per garantir que les grans empreses distribuïdores (elèctriques, telefonia mòbil i d’altres energètiques) paguin pel seu ús, ja que pot suposar un ingrés important per a la ciutat. Pel que fa a la modificació de la tarificació de l’ordenança de la recollida d’escombraries per recollir els costos creixents de portar els residus a l’abocador, s’ha deixat sobre la taula de comú acord.

Esquerra i Junts acusen a l’oposició de dinamitar l’acció de Govern de forma permanent i fer-ho sense tenir cap proposta alternativa

L’equip de Govern de la Paeria, format per Esquerra Republicana i Junts per Catalunya, ha anunciat en roda de premsa que deixa sobre la taula l’expedient de l’Ordenances Fiscals per a l’any 2022. La regidora d’Economia i tinent d’alcalde de la Paeria, Montse Pifarré, ha manifestat que “des del primer moment hem treballat amb la humilitat de demanar el consens de tots els grups, i hem demanat que ens fessin arribar les seves aportacions i propostes concretes i l’únic que han fet ha estat marejar la perdiu”. Pifarré ha manifestat que, “hem assistit a la presentació d’esmenes sense cap tipus de coherència jurídica per part del grup que aspira a governar la ciutat. A més a més, tots els grups s’han votat les esmenes entre ells, resultant completament incoherents. Dos exemples: primer, mentre els Comuns proposaven aplicar el recàrrec a l’IBI a partir d’un pis buit, PP i Cs proposaven eliminar el recàrrec.. I segon, mentre els Comuns demanaven incrementar el coeficient a aplicar a determinats usos de l’IBI, Cs demanava eliminar aquest coeficient. Hem assistit a un espectacle dantesc i esperpèntic”. Per la seva banda la tinenta d’alcalde i regidora de Presidència, Jordina Freixanet, ha criticat que l’oposició vol dinamitar totes les accions i propostes de l’Equip de Govern i ha deixat clar que “ Estem disposats a seguir parlant-ne, creiem honestament que milloren el text actual: milloren la gestió i l’atenció a les persones i que beneficien al conjunt de la ciutadania” però, ha afegit, “no estem disposats a mantenir una oposició que el dia abans no sap que farà, i que vota de manera incoherent, comprometent el vot no en funció d’un text normatiu sinó en múltiples peticions inconnexes”. Freixanet ha explicat el que suposarà no poder aprovar les Ordenances Fiscals que, “entre d’altres, no podrem cobrar tant eficaçment com voldríem taxes a grans subministradores i distribuïdores com les elèctriques o la xarxa d’internet, així com tampoc podrem agilitzar l’expedició de les llicències d’obres per no tenir entitats col·laboradores habilitades ni establert el màxim que han de pagar els ciutadans”.

Miquel Pueyo aposta per convertir Lleida en la capital AgroBioTech del sud d’Europa

El paer en cap, Miquel Pueyo, fixa com a objectiu convertir Lleida en la capital agroalimentària del sud d’Europa dins del pla de reactivació econòmica per superar els efectes de la pandèmia: “El 2030 Lleida serà un referent en la manera de posar la tecnologia al servei del sector agroalimentari i de l’economia verda”. En la la conferència "Lleida 2030, de la recuperació a la capital AgroBioTech del sud d’Europa" que s'ha celebrat a l’Auditori Enric Granados, Pueyo ha assenyalat que la principal prioritat del Govern d’Entesa és revertir la situació generada per la crisi sanitària, amb un triple objectiu: a curt termini, treballar pel bé comú de la ciutadania; a mig termini, construir una Lleida més justa, més saludable, més emprenedora i més valenta i, a llarg termini, planificar la ciutat del 2030. La capital AgroBioTech és la idea central que ha de contribuir a la transformació integral de la ciutat al llarg de la pròxima dècada, sota els principis de l’Agenda 2030 i dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. “Considerem estratègic el rellançament de la nostra economia, el plantejament de Lleida com a una ciutat més verda, sostenible i saludable i la modernització i digitalització del teixit industrial i de les PIME, així com la recuperació del turisme i l’impuls de l’emprenedoria”, ha dit l’alcalde. Recuperació econòmica Per aconseguir superar els efectes de la crisi i construir la capital AgroBioTech, ja s’ha activat l’Oficina per la Recuperació Econòmica i es disposa d’un pla de reactivació socioeconòmica -dissenyat amb la participació de la Mesa Transversal- amb més de 30 programes i una inversió de més de 2 milions d’euros per recuperar, en el proper any, l'activitat econòmica d'abans de la Covid. El sector agroalimentari, la resta de sectors productius i l’administració estan obligats, segons ha asseverat Pueyo, a introduir la sostenibilitat i l'economia circular en els processos, i Lleida ho liderarà en quatre eixos bàsics: · Impuls a l’ecosistema innovador del sector agroalimentari i la bioeconomia, que representen el 40% del PIB de Lleida.

La millora de la mobilitat, la transició ecològica, la industrialització i la digitalització, prioritats de la ciutat per als fons europeus Next Generation

El paer en cap, Miquel Pueyo, ha detallat avui a la Jornada del Consell Català del Moviment Europeu l’enfocament que la ciutat donarà als seus projectes de reactivació i transformació econòmica El paer en cap, Miquel Pueyo, ha anunciat avui que la millora de l’espai públic, la mobilitat, la transició ecològica, la industrialització i la digitalització seran les prioritats de Lleida per a optar als fons públics europeus Next Generation, que buscaran la promoció d’una ciutat saludable i sostenible. Pueyo ha participat avui en la XXX Jornada Europea del Consell Català del Moviment Europeu, que ha tingut lloc de forma telemàtica, sota el títol “Com incideixen en la societat els fons de recuperació de la UE?”, amb la participació també d’experts del món de l’empresa i de l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, de l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, i de la tercera tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Laia Bonet. El paer en cap ha destacat la importància d’aquests fons europeus, que han de permetre “fer un salt important per adaptar les ciutats als objectius de modernització i reactivació dels motors de l’economia”. La proposta lleidatana, ha assenyalat, partirà dels principals indicadors econòmics de la ciutat, de les propostes del PAM, que van ser adaptades a la pandèmia amb les aportacions de l’Àgora del juliol, i les més de 400 aportacions treballades a partir de la Mesa Transversal constituïda el passat setembre, a la vegada que s’alinearan amb els eixos definits pel Govern de la Generalitat. 

Miquel Pueyo demana que els diners sense concedir de les ajudes al Segrià es quedin a Lleida

El conseller d’Empresa i Coneixement de la Generalitat, Ramon Tremosa, ha visitat avui l’Ajuntament de Lleida on l’ha rebut el paer en cap Miquel Pueyo. A l’acte han assistit el tinent d’alcalde Toni Postius, el regidor de Ciutat i Cultura, Jaume Rutllant, el delegat de la Generalitat a Lleida, Ramon Farré, i el director dels Serveis Territorials d’Empresa i Coneixement, Ramon Alturo. L’alcalde ha aprofitat per demanar al conseller que realitzi les gestions oportunes perquè es pugui quedar a Lleida l’aproximadament 1,2 MEUR que ha quedat sense concedir dels 4,5 MEUR assignats en concepte d’ajudes a les empreses del Segrià que van patir els efectes del tancament de l'estiu. Ramon Tremosa s’ha mostrat predisposat i optimista a l’hora de complir aquesta petició perquè han trobat fórmules per poder-ho fer. Per la seva part, Pueyo s’ha compromès a fer les gestions necessàries amb el departament d’Economia perquè ho faciliti. Altres punts abordats en la visita han estat l'estratègia de fons europeus, les necessitats de la UdL i possibles inversions amb Fira de Lleida. El conseller ha firmat el Llibre d’Or de l’Ajuntament de Lleida i ha visitat el Saló de Sessions de la Paeria.

Avancen els treballs dels principals eixos temàtics de la Mesa tranversal per a la recuperació de la ciutat

S’estan recollint i analitzant les propostes de les diferents entitats i associacions per presentar-les al plenari de la Mesa, que es reunirà el proper 24 de novembre Les meses de treball dels diferents eixos temàtics de la Mesa transversal per a la recuperació de la ciutat avancen amb l’anàlisi i presentació de les propostes les diferents entitats, col·legis professionals, institucions i sindicats adreçades a implementar mesures de xoc per pal·liar els efectes econòmics, socials i sanitaris de la Covid-19 a Lleida. La Mesa tranversal per a la recuperació de la ciutat es va constituir el passat mes de setembre amb la participació de una cinquantena de representants d’entitat de tots els sectors, institucions, col·legis professionals per donar veu i recollir les inquietuds i demandes del conjunt de la ciutadania. L’objectiu de la mesa és debatre i acordar mesures que contribueixin a revertir els efectes de la crisi derivada de la Covid-19. Aquesta setmana s’estan analitzant les diferents propostes que s’han recollit per a cada eix de treball- Governança i Excel·lència Operativa; Imatge, protecció i promoció de la ciutat; Igualtat, diversitat i Inclusió Social i Emergència Climàtica, ambiental i sanitària - i a partir d’aquest anàlisi sectorial s’elaborarà un document que s’elevarà a la Mesa per a la Recuperació de la Ciutat. En l’eix de Governança i Excel·lència Operativa s’estan analitzant les diferents propostes presentades en tres grans subeixos: l’àmbit econòmic i fiscal; l’organització i la funció pública i el voluntariat i xarxes ciutadanes. En el pla econòmic i de fiscalitat destaca la petició de suspendre les taxes d’ocupació pública i guals per al 2020 (actualment està suspesa fins al 31 de desembre la taxa per ocupació de via pública de terrasses i vetlladors) o fixar una tarifa plana tributària. Pel que fa a l’organització s’ha traslladat a aquest grup de treball la petició de crear un Centre de Recursos per a la digitalització i comunicació de professionals i autònoms i l’impuls del Pacte del Temps.

La Paeria facilitarà que bars i restaurants puguin ampliar o donar d’alta noves terrasses

L’alcalde Pueyo, acompanyat del primer tinent d’alcalde Toni Postius, s’ha reunit aquesta tarda amb el sector de l’hostaleria per informar-lo del decret signat perquè, a partir de dilluns i d’acord amb les mesures sanitàries, pugui començar a reprendre l’activitat. El paer en cap, Miquel Pueyo, amb el tinent d’alcalde Toni Postius, s’ha reunit amb el sector de l’hostaleria de Lleida per compartir les preocupacions davant l’actual situació per la pandèmia de la Covid-19 i per informar de quins passos està donant la Paeria per afavorir la represa de l’activitat de bars i restaurants un cop es comenci la desescalada. Pueyo ha explicat que s’ha signat un decret d’alcaldia amb una sèrie de mesures per ajudar el sector a posar-se en marxa a partir de dilluns, 23 de novembre, d’acord a les mesures sanitàries que s’estableixin per part de la Generalitat.  L’alcalde ha assenyalat la voluntat és estar preparats perquè es pugui reactivar l’activitat del sector, conscients de les limitacions a causa de la Covid-19. Així, s’habilitaran tràmits online perquè, davant els nous requisits de seguretat i salut, es puguin donar d’alta o de baixa les terrasses o perquè es puguin ampliar o estudiar noves ubicacions -si l’espai ho permet. L’alcalde ha apuntat que el factor de la meteorologia, que a Lleida no és favorable en aquest sentit, i que s'haurà de conciliar la mobilitat, com s’havia fet anteriorment. A més, ha donat instruccions a la Guàrdia Urbana perquè desenvolupi una tasca de mediació i el més pedagògica possible.  Així doncs, els locals que no tenen llicència i en vulguin, disposaran d’un tràmit en línia per fer la petició. A més, es donarà suport per telèfon i per correu electrònic. Aquesta opció permetrà els locals d’oci nocturn demanar llicència com a bar.  En aquesta línia, totes les terrasses i locals que es dediquin a la restauració caldrà que compleixin les mesures fixades per la Generalitat, que inclouen deixar un pas de dos metres per la vorera o de quatre metres quan es trobin en una plaça o rambla, en el cas de terrasses, i complir amb els aforaments en el cas dels interiors.

Presentem uns Pressupostos 2021 per a la recuperació de la ciutat

Els comptes municipals preveuen uns ingressos de 167,2 milions d’euros, a l’espera de concretar la recepció de nous ajuts extraordinaris d’altres administracions per fer front a la situació generada per la pandèmia. La distribució de la despesa segueix els eixos marcats pel Pla d’Acció Municipal i la Mesa Transversal i les inversions prioritzen la promoció econòmica, la digitalització, la seguretat i el manteniment. El govern municipal ha presentat avui el projecte de pressupostos de la Paeria per a l’any 2021, que fixa com a prioritats la reactivació de l’activitat econòmica i l’atenció a les persones, en un context econòmic i sanitari especialment difícil per la situació de les finances municipals i els efectes de la pandèmia de la Covid-19. El pressupost ascendeix a 167,2 milions d’euros, amb un lleuger increment d’un 1,78% respecte al de 2020, pel que fa als ingressos, mentre que en l’àmbit de la despesa es preveuen 163,7 milions d’euros. Es preveu així un superàvit a final d’any de 3,5 milions d’euros, en compliment del Pla Econòmic i Financer de sanejament, per compensar el romanent negatiu de la liquidació de l’any 2019. La Paeria està obligada ara per ara a fer-ho així, ha explicat la tinent d’alcalde de Recursos Municipals, Hisenda i Salut, Montse Pifarré, tot i que la voluntat del govern hauria estat de poder disposar d’aquests diners per invertir-los a la ciutat i s’ha demanat que es relaxi aquest requisit. El projecte de pressupost no preveu tampoc els ajuts extraordinaris procedents d’altres administracions com la Generalitat de Catalunya, el Govern de l'Estat espanyol o altres fons europeus, que estan pendents de rebre. “Aquestes aportacions, que esperem que arribin, si és així seran incorporades amb les corresponents modificacions de pressupost necessàries. No hem volgut fer un pressupost inicial irreal en base uns ingressos que ara mateix no tenim. És un pressupost realista i dinàmic, que no està tancat definitivament que ens empeny a fer tot el possible perquè aquests ajuts es materialitzin al més aviat possible”, ha afirmat Pifarré.

La Paeria incorpora una nova tarifació progressiva per a les escoles bressol

Sandra Castro, tinenta d'alcalde i regidora d'Educació, sobre les taxes de les Escoles Bressol: "Estem davant d’un nou model de quotes: introduïm la tarificació progressiva segons trams de renda, i tenim en compte el nombre de membres de la unitat familiar. El nou sistema farà que un 80% de les famílies paguin la meitat o menys del preu d'escolarització. Aquesta era una de les propostes que ERC-AM portava al programa electoral i que també consta al Pacte d'Entesa de govern. L'Ajuntament de Lleida ha presentat aquest matí la proposta d'ordenances fiscals per a l'any 2021, que regulen els impostos i taxes pels serveis municipals i que es votarà al pròxim ple municipal. Amb criteri general, ha explicat la tinent d'alcalde de Recursos Municipals, Hisenda i Salut, Montse Pifarré, el govern planteja un increment de l'1,05%, equivalent a la inflació de l'últim any (mitjana de l'IPC de Lleida i de Catalunya l'any 2019), seguint el criteri marcat els últims anys. Pifarré ha explicat que aquesta pujada és imprescindible per reequilibrar els grans contractes que donen servei a la ciutat i adequar els increments ordinaris del cost del servei, inclosos els salaris del personal. A banda d'aquest criteri general, s'incorporen també ajustos per millorar les diferents ordenances i dos canvis importants centrats en un nou model de quotes de les escoles bressol i en la taxa de tinença d'animals de companyia. La tinent d'alcalde d'Educació, Cooperació, Drets Civils i Feminismes, Sandra Castro, ha explicat la nova tarifa de les escoles bressol, que incorpora "un canvi de model absolut, que entrarà en vigor al curs 2021-22". "Introduïm per primera vegada la tarifació progressiva per trams de renda i segons el nombre de membres de la unitat familiar. Cada cop més ciutats catalanes incorporen aquest sistema del qual estàvem al marge fins ara i que és més just i equitatiu, ja que anivella a totes les persones en l'accés a les escoles", ha afirmat Castro. S'estableixen vuit llindars de renda, basats en la base imposable general de l'IRPF, que permetran accedir a bonificacions de fins al 90% en la nova quota, establerta en 230 euros al mes.